En Marc i l’Onti pugen amb la furgo i jo amb el cotxe. El deixo a Arles-sur-Tech. EL tindrem aquí per deixar les bici quan acabem el tram de 2 rodes. I també com a possible “escapatoria”.
Hem recullen i marxem a Argelers, mentres fem una inspecció del tram de bici. No ens queda molt clar i desprès tornarem per repassarlo…
Els campings de la zona de platja estan tots plens ! Els francesos deuen fer vacances i la zona els deu tirar…
“Dormirem” a la furgo, com era previst, però a la vora del camí.
Sopar de pasta i ben d’hora al llit. Tenim 3 hores fins el despertador !
Només estirarnos, el Marc ja dorm! Jo, res. La “forta respiració” del company i la gent que va passant per la vora fa impossible que tanqui els ulls. Que hi farem!

Les 2h15′. Despertador. Mandrosament ens posem en marxa. Fa bon temps, fresqueta agraïda.
Esmorzar ràpid, preparem les bicis i “al lío”

El tram de bici va passant per carreteres locals, molt tranquiles, i en aquestes hores encara més. Ens creuem amb algun vianant que al·lucina de veure 3 matats a aquelles hores pedalant. Ens creuem amb els gendarmes però no ens diuen res… El googlemaps ens portarà fins a Arles perfectament.
El ritme és molt conservador però jo vaig forçat… un altre cop el p.fre de darrera la bici em fa la guitza. Vaig frenat i tot el tram és om si puges. Em rallo bastant.

En 2 hores fem els 40kms fins a Arles, dins el temps previst
Per fi s’ha acabat la bici.
Canviem de disciplina prou rapidament, mengem alguna cosa i a caminar. Comencem ben animats.
Una de les preocupacions que teniem era el tema aigua, no hi ha problema, anem trobant diverses fonts o baixades d’aigua prou sovint. Fa calor i cal hidratarse bé.

Passem un gran refugi, Batera? i arribem al següent objectiu, el coll de descarga, 1400m. Portem uns 12kms, de moment molt bé, entre pistes, corriols, prats i falgueres.
Continuem pujant, coll de la cirera, 1800m. Ara comença un dels trams que ens fa més por, gairebé 400m de desnivell negatiu, és a dir, perdem alçada… baixa i baixa. Fins la refugi de l’Estanyol, a uns 1475m.
Durant la baixada anem fent comentaris de la ruta prevista, tornarem per aqui ? hi ha alternativa ? se m’acut la opció de baixar directament a Prats de Molló, el poble següent a Arles. No avencem esdeveniments, primer hem de fer cim i encara és molt lluny…

Despres del refugi torna a tirar amunt, fins la carnisserie, a uns 1700m, despres planeja una bona estona.
A prat de Cabrera, arribem a la pista que puja cap a Cortalets, hi ha la opció pista o corriol per dins el bosc. Triem aquesta segona, uns 4kms on pugem els 500m+ que ens falten fins al refugi, 2100m.
Aquest tram és fa força dur, portem 6 hores + 2 de bici… fa calor i puja dret.
Abans d’arribar al refugi de Cortalets passem per la zona on encara hi ha restes d’un accident d’avió, un DC3 a l’any 1961. Varen morir els 34 ocupants… link
Intentem fer un Geocaching rapid però no el trobem. Marxem que tenim pressa…

Al refugi, força gent, ambient de centre excursionista. Sobretot gent gran, l’accès per pista fins aquí dalt fa que tothom pugui gaudir del refugi i del ràpid ascens al cim. “Només” 600m més munt…
Hi fem parada llarga per recuperar forces, que ja arriben força baixes.
Alguna amanida, “omelettes” i butifarra. Piles recarregades. Desdel refugi és veu el cim, els nuvols hi passen ràpid, el vent deu ser fort allà dalt…
1 hora i continuem. Hem pujat en 7 hores des d’Arles, gairebé ja 30kms a peu.

El retol oficial diu 1h40′ al cim. Pugem molt animats, refets desprès del descans.
El sender s’enfila rapidament, més amunt ja fa fresca, parem a posar roba. Son gairebé les 3 de la tarda, la gent ja baixa, no és molt bona hora per fer un cim…
Tinc un breu moment d’emoció al creuarme amb una familía sencera, un nen ja grandet i 1 nen i nena ben petits. Baixen del cim acompanyats dels pares, no sé perquè però em fan emocionar. Felicitem als nanos. Per ells deu ser un gran esforç. Deu ser que em fan una mica d’enveja…
Ja som dalt ! Fa vent i és fred.

Felicitacions mútues pel repte aconseguit. Ens aprofitem de l’únic noi que hi ha a dalt per fernos fotos.
Ell ha pujat per la ximeneia, una grimpada que sembla “divertida”.

Havíem decidit intentar baixar del cim fent ruta circular, intentar baixar cap a Prats de Molló i d’allí a Arles, i si poguessim recuperar bicis i cap Argelers i tot… seria molt maco…

Baixem per la ximneia, una desgrimpada una mica arriscada, de pujada sembla senzilla, de baixada també. Però un error pot ser molt greu. M’agrada molt aquest tram.
A mesura que baixem, disminueix molt la dificultat. A baix podem contemplar la bretxa Durier, amb un petit rapel et permet fer una bona ruta circular al cim i retornar a Cortalets.

Un cop als Prats de sota el circ ens venen els dubtes. El track que tenim al gps no segueix cap camí clar, ens hauriem de dirigir cap al refugi d’Estables, però no veiem la ruta a seguir.
Preguntem a diferents excursionistes que hi ha a la zona i no ens saben dir pas res d’aquest refugi… Que fem ?
Decidim assegurar, no ens arriscarem. S’està tapant i són les 4 de la tarda.

El camí que seguim ens portaria al refugi de Mariailles, una bona volta al massís que ens portaria molt lluny del cotxe, però és la opció “segura”
Ho fem. decidim anar al Mariailes i allà ja veurem que fem…

Baixada llarga per arribar al refugi, ja anem cansats.
Al refugi, tracte exquisit, n’hi ha molts que n’haurien d’aprendre… Els nois que el porten, super amables. Si no volem fer nit al refugi, ens aconsellen baixar fins al Coll de Jou on poden acedir taxis i ens portaria a on volguessim. Ells mateixos ens hi truquen i ens passen el telefon, bé, li passen al Marc que és el qui sap francès…

Acordem hora i preu i baixem 1 hora pel GR i pista fins al coll. Un taxista de Vernet les Bains ens espera.
Ens porta a Argelers. Hem tancat el cercle.
Fa unes hores teniem coll avall que ens hauriem de quedar la nit al refugi i l’endemà decidir que fer. Hem estat de sort.

Agafem la furgo i cap a Arles. Repartim material, bicis…
En Marc i jo decidim tirar cap a casa, tot i el cansament preferim fer 3 hores de cotxe i dormir a casa. L’Onti, més assenyat, dorm a la furgo l’endemà tirarà avall.

Viatge lent… obres per tot arreu, AP7, Eix Tranversal. Son, cansament… I per acabar-ho d’adobar control d’alcoholemia a Manresa, els mossos fan cara de no entendre res quan ens pregunten : -d’on veniu? .Jo no aconsegueixo contestar i el Marc diu : -de França… Bufo a l’alcoholimetre ( crec que els hi dono l’última al·lenada que tinc…). Bona nit!

Objectiu assolit !
Ens quedem amb els dubtes de si el camí que intentavem fer de baixada existeix… haurem d’estudiar els mapes…
Ara ja, a pensar en el següent… he sentit ja alguna proposta…

Totes les fotos

El track final : ( merci Onti..)

Track

El planing :
De matinada sortirem des d’Argeles, bicicleta fins Arles sur tech, 40 kms. Poc desnivell. Només guanyem uns 300m+
A Arles deixem la bici, ens vestim de “persones” i amunt. 2400m+ en uns 33kms… Bon tram del GR10 francès.
Si tot va bé, caldrà baixar… Tenim el refugi de Cortalets que ens pot servir d’escapatoria nocturna… Però el pla és tornar a Arles a la tarda-vespre, 33kms més… ara de baixada.

El pla, els tracks i el timing els tenim apunt. Ara a esperar que la logística, el temps, les cames i una mica de sort ens acompanyin.

Desde Sant Celoni al turó de l’Home ens guiarem amb un track del “Sant wikiloc”, d’en josepm, fa la pujada i baixada circular en uns 40kms i assegura que està força optimitzada i testejada.
Aprofito per agraïr a l’usuari josepm l’haver compartit el track, ens ha facilitat molt la ruta.Gracies !

A les 7AM ja som al Parquing de la platja d’Arenys per començar l’aventura.

El tram de bici ens passa millor del que esperavem. Estem frescos i els 300m+ fins al Collsacreu es fan bé. Sobretot en Marc que “estrena” bici de carretera. Jo vaig amb la BTT però amb cobertes “d’asfalt”

Deixem les bicis al cotxe del parquing de l’Hospital de Sant Celoni, canvi “ràpid” de roba i motxilla i a caminar!

Els primers quilòmetres es poden fer rapidet, correm allà on podem. Gairebé fins al quilòmetre 15 que és on realment comença la pujda forta es pot correr en molts trams.

Ha fet un dia de molta calor i es nota, al Marc potser li passa més factura. Parem en el corriol final a menjar alguna cosa per recuperar una mica de força.
Gracies al track que portavem, sabem que hi ha aigua als kms 13 i 24. En fem bon ús. Sense aquest aprovisionament extra ens haguès estat impossible. Jo he begut més de 3 litres…

Fem cim en 3h30′. Hem pujat més ràpid que tots els calculs que havíem fet, tot i que ens “perdem” uns metres diverses vegades i hem de recuperar el track dibuixat.
Al cim, eufòrics.

Com som uns caps de famiilia “massa” cumplidors, fem càlculs de temps per la baixada. Volem ser al cotxe màxim a les 15 per arribar a la sortida de l’escola…
Descartem la opció de baixar per on hem pujat i ens decantem per seguir el track circular que portem. Fem més quilòmetres però ens sembla millor opció i més divertida. Seran 21 kms de baixada. Pujant en portem 19.

Els primers quilòmetres de baixada son espectaculars, entre boscos ombrivols plens de fulles a terra. Baixada per disfrutarla.
Desprès tenim algun tram embardissat on perdem molt temps intentant seguir el track. ( a l’època ens que es va fer la ruta original, devia estar molt més net…) abans de les antenes del coll de Santa Helena i despres de Can Ridaura baixant a can Pereres. Ortigues, esbarzers… i camps a traves. Perdem temps que al final no resulta tan.

A can Pareres ja anem bastant cansats, hem baixat ja 1000m. Trobem l’amo de la casa i li preguntem el camí més ràpid per baixar, ens diu que “la GR”, passant per Campins. De fet la ruta que anem seguint farà el mateix trajecte.
Anem tocadets i el Marc potser una mica més que jo, la calor li afecta més…
Si trobem un cotxe prop de Campins intentarem fer auto-stop.

Doncs el cotxe no apareix i tirant-tirant ho anem fent tot, ara ja només correm en els trams millors, qualsevol fals pla el caminem.

Per fi Sant Celoni, en unes 3 hores de baixada.
Entrem al poble i el primer que fem és entrar a un bar a fer 2 Cocacoles, mai l’havia trobat tan bona !

Repte superat !

Totes les fotos

El següent repte del mateix estil “mar a muntanya” és molt proper, els dies 7 i 8 de Juny tenim previst intentar pujar al Canigó des d’Argelers. Segur que no serà tan “fàcil” com el Turó de l’home, els números canten. Sense encara els tracks definitius, ens surten 40 en bici + 60 a peu…

El track sencer :

A sota pots veure i/o descarregar els tracks per parts.

track bici:

TuroHome_BTT

track pujada:

TuroHome_pujada

track baixada :

TuroHome_baixada

La proposta del Marc era  pujar al cim de Sant Jeroni, a Montserrat però fent-ho d’una mica més lluny…
Sortirem del Delta del Llobregat, cota 0 però ho farem amb un mitjà de trasport diferent, la BTT. Això ens permetrà fer l’activitat en una tarda entremig de dies feiners…

A les 15:30 estem preparats al Delta. A més dels ja “clàssics” Marc, Onti i un servidor, s’apunta  la sortida en Joan Bonet, un company de feina, marxador experimentat.

Comencem la part de BTT, gairebé 50 kms. Els primers 30 gairebé tots al costat del riu, un passeig força agradable.

A partir de Martorell es complica, ens queden uns 20 kms per carretera, primer per dins Olesa i despres uns kms per la C55.
El ritme és fort. L’Onti i el MArc tiren ràpid. Personalment tinc algun moment de dificultat. La bici no és “lo meu” i la falta de pràctica es nota…
En Joan tampoc està molt còmode els últims kms.

Acabem la part de BTT. Al gps  49 Kms, en 2h07′. Més ràpid del previst, esperem no pagar-ho desprès.
De desnivell només estem a 140m.

El track del tram de BTT :

La transició entre activitats és lenta. Hi estem ben bé 20′. Cal amagar les bicis, lligarles. Canvis de roba, bambes, motxilla, líquid…

Ens esperen 1100 m+ fins al cim de Sant Jeroni.

El canvi de Btt a peu no és tan traumàtic com ens esperevem. Anem pujant molt bé pel camí de l’aigua.
En Joan no s’ho està passant tan bé. El molt malalt al matí ja havia sortit a fer més d’1 hora de running i va tocat.
Fem reagrupament al monestir, hem oujat en uns 50′.

En Joan va molt forçat i decideix acabar aquí. Fa una visita al monestir i tirarà avall.
Fem càlculs i si ens donem pressa encara podem acabar de complir l’objectiu global.

Pujada a Sant Jeroni molt animats, bon ritme pel tute que ja portem. En 50′ fem cim.
Foto rapida i avall. Unes cabres ens reben al mirador.

30′ de correr “disfruton” fins al monestir i 25′ més per arribar al parquing de l’aeri.
Objectiu complert !

El track de la baixada :

Marxem ràpid que faig tard a la feina…
Jornada supercompleta. A la nit ja veurem quan surti el cansament…

Ha estat un bon entrenament i bon retrobament de “l’equip” per començar a projectar el següent 0-summit. Us mantindrem informats però probablement serà passada la frontera…

Totes les fotos :

El video de la sortida:

Dijous a les 4 AM ( això fa mal! ) recullo al Marc, l’Onti i el Jordi a Manresa i cap al Prat, avió cap a Salònica via Munich.
Els 2 vols perfectes.

Arribem a Salònica al migdia, cotxe de lloguer i cap a Litochoro, el “Chamonix de Grecia”…

Ens allotjarem, a l’alberg “Summit zero“, ens reben amb els braços oberts, recomanable 100%. El noi que el porta, crec que es diu Periklis, ens dona consells, assessora… un 10 !

Tarda per fer un petit reconeixement del terreny i sobretot per marcar el lloc de sortida. Localitzem la platja, el tram fins a Litochoro i el començament del E4, el sender europeu que haurem de seguir per tot “l’Enipea canyon”.
Constatem que el track curradíssim de l’Onti és impecable

Sopar ben d’hora i a descansar.

A les 2AM de peu. Un café que ens prepara en Periklis que ve de festa i sortim.

A les 2:50 AM ens posem en marxa. Ja plou, però amb poca força…

Sortim ben animats, bon ritme, els primers kms son de pista i asfalt fins al poble. Ara ja plou de valent, ens posem els pantalons impermeables, ( gracies Onti…) i entrem a Litochoro.

Creeum tot el poble i entrem al parc del Mont Olimp, aquí agafarem el sender E4 que ja gairebé no s’abandona fins al cim.
Portem 1h10′ i anem xops ! L’aiguat és fort i va calant.

Aquí comença la ruta en sí, sender espectacular, de dia ha de ser fantàstic i sense pluja encara més…
Anem avançant pel sender, els primers quilòmetres “maltracten” bastant ja que no es guanya nivell, més aviat se’n perd més del que es puja…
Entre la forta pluja continua, el fet de perdre nivell i dubtar un parells de cop de la ruta a seguir i retorcedir entre la nit i l’aigua van fent que la moral i la força vagi minvant…

El sender va passant a banda i banda del riu enipea 3 o 4 cops per ponts de fusta espectaculars.
Ara la pujada ja és més directa i anem guanyant alçada a poc a poc.
Arribem a la capella de Agio Spilaio, a recer de la pluja, valorem la situació… no gaire engrescadora, jo personalment vaig tocat de moral i fisicament… molt moll i fred. Veig del tot inviable fer cim, però hi ha l’esperança de que pari de ploure i la sortida del sol ens escalfi…

Continuem uns 30′ més amunt, cap al monestir de Agios Dionysios, en un dubte del camí arribem a la cascada d’enipea, on el camí s’acaba. Aquí porto les coordenades d’un geocaching i ens entretenim en buscarlo. Ens costa més del compte, el trobem i fem “reunió”.

Els ànims estan molt baixos, amb el temps que hem necessitat per arribar fins aquí veiem impossible fer la ruta sencera… la pluja que ens cau aquí, al cim és neu i si continuem molt amunt, malgastant forces, el retorn pot ser patètic… Anem a més justos de roba de recanvi, només ens queda per “gastar” la roba que portem pel fred del cim…
Anar molt més amunt, xops com anem, amb el fred que pot fer-hi és fins i tot perillòs i poc recomanable.
Podiem haver gastat “l’últim cartutx” de roba i tirar una mica més amunt, però amb molt poques possibilitats de fer gran cosa més. És la meva opinió personal, crec que els companys més o menys estaven igual.

A en Jordi és el que li costa més renunciar, decidim que tira una mica més munt, se sent bé i creu que val la pena intentar fer més. Estarem en contacte amb ell i el pujarem a buscar amb cotxe si fa falta.
Despedida i baixem amb en Marc i l’Onti.

Parada llarga a la capella, canvi total de roba, jo hem canvio fins i tot de calçotets !, vaig xop !
Amb el canvi de roba és una altra cosa, que bé !

L’ alegria dura poc… aviat tornem a estar empapats, ara bé, ja no tenim tan fred.

En unes 3 hores baixem fins a la platja, pel camí constatem el trencacames de l’inici del sender, guanyant i perdent nivell continuament, es fa “durillo”.

Quan arribem al cotxe, ens truca el Jordi que és a Litochoro. A litochoro ??? Resulta que ha pujat un parell de quilometres més, fins a Prionia, ha vist el panorama ple de neu dels cims i ha tirat avall directament per la carretera. L’anem a buscar i cap a l’alberg.

Tarda de café, compres i una mica de turisme i nit de sopar de despedida amb peix i retsina.

A dormir poc, última matinada per agafar el cotxe fins a Salònica i a l’aeroport. Vol a Barcelona via Atenes i fi de la sortida.

Les conclusions : amb les condicions meteorològiques tan adverses era gairebé impossible realitzar la sortida íntegra, però amb les sortides llàmpec que fem, tenim aquest risc, si disposessim de més dies tindriem millors oportunitats per fer-ho.
El lloc és excepcional, preciós! tot i el mal temps varem poder apreciar la bellesa extrema que pot oferir.
Encara crec que la ruta és factible, dura però realitzable tal com estava plantejada, amb bon temps, això si.
Per tant : QUEDA PENDENT !, i no és dir per dir…

Totes les fotos

Links :
Management Agency of Olympus National Park
Summit Zero Refuge/Hostel
Meteo
El track

Estem a l’expectativa… sinó alguna alternativa trobarem….

L’Olimp (en grec antic Όλυμπος, és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας). El massís de l’Olimp marca el límit entre la plana de Macedònia, al nord, i la Tessàlia al sud.

El mapa :

El perfil :

El pla serà el següent :

• Sortim de Barcelona dijous dia 20 per arribar a Tessalònica al migdia, agafem un cotxe de lloguer i baixem fins a Litochoro, uns 100kms. La tarda “lliure” per acabar de preparar material, menjar, ruta… Ens allotgem a l’ alberg ( refugi )  Summit Zero  hostel
• Divendres 21, hem d’acabar de decidir horari, ataquem el cim. Sortida des de la platja de Plaka i amunt !
• Dissabte 22, de matinada, retorn a Catalunya.

Si tot va bé, i el temps ens acompanya, serà una sortida llampec… només tenim divendres per fer la ruta… creuarem els dits.

Sortim de Barcelona dimecres matí, una mica “acollonits” direcció Puerto de la Cruz.
3 manresans, el Marc, l’Onti i el Jordi, un barceloní, l’Ignasi i un calafí d’adopció, jo mateix.

Els dies anteriors a la marxa havien estat una mica decebedors, gripasso, febre, cansament… ai…
El Marc arrossega mal al genoll però arriba força recuperat.

Un cop a Tenerife, recollim 2 cotxes de lloguer, al final hem decidit utilitzar un per traslladarnos a la platja per la sortida i l’altre el deixarem a 2000m per tenir una possible escapatoria.
Ens instalem als 2 apartaments que tenim llogats i de seguit a dinar, asador canario.
A la tarda, amb el vistiplau dels companys, un servidor se’n va a estirar una estona al llit, encara no he dormit ja que vinc de treballar de nit… gracies…

Mentrestant se’n van a 2000m, al Portillo i despres d’una caminadeta “amaguen” gran quantitat d’aigua i una motxilla amb roba i menjar a un punt que l’endemà tenim previst passar-hi de pujada.
Un cop deixada la “mercaderia” i ben marcada als Gps, tornen a Puerto de la Cruz a recollirme per anar a localitzar el punt de sortida. El trobem rapidament, a uns 5kms de l’hotel, al municipi de Realejos, la Playa del Socorro.

Un cop situat el punt de sortida, a sopar i a dormir ràpid que només tenim 3 horetes, decidim posar depertadors a la 1:30.

1:30 A.M.
Uffff quina mandra…. amunt ! Acabem de fer motxilles, “esmorzem” una mica i “al lio”.

2:30 A.M.
Donem el tret de sortida de la bogeria més gran que possiblement hem fet els 5 integrants del grup.
5 llumetes es mouen ja per les primeres rampes dures del dia, carretera amunt a buscar el barri de Tigaiga, 290m.

Anem a bon ritme, bon ambient, somriures…
Els Gps van marcant les cotes que assolim, 500m, 600m… més ràpid del que creiem ( bé, l’ Onti si que ho tenia calculat així…)  , menys d’1 hora per cada 500m de desnivell en aquests primers kms.
Aviat s’acaba l’asfalt i comencen les pistes de terra, com deia alguna ressenya que teniem, si hi ha dubte de quin camí seguir : sempre el que pugi més…

Arribem a les antenes del Mirador de la Corona, 760m, de moment perfecte. La nit ajuda a passar metres rapidament. Aquí crec que hi ha la primera parada d’avituallament sòlid. Una de les moltes pauses per menjar i beure bé que crec que van ser unes de les claus importants de l’èxit de l’operació.

4:20 A.M.
Ja tenim els 1000 primers metres al sac, 1h50′, i molt sencers els 5.
Passem per l’únic punt d’aigua del recorregut, Fuente de Pedro. La deixem al costat, tenim reserves més amunt… si és que encara hi son…

Anem molt animats, tot i les dures pujades, anem fent via a ritme constant.

6:10 A.M.
Mantenint el mateix ritme, 55′ cada 500m de desnivell, ens plantem ja a 2000m. Fins aquí, pletòrics, molt contents, millor del que esperàvem…
Som a la “degollada del cedro”, tenim sort que la petita capella està oberta i ens hi podem arrecerar, fa fred i vent, ens abriguem.
Tenim al costat les grans parets de La Fortaleza.

Passem el “llano de la brujas”, l’únic punt del recorregut que fa uns metres de baixada… sorra fina que es posa a les bambes…
Encarem el camí que ens portaria al Portillo, lloc on hi ha un centre de visitants, des d’on van accedir ahir a la ruta per deixar avituallament i roba.

Són poc abans de les 7 del matí, les primeres llums del dia ens mostren per primer cop el nostre destí, especacular !

Trobem el punt d’avituallament sota uns arbusts i pedres. Ens va perfecte, recomanació absoluta si algú s’engresca a fer la ruta.
Agafem aigua, gels, barretes, mengem platans i fruits secs i ens posem roba gruixuda. El consum d’aigua és molt inferior al previst, la humitat no és molt alta i la calor inexistent… més val ser previsor i tenir bon marge.

Anem direcció Montanya Blanca, 2748m, pel camí pedres enormes, els “huevos del teide” grans blocs de pedra volcànica fruit d’erupcions passades.

Abans de començar un dels trams més difícils del recorregut, dels 2700m al refugi dÁltavista, 3260m, fem una parada a “repostar”.
Aquí tenim una desil-lusió enorme : una colla d’alemanys, venen del refugi i ens expliquen que el cim és impossible, vent de120km/h i tmperatura de -2º, que sumada al vent són de -25ºde sensació… merda.

Seguim pujant direcció al refugi, el camí fa ziga-zagues per guanyar metres ràpidament.

Abans del refugi tots els que trobem que baixen ens comenten el tema de la gairebé impossiblitat de fer cim… tots menys un “guiri” que va sol i que diu que ha pujat, pit i collons, ve a dir.
El Marc que anava força decebut,a quí reviscola els ànims…

Arribem al refugi d’ Altavista, 3260m, bonic refugi d’alçada. Ningú…
Gairebé no parem, no fos cas que no ens deixessin continuar…

Entre el refugi i la base del telefèric, 3400m, el terreny sembla gairebé llunar, pedres negres de mil formes. Aquí ja alguna ràfaga de vent es fa notar…

Passem el creuament amb el camí del telefèric, quina idiotesa pujar els turistes fins tan amunt… qui vulgui pujar que s’ho curri una mica més no?.

Arribem a la Rambleta, 3550m, el vent ja és molt fort. Aquí teòricament hi ha un guarda que et demana el permís per poder accedir al cim, el tenim, però no li podem ensenyar perquè no hi és… deu pujar amb telefèric i per culpa del vent està aturat i tampoc deu pensar que hi hagi ningú per aquí dalt amb aquest fred i vent…

Accedim al sender de Telesforo Bravo, els últims metres que et porten al cim, un camí com enrajolat que només es permet circular-hi amb permís i 50 persones alhora.
Fem no més de 300 metres i quan encarem l’aresta, sortim a “descobert”, el vent és espectacular, impressionant, costa molt avançar. Anem girebé de genolls a terra intentant evitar les fortes ràfegues.

El Marc i l’Onti van davant, jo segueixo com puc i darrera ve l’Ignasi i desprès el Jordi.
Anem parant on podem arrecerarnos una mica per comentar el tema, està “xungo”.
Una mica més amunt, parada, ens repleguem els 5, jo dic de no continuar, l’Ignasi n’està convençut, el Jordi i l’Onti crec que també, em sembla que només la tossuderia del Marc ens fa avançar na mica més.
L’Ignasi té clar de baixar i comença a tirar avall.
Veig el Marc i L’Onti corrent amunt, darrera el Jordi i jo, la intenció és com deia el Marc, una mica més… de sobte el Marc alça els braços, no pot ser encara… ha arribat al cràter, el verd del terra sulfuròs ho comfirma.

Un parell o 3 de zig-zagues més, que amb  el fort vent són molt difícils, i per fi… el cim! ops si gairebé no hi cabem…
Moment de gran alegria, abraçades, felicitacions, poques fotos, crec que només la meva nova Argus Bean ha aguantat el fort fred… les bateries diuen adeu…

Ens ha costat poc més de 10h fer cim, tot i les dures condicions del tram final.

Pocs minuts al cim i avall a buscar un lloc més “tranquil”. Parem ja passat el camí del telefèric, i continuem aviat per començar la baixada, no pararem fins al refugi.
Al refugi, parada llarga a l’exterior, menjar, beure, comentaris…
Estem eufòrics per l’èxit de l’ascensió.

La baixada ja no té tanta història, que deunidó la pallissa que estic fotent

Baixem a bon ritme fins a tornar a ser al lloc d’avituallament “camuflat”, la baixada fins aquí poc a destacar, ràpida i “fàcil”.

Al Portillo, 2000m, tenim el cotxe que varen deixar el dia anterior per si era necessari. L’Igansi té decidit que la seva aventura s’acaba aquí, es dona per més que satisfet d’haver fet l’ascensió i amb tan bon ritme que ha portat.
Hem de deixar l’amagatall net i carreguem l’aigua i menjar necessari per acabar de baixar, no massa… la resta, la transporta l’Ignasi fins al cotxe, una mica més d’1km carregat com un ruc…

Continuem la baixada, abans de l’ermita del Cedro, l’última pujada del dia i despres avall !

Correm molts trams, encara ens queden forces per fer-ho, increible, 14 hores despres d’haver començat l’aventura…
L’Onti té una punxada a l’isquio que ens fa patir una estona però recupera molt bé i podem continuar a bon ritme cap a la platja.

Els últims 1200m  aproximadament, els fem dins de la zona de núvols que es veien desde més amunt, molta humitat i fins i tot plou.

Ja anem tocadets… els útlims 500m de desnivell que ens queden és fan llargs… la part més desagraïda, asfalt, poble… però per fi la platja !
Últims revolts de la carretera d’accès i la glòria…

Tornem a ser a la platja 17h45′ desprès d’haver-n’he marxat.
Felicitacions, alguna abraçada, fotos…. i cansament…. molt cansament.

Marxem, dutxa merescuda, i sopar de “celebració”.
Rendits, a les 11 som al llit.

Només em queda felicitar i agrair als companys d’escapada, gracies a tots 4.
Bona gent. Serà la última “bogeria” ??? no crec…

Pot ser que la crònica tingui alguna incorreció de temps, alçades, noms… la meva memòria és molt limitada…
Espero aviat penjar el link a les fotos fetes per la resta de companys i d’un video que estic preparant de petits moments grabats amb la càmara de fotos.

El track el vaig penjar n post anterior, però recomano veure el rack al Google Earth, on s’aprecia mol millor tot el recorregut i desnivell de la ruta.
L’arxiu kml per al

GoogleEarth.