Ja fa 3 mesos que no puc còrrer !
Semblava un esguinç de turmell “normal” i que en 15-20 dies podria tornar a l’activitat però no ha estat així.

La cosa es va complicar quan desprès de baixar l’hematoma del turmell es va veure que també estava afectat el tibial i  l’astràgal.
Lenta rehabilitació, que espero estigui arribant a la seva fi. Encara em fa mal, no puc correr però sembla que poc a poc va millorant.

No he estat parat, però. En bici no em molesta, no hi ha impacte que és el que em fa mal. Doncs a fer bici!
Moltes sortides en BTT per asfalt o terra, de més o menys duresa i quilometratge que espero em permetin no perdre del tot la forma, ja ho veurem.
 

Com ja he explicat al bloc, el tema és : realitzar un recorregut extens per la “nostra” muntanya, cadascú al ritme que li sigui “còmode” per acabar al migdia per celebrar-ho amb un bon àpat.
El recorregut no és d’excursioneta precisament… 42 kms amb 5000m de desnivell acumulat…
Es proposen 4 horaris de sortida : la 1 de la matinada, les 5:30, les 7 i les 8.

Jo m’apunto, tot i les pressions rebudes… al grup de les 5:30, tenim unes 8 hores per fer el recorregut, amb parades als avituallaments preparats per les estimades voluntaries ( GRACIES !), fotos i bon rotllo, però no podrem anar pas de passeig, la ruta és exigent.

Amb l’èxit i la fama que han anat agafant les mogudes dels koala’s, aquest any : èxit de participació. L’any passat erem 7 o 8 al grupet i aquest any 15/16 ?

Arribo al Bruc al voltant de les 5:15, he dormit com un tronc, normalment el dia de cursa dormo fatal, però això és una altra cosa…
Ja han arribat alguns companys, en bodi i el marc “gorditu”, en Melchor, en Tamayo, en Ballesta, l’Àngela… Apareixen de la foscor ( han passat la nit fent vivac o als cotxes…) en martox, en guido, el tronja…. i en Ramon Anglada, que tenia previst sortir més tard però s’apunta al carro. Vaia cracks. Venen a despedirnos a la sortida, amb lo bé que s’esta dormint….
Acaben d’arribar la resta de companys que sortirem junts, les 2 Txells i la Lourdes, la 3a i l’anfeca, l’Isma, en Lluc, el Txus…i un altre noi que crec és l’Enric?

Arriba pitant en Carletes, que ens explica la moguda amb els mossos que han tingut a la sortida de la 1, els demanen DNI’s, firma… no venim a destrossar res nosaltres ! Mare meva ! Els del patronat de la muntanya es pensen els “amos”del territori ? crec que no tenen clar qui respecta i qui fa malbé la muntanya… en fi… llàstima.

Desprès de 4 comentaris del recorregut per part del Carles, comprobats els tracks als GPS i un emotiu minut de silenci per la pèrdua del pare de l’amic Sergi ( ànims nanu !) es dona la sortida al grup

.

Comencem ben animats i a ritme lleuger, 3 o 4 kms fins a agafar el camí dels francesos, ara es posa seriòs , 800m+ fins al cim de Sant Jeroni.
Anem fent alguna parada de reagruament, aquest any no està el circuit marcat i cal que anem agrupats, almenys en grups amb GPS.
Un cop al cim, comparem amb els  temps de l’any passat que porta el bodi i veiem que anem bastant endarrerits… haurem d’apretar una mica baixant.

Ara tram de correr. Fins al pas del Trencabarrals i enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni.
Em quedo dels últims del grup amb les Txells, la Lourdes, l’Àngela i l’Isma, vaig fent fotos, la sortida del sol amb els núvols a baix el monestir són espectaculars !

Reagupament a la cruïlla del camí nou. Anem endarrerits.
Les 2 Txells i la Lourdes decideixen retallar i baixen al monestir, les retrobarem desprès pujant pel camí de Collbató. Elles retallaran baixant a Collbató i desprès al Bruc.

Enfilem el camí nou, fins al trencall desprès del mirador, baixant cap a l’Artiga Baixa, pista de la Vinyanova i cap a la Salud.
Primer avituallament, km16. Boira i fred.
En Toni “korfballer”, la Mireia i la companya d’un noi del grup de dels 7 ens esperen amb els plàtans, galetes, isotònic, CERVESES…
Moltes gràcies !

Ens despedim i encarem el segon desnivell del dia… la pujada fins a Sant Miquel, seguim el recorregut de la Cursa de l’Alba.

Un cop al Pla de Sant Miquel, baixem cap al monestir, km 23. Reagrupament.
Arribem tots i falta l’Isma. El veiem baixar coixejant… el genoll es queixa, decideix continuar fins a Santa Cecília i deixar-ho. Que no sigui res company!
L’Enric, … no sé on però ens deixa… potser a Santa Cecília ?

Un cop recuperats, continuem. Escales amunt i quantes escales ! Fins a trobar el desviament cap al camí de l’arrel, passant per la Trinitat. Aquí, el temps que més o menys havia aguantat, s’espatlla. Es posa a ploure i en algun moment amb ganes !
La moral del grupet continua intacta.

El camí de l’arrel, que amb bon temps és espectacular i divertit, avui té trams complicats, rellisocsos. Amb compte.

Arribem a Santa Cecília xops. Aquí però para de ploure. Podem fer l’avituallament que ens tenen preparat un altre cop els/les voluntaris/es, de nou gracies… quina mandra esperar a 4 matats amb la pluja i el fred…. no té preu, de veritat !
l’Isma ho deixarà aquí.
El grup se’n va i em quedo força endarrerit. A l’avituallament en Vicente em deixa el seu GPS amb el track, si a partir d’aquí, com passarà segur, tothom ja va al seu ritme i costa anar tots junts, farà falta algun Gps més. No és qüestió de perdre ningú per aquí dalt… el tram de GR fins Can Maçana no té perdua, però l’últim tram potser si.

Surto corrent. El grup se n’ha anat bastant.
Enllaço amb la 3a, l’anfeca i l’Àngela a la que li passo el GPS del Vicente. Vaig una estona darrera i apreto una mica més per tirar endavant.
Hi ha en Marc, en Melchor i en Ramon. Anem tirant junts, el tram d’escales és heavy…
El “gorditu” aquí té un “baixon” important, és un “putu” crack, 4 dies per muntanya de la ma del capità bodi i s’ho menja tot. Amb calma i anar fent…

Personalment em trobo molt bé, apreto un pel més per intentar arribar a Can Maçana, km33, sense que hagin marxat els 4 de davant ( bodi, Ballesta, tamayo i Txus), no vull fer l’últim tram sol !
Can Maçana, encara hi son. En txus tot just arriba. En bodi i el ballesta tenen les companyes aquí… també en Marc.
Avituallem, cauen 3 o 4 trossos de coca impressionant, gentilesa de l’Àngela, gracies crack !
Ja marxem i  arriben en Ramon i en Melchor, esperem un moment i sortim tots junts. El tram que resta pot ser perdedor.

Última pujada del dia, cap al refugi Vicenç Barber. Això està fet !
Baixem a buscar el torrent del Lloro, cap a la cova de l’Arcada i cap al Bruc. Pista final i ja tornem a ser aquí !

Arribada emocionant, aplaudiments, ànims, felicitacions i pica-pica, gracies Pedro !
Arribem en 8h06′. Hem recuperat força temps.

Esperem que arribi tothom de tots els grups i desprès a dinar !
Molts riures, aventures, sobretaula…. fàntàstic !

El que es diu sempre, però és que és veritat: m’ho he passat de conya, un grup de gent sensacional, i la pròxima moguda ???

Per acabar agraïr a tohom la generositat, Carles, Pedro, koalas en general, voluntaris/es dels avituallaments, la coca de l’Àngela,  l’Isotònic de la Marta, els avituallaments del Toni… la bona compnayia … en fi, un 10 per tohom.
I com diuen aquesta colla:  QUE N’APRENGUIN !

La resta de fotos meves :
Fotos MPM2010

Totes les fotos dels companys :

• Galeria de Paco Ramos
• Galeria Tronja
• Galeria d’Iñaki
• Galeria de Kako
• Galeria Elena
• Galeria Assumpta
• Galeria Xeix

Tota la info

Els koalasteam ens conviden a la 2ª edició de la MPM.
Desprès de l’exit de la 1ª edició, qui s’hi pot negar? Jo NO !

Recordant la crònica de l’any passat es pot veure que no puc ser gens objectiu pel que fa a aquesta trobada, va ser uns dels millors moments que he passat per aquestes muntanyes. Bon rotllo, esport, riures, cerveses…. i Montserrat !

Foto de la 1ªedició… quin goig veure sortir el sol aquí dalt….

Encara queden places… de fet no hi ha pas cap límit ! I és GRATIS !
Pels que ja coneixem les seves mogudes, els actes organitzats per aquests koales son incomparables, originals, festius…. si encara no els coneixeu aquesta és una gran ocasió.

El plan és :
-Realitzar la distància marató aproximada…. 42kms amb 5.500m acumulats (2.750m d+) sortint des d’El Bruc i acabant al mateix lloc. Hi ha muntades varies hores de sortida, cadascú s’apunta al grup on es senti millor, la qüestió es intentar acabar màxim a les 14:00 per acabar la festa amb un dinar, que organitzat per qui organitza segur que s’allarga…

Repeteixo : NO US HO PODEU PERDRE !

Tota la informació al seu web i al fil de correcats

Es munta una crono-escalada al cim del Puiventòs, o creu de Saba, passant per Sant Salvador de les Espases, punt mig del recoprregut, on hi retornarem per fer una barbacoa estil koala, és a dir : molta teca i molt líquid de diversa graduació…

A aquestes alçades de temporada la gent ja va molt carregada… o això sembla, o potser es guarden…. però el fet és que “només” 6 personatges ens presentem a la sortida per fer la crono. Al punt mig, a l’ermita, hi ha almenys una desena “d’animadors”.

La crono, perfecta, el lloc fantàstic, gran descoberta.100% corriol, dur, força dur. La primera part dreta dreta i amb la calor que fa costa…
A Sant Salvador de les Espases, la claca ! gracies companys ! un parell de glops de Voll-Damm i continuo amunt.

La segona part encara és millor, corriol preciòs en puja-baixa on es pot correr bé i recuperar una mica l’alè.
Personalment em sorprenc del ritme que porto, per un dia em sento fort, molt bones sensacions… que duri !

A dalt 42’30s i no molt “tocat”.
Seguidament arriben la resta de “valents” l’ Oscar, vikingo, en Pedro, en Carles i l’Alba. L’Orzo que havia començat a baix, es queda a Sant Salvador de les Espases i en Vicente que pujava caminant també.

Tornem a Sant Salvador recollint les cintes de marcatge.

A Sant Salvador, barbacoa a tope en familia. Quina gresca, fantàtic ! Gracies nois !

Gairebé a les 12 marxem els últims, tot recollit i cap a casa. Baixo amb en bodi de “xaxara” amb el frontal i dubtant a estones de si snem pel camí correcte.

Gran jornada “lúdico-festiva”. Segur que n’hi hauran més i per poc pue pugui no hi falto !

Totes les fotos

Video arribant al cim

Track

Tothom hi es convidat !
Més informació al seu loc web : aquí

Tenia el mapa dibuixat feia temps, gracies al “sant” Google Maps i al mapmyrun.com.
Ja que la distància és llarga, busco poc desnivell, només hi ha “pujada”  del 4 al 8 i del 20 al 23 aproximadament. La resta cap avall o pla…

Sabent del meu estat i capacitats, el plantejament més assenyat era de almenys 6 hores, tirant cap a 7. A uns 8’5 o 9 km cada hora…

Surto de casa a les 5 A.M. en punt, frontal al cap ,motxilla a l’esquena, 1’5litres d’ H2O i una barreja de gels, barretes, xocolata, etc…  caminant fins a la plaça de l’ajuntament, allà començo a correr a buscar el camí cap a Sant Sebastià.
El primer tram fins a Pujalt me’l conec, l’he fet diversos cops corrent, primer baixo cap a Sant Martí per corriol amb molt de compte pel pedregar que de nit és díficil… desprès encaro la pujada fins als molins i per caminet fins Pujalt, km 12, , poble encantador, molt recomanable la visita.

A partir d’aquí ja a seguir el gps… a buscar Santa Fe de Segarra, km 18, pista molt bona en baixadeta i ràpida. Em trobo molt bé.
Ara cap a sota Montfalcó Murallat. Per evitar tot l’asfalt possible faig alguna volta extra… i en una d’questes voltes cal travessar una “riereta” que la meva poca agilitat sumada a la nit… fan que  : peus a l’aigua ! merda, km 20 i els peus xops…

Continuo direcció Sud-Oest, vaig a buscar l’autovia A2 a l’alçada de Vergós per passarla per sota, primer passo la via de renfe de Lleida-Manresa i avall fins a Vergòs.

Els kms aquí passen molt ràpid, la majoria per sota de 5:40/km, i encara amb els peus molls.

Km 28,  meitat del recorregut, molt sencer. Paro al Molí del Fillol, sota Cervera, un tros de pastisset de Gatosport, boníssim… i canvi de mitjons!, un luxe. El fet d’anar amb motxilla té els avantatges de poder gaudir d’aquests petits “luxes”… els inconvenients també son molts…

Continuo, faig càlculs del temps que em queda…. si aguantès així… ja baixarè el ritme ja…

Passada la font del Fiol, “molesto” sense ser pas  la meva intenció a una parella que estaven gaudint del seient de darrera d’un cotxe … a aquestes hores potser és més lògic que no pas el que estic fent jo… espero no haverlos tallat el rotllo.

Al km 31 encaro cap a Cervera i seguidament giro a l’esquerra per agafar el camí ral, també és tram del camí de Sant Jaume, porta fins a Tàrrega, 10kms seguint més o menys el riu Ondara. Passa per sota La Curullada i Fonolleres, i per dins el Talladell fins a Tàrrega.

Aquests 10kms tenen algun fals pla que ja em perjudiquen una mica. Els faig tot però per sota els 5’30/km i amb la sorpresa de que no em costa excessivament…

Passo Tàrrega per la “variant” sud, a buscar la Carretera de Sant Martí de Malda, a priori és el tram més temut i efectivament ho és.
Uns 4 kms d’asfalt, amb lleugera pujada, a  aquestes alçades de la pel·licula fan mal.

Prou dignament però, els supero.

En els 6 o 7kms següents em ratllo bastant, ja tinc ganes d’arribar, veig el circuit de Motocross de Bellpuig a tiro però la ruta que m’he marcat per no fer gaire asfalt em fa fer unes voltes una mica “estranyes”… vaig tocat i fins i tot algun tram camino… 6’40, 7’30 /km …

Per fi arribo al Motocross… falta poc…poso el ralentí i a aguantar fins al poble.
3 kms i final !

Els amics i coneguts que vaig trobant i sobretot la familia, que no sabien res… al·lucinen.
Més d’un no em creu pas… però jo feliç com un nen amb sabates noves !

Total  : 57 kms,  5h49′

http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=839978

Ara bé, tal com faria un periodista reputat ( això segur que ja  els hi  ensenyen a la facultat ) cal un titular cridaner ( o tret de context si fa falta… i en el meu cas diu així :
Malfieten: ‘Amb dos cerveses vaig recuperadíssim’

La entrevista

La setmana passada varem “disfutar” d’uns dies de vacances de platja amb la family. A mi això d’estar a nivell del mar….

Vaig buscar alguna sortida una mica “seria” a apart de fer una estona de footing per la platja al matí, en 5 dies tenia la Travessa Borges-Montblanc ( ja faré el post…) i calia fer una sortideta.

El wikiloc és una mina, vaig triar una ruta desde l’Hospitalet de l’Infant pujant al puntalt i retorn.  El link.
Uns 15 kms, primer 2-3 per pista fins trobar el PR que puja al coll, la part més maca del recoregut, sender i pujada. Uns 500 m+ del “tirón” .

Hem va servir per treure el cuc de fer “muntanya”. Un lloc desconegut per mi amb força opcions i a tocar de mar, per guardar per futures vacances…

Track

Dijous passat marxavem cap a Luchon per participar a la competició multiesportiva per empreses, la Desman.
Estavem a la expectativa ja que era el primer any que hi participavem i no sabiem ben bé el perfil i nivell dels altres equips.

Divendres comença l’acció :

Ens tenien preparada una cursa d’orientació força exigent. El repte era trobar les 8 fites “amagades” per les muntanyes de Superbagneres.
El temps no acompanya gaire i abans de començar la prova es posa una boira impressionant que no deixa veure a més de 10 metres. La cursa serà d’orientció total,  a cegues…
Trobem el primer i segon control prou ràpid, però el tercer es resisteix, desprès de fer un bon desnivell esn estanquem en una zona d’arbusts on no trobem la maleïda fita.
No som els únics, almenys som 4 o 5 equips “perduts” per la mateixa zona.
La organització, despres de rebre la visita i bronca dels gendarmes, decideix neutralitzar la prova al control 3. Quan hi arrribem ens fan tornar al punt de sortida.

Tot i això van ser més 4h per la muntanya.

A la tarda marxem cap a Vielha.
Dissabte torna l’acció :

Al matí, a Baguergue, toca cross individual.
Com el dia anterior havia de ser tan heavy, la prova preparada de running era més suau, “només” 3kms però amb un desnivell considerable.
Surto en el primer grup i personalment em trobo molt bé, faig molt bon temps, poc més de 13′, el 5è.
En Marc fa un temps molt semblant al meu i en Ramon uns 18′ . La Carola i la Griselda uns 21′ d’esforç.

A la tarda, esports acuàtics, ens desplacem fins a La Seu d’Urgell.
Primer kayak, mare meva, quin ridícul ! em toca anar contracorrent i la barca no es movia sinó en cercles… per oblidar !
Desprès rafting, una mica més relaxat, però més cansat del que esperava, calia remar molt a l’inici.
Portavem el dia gafe i fins i tot varem punxar la barca. No ho havia sentit mai !

Anem cap a Andoorra.

Diumenge al matí, BTT, un circuit de 6kms a VallNord on calia fer 2 voltes.
Circuit força tècnic i complicat, molta arrel, pedra, etc…
Sort de la pujada inicial molt llarga i dura on podia escurçar diferències amb els rivals, baixant és una altra cosa, em passaven per tot arreu !

Acabo la cursa en molt bon lloc, el 30 aprox. en Marc i el Ramon arriben molt poc temps desprès. La Carola fa només una volta al circuit, era massa dur…massa tècnic per algú profà a la disciplina. La Griselda acaba la prova dignament.

Acabada la prova, dinar de cloenda i entrega de premis.

Tret dels equips de les primeres posicions, que realment anaven a competir, la resta super bon rotllo i ambient relaxat. Molt bona experiència i amb molt bona companyia.

Els equips de Tv3 i Canal33 van fer una 8 i 13 posició molt dignes, felicitats ! nosaltres, el 3/24, el 26…