Es munta una crono-escalada al cim del Puiventòs, o creu de Saba, passant per Sant Salvador de les Espases, punt mig del recoprregut, on hi retornarem per fer una barbacoa estil koala, és a dir : molta teca i molt líquid de diversa graduació…

A aquestes alçades de temporada la gent ja va molt carregada… o això sembla, o potser es guarden…. però el fet és que “només” 6 personatges ens presentem a la sortida per fer la crono. Al punt mig, a l’ermita, hi ha almenys una desena “d’animadors”.

La crono, perfecta, el lloc fantàstic, gran descoberta.100% corriol, dur, força dur. La primera part dreta dreta i amb la calor que fa costa…
A Sant Salvador de les Espases, la claca ! gracies companys ! un parell de glops de Voll-Damm i continuo amunt.

La segona part encara és millor, corriol preciòs en puja-baixa on es pot correr bé i recuperar una mica l’alè.
Personalment em sorprenc del ritme que porto, per un dia em sento fort, molt bones sensacions… que duri !

A dalt 42’30s i no molt “tocat”.
Seguidament arriben la resta de “valents” l’ Oscar, vikingo, en Pedro, en Carles i l’Alba. L’Orzo que havia començat a baix, es queda a Sant Salvador de les Espases i en Vicente que pujava caminant també.

Tornem a Sant Salvador recollint les cintes de marcatge.

A Sant Salvador, barbacoa a tope en familia. Quina gresca, fantàtic ! Gracies nois !

Gairebé a les 12 marxem els últims, tot recollit i cap a casa. Baixo amb en bodi de “xaxara” amb el frontal i dubtant a estones de si snem pel camí correcte.

Gran jornada “lúdico-festiva”. Segur que n’hi hauran més i per poc pue pugui no hi falto !

Totes les fotos

Video arribant al cim

Track

Tothom hi es convidat !
Més informació al seu loc web : aquí

Tenia el mapa dibuixat feia temps, gracies al “sant” Google Maps i al mapmyrun.com.
Ja que la distància és llarga, busco poc desnivell, només hi ha “pujada”  del 4 al 8 i del 20 al 23 aproximadament. La resta cap avall o pla…

Sabent del meu estat i capacitats, el plantejament més assenyat era de almenys 6 hores, tirant cap a 7. A uns 8’5 o 9 km cada hora…

Surto de casa a les 5 A.M. en punt, frontal al cap ,motxilla a l’esquena, 1’5litres d’ H2O i una barreja de gels, barretes, xocolata, etc…  caminant fins a la plaça de l’ajuntament, allà començo a correr a buscar el camí cap a Sant Sebastià.
El primer tram fins a Pujalt me’l conec, l’he fet diversos cops corrent, primer baixo cap a Sant Martí per corriol amb molt de compte pel pedregar que de nit és díficil… desprès encaro la pujada fins als molins i per caminet fins Pujalt, km 12, , poble encantador, molt recomanable la visita.

A partir d’aquí ja a seguir el gps… a buscar Santa Fe de Segarra, km 18, pista molt bona en baixadeta i ràpida. Em trobo molt bé.
Ara cap a sota Montfalcó Murallat. Per evitar tot l’asfalt possible faig alguna volta extra… i en una d’questes voltes cal travessar una “riereta” que la meva poca agilitat sumada a la nit… fan que  : peus a l’aigua ! merda, km 20 i els peus xops…

Continuo direcció Sud-Oest, vaig a buscar l’autovia A2 a l’alçada de Vergós per passarla per sota, primer passo la via de renfe de Lleida-Manresa i avall fins a Vergòs.

Els kms aquí passen molt ràpid, la majoria per sota de 5:40/km, i encara amb els peus molls.

Km 28,  meitat del recorregut, molt sencer. Paro al Molí del Fillol, sota Cervera, un tros de pastisset de Gatosport, boníssim… i canvi de mitjons!, un luxe. El fet d’anar amb motxilla té els avantatges de poder gaudir d’aquests petits “luxes”… els inconvenients també son molts…

Continuo, faig càlculs del temps que em queda…. si aguantès així… ja baixarè el ritme ja…

Passada la font del Fiol, “molesto” sense ser pas  la meva intenció a una parella que estaven gaudint del seient de darrera d’un cotxe … a aquestes hores potser és més lògic que no pas el que estic fent jo… espero no haverlos tallat el rotllo.

Al km 31 encaro cap a Cervera i seguidament giro a l’esquerra per agafar el camí ral, també és tram del camí de Sant Jaume, porta fins a Tàrrega, 10kms seguint més o menys el riu Ondara. Passa per sota La Curullada i Fonolleres, i per dins el Talladell fins a Tàrrega.

Aquests 10kms tenen algun fals pla que ja em perjudiquen una mica. Els faig tot però per sota els 5’30/km i amb la sorpresa de que no em costa excessivament…

Passo Tàrrega per la “variant” sud, a buscar la Carretera de Sant Martí de Malda, a priori és el tram més temut i efectivament ho és.
Uns 4 kms d’asfalt, amb lleugera pujada, a  aquestes alçades de la pel·licula fan mal.

Prou dignament però, els supero.

En els 6 o 7kms següents em ratllo bastant, ja tinc ganes d’arribar, veig el circuit de Motocross de Bellpuig a tiro però la ruta que m’he marcat per no fer gaire asfalt em fa fer unes voltes una mica “estranyes”… vaig tocat i fins i tot algun tram camino… 6’40, 7’30 /km …

Per fi arribo al Motocross… falta poc…poso el ralentí i a aguantar fins al poble.
3 kms i final !

Els amics i coneguts que vaig trobant i sobretot la familia, que no sabien res… al·lucinen.
Més d’un no em creu pas… però jo feliç com un nen amb sabates noves !

Total  : 57 kms,  5h49′

http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=839978

Ara bé, tal com faria un periodista reputat ( això segur que ja  els hi  ensenyen a la facultat ) cal un titular cridaner ( o tret de context si fa falta… i en el meu cas diu així :
Malfieten: ‘Amb dos cerveses vaig recuperadíssim’

La entrevista

La setmana passada varem “disfutar” d’uns dies de vacances de platja amb la family. A mi això d’estar a nivell del mar….

Vaig buscar alguna sortida una mica “seria” a apart de fer una estona de footing per la platja al matí, en 5 dies tenia la Travessa Borges-Montblanc ( ja faré el post…) i calia fer una sortideta.

El wikiloc és una mina, vaig triar una ruta desde l’Hospitalet de l’Infant pujant al puntalt i retorn.  El link.
Uns 15 kms, primer 2-3 per pista fins trobar el PR que puja al coll, la part més maca del recoregut, sender i pujada. Uns 500 m+ del “tirón” .

Hem va servir per treure el cuc de fer “muntanya”. Un lloc desconegut per mi amb força opcions i a tocar de mar, per guardar per futures vacances…

Track

Dijous passat marxavem cap a Luchon per participar a la competició multiesportiva per empreses, la Desman.
Estavem a la expectativa ja que era el primer any que hi participavem i no sabiem ben bé el perfil i nivell dels altres equips.

Divendres comença l’acció :

Ens tenien preparada una cursa d’orientació força exigent. El repte era trobar les 8 fites “amagades” per les muntanyes de Superbagneres.
El temps no acompanya gaire i abans de començar la prova es posa una boira impressionant que no deixa veure a més de 10 metres. La cursa serà d’orientció total,  a cegues…
Trobem el primer i segon control prou ràpid, però el tercer es resisteix, desprès de fer un bon desnivell esn estanquem en una zona d’arbusts on no trobem la maleïda fita.
No som els únics, almenys som 4 o 5 equips “perduts” per la mateixa zona.
La organització, despres de rebre la visita i bronca dels gendarmes, decideix neutralitzar la prova al control 3. Quan hi arrribem ens fan tornar al punt de sortida.

Tot i això van ser més 4h per la muntanya.

A la tarda marxem cap a Vielha.
Dissabte torna l’acció :

Al matí, a Baguergue, toca cross individual.
Com el dia anterior havia de ser tan heavy, la prova preparada de running era més suau, “només” 3kms però amb un desnivell considerable.
Surto en el primer grup i personalment em trobo molt bé, faig molt bon temps, poc més de 13′, el 5è.
En Marc fa un temps molt semblant al meu i en Ramon uns 18′ . La Carola i la Griselda uns 21′ d’esforç.

A la tarda, esports acuàtics, ens desplacem fins a La Seu d’Urgell.
Primer kayak, mare meva, quin ridícul ! em toca anar contracorrent i la barca no es movia sinó en cercles… per oblidar !
Desprès rafting, una mica més relaxat, però més cansat del que esperava, calia remar molt a l’inici.
Portavem el dia gafe i fins i tot varem punxar la barca. No ho havia sentit mai !

Anem cap a Andoorra.

Diumenge al matí, BTT, un circuit de 6kms a VallNord on calia fer 2 voltes.
Circuit força tècnic i complicat, molta arrel, pedra, etc…
Sort de la pujada inicial molt llarga i dura on podia escurçar diferències amb els rivals, baixant és una altra cosa, em passaven per tot arreu !

Acabo la cursa en molt bon lloc, el 30 aprox. en Marc i el Ramon arriben molt poc temps desprès. La Carola fa només una volta al circuit, era massa dur…massa tècnic per algú profà a la disciplina. La Griselda acaba la prova dignament.

Acabada la prova, dinar de cloenda i entrega de premis.

Tret dels equips de les primeres posicions, que realment anaven a competir, la resta super bon rotllo i ambient relaxat. Molt bona experiència i amb molt bona companyia.

Els equips de Tv3 i Canal33 van fer una 8 i 13 posició molt dignes, felicitats ! nosaltres, el 3/24, el 26…

Ens espera un cap de setmana ple d’esports diversos :

• Divendres : Cursa d’orientació ( uns 20km)
• Dissabte : Matí : Cross per relleus ( uns 5km cadascú ) i Tarda : Kayak i rafting
• Diumenge : BTT

El que em fa més “gracia” és la prova de divendres, la randoneé, la resta a veure que tal.
El pitjor son els esports acuàtics… aiaiai….

Ens trobem al canal Olímpic de Castelldefels per probar això del Kayak, almenys que el dia de competició no sigui el de la primera presa de contacte amb el material.
Un home de secà com jo practicant un esport aquàtic…

Ha sigut divertit, al començament una mica de descontrol amb la piragua, anava on ella volia… però amb la pràctica se li va agafant el fil… ara, els braços…

Ens ho passarem bé !

Les NB 703 que porto habitualment, ja els toca jubilació, han fet 1300kms dignament…
Sé que potser m’he passat de kms però…
M’he decidit per les noves Asics trabuco, les 11.

Demà, si em trec el constipat de sobre, a veure si les estreno…