M’apunto al projecte d’en Marc de fer tot el camí de Sant Jaume català, per trams. Ja té fet del Port de la Selva a Montserrat, doncs continuem des d’aquí.
Desprès de deixar un cotxe a Cervera per poder tornar, ens presentem a les 8 a Montserrat  per començar la ruta. Intentarem fer 2 trams, fins a Cervera, 65kms.

El pròposit és el de seguir el recorregut “oficial”. Hi ha algun tram poc ciclable però el farem a peu. Gairebé només son uns centenars de metres de Can Massana cap a Sant Pau de la Guardia.
A Castellolí ja agafem asfalt que no deixarem fins La Panadella…

Desprès tram ràpid fins a Sant Pere dels Arquells on trobem el “regalet” de la jornada. Enlloc de seguir la pista principal, ens desviem per agafar un bon tros de corriol molt maco. Encara que quan portem 3h30′ de marxa ja costa…

Final d’etapa, Cervera, 4h15′.

Cotxe i cap a Montserrat. A casa a descansar que a la nit treballem…

Track

En Marc i l’Onti pugen amb la furgo i jo amb el cotxe. El deixo a Arles-sur-Tech. EL tindrem aquí per deixar les bici quan acabem el tram de 2 rodes. I també com a possible “escapatoria”.
Hem recullen i marxem a Argelers, mentres fem una inspecció del tram de bici. No ens queda molt clar i desprès tornarem per repassarlo…
Els campings de la zona de platja estan tots plens ! Els francesos deuen fer vacances i la zona els deu tirar…
“Dormirem” a la furgo, com era previst, però a la vora del camí.
Sopar de pasta i ben d’hora al llit. Tenim 3 hores fins el despertador !
Només estirarnos, el Marc ja dorm! Jo, res. La “forta respiració” del company i la gent que va passant per la vora fa impossible que tanqui els ulls. Que hi farem!

Les 2h15′. Despertador. Mandrosament ens posem en marxa. Fa bon temps, fresqueta agraïda.
Esmorzar ràpid, preparem les bicis i “al lío”

El tram de bici va passant per carreteres locals, molt tranquiles, i en aquestes hores encara més. Ens creuem amb algun vianant que al·lucina de veure 3 matats a aquelles hores pedalant. Ens creuem amb els gendarmes però no ens diuen res… El googlemaps ens portarà fins a Arles perfectament.
El ritme és molt conservador però jo vaig forçat… un altre cop el p.fre de darrera la bici em fa la guitza. Vaig frenat i tot el tram és om si puges. Em rallo bastant.

En 2 hores fem els 40kms fins a Arles, dins el temps previst
Per fi s’ha acabat la bici.
Canviem de disciplina prou rapidament, mengem alguna cosa i a caminar. Comencem ben animats.
Una de les preocupacions que teniem era el tema aigua, no hi ha problema, anem trobant diverses fonts o baixades d’aigua prou sovint. Fa calor i cal hidratarse bé.

Passem un gran refugi, Batera? i arribem al següent objectiu, el coll de descarga, 1400m. Portem uns 12kms, de moment molt bé, entre pistes, corriols, prats i falgueres.
Continuem pujant, coll de la cirera, 1800m. Ara comença un dels trams que ens fa més por, gairebé 400m de desnivell negatiu, és a dir, perdem alçada… baixa i baixa. Fins la refugi de l’Estanyol, a uns 1475m.
Durant la baixada anem fent comentaris de la ruta prevista, tornarem per aqui ? hi ha alternativa ? se m’acut la opció de baixar directament a Prats de Molló, el poble següent a Arles. No avencem esdeveniments, primer hem de fer cim i encara és molt lluny…

Despres del refugi torna a tirar amunt, fins la carnisserie, a uns 1700m, despres planeja una bona estona.
A prat de Cabrera, arribem a la pista que puja cap a Cortalets, hi ha la opció pista o corriol per dins el bosc. Triem aquesta segona, uns 4kms on pugem els 500m+ que ens falten fins al refugi, 2100m.
Aquest tram és fa força dur, portem 6 hores + 2 de bici… fa calor i puja dret.
Abans d’arribar al refugi de Cortalets passem per la zona on encara hi ha restes d’un accident d’avió, un DC3 a l’any 1961. Varen morir els 34 ocupants… link
Intentem fer un Geocaching rapid però no el trobem. Marxem que tenim pressa…

Al refugi, força gent, ambient de centre excursionista. Sobretot gent gran, l’accès per pista fins aquí dalt fa que tothom pugui gaudir del refugi i del ràpid ascens al cim. “Només” 600m més munt…
Hi fem parada llarga per recuperar forces, que ja arriben força baixes.
Alguna amanida, “omelettes” i butifarra. Piles recarregades. Desdel refugi és veu el cim, els nuvols hi passen ràpid, el vent deu ser fort allà dalt…
1 hora i continuem. Hem pujat en 7 hores des d’Arles, gairebé ja 30kms a peu.

El retol oficial diu 1h40′ al cim. Pugem molt animats, refets desprès del descans.
El sender s’enfila rapidament, més amunt ja fa fresca, parem a posar roba. Son gairebé les 3 de la tarda, la gent ja baixa, no és molt bona hora per fer un cim…
Tinc un breu moment d’emoció al creuarme amb una familía sencera, un nen ja grandet i 1 nen i nena ben petits. Baixen del cim acompanyats dels pares, no sé perquè però em fan emocionar. Felicitem als nanos. Per ells deu ser un gran esforç. Deu ser que em fan una mica d’enveja…
Ja som dalt ! Fa vent i és fred.

Felicitacions mútues pel repte aconseguit. Ens aprofitem de l’únic noi que hi ha a dalt per fernos fotos.
Ell ha pujat per la ximeneia, una grimpada que sembla “divertida”.

Havíem decidit intentar baixar del cim fent ruta circular, intentar baixar cap a Prats de Molló i d’allí a Arles, i si poguessim recuperar bicis i cap Argelers i tot… seria molt maco…

Baixem per la ximneia, una desgrimpada una mica arriscada, de pujada sembla senzilla, de baixada també. Però un error pot ser molt greu. M’agrada molt aquest tram.
A mesura que baixem, disminueix molt la dificultat. A baix podem contemplar la bretxa Durier, amb un petit rapel et permet fer una bona ruta circular al cim i retornar a Cortalets.

Un cop als Prats de sota el circ ens venen els dubtes. El track que tenim al gps no segueix cap camí clar, ens hauriem de dirigir cap al refugi d’Estables, però no veiem la ruta a seguir.
Preguntem a diferents excursionistes que hi ha a la zona i no ens saben dir pas res d’aquest refugi… Que fem ?
Decidim assegurar, no ens arriscarem. S’està tapant i són les 4 de la tarda.

El camí que seguim ens portaria al refugi de Mariailles, una bona volta al massís que ens portaria molt lluny del cotxe, però és la opció “segura”
Ho fem. decidim anar al Mariailes i allà ja veurem que fem…

Baixada llarga per arribar al refugi, ja anem cansats.
Al refugi, tracte exquisit, n’hi ha molts que n’haurien d’aprendre… Els nois que el porten, super amables. Si no volem fer nit al refugi, ens aconsellen baixar fins al Coll de Jou on poden acedir taxis i ens portaria a on volguessim. Ells mateixos ens hi truquen i ens passen el telefon, bé, li passen al Marc que és el qui sap francès…

Acordem hora i preu i baixem 1 hora pel GR i pista fins al coll. Un taxista de Vernet les Bains ens espera.
Ens porta a Argelers. Hem tancat el cercle.
Fa unes hores teniem coll avall que ens hauriem de quedar la nit al refugi i l’endemà decidir que fer. Hem estat de sort.

Agafem la furgo i cap a Arles. Repartim material, bicis…
En Marc i jo decidim tirar cap a casa, tot i el cansament preferim fer 3 hores de cotxe i dormir a casa. L’Onti, més assenyat, dorm a la furgo l’endemà tirarà avall.

Viatge lent… obres per tot arreu, AP7, Eix Tranversal. Son, cansament… I per acabar-ho d’adobar control d’alcoholemia a Manresa, els mossos fan cara de no entendre res quan ens pregunten : -d’on veniu? .Jo no aconsegueixo contestar i el Marc diu : -de França… Bufo a l’alcoholimetre ( crec que els hi dono l’última al·lenada que tinc…). Bona nit!

Objectiu assolit !
Ens quedem amb els dubtes de si el camí que intentavem fer de baixada existeix… haurem d’estudiar els mapes…
Ara ja, a pensar en el següent… he sentit ja alguna proposta…

Totes les fotos

El track final : ( merci Onti..)

Track

La proposta del Marc era  pujar al cim de Sant Jeroni, a Montserrat però fent-ho d’una mica més lluny…
Sortirem del Delta del Llobregat, cota 0 però ho farem amb un mitjà de trasport diferent, la BTT. Això ens permetrà fer l’activitat en una tarda entremig de dies feiners…

A les 15:30 estem preparats al Delta. A més dels ja “clàssics” Marc, Onti i un servidor, s’apunta  la sortida en Joan Bonet, un company de feina, marxador experimentat.

Comencem la part de BTT, gairebé 50 kms. Els primers 30 gairebé tots al costat del riu, un passeig força agradable.

A partir de Martorell es complica, ens queden uns 20 kms per carretera, primer per dins Olesa i despres uns kms per la C55.
El ritme és fort. L’Onti i el MArc tiren ràpid. Personalment tinc algun moment de dificultat. La bici no és “lo meu” i la falta de pràctica es nota…
En Joan tampoc està molt còmode els últims kms.

Acabem la part de BTT. Al gps  49 Kms, en 2h07′. Més ràpid del previst, esperem no pagar-ho desprès.
De desnivell només estem a 140m.

El track del tram de BTT :

La transició entre activitats és lenta. Hi estem ben bé 20′. Cal amagar les bicis, lligarles. Canvis de roba, bambes, motxilla, líquid…

Ens esperen 1100 m+ fins al cim de Sant Jeroni.

El canvi de Btt a peu no és tan traumàtic com ens esperevem. Anem pujant molt bé pel camí de l’aigua.
En Joan no s’ho està passant tan bé. El molt malalt al matí ja havia sortit a fer més d’1 hora de running i va tocat.
Fem reagrupament al monestir, hem oujat en uns 50′.

En Joan va molt forçat i decideix acabar aquí. Fa una visita al monestir i tirarà avall.
Fem càlculs i si ens donem pressa encara podem acabar de complir l’objectiu global.

Pujada a Sant Jeroni molt animats, bon ritme pel tute que ja portem. En 50′ fem cim.
Foto rapida i avall. Unes cabres ens reben al mirador.

30′ de correr “disfruton” fins al monestir i 25′ més per arribar al parquing de l’aeri.
Objectiu complert !

El track de la baixada :

Marxem ràpid que faig tard a la feina…
Jornada supercompleta. A la nit ja veurem quan surti el cansament…

Ha estat un bon entrenament i bon retrobament de “l’equip” per començar a projectar el següent 0-summit. Us mantindrem informats però probablement serà passada la frontera…

Totes les fotos :

El video de la sortida:

Seran 4,5 kms de cross i 6,5 kms de BTT.

Com que Prats de Rei és a poc més de 5kms de Calaf i en baixada, surto de casa amb la bici, servirà d’escalfament, per treure una mica la pols a la bici i “situarm-hi” damunt…
Son les 17:40 i el sol apreta fot, arribo a Prats fet pols…

Ambient super casolà. Moltes cares conegudes, en Grados, que farà de fotograf, el Puertas i parella, els “Enrics”, en Miquel Serra…

Deviem ser “només” uns 25 en total.

A les 19:15 es dona la sortida.
D’entrada marxen 3 o 4 davant molt forts. Jo em col·loco dels 10 primers i a un ritme alegre, potser massa…
El primer km per dins el poble, 3’48s, deunidó. El segon puja fort, 5’05s, despres ja de baixadeta 2kms, en uns 4’15s cadascun.

Aribem al poble de nou vaig 9è. Canvi de xip.

Afago la BTT i surto molt tranquilament, a veure que tal. De seguida em passen la Lola Brufau i un noi que havia passat en l’últim tram de correr.
Potser vaig massa de passeig… No controlo gens el ritme en bici i soc poc competitiu…

Em poso les piles i intento seguirlos. Aviat els atrapo i els passo, em sento fort i només em frena la poca traça i poca pràctica. En algun toll estic a punt de fer el ridícul…

Atrapo també al Puertas i a un noi molt jove. Veig al Miquel Serra a tiro, deu anar tocat perquè no és normal anar tan aprop seu…

2 últims kms de baixada en BTT a tope, seguint al Miquel, al final apreta i no el puc atrapar. Entro a meta just darrera seu.

El 7è de la classificació, 6è home.

Molt content per l’experiència de la duatló, molt divertit. Repetiré !

Desprès cursa pels nens on els homenets de casa fan un bon paper.
Una tarda vespre mol entretingut i “en familia”

Dimarts retorn al running : 50′ amb molesties als turmells. Parada i caminada… potser massa càrrega.

Dijous, retorn a la bici, els turmells no es forcen tant.

Sortida sense ruta predefinida, amb una barreta i 500ml d’Isostar. Vaig fent camí, sobre la marxa, aprofitant per descobrir camins .
Em vaig animant i al final mega-sortida : 54kms, +1000m i 3h35′.
Pujada a Boixadors, pujada a Prades, PR-C77, pujada al Santuari de Pinòs, GR7 ( el centre geogàfic de Catalunya ) , baixada cap Enfesta, GR 171 i retorn a Calaf.
La primavera està esplèndida per aquestes terres.

Torno a disfrutar de la BTT, caldrà sortir més sovint…

La ruta :

Anem improvisant la ruta i al final ens surt una cosa molt “apanyada” , 25kms amb uns 500m de desnivell, amb pujada a Boixadors inclosa.
La tornada em serveix per descobrir algun camí desconegut. És l’avantatge que té la bici, pots fer més kms en poc temps i anar a descobrir terreny per fer més tard corrent.

btt_alta_segarra

Dimarts i Divendres sortideta de running “massa” suau però el temps que disposo treballant no és tot el que voldria…
Aprofito per fer unes quantes fotos dels llocs per on surto normalment.

Dijous surto amb la BTT, quan temps !!! Si que cansa això, no ? en principi vaig a “passeig” però m’engresco i acabo fent més d’1 hora i al final amb ritme que faig tard…
La bici em permet “investigar” camins i corriols que no sé ben bé on em portarien i ferlos corrent per primer cop fa “mandra”, he fet algun “descobriment” molt aprofitable.
El ritme de la bici em permet també gaudir de la verdor fantàstica que gaudim aquests dies per aqeusta zona, a aquestes alçades anys anteriors estavem “secs”.

Ara a aprofitar aquesta setmana que l’Alba ja és a tocar…

Trio ruta i decideixo ferne una que tinc de running fins al Molí de la Roda, però al revès de com la faig normalment, em sembla que en BTT hi huaria trams que no es podrien fer.

Haviem quedat amb en Tomàs, i a última hora s’hi apunten el seu nebot i un amic ( resulta ser un “yanki” d’intercanvi…)

Anem camí de Sant Sebastià, tirem cap a Mirambell per buscar el corriol de baixada que portarà a Farrera on seguim el corriol del vertex geodèsic.
Fins a Sant Martí de Sesgueioles, i per camí i despres trialera baixem fins al Molí de la Roda, que a aquesta èopca es cau de nens de colònies.

Retorn : pujada molt maca per corriol, desprès per pista de pedra fisn a Sant Armengol, Can Teodoro i Calaf.

Total: uns 20 kms, 1h:20′.
M’ho passo bé sobre la bici

PD: el yanki ha patit una mica, em sembla que no sabia ben bé que anavem a fer…

DEUNIDÓ !!!

Sortim de “Les Quadres”, cap a Calonge, SanPere de l’Arç, Les basses, i comencça la pujada fins al Castell de Boixadors.
No sé si és més dur corrent o en bici…
Un cop dalt, trenquem a l’esquerra per la carena, no hi he passat mai, fins a una forta baixada de pedres que en pocs minuts ens baixa fins al pla.
Aquí si que noto la meva perdua de contacte amb el BTT, la baixada vaig “cagat”, amb una falta de confiança total, en Tomàs se’n va….

Al pla ens retrobem, pugem cap a La Fortesa, i cap a casa…

27kms i 1:20 i les cames petades !

Les fotos aqui : http://flickr.com/photos/malfieten/