Per si algú viu en una altra galaxia i encara no n’està assabentat, recordar que aquest dissabte es celebra l’esdeveniment “esportiu” de l’any, la 3ª edició de la Marató Pirata per Montserrat.
Una trobada de malats per la muntanya i del fet de correr pels seus cmins i senders.
Aquest cop serà sonada, més de 100 bojos han acceptat el repte i sortiran, cadascú al seu horari adient, per donar la volta complerta a Montserrat, 42 kms de muntanya i rauxa.
Jo per desgràcia aquest any no podré correr, però no me la penso perdre pas. De moment aquesta nit de divendres sopar pre-marató i demà al matí a verue els companys, si puc a Can MAssana i a l’arribada.

Encara hi ha places…

Tota la informació a la web del KoalaTeam, al forum dels correcats i per Twitter amb l’etiqueta #mpmontserrat.

Dissabte Montserrat farà putrum-putrum !

Quina ràbia estar lesionat el dia de la Barraques, però que hi farem !
Com ja tenia festa demanada a la feina doncs igualment cap a Viladordis. Abans de les 9 ja hi ha un bon ambient, moltíssimes cares conegudes i bon rottlo general.

La idea és veure la sortida i tirar cap al control 2  a donar un cop de mà al gran koala.
Així ho faig, tret de sortida del trabucaire i gran enveja en veure tota la tira de corredors que enfilen cap a l’ermita de la Salut…

Un cop al control, bocata i cerveses. Ja estem preparats per rebre els corredors. Els primers passen parant minímament i a mesura que van pasasnt les parades son més llargues i calmades.
Entre riures, bromes i cerveses van passant tots els corredors. N ‘hi ha alguns, a part dels koales, que s’hidraten optimàment, cervesa en ma. Uns cracks.

El bon rotllo del avituallament fa que algun corredor s’hi estigui més temps del compte i fins i tot algú s’hi troba tan bé que s’hi queda…
Vaig fer fotos de gairebé tothom:

Cursa organitzada per la botiga de material de muntanya d’Igualada X-avi, al terme d’ Orpí. Una zona totalment desconeguda per a mi i que em sorprendrà  gratament.

Anava amb la idea que seria una cosa ràpida, 13.9 kms amb desnivell… Però no pensava pas que fos tan dura i tècnica!
Al arribar a Santa Càndia ja comenten que serà tècnica i que té tots els ingredients d’una cursa de muntanya. I tan!
Som pocs participants, no crec que passem dels 80. I descobreixo que som 5 calafins! Carai, només conec en Miquel Serra. Al final de la cursa podré saludar a la resta.

Sortim en baixada però rapidament ens ensenyen el tarannà del dia. De pte amunt, pujada continuada de gairebé 2kms, de moment camí bo, es pot “correr”.
Vaig molt bé, amb forces. Pujant avanço la Lola Brusau i penso que és una bona referència.

Un cop a dalt, de cop avall, i tartera !  No pensava pas trobar una tartera així a l’Anoia! Baixem vigilant i ens passa com una cabra la Lola, ens quedem amb un pam de nas i intento seguirla. S’escapa una mica però a baix hi enllaço de nou.

Km 5, som a baix la riera, un seguit de gorgs que a la primavera han de fer goig.
En una baixada una mica tècnica, pam! em torço el turmell en un salt, uff! Un bon crec.  Merda!
Segueixo més lent, a veure si només és un ensurt i se’m passa. Que va.
Així milor no seguir, però on ho deixo ?
Al km 7 pujada impressionant. Una espècie de tallafocs per on hi puja una línea elèctrica. Dret de collons.
M’animo, perquè tot i anar tan tocat encara passo gent.
Ara ja acabo… total no sabria per on tornar i tiro endavant, més lent del que voldria però vaig fent. De fet crec que no em passa ningú.

El que queda és continu puja-baixa, corriol pel bosc de “costat” que fa mal i trams de correr. Fins a la baixada dreta final que ens porta a travessar la riera i encarar ja el poble.
Estic arribant i sento la megafonia que anima al Miquel Serra que entra llavors. Carai, o va malament o jo vaig millor del que creia!

Total : 1h47′, el 16è de la classificació general i el 13è  Sènior
La classificació. 

Super content per la classificació. Però crec que podia haver fet 5′ menys com a mínim de no ser per l’esguinç…
Llàstima.

A casa arribo amb el turmell com una pilota. La Sandra m’envena i a veure com evoluciona. Vaig totalment coix.
Diumenge que ve descarto gairebé al 100% la Barraques de Vinya, una putada. La cursa que espero amb més ganes de la temporada.Que hi farem.

Organització impecable. Molt bona feina. Circuit magnífic. Amb properes edicions crec que es pot consolidar i ferse un lloc  entre les millors. El terreny encara pot donar molt de si.

santacandi

Dissabte 3 de Setembre, a les 18:30 . És l’hora de sortida prevista per la 10ª edició de la Marxa dels 3 pics, organitada pel Centre excursionista de Navàs i que recorre els voltants del poble i que en puja a els 3 llocs més elevats: pic Sant Genís 565 m, pic de l’Àguila 530 m i pic Lladó 405 m.

És una mitja marató de muntanya: 21,3kms i 1650m de desnivell acumulats.
La idea i el repte és acabar la cursa abans que es faci fosc… A Aquestes dates abans de les 9 ja ho és i amb el dia tapat que es presenta potser abans. Per tant tenim com a màxim 2h15′ per acabarla amb tranquiliat.

Personalment no tenia pas la intenció d’anar a Navàs, vinc d’un agost pèssim en sortides i no em veia prou motivat ni “capaç” de correr més d’1 hora seguida. Feia més de 30 dies que no ho feia !
El Marc em comenta que hi està inscrit i tot i ser festa major a Calaf, tinc “permís” i m’hi escapo. A veure que passa.

Abans de la sortida, salutacions amb diversos companys, en Jordi Ballesta que no se la perd mai, en Xavi Bonastre, l’Arcadi, que ve amb la petita Fiona…
Pel que veig i comenten, el temps possible és entre 1h50 i 2h10. Doncs som-hi!

Comencem forts, de seguida puja, gairebé 4kms seguits de pujada sostinguda, corrible però dureta amb aquest ritme… Anem fent juntament amb el Marc.
Desde la sortida no baixo de 180 pulsacions… ai aquests entrenaments…
Sort n’hi ha dels nombrosos avituallaments, perfecte, cada 2 o 3kms tens aigua o isotònic per beure. Gracies !

Un cop a dalt, doncs avall. Ens avancen 4 o 5 com a cabres… amb el que costa avançar gent pujant…
Un cop a baix, anem pel segon cim, no tan llarg però potser més dret. El Marc té problemes, respiració, flao, el peu… no va bé. Li ofereixo un gel, em diu que no i que tiri.
A poc a poc me’n vaig endavant. Fem el segon cim i avall.
Ara venen 7 o 8 kms que se’m fan llarguíssims, baixada, fals pla… Falta rodatge i em costa.
Van pasant kms i em vaig animant, vaig tirant del fons que em queda i van passant a 5′/km o menys…
Del km 16 al 19 torna a pujar una mica fins a fer el 3er cim. Ja som a tocar del poble !

1km de baixada i entrem al poble, sprint final i ja hi som!

Total : 1h50′, el 51 class. general i 34 de la meva categoria. Tot un èxit ! No m’ho esperava pas.

Poc despres arriba en Ballesta i desprès el MArc i en Bonastre. L’Arcadi patirà força…
El Marc tot i estar fet pols, la panxa, peus… fa un meritòri temps : 1h56′, gairebé com l’any passat estant bé. Cal agafar la part positiva !

A mi la cursa m’ha servit per aprendre més a patir, desdel km 5 ofegat i cansat però aguantant fins al final a bon ritme. El cap ha funcionat perfecte. I veig que encara queda fons. Que duri…

La pròxima potser les 10 Ermites a Begues ??? Ja ho veurem.

El track :

La única cursa d’aquest mes d’agost va ser la Duatló de Prats de Rei, duatló en familia, no crec que arribessim a 50 participants.
És la única Duatló on m’atreveixo a participar, el nivell no és molt alt i el circuit és senzill.
Es tracta de fer 5kms corretn i 7 en BTT per pista molt bona, res de tècnic, trialeres, etc…

La meva bici està feta pols per tant faré servir la de la Sandra, talla S, ja tinc excusa per si les coses van malament..

Un luxe poder anar a una cursa sortint desde casa en bici, Prats de Rei està a 6kms en baixadeta i aprofito per provar la bici i les cames, que fa dies que no es mouen gaire.
Només arribar ja hi ha força ambient, molt més que l’any passat, la pluja potser va espantar uns quants.

La cursa és un sprint llarg. El primer km corrent és pels carrers del poble, a tope, per sota de 4′/km. Ofegat : -) Despres ja puja una mica, el ritme baixa per força fins que un cop dalt ja baixa i planeja fins al poble. En uns 20′ està llest el tram de correr.

Agafo la bici ràpi i el canvi em v bé, força còmode i amb força.
La sortida del poble en BTT és en lleugera pujada, avanço molta gent, crec que 7 o 8 com a mínim, vaig molt còmode.

Em sorpren avançar al gran Francesc Llobet, la bici se li està atragantant, si el tram de correr hagúes estat més llarg segur que em treu un avantatge considerable.

Tret d’algun punt de terra relliscosa, la part de BTT és ràpida i fàcil. Plat gran i entrada al poble a tope, que m’estan recuperant terreny!

Total : 35′, el 13è de la classifiació. Contentíssim !
L’any passat, amb 37′ vaig fer 7è. Evidència que el nivell va pujant.

L’any que ve a tornar-hi !

El Marc em va comentar fa temps que havia descobert aquesta cursa i ens hi varem apuntar dels primers. Mai havia pujat aquest cim ( deu ser dels pocs que li quedaven…)

Divendres la cosa no pintava massa bé, dijous varem fer sopar de veïns i va tenir repercussions… em llevo fet pols, estomac, cap… resaca ? Potser si… A la tarda, però no milora gaire la cosa, fins i tot crec que tinc febre. Parlo amb el Marc i li dic que gairebé segur que no pujo…

Com ja tinc al cap que no hi vaig, al vespre sortim, festa infantil i sopar posterior. Fins i tot acabem al pub. Total al llit a gairebé a la 1…
El despertador sona a les 5 .No sé com, però em llevo. Per inercia, em vesteixo, agafo la motxilla i al cotxe.
Mentres vaig pujant cap a Tremp, vaig despertant i estic apunt de girar cua més d’un cop. Decideixo anar tirant, si fa falta no prenc la sortida però ara ja, m’hi arribo.

A Cabdella ja hi ha moviment, potser això i l’arribada del Marc amb el Toni Bertran em donen una mica d’ànims.
Em desanima una mica veure el meu dorsal… el 061.. espero que no sigui premonitori del telefon que hauré de marcar…

El Marc arrosega encara problemes amb la fascitis i intenarem sortir tranquils. Això costa, perquè un cop en marxa…
Doncs sortim, a veure que passa, si cal pararem.

Com sempre, un cop arrencats ens animem. El Toni no el veiem més. Nosaltres anem fent, correm perquè gairebé ja no ho podrem fer més.
Ens posem en fila india un cop creuem la carretera i enfilem les primeres rampes.
Vaig marcant el pas i el marc enganxat darera.

Anem guanyant alçada i passem gent. Em sento prou bé !
El Marc es queda darrera un grupet que avanço i em diu que tiri. Vaig fent, avançant corredors, no per ritme més alt sinó perquè m’agobia una mica si vaig molta estona veient els mateixos peus…
El Marc em té sempre ala vista una mica més amunt.

Això puja fort ! Pel dret. El camí va fent llaçades en zigzag però no em fem ni una, anem recte amunt.
Sort dels pals !

En 45′ arribo a la cabana dels pastors, 2150m, en portem 730+, la meitat. Aquí acaben els juvenils. Avituallament i amunt!
Vaig força animat i en algun fals pla encara corro.

Avanço una noia i em saluda. Soc fatal per les cares… És la Eli de les Coromines! Va concentrada per baixar de la hora 45′ de l’any passat. Ja tinc un temps de referència. Ànims i continuo.

Hi ha un tram de boira on costa seguir les fites de la organització, sort que dura pocs minuts i es torna a obrir. Davant tenim la canal que ens portarà al cim. Deuen quedar uns 400m+
Mentre ens aproximem a la canal, uns crits ens alerten de pedres. Baixen 4 o 5 rocs impressionants. Hi ha un noi a mitja canal que té sort de no rebre un impacte… Una mica acollonits ens hi enfilem. Ben bé eren pedres de la mida d’un pilota de handbol…
Tinc un moment de debilitat. Pujo fa estona a 175 pulsacions i el cap em fa mal… Paro uns segons i em prenc un gel. Aigua i amunt!

El tram final té alguna grimpadeta sense massa dificultat i cim! La gent que ja ha arribat animen força, gracies !
1h30′ ! Millorant amb escreix les espectatives, de fet les espectatives fa unes hores eren de quedarme al llit…
En Toni ha arribat fa 5′ i el Marc arriba 5′ desprès.
Petit avituallament, ens abriguem i avall.

La baixada molt tranquila, tret d’un bon ensurt d’una vaca emprenyada que ens amenaça desafiant
Anem xerant amb la Eli i el Marc, batalletes, pròximes curses…

A les 12 al cotxe. Pitant cap a casa. Content i satisfet. Sort que he vingut!

El track:

vertical_cabanera

Per segon any, també, pugem amb la familia i ens instal·lem al camping de Prullans, un 10.
He convençut al Tomàs, una amic de Calaf , amant de la muntanya però novell en el tema curses i també ve amb la família, un debut amb dorsal en una prova dura…

Arribem al refugi poc desprès de les 5AM, ja hi ha un bon moviment, molta gent ha dormit aquí dalt. Agafem dorsal i anem al cotxe a fer una mica de temps. Quan anem cap a la sortida em para un noi i em pregunta : -et dius Albert Comaposada? doncs jo també !- . Carai, creia que almenys en això era original i únic. . Em buscaba perquè m’havien donat el seu dorsal, i tenia al cap la meva foto del bloc ( encara servirà d’alguna cosa això d’escriure aquestes parrafades!)

Prop de la sortida hi ha la bona colla de correcats, koales i companyia que no es volen perdre la marxa. Breu salutuació, un plaer veure els companys, sobretot retrobar en Martox i en Luigi, feia temps que no coincidiem.
Entre els correcats hi faltava en bodi que per uns problemes amb el cotxe i la clau no podia estar a la sortida. Quina ràbia !
Veig en Pau, JPapiol, Txus, Mireia, Manel… no podria nombrarlos tots…

Es dona la sortida, ens agafa parlant al marge de la sortida. Desitjo sort al Tomàs i a correr. No vull perdre alguna referència massa aviat…
El grupet del Pedro se’n va davant, en massa i el Luigi també “desapareixen”.
Vaig tirant darrera de l’Artigas i l’Ives. Quina mala sort, no deviem portar ni 3 kms que l’Ives es torça el turmell i ha de parar. Abandonarà poc desprès…

El primer tram,de baixadeta, fins a Viliella, ràpidet. Tot Ok. Petit avituallament, en Pedro i companyia no tenen pressa, estan petant la xerrada tot menjant alguna cosa. Avui no toca forçar. Jo tinc més “pressa” i marxo. Tinc al cap les 9 hores de l’any passat i vull intentar fer menys.

Comença la pujada, despres de Cal Jan, fins a Prat Xuïxirà on hi ha un bon avituallament. Aquest tram el faig darrera l’Artigas i el Coll tot escoltant les batalletes d’aquest 2 “mites”, curses de muntanya dels anys 90 on eren 4 gats.
Passem en massa tot començant a pujar cap al port de Vallcivera, espectacular. 2500m, ja en territori andorrà. A dalt un fred que pela.

Al refugi de l’Illa, paro a menjar un gel i a abrigarme una mica… Hi ha l’orzo que ho està passant malament, mig marejat i ha vomitat i tot. A la baixada tindrà a més un ensurt al turmell i crec que ho deixarà. Un mal dia.

Ara ve la baixada per tota la vall de Madriu. Aquest any no hi ha tanta aigua i es pot correr bé. Vaig fent la molla amb l’Artigas, avui serà la meva referència gairebé tota la cursa.
A mitja baixada trobo a l’Àngela, feliç com ella sola. Està disfrutant moltíssim, felicitats !

La baixada se’m fa llarga, en Jartigas i el Coll em diuen el mateix…
Abans del mega-avituallament de la Font de la Closa hem de remuntar uns metres fins al coll de Jovell i llavors si que és baixada directa a l’àrea de picnic.

Parada una mica més llarga, m’arreglo les bambes i menjo un parell de bocates i 1 plàtan. omplo aigua i avall.
La sortida de l’avituallament no es fa pel camí habitual, agafem la carretera i fem un parell de kms avall. Amb el neguit de si ens hem perdut. Passem per l’església romànica de Sant Miquel d’Engolasters, anem bé.Trobem les marques i agafem corriol que baixa cap Escaldes. Control “sorpresa” abans de la “gran pujada”.
Ens esperen 1365m de pujada.

L’any passat recordo pujar molt fresc i animat. Avui ha estat diferent. Em trobo cansat, mig marejat i tot. Calor.
Enllaço amb la Teresa i en Ferran i em poso a roda. En Feran marca el ritme a la 3a i de passada a mi…
Aprofito tots els baixants d’aigua per mullarme el cap, em prenc un Ibuprofé i un gel.
Per fi el refugi, vaig millorant les sensacions. Omplo aigua i m’hi poso un sobre de Recuperation i continuem.
Falta l’últim tram de pujada d’avui, arribar al coll, el port de Perafita, 2575m. Portem 42kms… a l’últim tram em poso l’mp3 (en mi, és senyal de debilitat total…) intento desconectar una estona.
Per fi a dalt, sembla com un alliberament, tanta estona caminant ( o arrastrantme) que m’han agafat unes ganes de correr boges !

Deixo els companys de pujada i em poso a correr com mai, quines ganes! El corriol baixa depressa i arribarem al refugi dels estanys de la pera ben aviat, últim control, falten 9 kms.
Baixant he passat a la 2ª noia, la 3A va tercera !
Corriol fins la pista, aquí em perdo una mica i vaig camp a través uns moments… per sort perdo poc temps.

Els aprox. 4 kms de pista es fan molt durs, crec que fa pujada ! Trec forces de no sé d’on i encar ho puc correr gairebé tot ( correr potser és molt agosarat : trotar com a molt!) Em poso a tope l’mp3 i en companyia d’Elphomega i els KomandoNoguera vaig tirant…

Per fi acaba la pista “guarra”, només queda prat i corriol.
Agafo a la primera noia, li dono ànims, només 3 kms ! En un canvi de direcció noto un estrabada al quadrícpes, merda ara que ja hi som ! Estiro una mica, em passa la noia i segueixo.
La torno a avançar, va més tocada que jo… i ja sentim la megafonia del refugi!

La sorpresa final, la familia a l’arribada, no m’els esperava fins més tard ! En Jan i l’Èric poden acompanyar al papa fins la meta, crec que son ells qui m’estiren a mi…

S’ha acabat ! En guido em ve a saludar, ha fet 6h30′ el crack i amb aquest “tiempasso” “només” ha fet 5è, quines màquines !
Xerrant amb en Jaume i amb els nens m’oblido de fitxar… crec que almenys ho he fet 5′ desprès d’arribar… no passa res!
Al final, temps oficial : 8h15′, 45′ menys que l’any passat. Amb aquesta progressió ja els he avisat que d’aquí un parell d’anys guanyo !

La familia està dinant al refugi i jo escuro tots els plats ! En Luigi ens acompanya fent un cafè. Ha fet menys de 8 hores, felicitats!
Arriba l’Àngela, contentíssima, ha fet 5ª, quin optimisme que despren! La Teresa ha fet 2ª noia, una mica més de cursa i fa 1ª. Felicitats a les dues!

En Tomàs ha fet un gran debut 10h45′ aproximadament. Tot i anar amb un esguinç al turmell des d’Engolasters ! I disfrutant de la Marxa.

Per acabar la gran jornada baixo amb cotxe al camping amb un correcat tot fent-la petar, no recordo el nick… un plaer company i gracies !

Un gran cap de setmana lúdico-familiar.

Més fotos
Fotos d’en Ramon Codina
El track oficial : http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1514579

Arribo a Organyà poc despres de les 3, veig un turó que em sembla sospitòs… faig un cafè i truco a l’Enric de Prats que està arribant, l’Albert, el seu germà ja està per aquí. Ens trobem i al bar que ells no han fet cafè.

A les 4 comença a ploure de valent, ja durant el dia ha anat fent ruixadets, però ara cau fort…
Les 4:30, hauriem de canviarnos i escalfar no ? Quina mandra ! Diluvia i fa fresca.
Al cotxe, em canvio i a la plaça per la sortida.

Fins que ens avisen per sortir, tothom està sota cobert als porxos de la plaça.

Sortida, tira cap amunt de bon principi, però el primer km és asfalt i/o ample i cal agafar una bona posició per quan comenci el corriol estret. A tope.

Comença el corriol, tothom en fila. Jo de monent molt bé, vaig corrent gairebé tot. Vaig avançant alguna posició quan em deixen i tot.
Fins ben bé el km 3 tot corrent, a partir d’aquí les cames ja no estan fresques i aguantar les pulsacions costa… Tinc un noi davant que em va de conya per forçar una mica, no el deixo marxar i em guia molt bé.
La llàstima que pel km 4 ja afluixa molt i el passo. Em quedo davant a marcar el ritme.

Els últims 500m son “llarguíssims”… o se’m fan llarguíssims.

Per fi l’ermita i la seva campana. Una vista espectacular, el poble és minúscul des d’aquí dalt!

Total : 35’30s, el 30è d’uns 225. Perfecte.

Espero els germans Crab’s i fem la baixada xino-xano tot xerrant.
A la plaça ens espera la Bet, la fan nº1 i l’Arnau. La cervesa que ens convida, és del millor de la tarda…

El track :

Organya

Diumenge 22 de Maig es celebrava la 1ª edició de la cursa de muntanya de Castelltallat. 13.5 kms per pista gairebé tot i mb un perfil de puja i baixa constant.
L’horari, la proximitat i la “casolanitat” de la cursa em fan decidir per anar-hi. No és potser una cursa massa per a mi, molt pistera, “ràpida” i “curta”  però per passar una bona estona de diumenge perfecte.

Un luxe, diumenge i despertador a les 7:45 ! La cursa és a les 9:30. Esmorzar i cap a Castelltallat.

Soc dels primers en arribar, agafo el dorsal tranquilament i em deixo publicitar les bambes Icebug, tenen molt bna pinta, sobretot en terreny moll. El noi d’Stadion Manresa i té una parada.

Gairebé son les 9. Haurem d’escalfar. Vaig al cotxe a treure roba i puc desvitualitzar una cara més, és el Joan Carles “Marathon Man“, bon blocaire i “twittero”. Un plaer !

Tot escalfant pujo cap a l’observatori i aprofito per fer un geocaching ( això és malatís…) a les runes del que devia ser el castell de Castelltallat.

Les 9:20, corre que comencen ! Baixo a la sortida rapidament i com som pocs, uns 120, em coloco molt endavant. Tot petant la xerrada amb el Joan Carles i el germà d’en Miquel Serra ens donen la sortida.

La gent surt esperitada! com sempre, però avui que és “curt” encara més. I jo igual.
Els 2 primers kms son asfalt, en lleugera pujada. Deseguida veig que m’estic passant, cadascun per sota de 4:30′/km…

Ja vaig ofegat. però ara ja està fet. A intentar aguantar aquest ritme infernal tot el que pugui…
Davant s’en van 15 o 20 màquines i  jo em quedo en terreny de ningú, vaig sol.

Els quilometres van passant pujant i baixant continuament, no cap cosa exagerada però prou per deixar les cames ben tocades.
Llàstima que a les baixades no puc apretar gaire més, però puc aguantar el ritme més o menys alt tota l’estona.

A partir del km 8 arribava el tram més difícil, pujades dretes. Com ja ens havien avisat, s’em van fer menys dures del que esperava.
Vaig trampejant fins al km 12, un corriol de baixada, el tram m’es maco de la cursa. Desprès empalmem amb l’últim km.
Ens tenen preparada un arribada que caldrà suarla, tot va pujant però els últims 300-400 metres son bestials. Una rampa impressionant. Aquí un momnet de flaquesa em fa caminar uns metres i tot. Queden pocs metres i requereix un últim esforç, ara que m’ha costat tan… Em refaig i arribo a meta dignament.

Total : 13.5kms, 1h04′ ( a 4.44′/km de mitjana )
Totalment satisfet i fins i tot sorprès de la mitjana aconseguida.

Classifaicacions

L’any que ve, per poc que pugui, hi torno. La única ” pega” que hi veig és l’excès de pista, trobo a faltar més tram de corriol, que no sé si la zona en pot donar…

castelltallat

Aquest any hi torno a anar sol .I l’estat de forma que porto no tinc clar de qiuin és…

La cursa és a les 8:30. Poc desprès de les 7 ja hi soc. I no soc el més puntual. Ja hi ha un munt de corredors agafant dorsal, esmorzant, xerrant…
Desprès de ja un temps en aquest mon de sortides i curses, les coneixences son moltes, i això et permet saludar i petar la xerrada amb molta gent.
Aquest cop la gent més “propera” de corredors.cat, koala’s, etc… no en som masses. El calendari està ple i la gent es reparteix…

Puc saludar al kaoala Carles, al Jordi “Qumli“, als correcats Jordi “gorka”, Vikigosdu, Txus, i companyia, l’Isma…

Pitrall, tapping, que els tormells enacra estan tocats… escalfar una mica i a la sortida.

Em coloco bastant endavant, no com habitualment, ja que és important arribar a les escales de les Coves una mica endavant per estalviarse els taps que s’hi fan…

A la sortida em saluda un corredor que diu que em coneix del bloc… ( em fa vergonya… ). Em demana 4 consells. Li explico el que em sembla més important de la cursa i sortida !

Com sempre, i potser en aquesta cursa encara més, la gent surt a tope! 2 primers kms a poc més de 4′/km, el grup s’estira i sobretot quan comencen les pujades asfaltades cap a les coves. En David Gubern ens espera al corriol de les coves fent fotos i animant, gracies !
Ha sigut l’edició on he pogut pujar a Sant Miquel més al meu ritme. Sense taps excesius i sense que m’apretin massa per darrera. La llàstima ha sigut la gran quantitat d’excursionistes que pujaven, han triat un mal dia… al final agobiats de deixar passar, alguns es posaven al mig del camí interrompent molt l’evolució dels corredors.

A la sortida anava amb en gorka que ha afluixat una mica aquí i just abans de Sant Miquel atrapo al koala Carles que em diu que tiri que em veu molt fort ( no serà tan !!)

Gracies a la companya del Txus per les fotos…

Al monestir en poc menys d’1 hora. Encarem Sant Jeroni, em prenc un gel i pujo molt bé. El cim en 1h35′. Igual que l’any passat.
Ara falta baixar… el terreny és moll però tret d’algun tram encimentat de dalt, no rellisca.

Baixada a Sant Joan i Sant Miquel rapideta. El ciment de la baixada forta fa mal…

Poc més de 5km… i meta.

La baixada pel camí de les bateries té algun tramet dolent i perillòs però en general es pot baixar bé. Al meu ritme clar.
Vaig còmode i encara avançant gent, desdel cim crec que no m’ha passat ningú.

Al km 20, en queden 2 de baixada tècnica, i just despres de retrobar en David Gubern i la Pilar fent fotos i animant més, el bessó dret em fa una estrabada bestia. Una rampa que més o menys se’n va sense ferme parar.
Afluixo el ritme que no vull tenir que parar del tot. Llàstima, les 2h30′ no les veia molt lluny…

Vaig baixant “tranquil” darrera d’un noi fins a la pista que el passo. Va encara més tocat que jo… Enllaço amb un altre corredor que va aguantant les rampes als cuadríceps. Semblen 2 coixos !
Al final ha de parar a caminar i a estirar i em quedo sol… pobre xaval, només queden 500m d’asfalt i la meta…
Al final 2h36′ ( temps oficial ) i molt satisfet!
Classificació: 107 general i 72 Senior. link

Una gran cursa, organització, recorregut i ambient. L’any que ve i tornem ?

Breu xerrada amb els companys i coneguts i cap a casa. A descansar una estona que al vespre toca Barça-Espanyol i hem de portar els nens per primer cop a l’estadi !

Totes les fotos.

Track i perfil…

Cursalba2011