En Joan “alpenser” i el koala s’havien ofert per recollirme al camping per pujar cap a la sortida, però al final no em fa falta ja que trobo una parella d’un poble de Tarragona que estan al càmping i també hi participa ell i em porten. Gracies !

Un cop al refugi ja s’hi respira l’ambient de les bones ocasions, el bar no para de fer cafes i els grupets petant la xerrada son múltiples.
Salutacions de rigor a la colla correcats, em sembla que és “egaco” que em troba i em dona el buff oficial, gracies… i gracies al Xeix per la generositat de pujar-ne tants !

Em trobo als companys Sancli i Onti, 0-summit-0 Team
El temps passa i arriba l’hora de sortir, mandrosament ens posem en marxa.

El plantejament de la “cursa” em fa reflexionar uns moments… podria anar a trencar, amb els koales martox i albertus o anar més “tranquil” amb en sancli i l’Onti.
De fet amb la “bona forma” que portava potser hauria pogut apretar més, pero que carai, si potser ja em costarà anar més tranquil i acabarla i de fet, la tarda anterior encara tenia dubtes de si participar-hi o no… Crec que vaig fer bé de no sortir a sac, potser ara no estaria tan feliç. A més era la primera participació !

Sortim cap a Vilella trotant traquilament, anem passant els caminadors, ens atrapa i desprès ens passarà en Robert de Manresa, sort a Andorra ! Avituallament ràpid.

Acabem de baixar fins al riu de la Llosa i encarem la primera pujada forta del dia, la vall de Vallcivera, 12kms i 1000m+.
Aquí ens comencem a trobar l’Isma, ve de darrera, ha sortit tard i va com una moto a fer sub10, ens tornarem a trobar diversos cops.
Avituallament a Prat Xuïrixà i amunt !

A mesura que pugem la vall es torna molt més alpina i dura. Entrem a territori andorrà.
Arribem al coll i baixadeta fins al refugi de l’Illa i el seu llac. Aquí avituallament senzill però de gran mèrit per la organització, l’accès fins aquí és llarg i dur i amb “material” encara més.

Ara toca baixada! La vall de Madriu sencera, patrimoni de la Humanitat.Fnatàstica.
Aigua per tot arreu, de fet serà la tònica del dia, des de ben d’hora els peus xops tota la marxa…

Al “refugi” de FontVerd una sorpresa molt agradable, el crack del guido i la mireads s’han currat un avituallament “correcat”, cerveseta, fruits secs i avall, Gracies !!!
Tiro avall rapidet intentant atrapar l’Isma i el Pedro que ja havien marxat, i en un pas d’aigua, relliscada i pam!, de cul a una pedra que em fa veure les estrelles… Baixo el ritme i espero al Marc i l’onti.

S’acaba la gran baixada, km 31, la Font de la Closa, avituallament oficial i avituallament “privat” , en jordipapiol i la Nuria s’han currat una taula plena de beure i menjar. Una clara se’m posa perfecta, gracies !!!

Fem parada una mica més llarga, l’Onti es posa compeed al peu i aprofitem per canviar mitjons.Un luxe però que dura poc, en 10 minuts tornen a estar xops…

Continuem. Ara ens queden 2 kms de “baixada” fins la carretera on començarà la part més “heavy” de la marxa.
L’onti no té el seu millor dia, el genoll l’ha tingut parat 2 mesos i s’ho nota, anirem fent plegats fins la carretera.

A baix, amb el seu permís i com em sento bé, marxaré sol cap amunt.

Arriba la temuda pujada a Perafita, gairebé 1400m+ en menys de 8km…
L’encaro amb fermesa, encara tinc forces guardades i fins i to m’ho passo bé !

Els pals que fins ara m’havien fet una mica de nosa, aquí ajuden i molt, la càrrega de bessons i cuadríceps es redueix i això es nota.
Vaig passant gent continuament, algun força tocat assegut al voral. Animat aribo al refugi, km 38, avituallament ràpid, agafo aigua i amunt que ja queda poc.

La vall s’obra molt, prats esplèndits, llàstima de la “pressa”. Aqui vaig bastant sol i el camí no està clar. de fet es pot fer per on es vulgui, sempre intentant no marxar gaire de la vista del coll, últim esforç i al cap. 2575m.

Tornem a ser a la Cerdanya catalana. km 40, 11 més en “baixada” i enllestit.
Començant a baixar atrapo al Pedro, pensava que amb ell anava l’Isma però no, em diu : va com una moto !
El Pedro m’anima a apretar una mica, jo anava darrera seu tranquil, el meu esperit competitiu no està gaire desenvolupat.

Li faig cas, baixant em deixo anar una mica i m’ho passo pipa al corriol que baixa fins al refugi de la Pera. Un got de CocaCola i continuo. Aquí vaig amb una noia que li diuen que va 3ª.

Sortint del refugi ens perdem, jo, la noia i un altre noi tirem per la pista… es veu que haviem de baixar per corriol pel mig del bosc. Ens n’adonem potser un km desprès i em de tallar pel mig del bosc a buscar el camí correcte, perdem una estona tonta.

Tornem a ser a una pista, 2 o 3 kms de pla que matxaquen molt. Lluny veig 3 corredors, un sembla l’isma, passet a passet els redueixo espai i hi enllaço. Continuem junts fins ja ben entrat l’últim corriol que ens porta a Cap de Rec, uns 2kms pel mig del bosc ben macos, si no fos pel cansament acumulat…
L’Isma es despenja una mica i tiro amb un dels seus acompanyants.

Entrant als primers prats de Cap de Rec veig els nens i la sandra jugant, ei, han pujat!!!
Arribada “triumfal”, els nens orgullosos del papa… que li cau la baba

Finalment 9h00′.
En Marc i l’Onti crec que arribaran uns 50′ desprès. Un plaer com sempre compartir kms !!!

Diploma, bocata, xerradeta i cap al càmping. Encara queda tarda i idiumenge per fer excursioneta, animalets, geocahings… total que descans poc… però feliç!

Per acabar, felicitar als organitzadors bona feina!
Al martox, deixant el llistó ben alt per properes edicions !
A l’Isma, sub10 i gairebé sub9 i tot !
i a tots els correcats i koales que fan que l’ambient a vegades massa serios d’aquestes sortides es capgiri totalment.

I sobretot, al Guido, mireiads, jordipapiol i Núria : MOLTES GRACIES

Les fotos :

Més fotos :
koales
Avi Mena
Helen
Nil’s
Jordipapiol

Per acabar, només un comentari de les bambes, gairebé les estrenava i un 10 ! Les LaSportiva WilCat, molt còmodes, cap problema d’adherencia. Recomanades 100%.

Track

Feia temps que no correia una cursa de 10 km i en 2 setmanes n’han caigut 2 !

El cap de setmana que treballo, normalment és impossible participar en alguna cursa, però al ferse prop de la feina i en horari de tarda, m’ho puc compaginar. A correr, dutxa i a treballar.

La cursa d’Abrera no és una cursa de 10km “normal”, son 2 voltes de 5km al mateix circuit i que precisament no és pla, hi ha 3 pujades dures.
El plantejament inicial era de conservar… no és plan de matxacarme com la setmana passada… però ja se sap que costa, l’esperit competitiu és inevitable.

De fet la sensació durant la primera volta era de conservar, però la pujada del km 4 al 5 s’ha fet dura…
Al acabar la primera volta, m’atrapa en Bonastre, fem 22′, si poguessim doblar seria un molt bon resultat.

Se m’en va. El veig davant meu però no intento seguirlo. Intento controlar el ritme, crec que el final se’m farà dur…

Aguanto prou bé la segona volta, fins i tot a la pujada llarga del km 3,5 al 4,5 puc apretar una mica i passar 7 o 8 corredors.
A dalt al pla enllaço amb el Bonastre, anem ben contents pel bon paper que estem apunt de fer… al final fins i tot entrem esprintant, em treu uns metres…

Total : 44’17s , el 78è de la general.
Pel “desnivell” de la prova és un temps que no m”esperava pas. Força satisfet.

Al final salutació a en Granadero, ha fet 2on, felicitats ! Anava 1er però m’explica que s’ha confiat i al final l’ha avançat en Roger Campoy.  Una experiència més…

Ara a descansar per la  Cap de rec de dissabte…

Una cursa de 10km a l’any no fa mal. Bé, una mica sí…
Desde feia un any no correia una cursa de 10 km a tope, les 2 últimes que he fet he anat amb la Sandra al seu ritme i gaudint de la cursa. De fet és més divertit.

Fins la sortida no decideixo el plantejament de la cursa, puc anar amb la Sandra a intentar fer 55′, puc anar amb els 2 Enrics a fer uns 50′ o bé puc apretar les dents i tirar a veure on és el límit.
Decideixo l’última opció, em sento bé. Faré 2 o 3 kms a verure que tal, desprès veig si continuo apretant o paro a esperar. No es plan de matxacarme molt per no fer menys de 45′…

Al matí ha plogut i amb la fresqueta s’està de conya per correr, desprès ja apretarà el sol i a mitja cursa es nota.

Surto fort, de fet massa. Et deixes portar per l’ambient i et llences. Primer km a 3’55 ! així no n’aguanto ni 3 de kms.Afluixo.

La resta, fins al final, a 4’15-4’20. Apretant les dents però no molt forçat. Les pulsacions, però disparades, crec que no baixo de 180…
Al final, objectiu complert, millor marca personal… baixo 1 minut del meu rècord, també de la mateixa cursa i torno a comprobar que això no es “lo meu”, de fet no he disfrutat gaire de la cursa, sort del temps final que potser compensa… Massa “ràpid”, stressat, pendent del crono…
Però bé, un cop l’any val la pena veure en quin estat et trobes.

Total : 41’46s, 73è de la general i 55è de la categoria.

Arriba la Sandra, prou satisfeta, uns 56′ i només patint l’últim km.
Els “Enrics”, uns 51′, portaven 2 curses en menys de 12 hores, i l’anterior havia estat la del Mosquit amb l’escavetxina general fruit de la calor.

Les classificacions

Quan s’acaba la cursa dels “grans” toca els cracks… Curses infantils !
L’Èric i el Jan fan un paperàs en les seves curses, de p4 i babies respectivament. Fan tots dos un meritòri segon lloc… almenys algú de la família “rasca” algun podi

Es munta una crono-escalada al cim del Puiventòs, o creu de Saba, passant per Sant Salvador de les Espases, punt mig del recoprregut, on hi retornarem per fer una barbacoa estil koala, és a dir : molta teca i molt líquid de diversa graduació…

A aquestes alçades de temporada la gent ja va molt carregada… o això sembla, o potser es guarden…. però el fet és que “només” 6 personatges ens presentem a la sortida per fer la crono. Al punt mig, a l’ermita, hi ha almenys una desena “d’animadors”.

La crono, perfecta, el lloc fantàstic, gran descoberta.100% corriol, dur, força dur. La primera part dreta dreta i amb la calor que fa costa…
A Sant Salvador de les Espases, la claca ! gracies companys ! un parell de glops de Voll-Damm i continuo amunt.

La segona part encara és millor, corriol preciòs en puja-baixa on es pot correr bé i recuperar una mica l’alè.
Personalment em sorprenc del ritme que porto, per un dia em sento fort, molt bones sensacions… que duri !

A dalt 42’30s i no molt “tocat”.
Seguidament arriben la resta de “valents” l’ Oscar, vikingo, en Pedro, en Carles i l’Alba. L’Orzo que havia començat a baix, es queda a Sant Salvador de les Espases i en Vicente que pujava caminant també.

Tornem a Sant Salvador recollint les cintes de marcatge.

A Sant Salvador, barbacoa a tope en familia. Quina gresca, fantàtic ! Gracies nois !

Gairebé a les 12 marxem els últims, tot recollit i cap a casa. Baixo amb en bodi de “xaxara” amb el frontal i dubtant a estones de si snem pel camí correcte.

Gran jornada “lúdico-festiva”. Segur que n’hi hauran més i per poc pue pugui no hi falto !

Totes les fotos

Video arribant al cim

Track

L’any passat vaig ferla “sol” i vaig acabar “tocat” i en 2h45′. L’objectiu era baixar aquest temps…

Poc més de les 7AM i ja soc a Collbató, en Marc ja hi és, ve acompanyat del germà d’en Miquel Serra… que petit és el món…
Salutacions als cada cop més nombrós número de coneguts  : koalas Carles i Manel, Isma, Tamayo, Txuss, Vikingosdu, gorka Miquel Serra, David, Gerard…
I al lio !

Anem amb en Marc, ve molt il·lusionat per la cursa però no molt fi de panxa i per la fascitis plantar…

El plan és sortir forts per intentar no trobar molt tap a les escales i corriol de la Salud. Ens surt prou bé, això implica fer 3 kms a poc més de 4min/km. Per començar a escalfar no està mal…
Crec que per baixar el temps de l’any passat és on es podia retallar més, l’any anterior vaig trobar molta cua.

Anem fent a bon ritme, la imatge de la gent fent les llaçades de la pujada a Sant Joan és fantàstica.
Arribem al avituallament en 55′. Baixada a sac cap al Monestir. Aquí em costa seguir el fort ritme del Marc…
1h01′ al monestir, comencem a enfilar les escales… Podem aguantar el ritme i corrent on podem fer cim de Sant Jeroni en 1h38′.
A l’últim tram ens creuem amb els que baixen… quin ritme més bèstia… crec que els fem nosa i tot. Semblen d’una altra cursa…
Aprofittant les escales de Sant Jeroni, que no correm… em prenc un gel, un d’Overstims de cola que se’m posa fantàstic.

Hem trobo bé, i sumat amb “l’efecte” del gel, comencem a baixar a tope. També hi fa molt l’esperonament del koala Manolito des de darrera : ” Venga que subiendo muy bien pero bajando pareceis moñas !”

En els “repetxos” de la baixada a Sant Miquel, en Marc té un baixón important, li ofereixo l’altre gel que porto i tirem avall. Sembla que l’ajuda força i seguim juns fins Sant Joan.2h03′.

6 kms de baixada i ja ho tenim ! això si, la baixada és per les bateries… farà falta concentració.

A mitja baixada perdo en Marc, el faig darrera meu però em giro i no el veig… ara em farà patir … i més quan en un ensurt que tinc, caigauda tonta i m’avancen 3 o 4 i encara no el veig… que estrany…

Baixo en 25′, crec que aquest any el terreny a les bateries  no era tan complicat, estava bastant “net”.

2kms i arribada. Cal suarlos, però… Asfalt, primer en lleugera baixada i al final en fals pla.

Rebuda triumfal dels nens i entrada els 3 eufòrics.

Total : 2h34’10s.
Classificacions

En Marc arriba esprintant a menys d’1 minut.
Objectiu complert !!!

Bocata, salutacions, dutxa i traca final amb les familys i l’Anna de convidada especial al Vinyanova. A reomplir les reserves…

PD: Gracies Montse per la foto…

Ara a preparar la pujada a l’Olimp… queden 10 dies !

Track

Abans del les 7 del matí tohom apunt, foto “oficial” correcats, una bona colla, tot i que molts ja venien de la ja “mítica” marató del Congost del cap de setmana anterior.
Hi ha un grupet amb la intenció de conservar molt i caminar força i altres a veure que passa…

Sortim amb mandra, xerrant i rient, però tocaria anar per feina…
En massa i en bodi se’n van corrent carrer amunt, en jballesta sembla que els segueixi tot i  que desprès es repensa i se’n despenja.
Jo intento ser moderat i vaig trotant molt lent… tot i així sortint del poble ja he passat tots el marxadors.

Vaig regulant, això és molt llarg i no vull patir problemes musculars gaire d’hora…
Ritme suau, corrent on es pugui i caminant ràpid les pujades.

Anem cap a l’Albiol, km 11, de moment tot lleugera pujada, fins el tallafocs, gran pujada la vista desde baix amb els correodrs enfilant, espectacular !

En 2h30′ soc a Mont-ral, de moment mol bé. Els avituallaments molt correctes i la “barreja” que porto al bidonet sembla que em va força bé a les potes…
Vaig en diferents grupets, però amb cap companyia fixa, ara m’avanço, ara m’avancen. Una bona companyia m’hagués anat bé aquí,  però soc de ritme molt “personal” i difícil d’acompanyar…
Trobo a faltar l’mp3 en algun tram !!!

Baixant cap a Farena, avituallament del km 24, passo al massa, em perdo i despres el torno a passar… el recorregut està molt ben marcat, però en algun tram… jo que soc de mala orientació… sort que el parell de perdudes que tinc son de centenars de metres com a molt.

Sortint de Farena, del km26 al 32 ve una de les 2 pujades besties del dia, enfilem els cogullons, refugi de la FEEC, a 1050m d’alçada. L’útim tram es força dret però vaig avançant molta gent, encara vaig fort i l’estelada que ens saluda desde dalt dona empenta extra.

Aquí cauen 2 entrepans de Nocilla, mmmm, gracies !
Uns estiraments dins el refugi i continuem.

Uns 5-6 kms de puja i baixa fins al punt més alt del dia, el Tossal de la Baltasana, 1203m, cim comarcal per partida doble, del Baix Camp i de la Conca de Barberà.
Aquí dalt fa un vent fortíssim !

Ja en portem 38,  5h30′ .
Aquí tinc un moment de “baixada” important, les barrejes de bocates, f.secs, cocacola, isostar, etc… em tenen l’estomac rebotat fa estona. Em desempallego del problema dins un bosquet i continuo més “lleuger”

Baixada dreta fins a Prades, 42kms, gairebé 6 hores.La moral a tope !
Aquí cauen 2 entrepans més, de botifarra, impressionant. Fruits secs, isotònic i continuem.

Sortint de Prades m’enllaça en David Gubern, de la UECANOIA, fem petar la xerrada molta estona, batalletes, coneguts comuns, projectes, el club,etc… la seva dona també és a la cursa, avui fan l’aniversari de boda ! on millor per celebrar-ho ?
Anem junts fins al control i avituallament de Capafonts i seguim junts per encarar la última pujada forta, uns 350m+ en uns 4kms que a aquesta hora ja costen…
Abans d’arribar al cim passem primer per sota i desprès per damunt del Pont de Goi, espectacular pont natural.

Ja som al km 53, ara a priori “només” en queden 15 de baixada !
En David baixa molt bé i encara té pota, ens despedim i marxa pitant. ( al final em treurà 20 minuts!)

A mi aquests darrers quilòmetres se’m fan llarguíssims, els falsos plans els he de caminar i les baixades plenes de pedres i esbarzers tampoc son ràpides.
Arribo al darrer control de l’Albiol tocadet, tot i això encara passo 3  o 4 corredors baixant cap a la Selva.
Últims quilòmetres per pista i asfalt on sorprenentment encara puc correr !

Entrant al poble, la darrera perduda… amb un grupet de 3 ens n’anem a la dreta i arribem al passeig del poliespotiu per un carrer lateral desprès de preguntar-li a un nen que ens mira sorprès..

Per fi el final ! 9h40′ !

Jo fent càlculs abans de sortir, tenia al cap les 10 hores. Estant bé creia poder aconseguir-ho. Al final tot i els monents de “baixon”, 20′ menys.

Al pavelló felicito al bodi i al David, molt bona cursa nois !  i sense poder esperar la resta de coneguts, cap  a Bellpuig que m’espera la family…

La propera, encara podria sortir alguna cosa a l’abril… sinó el 9 de maig a la Cursa de l’Alba.

Fotos: Jordi Ballesta , totes les fotos

Track

Primera edició de la cursa de muntanya de Vallgorguina, 23kms i 1200m+.

Torna la parella taronja a competir plegats !
A les 7:30 ja som els 2 a Vallgorguina, es comença a notar l’ambient muntanyero, salutació als coneguts del “mundillo” , que cada cop son més, dorsals, treiem roba i apunt !

Sortim a l’expectativa, no sabem pas com és el terreny, dificultat…
Com sempre sortim del mig cap endarrera, això fa que cap al km2 comença una pujada lenta per dins el llit de la riera que es munta un tap important. Anem fent, gurdem pota que farà falta.

Continus puja-baixa per corriols i camins preciosos, anem avançant posicions continuament, sobretot a les pujades, baixar no és el nostre fort…

Cap al km 15, desprès d’una bona pujada i fals pla, arriba la pujada més dreta, ens porta al km 18 a  dalt del Santuari del Corredor. Pujada dreta dreta, d’aquelles de posar les mans a  terra…
Aquí passem un bon grup de corredors, sembla que encara tenim forces.

Un cop a dalt arriba el calvari, de cop em sento les cames més tieses que un pals , les rampes son a tocar…
Efectivament, rampes bestials, bessons, quadríceps… del cim a l’arribada, que havia de ser 5 kms de baixada tranquila, se’m fan duríssims, i més encara quan l’arribada no arriba, km 23, 24…. i alguna pujadeta final que maleïm.

Per fi, trampejant les rampes amb alguna parada d’estiraments i alguna caigudeta tonta, arribem a meta.
Total : 3h13′, 25 kms.

Fent càlculs quan encara estaba sencer, creiem poder acabar sobre les 3h.
En Marc, gracies company, m’espera tota l’estona i entrem junts, si haguès tirat segur que feia 10′ menys com a mínim !

Fotos gracies a l’Assumpta :
Totes les fotos

Per acabar la jornada, quan tornem als cotxes, en Marc descobreix que li han pispat la jaqueta amb les claus del cotxe a dins ! quina merda !

Track

A la plaça de Monistrol ja hi ha molta animació, més de 30 “malalts” disposats a patir, en un terreny on la majoria no ens hi veuen el pèl gaire sovint. Aprofito per treure a passejar les bambes d’asfalt, estan noves !

La organització estil koala total, la logística cervesera no falta però la llista de l’ordre de sortida no apareix per enlloc… hi ha prioritats…
Es fa la sortida esglaonada, no és plan de que pugem en tromba per una carretera sense “arcen”, cada 30 segons o 1′ anem sortint els participants segons les capacitats a priori de cadascú.
Primer marxen en Pau, Vicente, les Erasmus team, Pedro, Isma…. poc despres em toca a mi…

La pujada passa prou bé, els primers quilòmetres molt bé, vaig avançant companys i això anima. El ritme, uns 5:30/km és ràpid per a mi però veig que em sento amb força.

A la meitat de la pujada, avituallament líquid, gracies companys/es !!!

En Jordi va fent passades amb cotxe fent fotos i el Raül acompanya al fotògraf oficial amb moto, quin desplegament mediàtic ! Fins i tot l’Isaac del Tot Gira de Catalunya Radio va amb el micro fent entrevistes i enregistrant l’ambient !

Cap al km 7 atrapo al Carles Ventura, ens donem ànims i amunt ! Ja vaig tocadet i el final se’m fa difícil !

L’arribada havia de ser a la plaça del Monestir, però a  l’equip de suport no li deixen montar la parada i es planta a l’aparcament. Cal arribat al Monestir i fer la volta fins als companys. El temps, però és el de l’arribada al Monestir.

Un cop finalitza tothom, més cerveses ! Fem petar la xerrada un estona, foto oficial i avall ! Jo tinc feina… agafo el cotxe i cap a la feina. La majoria baixa per la drecera dels 3/4 fins a Monistrol, prou asfalt !
Desprès uns quants acaben la festa a un xino de Manresa on de segur que no els hi devien sortir els números, quins llops !

Hi ha classificació “oficial” i tot.
Algunes fotos gracies al Joan Torrens : aquí
I les gestions i contactes dels koales no tenen límit, fins i tot crònica al diari  ! :
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/9628/vota/5/1264877695

Doncs que més dir, impressionant. Marca de la casa. Monteu la següent història aviat que per poc que pugui allà em teniu !
La dada final, uns 30 participants i 87 cerveses consumides !

El diumenge passat, 10 de Gener es disputaba la 24a edició d’una clàsica d’any nou a l’Anoia, la pujada als dipòsits, una cursa popular molt curta, només 3,5 kms i que sortint de Vilanova del Camí té l’arribada a dalt els dipòsits.
L’antítesi del que hauria de fer preparar les llargues distancies que tinc intenció de fer aquest any, però almenys té desnivell…

No tenia cap plan per diumenge, doncs m’hi arribo !

Inscripció in-situ i a 0 Euros !

La sortida és a les 10, encara fa força fred, però aviat se’m passarà…

La cosa és curta i la gent surt esperitada. Jo també surto ràpid, no val encantarse ni escalfar aquí…
El primer quilòmetre es baixada i pla, 3’50s ( no m’ho crec…)
El següent és gairebé tot pla menys els últims 200m que ja puja : 4’40s

Queda 1’5 kms de forta pujada, amb algun moment de petita pausa per respirar però ja s’acaba!
Fem 125m de desnivell positiu  i ja arribem a meta.
Vist i no vist !

Arribo cansat però no ofegat…
Total : 16’18s, arribo darrera la primera noia.
El 31 de la classificació general i el 16è de la meva categoria !

A dalt, butifarra i cap a casa, no sense abans saludar i felicitar al gran guanyador de la prova, i van quantes edicions guanyades ? i això que avui hi havia competència… Albert Ferrer.
Ell em presenta, per fi, al Miquel Serra, un calafí que es “dedica” també a això del running. Ell està un nivell per sobre, però ja tinc companyia per fer alguna sortida. Ja quedarem…

Classificacions

Un clàssic en el calendari de curses populars de ponent.
L’any passat me la vaig perdre però aquest any, aprofitant que passem les festes a Bellpuig, no tinc excusa. A més hi ha també curses infantils i pot ser una bona ocasió per engrescar als nens.

Una cursa molt curta… uns 7kms, feia temps que no feia una cosa tan curta… em feia por evidenciar la manca de  velocitat que tinc.  Per si un cas, el dia anterior, Nadal, vaig sortir a fer 15 kms per muntanya, així ja surto amb les cames escalfades…

Doncs “no estamos tan mal !” :- ) pensava que podia fer els kms sobre 4:30-4:45 apretetant les dents, i al final m’han sortit a 4:20  de mitjana !
Algun “velocista” se’n deu enriure d’aquesta velocitat mitja, però és el que hi ha… i de fet ja ho firmava.
Al final, 29’30s per fer uns 6’8 kms.

Esperant les curses infantils puc saludar l’Albert Ferrer que també es deixa veure per curses d’asfalt que conversa amb un “crack” de Santa Coloma i en Gerad Regi, un dels runners de Calaf que tenia pendent de coneixer. A veure si podem coincidir d’horaris i fer una sortideta…

I desprès ve el plat fort de la jornada, les Curses infantils !

Només dir que han fet els 2 un gran paper, dels 5 primers tots dos ( en això ja m’han avançat…) i s’ho han passat de conya, repetirem.

BONES FESTES a tothom !