Per si algú viu en una altra galaxia i encara no n’està assabentat, recordar que aquest dissabte es celebra l’esdeveniment “esportiu” de l’any, la 3ª edició de la Marató Pirata per Montserrat.
Una trobada de malats per la muntanya i del fet de correr pels seus cmins i senders.
Aquest cop serà sonada, més de 100 bojos han acceptat el repte i sortiran, cadascú al seu horari adient, per donar la volta complerta a Montserrat, 42 kms de muntanya i rauxa.
Jo per desgràcia aquest any no podré correr, però no me la penso perdre pas. De moment aquesta nit de divendres sopar pre-marató i demà al matí a verue els companys, si puc a Can MAssana i a l’arribada.

Encara hi ha places…

Tota la informació a la web del KoalaTeam, al forum dels correcats i per Twitter amb l’etiqueta #mpmontserrat.

Dissabte Montserrat farà putrum-putrum !

Primer va pujant moderadamsnet, encara es pot correr, però de cop enfilem la serra verticalment, pel dret, encarant directament el primer cim, el Gespeguera, a 2331m. en 8km hem pujat 900m+.

Un cop a dalt, torno a correr, fa fresca i cal escalfarse. primer faig un avantcim i desprès ja el sostre de la serra, i del Solsonès, el Pedró dels 4 Batlles, 23387m.

Fa molt fred, son només les 8 del matí… Porto 2 hores
4 fotos ràpides, restableixo un Geocaching de l’amic Ramon Catalan i avall !

Vaig perdent alçada fins la zona de la Bofia del Port del Compte, i despres cal recuperar alçada per fer el cim del Querol o Puig de les Morreres, 2212m. 40′ més.

Ara toca baixar a Coll de Jou. El track que porto ho fa per la tartera de les Morreres, des del cim del Querol fa por… Busco la manera de baixar fins on comença la tartera i un cop allà, impressiona. Em reben uns cabirols que van derrapant. Si ells patinen, mare meva jo…

Començo a baixar i començo a agafar confiança, desprès d’alguna patinada inicial vaig agafant el control i fins i tot ho disfruto. Intentant buscar la zona de pedres més petites es pot baixar molt ràpid. La tartera del Pedraforca algun dia devia estar plena de pedres com aquesta…

Ha sigut prou divertit. En 20′ baixo els 600m de desnivell de la tartera.
10′ més, al cotxe i cap a casa. A les 10 del matí soc a Calaf amb el dia per davant…

Més fotos

El track d’avui :

colldejou_padro_querol_colldejou

Desde Sant Celoni al turó de l’Home ens guiarem amb un track del “Sant wikiloc”, d’en josepm, fa la pujada i baixada circular en uns 40kms i assegura que està força optimitzada i testejada.
Aprofito per agraïr a l’usuari josepm l’haver compartit el track, ens ha facilitat molt la ruta.Gracies !

A les 7AM ja som al Parquing de la platja d’Arenys per començar l’aventura.

El tram de bici ens passa millor del que esperavem. Estem frescos i els 300m+ fins al Collsacreu es fan bé. Sobretot en Marc que “estrena” bici de carretera. Jo vaig amb la BTT però amb cobertes “d’asfalt”

Deixem les bicis al cotxe del parquing de l’Hospital de Sant Celoni, canvi “ràpid” de roba i motxilla i a caminar!

Els primers quilòmetres es poden fer rapidet, correm allà on podem. Gairebé fins al quilòmetre 15 que és on realment comença la pujda forta es pot correr en molts trams.

Ha fet un dia de molta calor i es nota, al Marc potser li passa més factura. Parem en el corriol final a menjar alguna cosa per recuperar una mica de força.
Gracies al track que portavem, sabem que hi ha aigua als kms 13 i 24. En fem bon ús. Sense aquest aprovisionament extra ens haguès estat impossible. Jo he begut més de 3 litres…

Fem cim en 3h30′. Hem pujat més ràpid que tots els calculs que havíem fet, tot i que ens “perdem” uns metres diverses vegades i hem de recuperar el track dibuixat.
Al cim, eufòrics.

Com som uns caps de famiilia “massa” cumplidors, fem càlculs de temps per la baixada. Volem ser al cotxe màxim a les 15 per arribar a la sortida de l’escola…
Descartem la opció de baixar per on hem pujat i ens decantem per seguir el track circular que portem. Fem més quilòmetres però ens sembla millor opció i més divertida. Seran 21 kms de baixada. Pujant en portem 19.

Els primers quilòmetres de baixada son espectaculars, entre boscos ombrivols plens de fulles a terra. Baixada per disfrutarla.
Desprès tenim algun tram embardissat on perdem molt temps intentant seguir el track. ( a l’època ens que es va fer la ruta original, devia estar molt més net…) abans de les antenes del coll de Santa Helena i despres de Can Ridaura baixant a can Pereres. Ortigues, esbarzers… i camps a traves. Perdem temps que al final no resulta tan.

A can Pareres ja anem bastant cansats, hem baixat ja 1000m. Trobem l’amo de la casa i li preguntem el camí més ràpid per baixar, ens diu que “la GR”, passant per Campins. De fet la ruta que anem seguint farà el mateix trajecte.
Anem tocadets i el Marc potser una mica més que jo, la calor li afecta més…
Si trobem un cotxe prop de Campins intentarem fer auto-stop.

Doncs el cotxe no apareix i tirant-tirant ho anem fent tot, ara ja només correm en els trams millors, qualsevol fals pla el caminem.

Per fi Sant Celoni, en unes 3 hores de baixada.
Entrem al poble i el primer que fem és entrar a un bar a fer 2 Cocacoles, mai l’havia trobat tan bona !

Repte superat !

Totes les fotos

El següent repte del mateix estil “mar a muntanya” és molt proper, els dies 7 i 8 de Juny tenim previst intentar pujar al Canigó des d’Argelers. Segur que no serà tan “fàcil” com el Turó de l’home, els números canten. Sense encara els tracks definitius, ens surten 40 en bici + 60 a peu…

El track sencer :

A sota pots veure i/o descarregar els tracks per parts.

track bici:

TuroHome_BTT

track pujada:

TuroHome_pujada

track baixada :

TuroHome_baixada

A les 20:15, torno a Santa Cecília, ja hi han arribat en Raül, els germans Sella, en @hooligags, en Rami… només falta en Farreti.
Fotos previes,  un parell de “Xibecas”, i a les 21:50, en Farreti.

Tinc poc temps però els acompanyaré una mica.
Encarem la canal, relliscosa i en algun tram de baix força perillosa, està molt malmès algun tram.
Passem la zona del cable i la “fusta-escala”. Les 21:10, he de marxar a treballar !!!
Despedida i em quedo sol… ells tiren amunt, a la part alta el fred ha glaçat el terreny i se’ls farà difícil avançar.

A la baixada, sol, fosc i amb aquests trams “xungos”, la veritat és que tinc algun moment de cangueli… el frontal té les piles al mínim i la orientació, tot i que hi he passat 50 cops, no és fàcil !

Finalment en 15′ soc al cotxe sa i estalvi.  Ara toca l’sprint per anar a la feina….

Quedem amb l’Enirc dels Crab’s team per fer la sortida junts, ell encara no ha fet mai més de 21 kms d’una mitja marató i veurem que tal.  Una mica més, però, i el deixo penjat, fins el dia abans estic refredat i sense força… No sé com, em llevo descansat i motivat i un missatge a l’últim moment i encara podem quedar.

A les 8:45 de diumenge, o sigui, poca gent… ja estem apunt al costat del Parc de l’Agulla.

El camí és molt maco, un pel estret en algun tram per anar de “parella” però entretingut i divertit.
Anem fent “tranquilament”, entre 5:45 i 6′/km i anant explicant batalletes i històries.
Els kms passen ràpid. En 1h30′ ja en portem 15,5, som a l’alçada de Sallent , per l’altre costat de la C-16. Ens trobem molt bé però cal ser prudent i girar…
Fem un gel, un trago i cap a Manresa.

La tornada la fem en el mateix temps, 1h30′, però ara ja costa més… els últims 5 o 6 kms els fem per sota de 5’30/km . Satisfets però cansats, ja hem complert.

31kms i 3hores desprès, estiraments i cap a casa.
Deures fets. I amb la sensació que amb un altre gel i ganes, 11kms més ( o sigui, Marató) hagués caigut. Ja no veiem tan lluny l’objectiu !

Track

Com ja he explicat al bloc, el tema és : realitzar un recorregut extens per la “nostra” muntanya, cadascú al ritme que li sigui “còmode” per acabar al migdia per celebrar-ho amb un bon àpat.
El recorregut no és d’excursioneta precisament… 42 kms amb 5000m de desnivell acumulat…
Es proposen 4 horaris de sortida : la 1 de la matinada, les 5:30, les 7 i les 8.

Jo m’apunto, tot i les pressions rebudes… al grup de les 5:30, tenim unes 8 hores per fer el recorregut, amb parades als avituallaments preparats per les estimades voluntaries ( GRACIES !), fotos i bon rotllo, però no podrem anar pas de passeig, la ruta és exigent.

Amb l’èxit i la fama que han anat agafant les mogudes dels koala’s, aquest any : èxit de participació. L’any passat erem 7 o 8 al grupet i aquest any 15/16 ?

Arribo al Bruc al voltant de les 5:15, he dormit com un tronc, normalment el dia de cursa dormo fatal, però això és una altra cosa…
Ja han arribat alguns companys, en bodi i el marc “gorditu”, en Melchor, en Tamayo, en Ballesta, l’Àngela… Apareixen de la foscor ( han passat la nit fent vivac o als cotxes…) en martox, en guido, el tronja…. i en Ramon Anglada, que tenia previst sortir més tard però s’apunta al carro. Vaia cracks. Venen a despedirnos a la sortida, amb lo bé que s’esta dormint….
Acaben d’arribar la resta de companys que sortirem junts, les 2 Txells i la Lourdes, la 3a i l’anfeca, l’Isma, en Lluc, el Txus…i un altre noi que crec és l’Enric?

Arriba pitant en Carletes, que ens explica la moguda amb els mossos que han tingut a la sortida de la 1, els demanen DNI’s, firma… no venim a destrossar res nosaltres ! Mare meva ! Els del patronat de la muntanya es pensen els “amos”del territori ? crec que no tenen clar qui respecta i qui fa malbé la muntanya… en fi… llàstima.

Desprès de 4 comentaris del recorregut per part del Carles, comprobats els tracks als GPS i un emotiu minut de silenci per la pèrdua del pare de l’amic Sergi ( ànims nanu !) es dona la sortida al grup

.

Comencem ben animats i a ritme lleuger, 3 o 4 kms fins a agafar el camí dels francesos, ara es posa seriòs , 800m+ fins al cim de Sant Jeroni.
Anem fent alguna parada de reagruament, aquest any no està el circuit marcat i cal que anem agrupats, almenys en grups amb GPS.
Un cop al cim, comparem amb els  temps de l’any passat que porta el bodi i veiem que anem bastant endarrerits… haurem d’apretar una mica baixant.

Ara tram de correr. Fins al pas del Trencabarrals i enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni.
Em quedo dels últims del grup amb les Txells, la Lourdes, l’Àngela i l’Isma, vaig fent fotos, la sortida del sol amb els núvols a baix el monestir són espectaculars !

Reagupament a la cruïlla del camí nou. Anem endarrerits.
Les 2 Txells i la Lourdes decideixen retallar i baixen al monestir, les retrobarem desprès pujant pel camí de Collbató. Elles retallaran baixant a Collbató i desprès al Bruc.

Enfilem el camí nou, fins al trencall desprès del mirador, baixant cap a l’Artiga Baixa, pista de la Vinyanova i cap a la Salud.
Primer avituallament, km16. Boira i fred.
En Toni “korfballer”, la Mireia i la companya d’un noi del grup de dels 7 ens esperen amb els plàtans, galetes, isotònic, CERVESES…
Moltes gràcies !

Ens despedim i encarem el segon desnivell del dia… la pujada fins a Sant Miquel, seguim el recorregut de la Cursa de l’Alba.

Un cop al Pla de Sant Miquel, baixem cap al monestir, km 23. Reagrupament.
Arribem tots i falta l’Isma. El veiem baixar coixejant… el genoll es queixa, decideix continuar fins a Santa Cecília i deixar-ho. Que no sigui res company!
L’Enric, … no sé on però ens deixa… potser a Santa Cecília ?

Un cop recuperats, continuem. Escales amunt i quantes escales ! Fins a trobar el desviament cap al camí de l’arrel, passant per la Trinitat. Aquí, el temps que més o menys havia aguantat, s’espatlla. Es posa a ploure i en algun moment amb ganes !
La moral del grupet continua intacta.

El camí de l’arrel, que amb bon temps és espectacular i divertit, avui té trams complicats, rellisocsos. Amb compte.

Arribem a Santa Cecília xops. Aquí però para de ploure. Podem fer l’avituallament que ens tenen preparat un altre cop els/les voluntaris/es, de nou gracies… quina mandra esperar a 4 matats amb la pluja i el fred…. no té preu, de veritat !
l’Isma ho deixarà aquí.
El grup se’n va i em quedo força endarrerit. A l’avituallament en Vicente em deixa el seu GPS amb el track, si a partir d’aquí, com passarà segur, tothom ja va al seu ritme i costa anar tots junts, farà falta algun Gps més. No és qüestió de perdre ningú per aquí dalt… el tram de GR fins Can Maçana no té perdua, però l’últim tram potser si.

Surto corrent. El grup se n’ha anat bastant.
Enllaço amb la 3a, l’anfeca i l’Àngela a la que li passo el GPS del Vicente. Vaig una estona darrera i apreto una mica més per tirar endavant.
Hi ha en Marc, en Melchor i en Ramon. Anem tirant junts, el tram d’escales és heavy…
El “gorditu” aquí té un “baixon” important, és un “putu” crack, 4 dies per muntanya de la ma del capità bodi i s’ho menja tot. Amb calma i anar fent…

Personalment em trobo molt bé, apreto un pel més per intentar arribar a Can Maçana, km33, sense que hagin marxat els 4 de davant ( bodi, Ballesta, tamayo i Txus), no vull fer l’últim tram sol !
Can Maçana, encara hi son. En txus tot just arriba. En bodi i el ballesta tenen les companyes aquí… també en Marc.
Avituallem, cauen 3 o 4 trossos de coca impressionant, gentilesa de l’Àngela, gracies crack !
Ja marxem i  arriben en Ramon i en Melchor, esperem un moment i sortim tots junts. El tram que resta pot ser perdedor.

Última pujada del dia, cap al refugi Vicenç Barber. Això està fet !
Baixem a buscar el torrent del Lloro, cap a la cova de l’Arcada i cap al Bruc. Pista final i ja tornem a ser aquí !

Arribada emocionant, aplaudiments, ànims, felicitacions i pica-pica, gracies Pedro !
Arribem en 8h06′. Hem recuperat força temps.

Esperem que arribi tothom de tots els grups i desprès a dinar !
Molts riures, aventures, sobretaula…. fàntàstic !

El que es diu sempre, però és que és veritat: m’ho he passat de conya, un grup de gent sensacional, i la pròxima moguda ???

Per acabar agraïr a tohom la generositat, Carles, Pedro, koalas en general, voluntaris/es dels avituallaments, la coca de l’Àngela,  l’Isotònic de la Marta, els avituallaments del Toni… la bona compnayia … en fi, un 10 per tohom.
I com diuen aquesta colla:  QUE N’APRENGUIN !

La resta de fotos meves :
Fotos MPM2010

Totes les fotos dels companys :

• Galeria de Paco Ramos
• Galeria Tronja
• Galeria d’Iñaki
• Galeria de Kako
• Galeria Elena
• Galeria Assumpta
• Galeria Xeix

Tota la info

Els koalasteam ens conviden a la 2ª edició de la MPM.
Desprès de l’exit de la 1ª edició, qui s’hi pot negar? Jo NO !

Recordant la crònica de l’any passat es pot veure que no puc ser gens objectiu pel que fa a aquesta trobada, va ser uns dels millors moments que he passat per aquestes muntanyes. Bon rotllo, esport, riures, cerveses…. i Montserrat !

Foto de la 1ªedició… quin goig veure sortir el sol aquí dalt….

Encara queden places… de fet no hi ha pas cap límit ! I és GRATIS !
Pels que ja coneixem les seves mogudes, els actes organitzats per aquests koales son incomparables, originals, festius…. si encara no els coneixeu aquesta és una gran ocasió.

El plan és :
-Realitzar la distància marató aproximada…. 42kms amb 5.500m acumulats (2.750m d+) sortint des d’El Bruc i acabant al mateix lloc. Hi ha muntades varies hores de sortida, cadascú s’apunta al grup on es senti millor, la qüestió es intentar acabar màxim a les 14:00 per acabar la festa amb un dinar, que organitzat per qui organitza segur que s’allarga…

Repeteixo : NO US HO PODEU PERDRE !

Tota la informació al seu web i al fil de correcats

La pujada al cims des del Nord, normalment sortint de Gòsol, son bastant clars i evidents, passant per senders ben marcats. Però la vessant sud és molt més salvatge, solitaria i dura.

Començo la sortida des del petit poble de La Coma a gairebé 1000m, al Solsonès, a pocs quilòmetres al nord de Sant Llorenç de Morunys. Les 7:10 del matí, comença a clarejar i enfilo el sender que surt del poble direcció la Borda del Pujol.
Anem seguint marques grogues que ens guiaran gairebé fins al cim del cap del Verd.

Arribo a la Borda del Pujol, uns 1600m, en 45′. De momnet caminet i sender en bon estat.
Comença la canal fonda, gran desnivell i amb trams molt durs de pedra solta on és difícil avançar…
Despres de passar la canal i ja per prat i bosc fantàstic, arribem als Tres Collets. A la dreta veiem el cim del Cap d’Urdet, 2240m, és molt aprop…un altre dia.
Anem a l’Oest, canviem de vessant, ara anem pel Nord, veiem Gòsol i el Bergadà a baix.
Passem a tocar la font d’Urdet i encarem el cim del Cap de Prat d’Aubes, 2252m, aquest si que el fem.
De dalt veiem el gran prat del coll de Belitres, que ens separa del Cap del Verd.

En uns 25′ hem baixat al coll i pujat al cim culminant de la Serra del Verd, el Cap del Verd, 2284m. Un cim atípic, un prat ample i verd, d’aquí el seu nom…
Des d’aquí dalt tenim a tocar el Pedraforca, la Serra d’Ensija, El Cadí, Port del comte…

Aquí perdré 20′ per fer un geocaching, no hi puc fer res, és com un vici… .-)

Ara la baixada. Tampoc serà fàcil…

Baixem al coll de Veís, més o menys a ull, no hi ha gaires marques al terreny…
Desprès comencen a apareixer escadusseres marques blaves que ens guiaran per baixar una canal super-salvatge, una tartera molt dreta on les patinades son continues…
Baixada feixuga durant bona estona fins a endinsarnos al bosc i començar a disfrutar.

Primer caldrà buscar el bon camí per tornar a La Coma per Cal Fiter, l’itinerari més marcat va pel coll de la Moixa o pel coll Virolet.

Un cop al bon camí, marques grogues i/o verdes hi ha un bon tram de sender pel bosc espectacular, de correr estona i disfrutar. Anem perdent alçada i el sender es més dolent, la neteja del bosc ha deixat molts arbres enmig del sender…

Aribem a la civilització, a Cal Fiter. Uns 15′ més de corriol i tornem a ser al punt d’inici.

Total : 4h05′, 18kms aprox. i 1500m+ i 1500m-

Recomano efusivament la Serra del verd, alhora desconeguda i fantàstica. Jo hi tornaré !

La resta de fotos

El Track en .gpx

Aquest agost, escapada a Menorca, zona sud, SonBou.
En 10 dies, 5 sessions de running de diverses distàncies que em permeten fer una idea del Camí de Cavalls, una ruta circular que passa ben a la vora de la costa per tot el perímetre de la illa. Total, 195 kms de puja i baixa a gairebé totes les cales de Menorca.

Els trams que he pogut probar, només del sud son fantàstics. Sortint de SonBou, a l’est, capa Cala en Porter i a l’oest cap a Sant Tomàs, Cala Galdana…
El camí evita molt la sorra, els trams de platja son pocs i curts, almenys en aquests trams, i s’endinsa força a l’interior quan fa falta superar alguna tram “d’ificil”.

El marcatge, en els llocs no urbanitzats és perfecte, fites cada 25 metres com a molt. Ara bé, en els llocs habitats es perd rapidament. Cal anar amb el track al gps si no es vol perdre molt de temps…

El camí és un continu obrir i tancar portes de camps, la típica porta de fusta amb balda de les illes, cal assegurar de tancar bé perquè en molts camps hi ha bestiar lliure.

Més informació :
http://camidecavalls.bloc.cat/
http://camicavalls.wordpress.com/
Reman
Ser13gio, Non-stop !

La busqueda d’informació i el poc que he vist a l’illa m’han engrescat i molt ! Projecte pendent ! Ja veurem com i quan però a la llista.

Deixo el track d’una ruta desde SonBou per si algú hi va de vacances, un tram del camí de cavalls fins a la bonica cala de Binigaus, deixen el camí per pujar fins a la cova des coloms, gran bauma, espectacular !

Track

Anem seguint aproximadament la ruta de la cursa però al inrevès, fem 3 pujades “totals” que ens permeten fer més de 800 m+ de desnivell, que per la zona que ens movem, no està gens malament…

Infinitat de corriols, alternatives múltiples… surten camins, caminets i senders per tot arreu… una mina !

El corriol de baixada cap al camp de futbol, que travessa la carretera per un vell túnel, impressionant.
Al final, 1h40′ que ens passen volant. Com sempre en Miquel parlant pels colzes, fins i tot a les pujades més dures i jo intentant aguantar el “tipo” amb la llengua fora…

Hi torno ben aviat !

El track al wikiloc

Track