Anem seguint aproximadament la ruta de la cursa però al inrevès, fem 3 pujades “totals” que ens permeten fer més de 800 m+ de desnivell, que per la zona que ens movem, no està gens malament…

Infinitat de corriols, alternatives múltiples… surten camins, caminets i senders per tot arreu… una mina !

El corriol de baixada cap al camp de futbol, que travessa la carretera per un vell túnel, impressionant.
Al final, 1h40′ que ens passen volant. Com sempre en Miquel parlant pels colzes, fins i tot a les pujades més dures i jo intentant aguantar el “tipo” amb la llengua fora…

Hi torno ben aviat !

El track al wikiloc

Track

Es munta una crono-escalada al cim del Puiventòs, o creu de Saba, passant per Sant Salvador de les Espases, punt mig del recoprregut, on hi retornarem per fer una barbacoa estil koala, és a dir : molta teca i molt líquid de diversa graduació…

A aquestes alçades de temporada la gent ja va molt carregada… o això sembla, o potser es guarden…. però el fet és que “només” 6 personatges ens presentem a la sortida per fer la crono. Al punt mig, a l’ermita, hi ha almenys una desena “d’animadors”.

La crono, perfecta, el lloc fantàstic, gran descoberta.100% corriol, dur, força dur. La primera part dreta dreta i amb la calor que fa costa…
A Sant Salvador de les Espases, la claca ! gracies companys ! un parell de glops de Voll-Damm i continuo amunt.

La segona part encara és millor, corriol preciòs en puja-baixa on es pot correr bé i recuperar una mica l’alè.
Personalment em sorprenc del ritme que porto, per un dia em sento fort, molt bones sensacions… que duri !

A dalt 42’30s i no molt “tocat”.
Seguidament arriben la resta de “valents” l’ Oscar, vikingo, en Pedro, en Carles i l’Alba. L’Orzo que havia començat a baix, es queda a Sant Salvador de les Espases i en Vicente que pujava caminant també.

Tornem a Sant Salvador recollint les cintes de marcatge.

A Sant Salvador, barbacoa a tope en familia. Quina gresca, fantàtic ! Gracies nois !

Gairebé a les 12 marxem els últims, tot recollit i cap a casa. Baixo amb en bodi de “xaxara” amb el frontal i dubtant a estones de si snem pel camí correcte.

Gran jornada “lúdico-festiva”. Segur que n’hi hauran més i per poc pue pugui no hi falto !

Totes les fotos

Video arribant al cim

Track

Tothom hi es convidat !
Més informació al seu loc web : aquí

Doncs mentres anem parlant i decidint temes tirem amunt desde Monistrol cap a Santa Cecilia pel camí de l’angel. Despres fins al cim de Sant Jeroni per la canal i finalment baixada al MOnestir per les escales i tornada a MOnistrol pel camí dels 3/4.
O sigui, crec que hem fet la ruta de la cursa de la Montserrat NOrd, no ?

Com tinc l’horari una mica apretat, a mitja baixada cap al Monestir, em donen “permís” per tirar avall a sac. Apreto les dents i faig els 2 trams que ens queden força ràpid i amb bones sensacions.

Total: 15kms aprox. 2h35′, comptant les diferents parades.

montserrat_nord_teidetons

Quedem a l’ermita de la Salud, a Collbató per fer més o menys el recorregut de la cursa de l’Alba.
Ja de camí, i un cop aparcats els cotxes, plou! i no sembla pas que vulgui parar.

No ens espanta pas la pluja, a les 8 en punt sortim per la drecera de les coves de salnitre.
Anem parlant, aventuretes, projectes i anem avançant pel preciòs camí de despres de les coves cap a buscar les “escales” on la cosa ja es posa dreta.
Pugem a bon ritme fins a Sant Miquel, km 5, aprox 50′.

Baixada cap al Monestir, el mal dia que fa no acompanya als turistes que hi son molt escasos. Portem 1 hora.

Cap a Sant Jeroni, escales i més escales. Ca-co fins a dalt, uns 45′ fins al cim.
Al cim, un fred que pela !!! el plugim aquí és de neu !

Sense pausa tirem avall, parada a l’ermita de Sant Jeroni, un gel i avall que estem agafant fred.

Fins a Sant Joan a bon ritme.

Aquí decidim agafar el camí antic del “restaurant” i despres trencar cap la baixada de les bateries, el terra es relliscòs i no permet baixar gaire ràpid …
Per anar directes a la Salud, agafarem la drecera del Fra Garí, dreta-dreta i algun tram de roca mullada que fa que posem tots els sentits. No es qüestió de prendre mal que tenim molts projectes al cap.

Baixada lenta, batalletes, més projectes i fins als cotxes.

Total, uns 17kms de muntanya, pluja i bona companyia. 3h05′

Ruta

Tenia el mapa dibuixat feia temps, gracies al “sant” Google Maps i al mapmyrun.com.
Ja que la distància és llarga, busco poc desnivell, només hi ha “pujada”  del 4 al 8 i del 20 al 23 aproximadament. La resta cap avall o pla…

Sabent del meu estat i capacitats, el plantejament més assenyat era de almenys 6 hores, tirant cap a 7. A uns 8’5 o 9 km cada hora…

Surto de casa a les 5 A.M. en punt, frontal al cap ,motxilla a l’esquena, 1’5litres d’ H2O i una barreja de gels, barretes, xocolata, etc…  caminant fins a la plaça de l’ajuntament, allà començo a correr a buscar el camí cap a Sant Sebastià.
El primer tram fins a Pujalt me’l conec, l’he fet diversos cops corrent, primer baixo cap a Sant Martí per corriol amb molt de compte pel pedregar que de nit és díficil… desprès encaro la pujada fins als molins i per caminet fins Pujalt, km 12, , poble encantador, molt recomanable la visita.

A partir d’aquí ja a seguir el gps… a buscar Santa Fe de Segarra, km 18, pista molt bona en baixadeta i ràpida. Em trobo molt bé.
Ara cap a sota Montfalcó Murallat. Per evitar tot l’asfalt possible faig alguna volta extra… i en una d’questes voltes cal travessar una “riereta” que la meva poca agilitat sumada a la nit… fan que  : peus a l’aigua ! merda, km 20 i els peus xops…

Continuo direcció Sud-Oest, vaig a buscar l’autovia A2 a l’alçada de Vergós per passarla per sota, primer passo la via de renfe de Lleida-Manresa i avall fins a Vergòs.

Els kms aquí passen molt ràpid, la majoria per sota de 5:40/km, i encara amb els peus molls.

Km 28,  meitat del recorregut, molt sencer. Paro al Molí del Fillol, sota Cervera, un tros de pastisset de Gatosport, boníssim… i canvi de mitjons!, un luxe. El fet d’anar amb motxilla té els avantatges de poder gaudir d’aquests petits “luxes”… els inconvenients també son molts…

Continuo, faig càlculs del temps que em queda…. si aguantès així… ja baixarè el ritme ja…

Passada la font del Fiol, “molesto” sense ser pas  la meva intenció a una parella que estaven gaudint del seient de darrera d’un cotxe … a aquestes hores potser és més lògic que no pas el que estic fent jo… espero no haverlos tallat el rotllo.

Al km 31 encaro cap a Cervera i seguidament giro a l’esquerra per agafar el camí ral, també és tram del camí de Sant Jaume, porta fins a Tàrrega, 10kms seguint més o menys el riu Ondara. Passa per sota La Curullada i Fonolleres, i per dins el Talladell fins a Tàrrega.

Aquests 10kms tenen algun fals pla que ja em perjudiquen una mica. Els faig tot però per sota els 5’30/km i amb la sorpresa de que no em costa excessivament…

Passo Tàrrega per la “variant” sud, a buscar la Carretera de Sant Martí de Malda, a priori és el tram més temut i efectivament ho és.
Uns 4 kms d’asfalt, amb lleugera pujada, a  aquestes alçades de la pel·licula fan mal.

Prou dignament però, els supero.

En els 6 o 7kms següents em ratllo bastant, ja tinc ganes d’arribar, veig el circuit de Motocross de Bellpuig a tiro però la ruta que m’he marcat per no fer gaire asfalt em fa fer unes voltes una mica “estranyes”… vaig tocat i fins i tot algun tram camino… 6’40, 7’30 /km …

Per fi arribo al Motocross… falta poc…poso el ralentí i a aguantar fins al poble.
3 kms i final !

Els amics i coneguts que vaig trobant i sobretot la familia, que no sabien res… al·lucinen.
Més d’un no em creu pas… però jo feliç com un nen amb sabates noves !

Total  : 57 kms,  5h49′

http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=839978

Dissabte 13, sortida llarga, que la Marxa de la Selva del Camp està a tocar i em falten quilòmetres… doncs si els camins estan impracticables, tocarà per asfalt : 32kms! 3h05′ asfalt 100%, crec que mai havia fet tans kms per asfalt. Vaig acabar prou sencer i amb bones sensacions… la pròxima llarga per asfalt ha de ser de 42kms…

Dilluns, recuperació de la matxacada de dissabte, 65′ de “footing” amb la Sandra i la Paula. A uns 6:30′/km.

Dimarts, BTT amb la Sandra, enfanguinada seria, 1h40′ amb varies parades obligatories per fer “neteja”.

I Dijous, sortida amb en Miquel Serra, diumenge passat 1er de categoria Veterà a la Cursa de Canyelles, la modestia el fa infravalorar l’èxit… Teniem previst fer una sortideta suau, diumenge té Marató del Congost, però ens anem animant, batalletes, curses,projectes i anar fent kms. Farrera, corriols, Sant Martí, Saronelles i Calaf. Al final 14kms amb desnivells, 1h10′, a 5:15/km de mitjana. Per mi és rapidet, per ell un entreno “suau”…

track

La setmana que ve a fer una mica de bondat que el diumenge hi ha la Marxa de la Selva del Camp-Muntanyes de Prades… 67 kms i 5000m de desnivell acumulat. A veure com va…

Gracies a l’Albert Ferrer, vaig coneixer en Miquel Serra, un malalt del running també de Calaf !
Ho hem d’aprofitar i quedem per fer alguna sortida conjunta.

Va fort ! .
M’anirà bé sortir amb ell, m’obligo a anar “apretadet” si vull seguirlo, ell va sobrat parlant continuament, batalletes, projectes, etc…
M’ho he passat molt bé !
Repetirem aviat.
M’ha sortit 1h20′ i hem fet uns 16kms… a poc més de 5′/km tot i que la ruta no era gaire plana… no ens hem encantat gaire.

Això de sortir en companyia cada cop m’agrada més, coneixer gent, llocs nous i disfrutar de l’activitat i la companyia.

Diumenge vinent una altra sortida conjunta :
http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-ftopic1346.html

La gent de la TorreMossenHoms monten una sortida per Mura que té molt bona pinta !

L’excusa de la trobada era  a més l’aniversari de L’”Avi Mena”, paga les cerveses de l’emorzar ! ( que no van ser poques !)
A més el recorregut està pensat i marcat pel “massa”, un dels cracks dels ultra català.

A les 7 en punt ( 1h20′ de cotxe despres…),  sortim a fer la sortida prevista, gairebé tothom amb frontal, encarem els 2 “cims” de la jornada, primer PuigGraciós i despres El Clascar, a un ritme relaxat i fent parades de reagrupament sovint.

El circuit em surt d’uns 19kms i en 2:20′.

Dutxa i a esmorzar ! ( la sessió tècnica…).

Gran, gran esmorzar, feia temps que no reia tant en un taula. Unes Voll-Damms, botifarra amb seques , cafes i copes van ser ingerits pels assistents, fins i tot es van poder veure alsguns SantHilaris…
Batalletes de l’abuelo, el cunyat, en guido, Sergi, Carles Martorell, Albertus, Bodi…(poso només els que tenia més propers…) van fer que la ST fos un èxit rotund. Per acabar uns futbolins i tot !

En resum, gran sortida i gran companyia, coneixences noves i ruta nova, que més puc demanar ? ( bueno, si… la forma d’en guido… )
Per cert, Felicitats AVI MENA !

LaGarriga

Aquest dissabte va ser un dels millors dies que he passat fent una de les coses que més m’agraden, correr per muntanya, i a més x Montserrat…

Començaré agraint la currada espectacular sobretot del Carles Martorell, ajudat del gran Pedro.
També agrair la feina als avituallaments, hores d’espera amb la boira que hi havia… gracies, Albertus, Vicente, i companyes del Bodi, Carles, i Jordis.

Havia demanat festa de la feina per poder participar del que prometia, i va complir-ho amb escreix,  una gran trobada de bojos del skyrunning i vaig encertar de ple !
El dia comença a les 4… esmorzar poc i surto cap al Bruc. A les 5:15 sòc allà, pensava que arribava aviat… i ja hi eren gairebé tots ! això demostra les ganes del personal.
Em vaig apuntar al grupet de les 5:30,  a ritme tranquil, sense encantarse, podiem fer 7h30′ ( al final així va ser…) i em deixava marge a possibles punxades. Al grup de les 7 potser hauria anat massa forçat, no sé…

A la sortida hi som :   Tamayo, Bodi, korfbaler, Jordipapiol, txuss, Xavier(Copons) i Oriol ( crec que es deia així…) i un servidor.

Foto de rigor, i puntualment el gran Carles ens “dona” la sortida. A les 4 ja hi era a acompanyar l’Alpenser a la sortida de la seva aventura en solitari.

Primers quilometres a ritme ” alegret”,  riures, bromes… fins al desviament al camí dels francesos, aquí es posa dret i poques converses… en Bodi i el tamayo van forts davant, la resta anem fent.

Fem cim de Sant Jeroni, un parell d’escaladors dormint.. bé només un, l’altre està al-lucinat.. ens aprofitem d’ell perque ens faci una foto, mentres l’altre remuga dis el sac. Pensaven gaudir d’una nit relaxada… ho sentim…

El desnivell més gran ja l’hem fet, en 1h20′ aproximadament.
Enfilem la baixada, tram ràpid, amb el frontal però es difícil correr tan com de dia. Anant a buscar el cami nou de Sant Jeroni toco terra, uiiii, sort de les mans d’última hora… “només” en surto amb 3 “pelades ” a  la ma.

Anem fent paradetes en els llocs de desviaments i fem reagrupament del grup. En Xavier de Copons va patint una mica pel ritme “altet”, en Txuss, el Toni ” Korfballer” i un servidor no sabem si anem bé de ritme o ens forcem massa seguint al Bodi, JOrdi i Tamayo… anem fent.

La sortida del sol, espectacular !

Baixem cap a La Salut, ens hi esperen l’Albertus i el Vicente ( vtorres) amb el banquet a punt, platans, galetes, aquarius, Cocacola…. i unes Voll-Damms fresques… provaré la tècnica koala a veure si funciona, cau una Voll.

Enfilem la pujada cap a les coves i el Monestir, tram molt conegut, m’agrada… el Tamayo puja corrent a ritme lent però constant, va fort ! en Bodi i jo ell seguim més o menys aprop… quina enveja pujar així…

Al Monestir, ens reagrupem.

Seguim la ruta. Encarem les escales,  cap a Santa Anna, un cop dalt, ve un dels millors trams del running montserratí, el Camí de l’Arrel, fantàstic, fins a santa Cecília disfrutant com un animal. Vaig seguint al Tamayo a ritme alegre i darrera en korfballer també segueix.

A Santa Cecília, boira impressionant, encara dona més mèrit a les avitualladores… GRACIES ! Reagrupament excepte d’en Xavier de Copons, ve darrera més lent, al final crec que abandona aquí…

Ara ve un dels trams que temia més, el començament del camí cap a Can Massana, a priori sembla fàcil, però els 2 o 3 cops que l’he fet m’ha semblat dur. I així és, els continus puja/baixa toquen ja les cames de per sí prou malmeses ja…
Em sento prou fort encara i veig que vaig deixant el grup endarrera, penso que sobretot en Tamayo m átraparà aviat, però vaig passant kms i no…
Just abans de les escales amb barana em passa en guido, Jaume ets un crack nen ! : -) el puc seguir 20 metres ? com a molt…

Arribo a Can Massana prou sencer, desprès de 33 quilometres esperava arribar pitjor, la Voll, els platans i els 2 gels que porto hi hauran ajudat.

Dubto si esperar o tirar, quan ja decideixo anar tirant, porto potser ja 10 minuts i tinc fred, arriba en Korfballer, l’espero uns moments i sortim junts, anem petant la xerrada ja fins la meta. Correr en bona companyia fa passar ràpid el camí.

Pugem cap al Refugi Vicenç Barber i tirem avall per la canal, l’arribada ja es a tocar i la “euforia” també. Estic gratament sorprès per l’estat físic en que arribo, no m’ho esperava pas.

Encarant l’arribada ens enganxa en Rul, va un pel lesionat…ànims !

Arribada emocionant, aplaudiments, felicitacions, una passada !

No hi falta pica-pica i beure. Tota la gent de la Mitja Marató i “estrelles convidades” , l’Albert Ferrer petant la xerrada amb els que ariben. ( aprofito per fer la pilota i demanar dorsal per la cursa de l’esquiador… no queden inscripcions…a veure que s’hi pot fer…)

Arriben la resta de companys, del meu grup i de la resta, koales i companyia, Carles ( emocionat ) , Jordi Ballesta, Sergi, extranejero, etc…
Salutacions, comentaris, emoció.

Dutxa i a dinar !

Gran “sessió tècnica”, bon rottlo i ambient, estar a la taula junt als koales ajuda a riure entre batalletes.

Sorpresa final, diploma i samarreta tècnica, com us ho heu currat !

Carles, monta el que vulguis que m’apunto ! una ultra estaria bé, no ???

PD : per acabar d’arrodonir  el cap de setmana, diumenge cursa 10km d’asfalt, la 1 Volta a l’Estany d’Ivars D’Urgell, d’acompanayant de la Sandra, amb prou feines, les cames estn tocadetes… la Sandra tampoc té el seu dia i fem un discret paper… uns 57′.  Ja farem curses millors !