Per si algú viu en una altra galaxia i encara no n’està assabentat, recordar que aquest dissabte es celebra l’esdeveniment “esportiu” de l’any, la 3ª edició de la Marató Pirata per Montserrat.
Una trobada de malats per la muntanya i del fet de correr pels seus cmins i senders.
Aquest cop serà sonada, més de 100 bojos han acceptat el repte i sortiran, cadascú al seu horari adient, per donar la volta complerta a Montserrat, 42 kms de muntanya i rauxa.
Jo per desgràcia aquest any no podré correr, però no me la penso perdre pas. De moment aquesta nit de divendres sopar pre-marató i demà al matí a verue els companys, si puc a Can MAssana i a l’arribada.

Encara hi ha places…

Tota la informació a la web del KoalaTeam, al forum dels correcats i per Twitter amb l’etiqueta #mpmontserrat.

Dissabte Montserrat farà putrum-putrum !

El Marc em va comentar fa temps que havia descobert aquesta cursa i ens hi varem apuntar dels primers. Mai havia pujat aquest cim ( deu ser dels pocs que li quedaven…)

Divendres la cosa no pintava massa bé, dijous varem fer sopar de veïns i va tenir repercussions… em llevo fet pols, estomac, cap… resaca ? Potser si… A la tarda, però no milora gaire la cosa, fins i tot crec que tinc febre. Parlo amb el Marc i li dic que gairebé segur que no pujo…

Com ja tinc al cap que no hi vaig, al vespre sortim, festa infantil i sopar posterior. Fins i tot acabem al pub. Total al llit a gairebé a la 1…
El despertador sona a les 5 .No sé com, però em llevo. Per inercia, em vesteixo, agafo la motxilla i al cotxe.
Mentres vaig pujant cap a Tremp, vaig despertant i estic apunt de girar cua més d’un cop. Decideixo anar tirant, si fa falta no prenc la sortida però ara ja, m’hi arribo.

A Cabdella ja hi ha moviment, potser això i l’arribada del Marc amb el Toni Bertran em donen una mica d’ànims.
Em desanima una mica veure el meu dorsal… el 061.. espero que no sigui premonitori del telefon que hauré de marcar…

El Marc arrosega encara problemes amb la fascitis i intenarem sortir tranquils. Això costa, perquè un cop en marxa…
Doncs sortim, a veure que passa, si cal pararem.

Com sempre, un cop arrencats ens animem. El Toni no el veiem més. Nosaltres anem fent, correm perquè gairebé ja no ho podrem fer més.
Ens posem en fila india un cop creuem la carretera i enfilem les primeres rampes.
Vaig marcant el pas i el marc enganxat darera.

Anem guanyant alçada i passem gent. Em sento prou bé !
El Marc es queda darrera un grupet que avanço i em diu que tiri. Vaig fent, avançant corredors, no per ritme més alt sinó perquè m’agobia una mica si vaig molta estona veient els mateixos peus…
El Marc em té sempre ala vista una mica més amunt.

Això puja fort ! Pel dret. El camí va fent llaçades en zigzag però no em fem ni una, anem recte amunt.
Sort dels pals !

En 45′ arribo a la cabana dels pastors, 2150m, en portem 730+, la meitat. Aquí acaben els juvenils. Avituallament i amunt!
Vaig força animat i en algun fals pla encara corro.

Avanço una noia i em saluda. Soc fatal per les cares… És la Eli de les Coromines! Va concentrada per baixar de la hora 45′ de l’any passat. Ja tinc un temps de referència. Ànims i continuo.

Hi ha un tram de boira on costa seguir les fites de la organització, sort que dura pocs minuts i es torna a obrir. Davant tenim la canal que ens portarà al cim. Deuen quedar uns 400m+
Mentre ens aproximem a la canal, uns crits ens alerten de pedres. Baixen 4 o 5 rocs impressionants. Hi ha un noi a mitja canal que té sort de no rebre un impacte… Una mica acollonits ens hi enfilem. Ben bé eren pedres de la mida d’un pilota de handbol…
Tinc un moment de debilitat. Pujo fa estona a 175 pulsacions i el cap em fa mal… Paro uns segons i em prenc un gel. Aigua i amunt!

El tram final té alguna grimpadeta sense massa dificultat i cim! La gent que ja ha arribat animen força, gracies !
1h30′ ! Millorant amb escreix les espectatives, de fet les espectatives fa unes hores eren de quedarme al llit…
En Toni ha arribat fa 5′ i el Marc arriba 5′ desprès.
Petit avituallament, ens abriguem i avall.

La baixada molt tranquila, tret d’un bon ensurt d’una vaca emprenyada que ens amenaça desafiant
Anem xerant amb la Eli i el Marc, batalletes, pròximes curses…

A les 12 al cotxe. Pitant cap a casa. Content i satisfet. Sort que he vingut!

El track:

vertical_cabanera

Primer va pujant moderadamsnet, encara es pot correr, però de cop enfilem la serra verticalment, pel dret, encarant directament el primer cim, el Gespeguera, a 2331m. en 8km hem pujat 900m+.

Un cop a dalt, torno a correr, fa fresca i cal escalfarse. primer faig un avantcim i desprès ja el sostre de la serra, i del Solsonès, el Pedró dels 4 Batlles, 23387m.

Fa molt fred, son només les 8 del matí… Porto 2 hores
4 fotos ràpides, restableixo un Geocaching de l’amic Ramon Catalan i avall !

Vaig perdent alçada fins la zona de la Bofia del Port del Compte, i despres cal recuperar alçada per fer el cim del Querol o Puig de les Morreres, 2212m. 40′ més.

Ara toca baixar a Coll de Jou. El track que porto ho fa per la tartera de les Morreres, des del cim del Querol fa por… Busco la manera de baixar fins on comença la tartera i un cop allà, impressiona. Em reben uns cabirols que van derrapant. Si ells patinen, mare meva jo…

Començo a baixar i començo a agafar confiança, desprès d’alguna patinada inicial vaig agafant el control i fins i tot ho disfruto. Intentant buscar la zona de pedres més petites es pot baixar molt ràpid. La tartera del Pedraforca algun dia devia estar plena de pedres com aquesta…

Ha sigut prou divertit. En 20′ baixo els 600m de desnivell de la tartera.
10′ més, al cotxe i cap a casa. A les 10 del matí soc a Calaf amb el dia per davant…

Més fotos

El track d’avui :

colldejou_padro_querol_colldejou

En Marc i l’Onti pugen amb la furgo i jo amb el cotxe. El deixo a Arles-sur-Tech. EL tindrem aquí per deixar les bici quan acabem el tram de 2 rodes. I també com a possible “escapatoria”.
Hem recullen i marxem a Argelers, mentres fem una inspecció del tram de bici. No ens queda molt clar i desprès tornarem per repassarlo…
Els campings de la zona de platja estan tots plens ! Els francesos deuen fer vacances i la zona els deu tirar…
“Dormirem” a la furgo, com era previst, però a la vora del camí.
Sopar de pasta i ben d’hora al llit. Tenim 3 hores fins el despertador !
Només estirarnos, el Marc ja dorm! Jo, res. La “forta respiració” del company i la gent que va passant per la vora fa impossible que tanqui els ulls. Que hi farem!

Les 2h15′. Despertador. Mandrosament ens posem en marxa. Fa bon temps, fresqueta agraïda.
Esmorzar ràpid, preparem les bicis i “al lío”

El tram de bici va passant per carreteres locals, molt tranquiles, i en aquestes hores encara més. Ens creuem amb algun vianant que al·lucina de veure 3 matats a aquelles hores pedalant. Ens creuem amb els gendarmes però no ens diuen res… El googlemaps ens portarà fins a Arles perfectament.
El ritme és molt conservador però jo vaig forçat… un altre cop el p.fre de darrera la bici em fa la guitza. Vaig frenat i tot el tram és om si puges. Em rallo bastant.

En 2 hores fem els 40kms fins a Arles, dins el temps previst
Per fi s’ha acabat la bici.
Canviem de disciplina prou rapidament, mengem alguna cosa i a caminar. Comencem ben animats.
Una de les preocupacions que teniem era el tema aigua, no hi ha problema, anem trobant diverses fonts o baixades d’aigua prou sovint. Fa calor i cal hidratarse bé.

Passem un gran refugi, Batera? i arribem al següent objectiu, el coll de descarga, 1400m. Portem uns 12kms, de moment molt bé, entre pistes, corriols, prats i falgueres.
Continuem pujant, coll de la cirera, 1800m. Ara comença un dels trams que ens fa més por, gairebé 400m de desnivell negatiu, és a dir, perdem alçada… baixa i baixa. Fins la refugi de l’Estanyol, a uns 1475m.
Durant la baixada anem fent comentaris de la ruta prevista, tornarem per aqui ? hi ha alternativa ? se m’acut la opció de baixar directament a Prats de Molló, el poble següent a Arles. No avencem esdeveniments, primer hem de fer cim i encara és molt lluny…

Despres del refugi torna a tirar amunt, fins la carnisserie, a uns 1700m, despres planeja una bona estona.
A prat de Cabrera, arribem a la pista que puja cap a Cortalets, hi ha la opció pista o corriol per dins el bosc. Triem aquesta segona, uns 4kms on pugem els 500m+ que ens falten fins al refugi, 2100m.
Aquest tram és fa força dur, portem 6 hores + 2 de bici… fa calor i puja dret.
Abans d’arribar al refugi de Cortalets passem per la zona on encara hi ha restes d’un accident d’avió, un DC3 a l’any 1961. Varen morir els 34 ocupants… link
Intentem fer un Geocaching rapid però no el trobem. Marxem que tenim pressa…

Al refugi, força gent, ambient de centre excursionista. Sobretot gent gran, l’accès per pista fins aquí dalt fa que tothom pugui gaudir del refugi i del ràpid ascens al cim. “Només” 600m més munt…
Hi fem parada llarga per recuperar forces, que ja arriben força baixes.
Alguna amanida, “omelettes” i butifarra. Piles recarregades. Desdel refugi és veu el cim, els nuvols hi passen ràpid, el vent deu ser fort allà dalt…
1 hora i continuem. Hem pujat en 7 hores des d’Arles, gairebé ja 30kms a peu.

El retol oficial diu 1h40′ al cim. Pugem molt animats, refets desprès del descans.
El sender s’enfila rapidament, més amunt ja fa fresca, parem a posar roba. Son gairebé les 3 de la tarda, la gent ja baixa, no és molt bona hora per fer un cim…
Tinc un breu moment d’emoció al creuarme amb una familía sencera, un nen ja grandet i 1 nen i nena ben petits. Baixen del cim acompanyats dels pares, no sé perquè però em fan emocionar. Felicitem als nanos. Per ells deu ser un gran esforç. Deu ser que em fan una mica d’enveja…
Ja som dalt ! Fa vent i és fred.

Felicitacions mútues pel repte aconseguit. Ens aprofitem de l’únic noi que hi ha a dalt per fernos fotos.
Ell ha pujat per la ximeneia, una grimpada que sembla “divertida”.

Havíem decidit intentar baixar del cim fent ruta circular, intentar baixar cap a Prats de Molló i d’allí a Arles, i si poguessim recuperar bicis i cap Argelers i tot… seria molt maco…

Baixem per la ximneia, una desgrimpada una mica arriscada, de pujada sembla senzilla, de baixada també. Però un error pot ser molt greu. M’agrada molt aquest tram.
A mesura que baixem, disminueix molt la dificultat. A baix podem contemplar la bretxa Durier, amb un petit rapel et permet fer una bona ruta circular al cim i retornar a Cortalets.

Un cop als Prats de sota el circ ens venen els dubtes. El track que tenim al gps no segueix cap camí clar, ens hauriem de dirigir cap al refugi d’Estables, però no veiem la ruta a seguir.
Preguntem a diferents excursionistes que hi ha a la zona i no ens saben dir pas res d’aquest refugi… Que fem ?
Decidim assegurar, no ens arriscarem. S’està tapant i són les 4 de la tarda.

El camí que seguim ens portaria al refugi de Mariailles, una bona volta al massís que ens portaria molt lluny del cotxe, però és la opció “segura”
Ho fem. decidim anar al Mariailes i allà ja veurem que fem…

Baixada llarga per arribar al refugi, ja anem cansats.
Al refugi, tracte exquisit, n’hi ha molts que n’haurien d’aprendre… Els nois que el porten, super amables. Si no volem fer nit al refugi, ens aconsellen baixar fins al Coll de Jou on poden acedir taxis i ens portaria a on volguessim. Ells mateixos ens hi truquen i ens passen el telefon, bé, li passen al Marc que és el qui sap francès…

Acordem hora i preu i baixem 1 hora pel GR i pista fins al coll. Un taxista de Vernet les Bains ens espera.
Ens porta a Argelers. Hem tancat el cercle.
Fa unes hores teniem coll avall que ens hauriem de quedar la nit al refugi i l’endemà decidir que fer. Hem estat de sort.

Agafem la furgo i cap a Arles. Repartim material, bicis…
En Marc i jo decidim tirar cap a casa, tot i el cansament preferim fer 3 hores de cotxe i dormir a casa. L’Onti, més assenyat, dorm a la furgo l’endemà tirarà avall.

Viatge lent… obres per tot arreu, AP7, Eix Tranversal. Son, cansament… I per acabar-ho d’adobar control d’alcoholemia a Manresa, els mossos fan cara de no entendre res quan ens pregunten : -d’on veniu? .Jo no aconsegueixo contestar i el Marc diu : -de França… Bufo a l’alcoholimetre ( crec que els hi dono l’última al·lenada que tinc…). Bona nit!

Objectiu assolit !
Ens quedem amb els dubtes de si el camí que intentavem fer de baixada existeix… haurem d’estudiar els mapes…
Ara ja, a pensar en el següent… he sentit ja alguna proposta…

Totes les fotos

El track final : ( merci Onti..)

Track

Desde Sant Celoni al turó de l’Home ens guiarem amb un track del “Sant wikiloc”, d’en josepm, fa la pujada i baixada circular en uns 40kms i assegura que està força optimitzada i testejada.
Aprofito per agraïr a l’usuari josepm l’haver compartit el track, ens ha facilitat molt la ruta.Gracies !

A les 7AM ja som al Parquing de la platja d’Arenys per començar l’aventura.

El tram de bici ens passa millor del que esperavem. Estem frescos i els 300m+ fins al Collsacreu es fan bé. Sobretot en Marc que “estrena” bici de carretera. Jo vaig amb la BTT però amb cobertes “d’asfalt”

Deixem les bicis al cotxe del parquing de l’Hospital de Sant Celoni, canvi “ràpid” de roba i motxilla i a caminar!

Els primers quilòmetres es poden fer rapidet, correm allà on podem. Gairebé fins al quilòmetre 15 que és on realment comença la pujda forta es pot correr en molts trams.

Ha fet un dia de molta calor i es nota, al Marc potser li passa més factura. Parem en el corriol final a menjar alguna cosa per recuperar una mica de força.
Gracies al track que portavem, sabem que hi ha aigua als kms 13 i 24. En fem bon ús. Sense aquest aprovisionament extra ens haguès estat impossible. Jo he begut més de 3 litres…

Fem cim en 3h30′. Hem pujat més ràpid que tots els calculs que havíem fet, tot i que ens “perdem” uns metres diverses vegades i hem de recuperar el track dibuixat.
Al cim, eufòrics.

Com som uns caps de famiilia “massa” cumplidors, fem càlculs de temps per la baixada. Volem ser al cotxe màxim a les 15 per arribar a la sortida de l’escola…
Descartem la opció de baixar per on hem pujat i ens decantem per seguir el track circular que portem. Fem més quilòmetres però ens sembla millor opció i més divertida. Seran 21 kms de baixada. Pujant en portem 19.

Els primers quilòmetres de baixada son espectaculars, entre boscos ombrivols plens de fulles a terra. Baixada per disfrutarla.
Desprès tenim algun tram embardissat on perdem molt temps intentant seguir el track. ( a l’època ens que es va fer la ruta original, devia estar molt més net…) abans de les antenes del coll de Santa Helena i despres de Can Ridaura baixant a can Pereres. Ortigues, esbarzers… i camps a traves. Perdem temps que al final no resulta tan.

A can Pareres ja anem bastant cansats, hem baixat ja 1000m. Trobem l’amo de la casa i li preguntem el camí més ràpid per baixar, ens diu que “la GR”, passant per Campins. De fet la ruta que anem seguint farà el mateix trajecte.
Anem tocadets i el Marc potser una mica més que jo, la calor li afecta més…
Si trobem un cotxe prop de Campins intentarem fer auto-stop.

Doncs el cotxe no apareix i tirant-tirant ho anem fent tot, ara ja només correm en els trams millors, qualsevol fals pla el caminem.

Per fi Sant Celoni, en unes 3 hores de baixada.
Entrem al poble i el primer que fem és entrar a un bar a fer 2 Cocacoles, mai l’havia trobat tan bona !

Repte superat !

Totes les fotos

El següent repte del mateix estil “mar a muntanya” és molt proper, els dies 7 i 8 de Juny tenim previst intentar pujar al Canigó des d’Argelers. Segur que no serà tan “fàcil” com el Turó de l’home, els números canten. Sense encara els tracks definitius, ens surten 40 en bici + 60 a peu…

El track sencer :

A sota pots veure i/o descarregar els tracks per parts.

track bici:

TuroHome_BTT

track pujada:

TuroHome_pujada

track baixada :

TuroHome_baixada

A les 20:15, torno a Santa Cecília, ja hi han arribat en Raül, els germans Sella, en @hooligags, en Rami… només falta en Farreti.
Fotos previes,  un parell de “Xibecas”, i a les 21:50, en Farreti.

Tinc poc temps però els acompanyaré una mica.
Encarem la canal, relliscosa i en algun tram de baix força perillosa, està molt malmès algun tram.
Passem la zona del cable i la “fusta-escala”. Les 21:10, he de marxar a treballar !!!
Despedida i em quedo sol… ells tiren amunt, a la part alta el fred ha glaçat el terreny i se’ls farà difícil avançar.

A la baixada, sol, fosc i amb aquests trams “xungos”, la veritat és que tinc algun moment de cangueli… el frontal té les piles al mínim i la orientació, tot i que hi he passat 50 cops, no és fàcil !

Finalment en 15′ soc al cotxe sa i estalvi.  Ara toca l’sprint per anar a la feina….

Com ja he explicat al bloc, el tema és : realitzar un recorregut extens per la “nostra” muntanya, cadascú al ritme que li sigui “còmode” per acabar al migdia per celebrar-ho amb un bon àpat.
El recorregut no és d’excursioneta precisament… 42 kms amb 5000m de desnivell acumulat…
Es proposen 4 horaris de sortida : la 1 de la matinada, les 5:30, les 7 i les 8.

Jo m’apunto, tot i les pressions rebudes… al grup de les 5:30, tenim unes 8 hores per fer el recorregut, amb parades als avituallaments preparats per les estimades voluntaries ( GRACIES !), fotos i bon rotllo, però no podrem anar pas de passeig, la ruta és exigent.

Amb l’èxit i la fama que han anat agafant les mogudes dels koala’s, aquest any : èxit de participació. L’any passat erem 7 o 8 al grupet i aquest any 15/16 ?

Arribo al Bruc al voltant de les 5:15, he dormit com un tronc, normalment el dia de cursa dormo fatal, però això és una altra cosa…
Ja han arribat alguns companys, en bodi i el marc “gorditu”, en Melchor, en Tamayo, en Ballesta, l’Àngela… Apareixen de la foscor ( han passat la nit fent vivac o als cotxes…) en martox, en guido, el tronja…. i en Ramon Anglada, que tenia previst sortir més tard però s’apunta al carro. Vaia cracks. Venen a despedirnos a la sortida, amb lo bé que s’esta dormint….
Acaben d’arribar la resta de companys que sortirem junts, les 2 Txells i la Lourdes, la 3a i l’anfeca, l’Isma, en Lluc, el Txus…i un altre noi que crec és l’Enric?

Arriba pitant en Carletes, que ens explica la moguda amb els mossos que han tingut a la sortida de la 1, els demanen DNI’s, firma… no venim a destrossar res nosaltres ! Mare meva ! Els del patronat de la muntanya es pensen els “amos”del territori ? crec que no tenen clar qui respecta i qui fa malbé la muntanya… en fi… llàstima.

Desprès de 4 comentaris del recorregut per part del Carles, comprobats els tracks als GPS i un emotiu minut de silenci per la pèrdua del pare de l’amic Sergi ( ànims nanu !) es dona la sortida al grup

.

Comencem ben animats i a ritme lleuger, 3 o 4 kms fins a agafar el camí dels francesos, ara es posa seriòs , 800m+ fins al cim de Sant Jeroni.
Anem fent alguna parada de reagruament, aquest any no està el circuit marcat i cal que anem agrupats, almenys en grups amb GPS.
Un cop al cim, comparem amb els  temps de l’any passat que porta el bodi i veiem que anem bastant endarrerits… haurem d’apretar una mica baixant.

Ara tram de correr. Fins al pas del Trencabarrals i enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni.
Em quedo dels últims del grup amb les Txells, la Lourdes, l’Àngela i l’Isma, vaig fent fotos, la sortida del sol amb els núvols a baix el monestir són espectaculars !

Reagupament a la cruïlla del camí nou. Anem endarrerits.
Les 2 Txells i la Lourdes decideixen retallar i baixen al monestir, les retrobarem desprès pujant pel camí de Collbató. Elles retallaran baixant a Collbató i desprès al Bruc.

Enfilem el camí nou, fins al trencall desprès del mirador, baixant cap a l’Artiga Baixa, pista de la Vinyanova i cap a la Salud.
Primer avituallament, km16. Boira i fred.
En Toni “korfballer”, la Mireia i la companya d’un noi del grup de dels 7 ens esperen amb els plàtans, galetes, isotònic, CERVESES…
Moltes gràcies !

Ens despedim i encarem el segon desnivell del dia… la pujada fins a Sant Miquel, seguim el recorregut de la Cursa de l’Alba.

Un cop al Pla de Sant Miquel, baixem cap al monestir, km 23. Reagrupament.
Arribem tots i falta l’Isma. El veiem baixar coixejant… el genoll es queixa, decideix continuar fins a Santa Cecília i deixar-ho. Que no sigui res company!
L’Enric, … no sé on però ens deixa… potser a Santa Cecília ?

Un cop recuperats, continuem. Escales amunt i quantes escales ! Fins a trobar el desviament cap al camí de l’arrel, passant per la Trinitat. Aquí, el temps que més o menys havia aguantat, s’espatlla. Es posa a ploure i en algun moment amb ganes !
La moral del grupet continua intacta.

El camí de l’arrel, que amb bon temps és espectacular i divertit, avui té trams complicats, rellisocsos. Amb compte.

Arribem a Santa Cecília xops. Aquí però para de ploure. Podem fer l’avituallament que ens tenen preparat un altre cop els/les voluntaris/es, de nou gracies… quina mandra esperar a 4 matats amb la pluja i el fred…. no té preu, de veritat !
l’Isma ho deixarà aquí.
El grup se’n va i em quedo força endarrerit. A l’avituallament en Vicente em deixa el seu GPS amb el track, si a partir d’aquí, com passarà segur, tothom ja va al seu ritme i costa anar tots junts, farà falta algun Gps més. No és qüestió de perdre ningú per aquí dalt… el tram de GR fins Can Maçana no té perdua, però l’últim tram potser si.

Surto corrent. El grup se n’ha anat bastant.
Enllaço amb la 3a, l’anfeca i l’Àngela a la que li passo el GPS del Vicente. Vaig una estona darrera i apreto una mica més per tirar endavant.
Hi ha en Marc, en Melchor i en Ramon. Anem tirant junts, el tram d’escales és heavy…
El “gorditu” aquí té un “baixon” important, és un “putu” crack, 4 dies per muntanya de la ma del capità bodi i s’ho menja tot. Amb calma i anar fent…

Personalment em trobo molt bé, apreto un pel més per intentar arribar a Can Maçana, km33, sense que hagin marxat els 4 de davant ( bodi, Ballesta, tamayo i Txus), no vull fer l’últim tram sol !
Can Maçana, encara hi son. En txus tot just arriba. En bodi i el ballesta tenen les companyes aquí… també en Marc.
Avituallem, cauen 3 o 4 trossos de coca impressionant, gentilesa de l’Àngela, gracies crack !
Ja marxem i  arriben en Ramon i en Melchor, esperem un moment i sortim tots junts. El tram que resta pot ser perdedor.

Última pujada del dia, cap al refugi Vicenç Barber. Això està fet !
Baixem a buscar el torrent del Lloro, cap a la cova de l’Arcada i cap al Bruc. Pista final i ja tornem a ser aquí !

Arribada emocionant, aplaudiments, ànims, felicitacions i pica-pica, gracies Pedro !
Arribem en 8h06′. Hem recuperat força temps.

Esperem que arribi tothom de tots els grups i desprès a dinar !
Molts riures, aventures, sobretaula…. fàntàstic !

El que es diu sempre, però és que és veritat: m’ho he passat de conya, un grup de gent sensacional, i la pròxima moguda ???

Per acabar agraïr a tohom la generositat, Carles, Pedro, koalas en general, voluntaris/es dels avituallaments, la coca de l’Àngela,  l’Isotònic de la Marta, els avituallaments del Toni… la bona compnayia … en fi, un 10 per tohom.
I com diuen aquesta colla:  QUE N’APRENGUIN !

La resta de fotos meves :
Fotos MPM2010

Totes les fotos dels companys :

• Galeria de Paco Ramos
• Galeria Tronja
• Galeria d’Iñaki
• Galeria de Kako
• Galeria Elena
• Galeria Assumpta
• Galeria Xeix

Tota la info

La pujada al cims des del Nord, normalment sortint de Gòsol, son bastant clars i evidents, passant per senders ben marcats. Però la vessant sud és molt més salvatge, solitaria i dura.

Començo la sortida des del petit poble de La Coma a gairebé 1000m, al Solsonès, a pocs quilòmetres al nord de Sant Llorenç de Morunys. Les 7:10 del matí, comença a clarejar i enfilo el sender que surt del poble direcció la Borda del Pujol.
Anem seguint marques grogues que ens guiaran gairebé fins al cim del cap del Verd.

Arribo a la Borda del Pujol, uns 1600m, en 45′. De momnet caminet i sender en bon estat.
Comença la canal fonda, gran desnivell i amb trams molt durs de pedra solta on és difícil avançar…
Despres de passar la canal i ja per prat i bosc fantàstic, arribem als Tres Collets. A la dreta veiem el cim del Cap d’Urdet, 2240m, és molt aprop…un altre dia.
Anem a l’Oest, canviem de vessant, ara anem pel Nord, veiem Gòsol i el Bergadà a baix.
Passem a tocar la font d’Urdet i encarem el cim del Cap de Prat d’Aubes, 2252m, aquest si que el fem.
De dalt veiem el gran prat del coll de Belitres, que ens separa del Cap del Verd.

En uns 25′ hem baixat al coll i pujat al cim culminant de la Serra del Verd, el Cap del Verd, 2284m. Un cim atípic, un prat ample i verd, d’aquí el seu nom…
Des d’aquí dalt tenim a tocar el Pedraforca, la Serra d’Ensija, El Cadí, Port del comte…

Aquí perdré 20′ per fer un geocaching, no hi puc fer res, és com un vici… .-)

Ara la baixada. Tampoc serà fàcil…

Baixem al coll de Veís, més o menys a ull, no hi ha gaires marques al terreny…
Desprès comencen a apareixer escadusseres marques blaves que ens guiaran per baixar una canal super-salvatge, una tartera molt dreta on les patinades son continues…
Baixada feixuga durant bona estona fins a endinsarnos al bosc i començar a disfrutar.

Primer caldrà buscar el bon camí per tornar a La Coma per Cal Fiter, l’itinerari més marcat va pel coll de la Moixa o pel coll Virolet.

Un cop al bon camí, marques grogues i/o verdes hi ha un bon tram de sender pel bosc espectacular, de correr estona i disfrutar. Anem perdent alçada i el sender es més dolent, la neteja del bosc ha deixat molts arbres enmig del sender…

Aribem a la civilització, a Cal Fiter. Uns 15′ més de corriol i tornem a ser al punt d’inici.

Total : 4h05′, 18kms aprox. i 1500m+ i 1500m-

Recomano efusivament la Serra del verd, alhora desconeguda i fantàstica. Jo hi tornaré !

La resta de fotos

El Track en .gpx

Sortim de Greixer,1000m, sortint de Bagà pujant cap a Coll de Pal. Encarem directament el cim, per la canal de la serp. En unes 2h45′ fem cim.

Baxixem cap al Collet del Raset i busquem el camí que baixa cap al refugi de Sant Jordi.
Aquí paradeta, bocata i cola i últim tram, pel Gr107, tram de camí dels Bons Homes i Cavalls de Vent, força “corrible”. Al cotxe i cap a casa.

Total : 18kms, uns 1800m+ en unes 5h30′.
Trams de caminar, trams de trotar i parades per fer geocachings, fotos, etc…

Pnoramica de del cim:

Panorama of Penyes Altes del Moixeró on CleVR.com

Totes les fotos

Track

PD : la ruta varem ferla al revés…

Doncs per treure’m el cuquet dimarts pujo a fer la ruta més o menys, pel meu compte.
Surto de Fontalba, directe cap al Puigmal despres anar carenejant fins que me’n cansi… llavors avall cap al Santuari i retorn a Fontalba.

La ruta és fantàstica !!!
Com qui no vol al cosa els cims es van aconseguint, i en les baixades i plans es pot correr a força trams.

Passat el Puigmal faig : el petit del Segre, Segre, Finestrelles, Núria… aquí una rebrincada al turmell em fa pensar en abandonar avall. Camino una estona i sembla que recupera… continuo… Pic d’Eina, Noufonts, Noucreus. Aquí, la ruta més “clàssica” ja para, baixa cap al Santuari. Encara tinc benzina i s’ha d’aprofitar. Continuo cap al Pic de la Fossa del Gegant, Alt de les Arques, Baix de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra, Coma del Clot… i arribant al coll del Torreneules ja prou. No tinc gaire més temps…

Baixada directa cap al refugi del Pic de l’aliga, molt corrible, si les cames encara responen…

Parada al Santuari per omplir d’aigua, portava 2 litres i me’ls he fulminat. La font de Sant Gil i cap a Fontalba.

El camí de Fontalba se’m fa llarg i dret. No puja massa però ja vaig tocadet…

Arribo a Fontalba, bocata i cap a casa.

Total : 5h55′ , 29kmsi 2300+ ( de fet m’encanto a buscar 4 geocachings i el temps total és de 6h35′).

4 fotos :

Track en gpx