Estem unes 3h30′ per fer la ruta, de Can Massana a la Portella, Agulles, Portell Estret, Coll de Port, Roca foradada i can massana.

Ruta 100% recomanable, puja-baixa constant i amb les “diversions” esmentades. No apta per persones molt sensibles…

Doncs mentres anem parlant i decidint temes tirem amunt desde Monistrol cap a Santa Cecilia pel camí de l’angel. Despres fins al cim de Sant Jeroni per la canal i finalment baixada al MOnestir per les escales i tornada a MOnistrol pel camí dels 3/4.
O sigui, crec que hem fet la ruta de la cursa de la Montserrat NOrd, no ?

Com tinc l’horari una mica apretat, a mitja baixada cap al Monestir, em donen “permís” per tirar avall a sac. Apreto les dents i faig els 2 trams que ens queden força ràpid i amb bones sensacions.

Total: 15kms aprox. 2h35′, comptant les diferents parades.

montserrat_nord_teidetons

Quedem a l’ermita de la Salud, a Collbató per fer més o menys el recorregut de la cursa de l’Alba.
Ja de camí, i un cop aparcats els cotxes, plou! i no sembla pas que vulgui parar.

No ens espanta pas la pluja, a les 8 en punt sortim per la drecera de les coves de salnitre.
Anem parlant, aventuretes, projectes i anem avançant pel preciòs camí de despres de les coves cap a buscar les “escales” on la cosa ja es posa dreta.
Pugem a bon ritme fins a Sant Miquel, km 5, aprox 50′.

Baixada cap al Monestir, el mal dia que fa no acompanya als turistes que hi son molt escasos. Portem 1 hora.

Cap a Sant Jeroni, escales i més escales. Ca-co fins a dalt, uns 45′ fins al cim.
Al cim, un fred que pela !!! el plugim aquí és de neu !

Sense pausa tirem avall, parada a l’ermita de Sant Jeroni, un gel i avall que estem agafant fred.

Fins a Sant Joan a bon ritme.

Aquí decidim agafar el camí antic del “restaurant” i despres trencar cap la baixada de les bateries, el terra es relliscòs i no permet baixar gaire ràpid …
Per anar directes a la Salud, agafarem la drecera del Fra Garí, dreta-dreta i algun tram de roca mullada que fa que posem tots els sentits. No es qüestió de prendre mal que tenim molts projectes al cap.

Baixada lenta, batalletes, més projectes i fins als cotxes.

Total, uns 17kms de muntanya, pluja i bona companyia. 3h05′

Ruta

El Collbaix és una “muntanyeta” clàssica per la gent de Manresa i rodalies, lloc d’entreno perfecte per fer desnivell ràpid i a prop de casa. Uns 300m+.

No disposo de tot el matí per fer l’animalada sencera, però hi aniré a fer les que pugui fins les 10.

A les 7 del matí, 8 malalts a -5ºC estem apunt per començar el repte ( en Qumli ( Jordi Flotats ), en Jaume Mayor, en Jordi Badia, en Toni Beltran el seu germà Alfred, en Sergi Cots, en Marc Sancliments i un servidor

Comencem per la pujada més al Nord, la més llarga, així escalfem. Anem per darrera la muntanya i pugem al cim per la corda i la carena.
Baixem per “l’eix” i tornem  a pujar per la de la cursa de Manresa, aqeusta és dura!
La següent pugem per la obaga i la 4ª un xic més a l’oest.

Baixem pel Gr als cotxes, avituallament.

Portem 4 pujades, 1h45′. En Marc i en Sergi tiren cap a casa, la family…

Tinc temps de ferne una altra, almenys la meitat !

Aquesta la fem per l’aproximació per “l’eix”  i amunt, pujada llarga però gairebé “corrible” 100%. Les cames ja es queixen, però jo ja plego, encara els n’hi queden 5 més !

Em despedeixo dels companys al cim i torno a baixar pel Gr al cotxe.
A mi em surten 16 kms, en 2h15′, i 1200 m+

Els 5 màquines que es van quedar van acabar la gesta exitòsament, felicitats ! bon entreno !

Les fotos son gracies al qumli

Penta_Collbaix

Total :  18kms, 2h20′, 500m+
Nivell suau i còmode

Track

El projecte Olympus inicial : pujar ( i potser baixar…) el Mont Olympus ( mitikas peak ) desde nivell 0., 2918m+
La zona:
http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=681852
Foto:

A la plaça de Monistrol ja hi ha molta animació, més de 30 “malalts” disposats a patir, en un terreny on la majoria no ens hi veuen el pèl gaire sovint. Aprofito per treure a passejar les bambes d’asfalt, estan noves !

La organització estil koala total, la logística cervesera no falta però la llista de l’ordre de sortida no apareix per enlloc… hi ha prioritats…
Es fa la sortida esglaonada, no és plan de que pugem en tromba per una carretera sense “arcen”, cada 30 segons o 1′ anem sortint els participants segons les capacitats a priori de cadascú.
Primer marxen en Pau, Vicente, les Erasmus team, Pedro, Isma…. poc despres em toca a mi…

La pujada passa prou bé, els primers quilòmetres molt bé, vaig avançant companys i això anima. El ritme, uns 5:30/km és ràpid per a mi però veig que em sento amb força.

A la meitat de la pujada, avituallament líquid, gracies companys/es !!!

En Jordi va fent passades amb cotxe fent fotos i el Raül acompanya al fotògraf oficial amb moto, quin desplegament mediàtic ! Fins i tot l’Isaac del Tot Gira de Catalunya Radio va amb el micro fent entrevistes i enregistrant l’ambient !

Cap al km 7 atrapo al Carles Ventura, ens donem ànims i amunt ! Ja vaig tocadet i el final se’m fa difícil !

L’arribada havia de ser a la plaça del Monestir, però a  l’equip de suport no li deixen montar la parada i es planta a l’aparcament. Cal arribat al Monestir i fer la volta fins als companys. El temps, però és el de l’arribada al Monestir.

Un cop finalitza tothom, més cerveses ! Fem petar la xerrada un estona, foto oficial i avall ! Jo tinc feina… agafo el cotxe i cap a la feina. La majoria baixa per la drecera dels 3/4 fins a Monistrol, prou asfalt !
Desprès uns quants acaben la festa a un xino de Manresa on de segur que no els hi devien sortir els números, quins llops !

Hi ha classificació “oficial” i tot.
Algunes fotos gracies al Joan Torrens : aquí
I les gestions i contactes dels koales no tenen límit, fins i tot crònica al diari  ! :
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/9628/vota/5/1264877695

Doncs que més dir, impressionant. Marca de la casa. Monteu la següent història aviat que per poc que pugui allà em teniu !
La dada final, uns 30 participants i 87 cerveses consumides !

L’anunci deia clarament : “Recorregut de dificultat ALTA”

Doncs m’hi apunto !
No he estat mai al parc de Sant Llorenç i que millor que una estrena “dura”.

Desprès d’uns darrers dies empiocat i d’una última nit pèssima, no tenia gens clar el fet de poder assistir-hi. Al final la il·lusió i sobretot l’empenta de la Sandra fora del llit em fan decidir d’anar-hi. Gracies !

A les 6:40 recullo l’Isma a Sant Joan de Vilatorrada i cap a Mura.
Desprès de 45′ de carretera de curves,  arribem a l’hora prevista, les 7:30′ al lloc de sortida, a l’Alzina del Sal·lari.
Ja han arribat els demès “participants”, l’organitzador Mirabet, en Carles, en Robert i en Javi i el seu gos.

Aviat ens posem en marxa, de seguida entrem en calor, anem cap a la font dels Traginers pels graons de Mura, cap a la Coma d’en Vila i l’Alzina Bonica, espectacular ! Visitem les balmes i els pins cargolats i baixem cap a la casa espectacular del Puig de la Balma, per continuar baixant fins al poble de Mura.
Hem salto molts indrets, però la informació del Mirabet és extensíssima !

Despres de Mura i la seva font de l’era decidim no tornar pel cim del Montcau, com era previst en principi ( Mirabet, queda pendent…)  sinó pel Pujol del Llobet i  la Falconera.
Volem “estalviar” una mica, ja que en Javi va tocadet i desprès és en Carles qui també té una “pàjara” important.
Anem pujant els 500m+ de desnivell en 6kms que ens acaben de posar a lloc. El primer tram força dur, desprès es “civilitza” una mica.
Anem fent reagrupaments per no deixar els “tocats” endarrera i finalment pel cami vell de la Mata tornem a ser al lloc de sortida.

Al meu Garmin li surten :  23kms,  +1000 -1100 de desnivell i 4h08′.

Una sortida perfecta, el lloc, la gent, el temps, un 10 !

A la pròxima sortida d’en Mirabet aconsello apuntars-hi a tothom que pugui, poca gent es deu coneixer tan bé el territori. Tenim pendent un MontCau-la Mola-Mura o amb qualsevol de les seves variants.

Totes les meves fotos

Track

Desprès de triar i remenar tracks per la sortida d’avui, ens decidim per un proper i no molt dur, el Marc arrastra una fascitis plantar  molt molesta…
Farem el PR 197, el sender del Riu calders, 25kms i 700-+ de desnivell.

Sortim de Calders i ens ho prendrem amb calma, tenim moltes batalletes i projectes per explicar i anem fent via mentre no callem ni un moment !
El recorregut és de veritat molt maco, pensava que seria molt més pista, i gairebé no es trepitja.
La senyalització és força bona i fins i tot hi ha desviaments a llocs interessants.

Comencem baixant cap a la cova del cargolaire per corriol, font de comelles, font de  bellveí, i anem travessant per diferents llocs el riu Calders, alguns passos amb més dificultats que altres. Al final en un pas “impossible” ens descalcem per creuarlo, l’ aigua freda ens reviscola les cames…
Passem el desviament de la Font Calda i continuem corrent en pla-baixada fins a la colonia Jorba.

Aquí tenim uns dubtes amb el camí a seguir i veiem que la millor opció és “retallar” cap al Nord i anar a assegurar i enllaçar el PR a l’alçada de les Tàpies, ens “estalviem” un `parell de quilometres.

Passem per la font de les Tàpies, a la primavera ha de ser espectacular, fem un gel i amunt, ja encarem la tornada que es preveu més “dura”.
Els 7-8 kms que falten fins al punt d’inici son de corriol preciòs, en lleugera pujada, però “corrible” al 100%
Veiem a l’esquerra Artès, Vista Alegre ( vista Pirineus) i entrant a Calders, el MontCogul,, damunt d’Artès,  possible destí en properes sortides.

En total 23kms en 2h57′ . Running-excursionisme. M’agrada !

RIuCalders

Aquest dissabte va ser un dels millors dies que he passat fent una de les coses que més m’agraden, correr per muntanya, i a més x Montserrat…

Començaré agraint la currada espectacular sobretot del Carles Martorell, ajudat del gran Pedro.
També agrair la feina als avituallaments, hores d’espera amb la boira que hi havia… gracies, Albertus, Vicente, i companyes del Bodi, Carles, i Jordis.

Havia demanat festa de la feina per poder participar del que prometia, i va complir-ho amb escreix,  una gran trobada de bojos del skyrunning i vaig encertar de ple !
El dia comença a les 4… esmorzar poc i surto cap al Bruc. A les 5:15 sòc allà, pensava que arribava aviat… i ja hi eren gairebé tots ! això demostra les ganes del personal.
Em vaig apuntar al grupet de les 5:30,  a ritme tranquil, sense encantarse, podiem fer 7h30′ ( al final així va ser…) i em deixava marge a possibles punxades. Al grup de les 7 potser hauria anat massa forçat, no sé…

A la sortida hi som :   Tamayo, Bodi, korfbaler, Jordipapiol, txuss, Xavier(Copons) i Oriol ( crec que es deia així…) i un servidor.

Foto de rigor, i puntualment el gran Carles ens “dona” la sortida. A les 4 ja hi era a acompanyar l’Alpenser a la sortida de la seva aventura en solitari.

Primers quilometres a ritme ” alegret”,  riures, bromes… fins al desviament al camí dels francesos, aquí es posa dret i poques converses… en Bodi i el tamayo van forts davant, la resta anem fent.

Fem cim de Sant Jeroni, un parell d’escaladors dormint.. bé només un, l’altre està al-lucinat.. ens aprofitem d’ell perque ens faci una foto, mentres l’altre remuga dis el sac. Pensaven gaudir d’una nit relaxada… ho sentim…

El desnivell més gran ja l’hem fet, en 1h20′ aproximadament.
Enfilem la baixada, tram ràpid, amb el frontal però es difícil correr tan com de dia. Anant a buscar el cami nou de Sant Jeroni toco terra, uiiii, sort de les mans d’última hora… “només” en surto amb 3 “pelades ” a  la ma.

Anem fent paradetes en els llocs de desviaments i fem reagrupament del grup. En Xavier de Copons va patint una mica pel ritme “altet”, en Txuss, el Toni ” Korfballer” i un servidor no sabem si anem bé de ritme o ens forcem massa seguint al Bodi, JOrdi i Tamayo… anem fent.

La sortida del sol, espectacular !

Baixem cap a La Salut, ens hi esperen l’Albertus i el Vicente ( vtorres) amb el banquet a punt, platans, galetes, aquarius, Cocacola…. i unes Voll-Damms fresques… provaré la tècnica koala a veure si funciona, cau una Voll.

Enfilem la pujada cap a les coves i el Monestir, tram molt conegut, m’agrada… el Tamayo puja corrent a ritme lent però constant, va fort ! en Bodi i jo ell seguim més o menys aprop… quina enveja pujar així…

Al Monestir, ens reagrupem.

Seguim la ruta. Encarem les escales,  cap a Santa Anna, un cop dalt, ve un dels millors trams del running montserratí, el Camí de l’Arrel, fantàstic, fins a santa Cecília disfrutant com un animal. Vaig seguint al Tamayo a ritme alegre i darrera en korfballer també segueix.

A Santa Cecília, boira impressionant, encara dona més mèrit a les avitualladores… GRACIES ! Reagrupament excepte d’en Xavier de Copons, ve darrera més lent, al final crec que abandona aquí…

Ara ve un dels trams que temia més, el començament del camí cap a Can Massana, a priori sembla fàcil, però els 2 o 3 cops que l’he fet m’ha semblat dur. I així és, els continus puja/baixa toquen ja les cames de per sí prou malmeses ja…
Em sento prou fort encara i veig que vaig deixant el grup endarrera, penso que sobretot en Tamayo m átraparà aviat, però vaig passant kms i no…
Just abans de les escales amb barana em passa en guido, Jaume ets un crack nen ! : -) el puc seguir 20 metres ? com a molt…

Arribo a Can Massana prou sencer, desprès de 33 quilometres esperava arribar pitjor, la Voll, els platans i els 2 gels que porto hi hauran ajudat.

Dubto si esperar o tirar, quan ja decideixo anar tirant, porto potser ja 10 minuts i tinc fred, arriba en Korfballer, l’espero uns moments i sortim junts, anem petant la xerrada ja fins la meta. Correr en bona companyia fa passar ràpid el camí.

Pugem cap al Refugi Vicenç Barber i tirem avall per la canal, l’arribada ja es a tocar i la “euforia” també. Estic gratament sorprès per l’estat físic en que arribo, no m’ho esperava pas.

Encarant l’arribada ens enganxa en Rul, va un pel lesionat…ànims !

Arribada emocionant, aplaudiments, felicitacions, una passada !

No hi falta pica-pica i beure. Tota la gent de la Mitja Marató i “estrelles convidades” , l’Albert Ferrer petant la xerrada amb els que ariben. ( aprofito per fer la pilota i demanar dorsal per la cursa de l’esquiador… no queden inscripcions…a veure que s’hi pot fer…)

Arriben la resta de companys, del meu grup i de la resta, koales i companyia, Carles ( emocionat ) , Jordi Ballesta, Sergi, extranejero, etc…
Salutacions, comentaris, emoció.

Dutxa i a dinar !

Gran “sessió tècnica”, bon rottlo i ambient, estar a la taula junt als koales ajuda a riure entre batalletes.

Sorpresa final, diploma i samarreta tècnica, com us ho heu currat !

Carles, monta el que vulguis que m’apunto ! una ultra estaria bé, no ???

PD : per acabar d’arrodonir  el cap de setmana, diumenge cursa 10km d’asfalt, la 1 Volta a l’Estany d’Ivars D’Urgell, d’acompanayant de la Sandra, amb prou feines, les cames estn tocadetes… la Sandra tampoc té el seu dia i fem un discret paper… uns 57′.  Ja farem curses millors !