Per si algú viu en una altra galaxia i encara no n’està assabentat, recordar que aquest dissabte es celebra l’esdeveniment “esportiu” de l’any, la 3ª edició de la Marató Pirata per Montserrat.
Una trobada de malats per la muntanya i del fet de correr pels seus cmins i senders.
Aquest cop serà sonada, més de 100 bojos han acceptat el repte i sortiran, cadascú al seu horari adient, per donar la volta complerta a Montserrat, 42 kms de muntanya i rauxa.
Jo per desgràcia aquest any no podré correr, però no me la penso perdre pas. De moment aquesta nit de divendres sopar pre-marató i demà al matí a verue els companys, si puc a Can MAssana i a l’arribada.

Encara hi ha places…

Tota la informació a la web del KoalaTeam, al forum dels correcats i per Twitter amb l’etiqueta #mpmontserrat.

Dissabte Montserrat farà putrum-putrum !

A les 20:15, torno a Santa Cecília, ja hi han arribat en Raül, els germans Sella, en @hooligags, en Rami… només falta en Farreti.
Fotos previes,  un parell de “Xibecas”, i a les 21:50, en Farreti.

Tinc poc temps però els acompanyaré una mica.
Encarem la canal, relliscosa i en algun tram de baix força perillosa, està molt malmès algun tram.
Passem la zona del cable i la “fusta-escala”. Les 21:10, he de marxar a treballar !!!
Despedida i em quedo sol… ells tiren amunt, a la part alta el fred ha glaçat el terreny i se’ls farà difícil avançar.

A la baixada, sol, fosc i amb aquests trams “xungos”, la veritat és que tinc algun moment de cangueli… el frontal té les piles al mínim i la orientació, tot i que hi he passat 50 cops, no és fàcil !

Finalment en 15′ soc al cotxe sa i estalvi.  Ara toca l’sprint per anar a la feina….

Com ja he explicat al bloc, el tema és : realitzar un recorregut extens per la “nostra” muntanya, cadascú al ritme que li sigui “còmode” per acabar al migdia per celebrar-ho amb un bon àpat.
El recorregut no és d’excursioneta precisament… 42 kms amb 5000m de desnivell acumulat…
Es proposen 4 horaris de sortida : la 1 de la matinada, les 5:30, les 7 i les 8.

Jo m’apunto, tot i les pressions rebudes… al grup de les 5:30, tenim unes 8 hores per fer el recorregut, amb parades als avituallaments preparats per les estimades voluntaries ( GRACIES !), fotos i bon rotllo, però no podrem anar pas de passeig, la ruta és exigent.

Amb l’èxit i la fama que han anat agafant les mogudes dels koala’s, aquest any : èxit de participació. L’any passat erem 7 o 8 al grupet i aquest any 15/16 ?

Arribo al Bruc al voltant de les 5:15, he dormit com un tronc, normalment el dia de cursa dormo fatal, però això és una altra cosa…
Ja han arribat alguns companys, en bodi i el marc “gorditu”, en Melchor, en Tamayo, en Ballesta, l’Àngela… Apareixen de la foscor ( han passat la nit fent vivac o als cotxes…) en martox, en guido, el tronja…. i en Ramon Anglada, que tenia previst sortir més tard però s’apunta al carro. Vaia cracks. Venen a despedirnos a la sortida, amb lo bé que s’esta dormint….
Acaben d’arribar la resta de companys que sortirem junts, les 2 Txells i la Lourdes, la 3a i l’anfeca, l’Isma, en Lluc, el Txus…i un altre noi que crec és l’Enric?

Arriba pitant en Carletes, que ens explica la moguda amb els mossos que han tingut a la sortida de la 1, els demanen DNI’s, firma… no venim a destrossar res nosaltres ! Mare meva ! Els del patronat de la muntanya es pensen els “amos”del territori ? crec que no tenen clar qui respecta i qui fa malbé la muntanya… en fi… llàstima.

Desprès de 4 comentaris del recorregut per part del Carles, comprobats els tracks als GPS i un emotiu minut de silenci per la pèrdua del pare de l’amic Sergi ( ànims nanu !) es dona la sortida al grup

.

Comencem ben animats i a ritme lleuger, 3 o 4 kms fins a agafar el camí dels francesos, ara es posa seriòs , 800m+ fins al cim de Sant Jeroni.
Anem fent alguna parada de reagruament, aquest any no està el circuit marcat i cal que anem agrupats, almenys en grups amb GPS.
Un cop al cim, comparem amb els  temps de l’any passat que porta el bodi i veiem que anem bastant endarrerits… haurem d’apretar una mica baixant.

Ara tram de correr. Fins al pas del Trencabarrals i enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni.
Em quedo dels últims del grup amb les Txells, la Lourdes, l’Àngela i l’Isma, vaig fent fotos, la sortida del sol amb els núvols a baix el monestir són espectaculars !

Reagupament a la cruïlla del camí nou. Anem endarrerits.
Les 2 Txells i la Lourdes decideixen retallar i baixen al monestir, les retrobarem desprès pujant pel camí de Collbató. Elles retallaran baixant a Collbató i desprès al Bruc.

Enfilem el camí nou, fins al trencall desprès del mirador, baixant cap a l’Artiga Baixa, pista de la Vinyanova i cap a la Salud.
Primer avituallament, km16. Boira i fred.
En Toni “korfballer”, la Mireia i la companya d’un noi del grup de dels 7 ens esperen amb els plàtans, galetes, isotònic, CERVESES…
Moltes gràcies !

Ens despedim i encarem el segon desnivell del dia… la pujada fins a Sant Miquel, seguim el recorregut de la Cursa de l’Alba.

Un cop al Pla de Sant Miquel, baixem cap al monestir, km 23. Reagrupament.
Arribem tots i falta l’Isma. El veiem baixar coixejant… el genoll es queixa, decideix continuar fins a Santa Cecília i deixar-ho. Que no sigui res company!
L’Enric, … no sé on però ens deixa… potser a Santa Cecília ?

Un cop recuperats, continuem. Escales amunt i quantes escales ! Fins a trobar el desviament cap al camí de l’arrel, passant per la Trinitat. Aquí, el temps que més o menys havia aguantat, s’espatlla. Es posa a ploure i en algun moment amb ganes !
La moral del grupet continua intacta.

El camí de l’arrel, que amb bon temps és espectacular i divertit, avui té trams complicats, rellisocsos. Amb compte.

Arribem a Santa Cecília xops. Aquí però para de ploure. Podem fer l’avituallament que ens tenen preparat un altre cop els/les voluntaris/es, de nou gracies… quina mandra esperar a 4 matats amb la pluja i el fred…. no té preu, de veritat !
l’Isma ho deixarà aquí.
El grup se’n va i em quedo força endarrerit. A l’avituallament en Vicente em deixa el seu GPS amb el track, si a partir d’aquí, com passarà segur, tothom ja va al seu ritme i costa anar tots junts, farà falta algun Gps més. No és qüestió de perdre ningú per aquí dalt… el tram de GR fins Can Maçana no té perdua, però l’últim tram potser si.

Surto corrent. El grup se n’ha anat bastant.
Enllaço amb la 3a, l’anfeca i l’Àngela a la que li passo el GPS del Vicente. Vaig una estona darrera i apreto una mica més per tirar endavant.
Hi ha en Marc, en Melchor i en Ramon. Anem tirant junts, el tram d’escales és heavy…
El “gorditu” aquí té un “baixon” important, és un “putu” crack, 4 dies per muntanya de la ma del capità bodi i s’ho menja tot. Amb calma i anar fent…

Personalment em trobo molt bé, apreto un pel més per intentar arribar a Can Maçana, km33, sense que hagin marxat els 4 de davant ( bodi, Ballesta, tamayo i Txus), no vull fer l’últim tram sol !
Can Maçana, encara hi son. En txus tot just arriba. En bodi i el ballesta tenen les companyes aquí… també en Marc.
Avituallem, cauen 3 o 4 trossos de coca impressionant, gentilesa de l’Àngela, gracies crack !
Ja marxem i  arriben en Ramon i en Melchor, esperem un moment i sortim tots junts. El tram que resta pot ser perdedor.

Última pujada del dia, cap al refugi Vicenç Barber. Això està fet !
Baixem a buscar el torrent del Lloro, cap a la cova de l’Arcada i cap al Bruc. Pista final i ja tornem a ser aquí !

Arribada emocionant, aplaudiments, ànims, felicitacions i pica-pica, gracies Pedro !
Arribem en 8h06′. Hem recuperat força temps.

Esperem que arribi tothom de tots els grups i desprès a dinar !
Molts riures, aventures, sobretaula…. fàntàstic !

El que es diu sempre, però és que és veritat: m’ho he passat de conya, un grup de gent sensacional, i la pròxima moguda ???

Per acabar agraïr a tohom la generositat, Carles, Pedro, koalas en general, voluntaris/es dels avituallaments, la coca de l’Àngela,  l’Isotònic de la Marta, els avituallaments del Toni… la bona compnayia … en fi, un 10 per tohom.
I com diuen aquesta colla:  QUE N’APRENGUIN !

La resta de fotos meves :
Fotos MPM2010

Totes les fotos dels companys :

• Galeria de Paco Ramos
• Galeria Tronja
• Galeria d’Iñaki
• Galeria de Kako
• Galeria Elena
• Galeria Assumpta
• Galeria Xeix

Tota la info

Estem unes 3h30′ per fer la ruta, de Can Massana a la Portella, Agulles, Portell Estret, Coll de Port, Roca foradada i can massana.

Ruta 100% recomanable, puja-baixa constant i amb les “diversions” esmentades. No apta per persones molt sensibles…

Doncs mentres anem parlant i decidint temes tirem amunt desde Monistrol cap a Santa Cecilia pel camí de l’angel. Despres fins al cim de Sant Jeroni per la canal i finalment baixada al MOnestir per les escales i tornada a MOnistrol pel camí dels 3/4.
O sigui, crec que hem fet la ruta de la cursa de la Montserrat NOrd, no ?

Com tinc l’horari una mica apretat, a mitja baixada cap al Monestir, em donen “permís” per tirar avall a sac. Apreto les dents i faig els 2 trams que ens queden força ràpid i amb bones sensacions.

Total: 15kms aprox. 2h35′, comptant les diferents parades.

montserrat_nord_teidetons

Quedem a l’ermita de la Salud, a Collbató per fer més o menys el recorregut de la cursa de l’Alba.
Ja de camí, i un cop aparcats els cotxes, plou! i no sembla pas que vulgui parar.

No ens espanta pas la pluja, a les 8 en punt sortim per la drecera de les coves de salnitre.
Anem parlant, aventuretes, projectes i anem avançant pel preciòs camí de despres de les coves cap a buscar les “escales” on la cosa ja es posa dreta.
Pugem a bon ritme fins a Sant Miquel, km 5, aprox 50′.

Baixada cap al Monestir, el mal dia que fa no acompanya als turistes que hi son molt escasos. Portem 1 hora.

Cap a Sant Jeroni, escales i més escales. Ca-co fins a dalt, uns 45′ fins al cim.
Al cim, un fred que pela !!! el plugim aquí és de neu !

Sense pausa tirem avall, parada a l’ermita de Sant Jeroni, un gel i avall que estem agafant fred.

Fins a Sant Joan a bon ritme.

Aquí decidim agafar el camí antic del “restaurant” i despres trencar cap la baixada de les bateries, el terra es relliscòs i no permet baixar gaire ràpid …
Per anar directes a la Salud, agafarem la drecera del Fra Garí, dreta-dreta i algun tram de roca mullada que fa que posem tots els sentits. No es qüestió de prendre mal que tenim molts projectes al cap.

Baixada lenta, batalletes, més projectes i fins als cotxes.

Total, uns 17kms de muntanya, pluja i bona companyia. 3h05′

Ruta

El Collbaix és una “muntanyeta” clàssica per la gent de Manresa i rodalies, lloc d’entreno perfecte per fer desnivell ràpid i a prop de casa. Uns 300m+.

No disposo de tot el matí per fer l’animalada sencera, però hi aniré a fer les que pugui fins les 10.

A les 7 del matí, 8 malalts a -5ºC estem apunt per començar el repte ( en Qumli ( Jordi Flotats ), en Jaume Mayor, en Jordi Badia, en Toni Beltran el seu germà Alfred, en Sergi Cots, en Marc Sancliments i un servidor

Comencem per la pujada més al Nord, la més llarga, així escalfem. Anem per darrera la muntanya i pugem al cim per la corda i la carena.
Baixem per “l’eix” i tornem  a pujar per la de la cursa de Manresa, aqeusta és dura!
La següent pugem per la obaga i la 4ª un xic més a l’oest.

Baixem pel Gr als cotxes, avituallament.

Portem 4 pujades, 1h45′. En Marc i en Sergi tiren cap a casa, la family…

Tinc temps de ferne una altra, almenys la meitat !

Aquesta la fem per l’aproximació per “l’eix”  i amunt, pujada llarga però gairebé “corrible” 100%. Les cames ja es queixen, però jo ja plego, encara els n’hi queden 5 més !

Em despedeixo dels companys al cim i torno a baixar pel Gr al cotxe.
A mi em surten 16 kms, en 2h15′, i 1200 m+

Els 5 màquines que es van quedar van acabar la gesta exitòsament, felicitats ! bon entreno !

Les fotos son gracies al qumli

Penta_Collbaix

Total :  18kms, 2h20′, 500m+
Nivell suau i còmode

Track

El projecte Olympus inicial : pujar ( i potser baixar…) el Mont Olympus ( mitikas peak ) desde nivell 0., 2918m+
La zona:
http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=681852
Foto:

A la plaça de Monistrol ja hi ha molta animació, més de 30 “malalts” disposats a patir, en un terreny on la majoria no ens hi veuen el pèl gaire sovint. Aprofito per treure a passejar les bambes d’asfalt, estan noves !

La organització estil koala total, la logística cervesera no falta però la llista de l’ordre de sortida no apareix per enlloc… hi ha prioritats…
Es fa la sortida esglaonada, no és plan de que pugem en tromba per una carretera sense “arcen”, cada 30 segons o 1′ anem sortint els participants segons les capacitats a priori de cadascú.
Primer marxen en Pau, Vicente, les Erasmus team, Pedro, Isma…. poc despres em toca a mi…

La pujada passa prou bé, els primers quilòmetres molt bé, vaig avançant companys i això anima. El ritme, uns 5:30/km és ràpid per a mi però veig que em sento amb força.

A la meitat de la pujada, avituallament líquid, gracies companys/es !!!

En Jordi va fent passades amb cotxe fent fotos i el Raül acompanya al fotògraf oficial amb moto, quin desplegament mediàtic ! Fins i tot l’Isaac del Tot Gira de Catalunya Radio va amb el micro fent entrevistes i enregistrant l’ambient !

Cap al km 7 atrapo al Carles Ventura, ens donem ànims i amunt ! Ja vaig tocadet i el final se’m fa difícil !

L’arribada havia de ser a la plaça del Monestir, però a  l’equip de suport no li deixen montar la parada i es planta a l’aparcament. Cal arribat al Monestir i fer la volta fins als companys. El temps, però és el de l’arribada al Monestir.

Un cop finalitza tothom, més cerveses ! Fem petar la xerrada un estona, foto oficial i avall ! Jo tinc feina… agafo el cotxe i cap a la feina. La majoria baixa per la drecera dels 3/4 fins a Monistrol, prou asfalt !
Desprès uns quants acaben la festa a un xino de Manresa on de segur que no els hi devien sortir els números, quins llops !

Hi ha classificació “oficial” i tot.
Algunes fotos gracies al Joan Torrens : aquí
I les gestions i contactes dels koales no tenen límit, fins i tot crònica al diari  ! :
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/9628/vota/5/1264877695

Doncs que més dir, impressionant. Marca de la casa. Monteu la següent història aviat que per poc que pugui allà em teniu !
La dada final, uns 30 participants i 87 cerveses consumides !

L’anunci deia clarament : “Recorregut de dificultat ALTA”

Doncs m’hi apunto !
No he estat mai al parc de Sant Llorenç i que millor que una estrena “dura”.

Desprès d’uns darrers dies empiocat i d’una última nit pèssima, no tenia gens clar el fet de poder assistir-hi. Al final la il·lusió i sobretot l’empenta de la Sandra fora del llit em fan decidir d’anar-hi. Gracies !

A les 6:40 recullo l’Isma a Sant Joan de Vilatorrada i cap a Mura.
Desprès de 45′ de carretera de curves,  arribem a l’hora prevista, les 7:30′ al lloc de sortida, a l’Alzina del Sal·lari.
Ja han arribat els demès “participants”, l’organitzador Mirabet, en Carles, en Robert i en Javi i el seu gos.

Aviat ens posem en marxa, de seguida entrem en calor, anem cap a la font dels Traginers pels graons de Mura, cap a la Coma d’en Vila i l’Alzina Bonica, espectacular ! Visitem les balmes i els pins cargolats i baixem cap a la casa espectacular del Puig de la Balma, per continuar baixant fins al poble de Mura.
Hem salto molts indrets, però la informació del Mirabet és extensíssima !

Despres de Mura i la seva font de l’era decidim no tornar pel cim del Montcau, com era previst en principi ( Mirabet, queda pendent…)  sinó pel Pujol del Llobet i  la Falconera.
Volem “estalviar” una mica, ja que en Javi va tocadet i desprès és en Carles qui també té una “pàjara” important.
Anem pujant els 500m+ de desnivell en 6kms que ens acaben de posar a lloc. El primer tram força dur, desprès es “civilitza” una mica.
Anem fent reagrupaments per no deixar els “tocats” endarrera i finalment pel cami vell de la Mata tornem a ser al lloc de sortida.

Al meu Garmin li surten :  23kms,  +1000 -1100 de desnivell i 4h08′.

Una sortida perfecta, el lloc, la gent, el temps, un 10 !

A la pròxima sortida d’en Mirabet aconsello apuntars-hi a tothom que pugui, poca gent es deu coneixer tan bé el territori. Tenim pendent un MontCau-la Mola-Mura o amb qualsevol de les seves variants.

Totes les meves fotos

Track