A Catalunya hi ha molts ports “durs”, alguns dels quals ja els hem provat… Rasos, Pradell… però teniem pendent el més dur, El Mont Caro.

És un port de categoria especial, amb index IBP de 336, el Turó de l’Home per exemple en té 299…
En 23km puja més  de 1400m+

Doncs fem plans!
És una bona ocasió per continuar el projecte que tenim en marxa de fa temps, desde la pujada al Teide desdel mar , els 0-Summit o “mar i muntanya“. Es tracta de pujar un cim però sortint sempre de nivell 0, el mar.
Doncs amb l’Onti i en Marc preparem l’objectiu.
Sortirem de l’Ampolla, uns 27kms d’asfalt d’aproximació i  el port.

Fet i dit, el dia 20 ho fem.
Patiem pel fort vent però tot i bufar no ens va molestar tan com pensavem.

L’aproximació molt tranquila, pasem per Camarles, l’Aldea, Tortosa i Roquetes. Sortint de Roquetes ja encarem el port.
Quan agafem el trencall cap al Caro, comença el primer tram d’asfalt molt dolent, són uns 4kms difícils, no tan pel desnivell que encara és suau sinó pel lamentable terreny…

Al km 14, despres de pujar ja dret, portem rampes del 10%, podem fer una petita pausa a la font del Cargol, omplim d’aigua i continuem, queden 10kms. Però  son el més durs i ja portem estona pedalant…
Arribem al km 19 del port prou bé. El trencall cap a la urbanització del refugi. Aquí ens desviem a l’esquerra per encarar els últims 4km i els més drets.

Aquest últim tram ja costa més… pendents del 12 al 15% i amb els canvis “no compact” que portem fan mal.
L’esforç val la pena, les vistes desdel cim son espectaculars, veiem el Delta de l’Ebre i els camps negats a la distància… Espectacular.

Al cim sessió de fotos i fins i tot de geocaching, no ho podem evitar… i avall.
La baixada és ràpida però fa fred i la posició per frenar no és molt còmoda i per acabar de patir, el tram de mal asfalt de baix que a mi me les fa passar canutes, quin patir ! Quina tremolor. El Marc, que baixant no pot frenar bé, és fa una “apanyo” al manillar per tenir  els frens més a mà… Si ens pregunten, jo i l’Onti no el coneixem…

Els km de retorn a l’Ampolla força a ritme, encara tenim fons per tibar una mica. I gana!
A les 3 arribem a la furgo, 5 hores de pedalada i 5:35 de temps real. 100 kms justs marca el meu contakms. ( realment eren 98…)
Recollim trastes i a dinar, paella per a 3 ben merescuda!

I la pròxima….

El track de pujada…

track

Totes les fotos: http://flic.kr/s/aHsjzyJwac
 

I el video dels fets:

La sortida serà  probablement desde l’Ampolla, uns 50kms del cim.
El port en si és dur.  23 kms i 1450+ …

En principi ens haviem plantejat pujar en BTT per anar més “tranquils” però jo i el Marc de moment ja em triat bici de carretera i l’Onti sembla que potser s’hi apunta…

El cap de setmana espero fer crònica i si pot ser exitòsa.

 Informació extreta de la gran web http://www.altimetrias.net/

Ja fa temps que mirant pàgines web, forums, etc de ciclisme, vas agafant informació de diferents llocs on poder pedalar.
Un dels llocs més emblemàtics del país sembla ser la pujada al Coll de Pradell, tot un mite en el ciclisme de carretera català. Diuen que és el port més dur…

Doncs agafem les bicis i cap allà. De moment BTT. La bici de carretera i aquests desnivells és per homes de veritat…
La pujada es fa en 2 trams, primr puja fins a Fumanya, que ja deunidó.900m+. Desprès baixa 200m i s’encara el Coll de Pradell, uns 4 kms amb trams del 20% que fan molt mal!

El primer tram el fem molt bé. Ritme molt tranquil, anaem xerrant i guanyant metres. La sortida cap amunt sense cap escalfament pot ser dura… Molt bé, millor del que esperava.

El Pradell ja costa més, però també es disfruta més. El desnivell en el tram encimentat és bestial. Apretant les dents aconseguim fer el coll sense posar peu a terra i sense posar plat petit (anant en BTT sempre ens queda aquest últim recurs…

La baixada és molt ràpida tret del retorn al collet de fumanya que fa mal.
Al centre de dinosaures de Fumanya aprofitem per fer un geocaching… no ho podem evitar
Desprès en 15′baixem fins a Cercs.

Una molt bona experiència que segur repetim en algun altre port català.
Següents parades : tram de Cervera a Alcarràs del camí de Sant Jaume i el Mont Caro desdel mar…

La resta de fotos

M’apunto al projecte d’en Marc de fer tot el camí de Sant Jaume català, per trams. Ja té fet del Port de la Selva a Montserrat, doncs continuem des d’aquí.
Desprès de deixar un cotxe a Cervera per poder tornar, ens presentem a les 8 a Montserrat  per començar la ruta. Intentarem fer 2 trams, fins a Cervera, 65kms.

El pròposit és el de seguir el recorregut “oficial”. Hi ha algun tram poc ciclable però el farem a peu. Gairebé només son uns centenars de metres de Can Massana cap a Sant Pau de la Guardia.
A Castellolí ja agafem asfalt que no deixarem fins La Panadella…

Desprès tram ràpid fins a Sant Pere dels Arquells on trobem el “regalet” de la jornada. Enlloc de seguir la pista principal, ens desviem per agafar un bon tros de corriol molt maco. Encara que quan portem 3h30′ de marxa ja costa…

Final d’etapa, Cervera, 4h15′.

Cotxe i cap a Montserrat. A casa a descansar que a la nit treballem…

Track

Ja fa 3 mesos que no puc còrrer !
Semblava un esguinç de turmell “normal” i que en 15-20 dies podria tornar a l’activitat però no ha estat així.

La cosa es va complicar quan desprès de baixar l’hematoma del turmell es va veure que també estava afectat el tibial i  l’astràgal.
Lenta rehabilitació, que espero estigui arribant a la seva fi. Encara em fa mal, no puc correr però sembla que poc a poc va millorant.

No he estat parat, però. En bici no em molesta, no hi ha impacte que és el que em fa mal. Doncs a fer bici!
Moltes sortides en BTT per asfalt o terra, de més o menys duresa i quilometratge que espero em permetin no perdre del tot la forma, ja ho veurem.
 

Per si algú viu en una altra galaxia i encara no n’està assabentat, recordar que aquest dissabte es celebra l’esdeveniment “esportiu” de l’any, la 3ª edició de la Marató Pirata per Montserrat.
Una trobada de malats per la muntanya i del fet de correr pels seus cmins i senders.
Aquest cop serà sonada, més de 100 bojos han acceptat el repte i sortiran, cadascú al seu horari adient, per donar la volta complerta a Montserrat, 42 kms de muntanya i rauxa.
Jo per desgràcia aquest any no podré correr, però no me la penso perdre pas. De moment aquesta nit de divendres sopar pre-marató i demà al matí a verue els companys, si puc a Can MAssana i a l’arribada.

Encara hi ha places…

Tota la informació a la web del KoalaTeam, al forum dels correcats i per Twitter amb l’etiqueta #mpmontserrat.

Dissabte Montserrat farà putrum-putrum !

Quina ràbia estar lesionat el dia de la Barraques, però que hi farem !
Com ja tenia festa demanada a la feina doncs igualment cap a Viladordis. Abans de les 9 ja hi ha un bon ambient, moltíssimes cares conegudes i bon rottlo general.

La idea és veure la sortida i tirar cap al control 2  a donar un cop de mà al gran koala.
Així ho faig, tret de sortida del trabucaire i gran enveja en veure tota la tira de corredors que enfilen cap a l’ermita de la Salut…

Un cop al control, bocata i cerveses. Ja estem preparats per rebre els corredors. Els primers passen parant minímament i a mesura que van pasasnt les parades son més llargues i calmades.
Entre riures, bromes i cerveses van passant tots els corredors. N ‘hi ha alguns, a part dels koales, que s’hidraten optimàment, cervesa en ma. Uns cracks.

El bon rotllo del avituallament fa que algun corredor s’hi estigui més temps del compte i fins i tot algú s’hi troba tan bé que s’hi queda…
Vaig fer fotos de gairebé tothom:

Cursa organitzada per la botiga de material de muntanya d’Igualada X-avi, al terme d’ Orpí. Una zona totalment desconeguda per a mi i que em sorprendrà  gratament.

Anava amb la idea que seria una cosa ràpida, 13.9 kms amb desnivell… Però no pensava pas que fos tan dura i tècnica!
Al arribar a Santa Càndia ja comenten que serà tècnica i que té tots els ingredients d’una cursa de muntanya. I tan!
Som pocs participants, no crec que passem dels 80. I descobreixo que som 5 calafins! Carai, només conec en Miquel Serra. Al final de la cursa podré saludar a la resta.

Sortim en baixada però rapidament ens ensenyen el tarannà del dia. De pte amunt, pujada continuada de gairebé 2kms, de moment camí bo, es pot “correr”.
Vaig molt bé, amb forces. Pujant avanço la Lola Brusau i penso que és una bona referència.

Un cop a dalt, de cop avall, i tartera !  No pensava pas trobar una tartera així a l’Anoia! Baixem vigilant i ens passa com una cabra la Lola, ens quedem amb un pam de nas i intento seguirla. S’escapa una mica però a baix hi enllaço de nou.

Km 5, som a baix la riera, un seguit de gorgs que a la primavera han de fer goig.
En una baixada una mica tècnica, pam! em torço el turmell en un salt, uff! Un bon crec.  Merda!
Segueixo més lent, a veure si només és un ensurt i se’m passa. Que va.
Així milor no seguir, però on ho deixo ?
Al km 7 pujada impressionant. Una espècie de tallafocs per on hi puja una línea elèctrica. Dret de collons.
M’animo, perquè tot i anar tan tocat encara passo gent.
Ara ja acabo… total no sabria per on tornar i tiro endavant, més lent del que voldria però vaig fent. De fet crec que no em passa ningú.

El que queda és continu puja-baixa, corriol pel bosc de “costat” que fa mal i trams de correr. Fins a la baixada dreta final que ens porta a travessar la riera i encarar ja el poble.
Estic arribant i sento la megafonia que anima al Miquel Serra que entra llavors. Carai, o va malament o jo vaig millor del que creia!

Total : 1h47′, el 16è de la classificació general i el 13è  Sènior
La classificació. 

Super content per la classificació. Però crec que podia haver fet 5′ menys com a mínim de no ser per l’esguinç…
Llàstima.

A casa arribo amb el turmell com una pilota. La Sandra m’envena i a veure com evoluciona. Vaig totalment coix.
Diumenge que ve descarto gairebé al 100% la Barraques de Vinya, una putada. La cursa que espero amb més ganes de la temporada.Que hi farem.

Organització impecable. Molt bona feina. Circuit magnífic. Amb properes edicions crec que es pot consolidar i ferse un lloc  entre les millors. El terreny encara pot donar molt de si.

santacandi

Feia dies que la tenia al calendari com a problable, dissbte, festa a la feina i una tirada llarga que fa temps que no passo de 20km… A Navàs en Jordi Balleta me’n parla bé, doncs endavant !

La zona per on es fa no la conec de res, només en tinc alguna referència de la Cursa de la Roca Negra i d’algun comentari d’en Tamayo al facebook, és la seva zona d’entrenament…
Una mica il·lús potser, però pensava que al ser al litoral no podia ser  molt dura. El perfil dibuixa puja i baixa però fins que no ets sobre el terreny no t’en fas la idea, almenys a mi em passa…

Despertador a les 4 Am, fa mal. 1h15′ de cotxe i ja soc a la sotida.

Salutació als 4 coneguts correcats i som-hi !

A la sortida ja xispeja, les previsions no eren pas de pluja!  De nit i plovisquejant, un tram de baixada amb pedra molla és fa “difícil”. El frontal fa estona que m’avisa de poca pila però vaig tirant, espero que aguanti una horeta i es farà de  dia.
Els primers quilòmetres, últimament em passa, se’m fan llargs, durs. Mandra, poques ganes… A sobre la pluja cada cop es més present i quan portem 10 o 12 kms i  aenm pujant, cau un xàfec intens, llamps i trons a sobre, xops i terreny enfangat.

La cursa és un continu puja-baixa, ja ho tenen això les ermites que normalment les fan sobre els turons…  Vaig fent, agafant ritme, molls com anem, si parem som pell.
Passen els kms i vaig agafant ganes, motivació. Escolta

nt els cos i donant-li algun gel i recuperation va aguantant.

Km 30, punt clau. Torrelles de Llobregat. Paro 5 minuts, omplo aigua, menjo un parell de plàtans i em canvio de mitjons. Al cap de 5′ tornaran a estar xops però crec que m’anirà bé.

Surto motivat, ara els kms ja es van descontant. Ja diuen que en això de la “llarga” distància el cap hi fa molt.

Tobogans uns 10 kms fins al km 41 que hi ha la pujada més dura del dia. Corriol pel bosc amunt,  no més de 2kms però a aquestes alçades fan mal. Vaig avançant gent, pujo amb ganes i prou bé. Fa estona que vaig amb un noi de Corbera d’Ebre fent la molla.
Un cop a dalt baixada tan dreta com la pujada i encarem la última !Continuo passant corredors, 50kms pujant i baixant es noten…
Un cop a dalt pista en fals-pla on encara puc correr una mica decentment, no gaire… pensant ja en la baixada final, 3 kms que al perfil que ens han passat es preveuen  fàcils. Doncs no tan ! Un pedregar impressionant. Que hi farem.

Dissabte 3 de Setembre, a les 18:30 . És l’hora de sortida prevista per la 10ª edició de la Marxa dels 3 pics, organitada pel Centre excursionista de Navàs i que recorre els voltants del poble i que en puja a els 3 llocs més elevats: pic Sant Genís 565 m, pic de l’Àguila 530 m i pic Lladó 405 m.

És una mitja marató de muntanya: 21,3kms i 1650m de desnivell acumulats.
La idea i el repte és acabar la cursa abans que es faci fosc… A Aquestes dates abans de les 9 ja ho és i amb el dia tapat que es presenta potser abans. Per tant tenim com a màxim 2h15′ per acabarla amb tranquiliat.

Personalment no tenia pas la intenció d’anar a Navàs, vinc d’un agost pèssim en sortides i no em veia prou motivat ni “capaç” de correr més d’1 hora seguida. Feia més de 30 dies que no ho feia !
El Marc em comenta que hi està inscrit i tot i ser festa major a Calaf, tinc “permís” i m’hi escapo. A veure que passa.

Abans de la sortida, salutacions amb diversos companys, en Jordi Ballesta que no se la perd mai, en Xavi Bonastre, l’Arcadi, que ve amb la petita Fiona…
Pel que veig i comenten, el temps possible és entre 1h50 i 2h10. Doncs som-hi!

Comencem forts, de seguida puja, gairebé 4kms seguits de pujada sostinguda, corrible però dureta amb aquest ritme… Anem fent juntament amb el Marc.
Desde la sortida no baixo de 180 pulsacions… ai aquests entrenaments…
Sort n’hi ha dels nombrosos avituallaments, perfecte, cada 2 o 3kms tens aigua o isotònic per beure. Gracies !

Un cop a dalt, doncs avall. Ens avancen 4 o 5 com a cabres… amb el que costa avançar gent pujant…
Un cop a baix, anem pel segon cim, no tan llarg però potser més dret. El Marc té problemes, respiració, flao, el peu… no va bé. Li ofereixo un gel, em diu que no i que tiri.
A poc a poc me’n vaig endavant. Fem el segon cim i avall.
Ara venen 7 o 8 kms que se’m fan llarguíssims, baixada, fals pla… Falta rodatge i em costa.
Van pasant kms i em vaig animant, vaig tirant del fons que em queda i van passant a 5′/km o menys…
Del km 16 al 19 torna a pujar una mica fins a fer el 3er cim. Ja som a tocar del poble !

1km de baixada i entrem al poble, sprint final i ja hi som!

Total : 1h50′, el 51 class. general i 34 de la meva categoria. Tot un èxit ! No m’ho esperava pas.

Poc despres arriba en Ballesta i desprès el MArc i en Bonastre. L’Arcadi patirà força…
El Marc tot i estar fet pols, la panxa, peus… fa un meritòri temps : 1h56′, gairebé com l’any passat estant bé. Cal agafar la part positiva !

A mi la cursa m’ha servit per aprendre més a patir, desdel km 5 ofegat i cansat però aguantant fins al final a bon ritme. El cap ha funcionat perfecte. I veig que encara queda fons. Que duri…

La pròxima potser les 10 Ermites a Begues ??? Ja ho veurem.

El track :