Doncs per treure’m el cuquet dimarts pujo a fer la ruta més o menys, pel meu compte.
Surto de Fontalba, directe cap al Puigmal despres anar carenejant fins que me’n cansi… llavors avall cap al Santuari i retorn a Fontalba.

La ruta és fantàstica !!!
Com qui no vol al cosa els cims es van aconseguint, i en les baixades i plans es pot correr a força trams.

Passat el Puigmal faig : el petit del Segre, Segre, Finestrelles, Núria… aquí una rebrincada al turmell em fa pensar en abandonar avall. Camino una estona i sembla que recupera… continuo… Pic d’Eina, Noufonts, Noucreus. Aquí, la ruta més “clàssica” ja para, baixa cap al Santuari. Encara tinc benzina i s’ha d’aprofitar. Continuo cap al Pic de la Fossa del Gegant, Alt de les Arques, Baix de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra, Coma del Clot… i arribant al coll del Torreneules ja prou. No tinc gaire més temps…

Baixada directa cap al refugi del Pic de l’aliga, molt corrible, si les cames encara responen…

Parada al Santuari per omplir d’aigua, portava 2 litres i me’ls he fulminat. La font de Sant Gil i cap a Fontalba.

El camí de Fontalba se’m fa llarg i dret. No puja massa però ja vaig tocadet…

Arribo a Fontalba, bocata i cap a casa.

Total : 5h55′ , 29kmsi 2300+ ( de fet m’encanto a buscar 4 geocachings i el temps total és de 6h35′).

4 fotos :

Track en gpx

A les 7 i 15 ja som a sota el refugi Estasen per començar la ruta.
Pujada ràpida, només corrent als primers trams però la resta forts.
Ens presentem al coll del Verdet en 55′. Perdem 10′ buscant un geocaching, que no trobem…

Aquí per mi comença el pitjor… la grimpada fins dalt té algun tram “complicat” i en algun pas tinc els mes dubtes…

Millor del que ho recordava.

Fem cim amb 1h30′, el tram de grimpada és lent, i amb mi encara més…

Aquí perdem 20′ buscant un geocaching… al final el marc el localitza.

La baixada per la tartera de l’enforcadura també se’ns presenta millor del que esperavem, es deixa correr força trams, encara que no m’hi estalvio 3 caigudes sense més conceqüencies.

En 45′ més som de nou al refugi Lluís Estasen.
Total : 2h30′

L’últim geocaching del dia i cap a casa.

pedraforca

Estem unes 3h30′ per fer la ruta, de Can Massana a la Portella, Agulles, Portell Estret, Coll de Port, Roca foradada i can massana.

Ruta 100% recomanable, puja-baixa constant i amb les “diversions” esmentades. No apta per persones molt sensibles…

En Joan “alpenser” i el koala s’havien ofert per recollirme al camping per pujar cap a la sortida, però al final no em fa falta ja que trobo una parella d’un poble de Tarragona que estan al càmping i també hi participa ell i em porten. Gracies !

Un cop al refugi ja s’hi respira l’ambient de les bones ocasions, el bar no para de fer cafes i els grupets petant la xerrada son múltiples.
Salutacions de rigor a la colla correcats, em sembla que és “egaco” que em troba i em dona el buff oficial, gracies… i gracies al Xeix per la generositat de pujar-ne tants !

Em trobo als companys Sancli i Onti, 0-summit-0 Team
El temps passa i arriba l’hora de sortir, mandrosament ens posem en marxa.

El plantejament de la “cursa” em fa reflexionar uns moments… podria anar a trencar, amb els koales martox i albertus o anar més “tranquil” amb en sancli i l’Onti.
De fet amb la “bona forma” que portava potser hauria pogut apretar més, pero que carai, si potser ja em costarà anar més tranquil i acabarla i de fet, la tarda anterior encara tenia dubtes de si participar-hi o no… Crec que vaig fer bé de no sortir a sac, potser ara no estaria tan feliç. A més era la primera participació !

Sortim cap a Vilella trotant traquilament, anem passant els caminadors, ens atrapa i desprès ens passarà en Robert de Manresa, sort a Andorra ! Avituallament ràpid.

Acabem de baixar fins al riu de la Llosa i encarem la primera pujada forta del dia, la vall de Vallcivera, 12kms i 1000m+.
Aquí ens comencem a trobar l’Isma, ve de darrera, ha sortit tard i va com una moto a fer sub10, ens tornarem a trobar diversos cops.
Avituallament a Prat Xuïrixà i amunt !

A mesura que pugem la vall es torna molt més alpina i dura. Entrem a territori andorrà.
Arribem al coll i baixadeta fins al refugi de l’Illa i el seu llac. Aquí avituallament senzill però de gran mèrit per la organització, l’accès fins aquí és llarg i dur i amb “material” encara més.

Ara toca baixada! La vall de Madriu sencera, patrimoni de la Humanitat.Fnatàstica.
Aigua per tot arreu, de fet serà la tònica del dia, des de ben d’hora els peus xops tota la marxa…

Al “refugi” de FontVerd una sorpresa molt agradable, el crack del guido i la mireads s’han currat un avituallament “correcat”, cerveseta, fruits secs i avall, Gracies !!!
Tiro avall rapidet intentant atrapar l’Isma i el Pedro que ja havien marxat, i en un pas d’aigua, relliscada i pam!, de cul a una pedra que em fa veure les estrelles… Baixo el ritme i espero al Marc i l’onti.

S’acaba la gran baixada, km 31, la Font de la Closa, avituallament oficial i avituallament “privat” , en jordipapiol i la Nuria s’han currat una taula plena de beure i menjar. Una clara se’m posa perfecta, gracies !!!

Fem parada una mica més llarga, l’Onti es posa compeed al peu i aprofitem per canviar mitjons.Un luxe però que dura poc, en 10 minuts tornen a estar xops…

Continuem. Ara ens queden 2 kms de “baixada” fins la carretera on començarà la part més “heavy” de la marxa.
L’onti no té el seu millor dia, el genoll l’ha tingut parat 2 mesos i s’ho nota, anirem fent plegats fins la carretera.

A baix, amb el seu permís i com em sento bé, marxaré sol cap amunt.

Arriba la temuda pujada a Perafita, gairebé 1400m+ en menys de 8km…
L’encaro amb fermesa, encara tinc forces guardades i fins i to m’ho passo bé !

Els pals que fins ara m’havien fet una mica de nosa, aquí ajuden i molt, la càrrega de bessons i cuadríceps es redueix i això es nota.
Vaig passant gent continuament, algun força tocat assegut al voral. Animat aribo al refugi, km 38, avituallament ràpid, agafo aigua i amunt que ja queda poc.

La vall s’obra molt, prats esplèndits, llàstima de la “pressa”. Aqui vaig bastant sol i el camí no està clar. de fet es pot fer per on es vulgui, sempre intentant no marxar gaire de la vista del coll, últim esforç i al cap. 2575m.

Tornem a ser a la Cerdanya catalana. km 40, 11 més en “baixada” i enllestit.
Començant a baixar atrapo al Pedro, pensava que amb ell anava l’Isma però no, em diu : va com una moto !
El Pedro m’anima a apretar una mica, jo anava darrera seu tranquil, el meu esperit competitiu no està gaire desenvolupat.

Li faig cas, baixant em deixo anar una mica i m’ho passo pipa al corriol que baixa fins al refugi de la Pera. Un got de CocaCola i continuo. Aquí vaig amb una noia que li diuen que va 3ª.

Sortint del refugi ens perdem, jo, la noia i un altre noi tirem per la pista… es veu que haviem de baixar per corriol pel mig del bosc. Ens n’adonem potser un km desprès i em de tallar pel mig del bosc a buscar el camí correcte, perdem una estona tonta.

Tornem a ser a una pista, 2 o 3 kms de pla que matxaquen molt. Lluny veig 3 corredors, un sembla l’isma, passet a passet els redueixo espai i hi enllaço. Continuem junts fins ja ben entrat l’últim corriol que ens porta a Cap de Rec, uns 2kms pel mig del bosc ben macos, si no fos pel cansament acumulat…
L’Isma es despenja una mica i tiro amb un dels seus acompanyants.

Entrant als primers prats de Cap de Rec veig els nens i la sandra jugant, ei, han pujat!!!
Arribada “triumfal”, els nens orgullosos del papa… que li cau la baba

Finalment 9h00′.
En Marc i l’Onti crec que arribaran uns 50′ desprès. Un plaer com sempre compartir kms !!!

Diploma, bocata, xerradeta i cap al càmping. Encara queda tarda i idiumenge per fer excursioneta, animalets, geocahings… total que descans poc… però feliç!

Per acabar, felicitar als organitzadors bona feina!
Al martox, deixant el llistó ben alt per properes edicions !
A l’Isma, sub10 i gairebé sub9 i tot !
i a tots els correcats i koales que fan que l’ambient a vegades massa serios d’aquestes sortides es capgiri totalment.

I sobretot, al Guido, mireiads, jordipapiol i Núria : MOLTES GRACIES

Les fotos :

Més fotos :
koales
Avi Mena
Helen
Nil’s
Jordipapiol

Per acabar, només un comentari de les bambes, gairebé les estrenava i un 10 ! Les LaSportiva WilCat, molt còmodes, cap problema d’adherencia. Recomanades 100%.

Track

Feia temps que no correia una cursa de 10 km i en 2 setmanes n’han caigut 2 !

El cap de setmana que treballo, normalment és impossible participar en alguna cursa, però al ferse prop de la feina i en horari de tarda, m’ho puc compaginar. A correr, dutxa i a treballar.

La cursa d’Abrera no és una cursa de 10km “normal”, son 2 voltes de 5km al mateix circuit i que precisament no és pla, hi ha 3 pujades dures.
El plantejament inicial era de conservar… no és plan de matxacarme com la setmana passada… però ja se sap que costa, l’esperit competitiu és inevitable.

De fet la sensació durant la primera volta era de conservar, però la pujada del km 4 al 5 s’ha fet dura…
Al acabar la primera volta, m’atrapa en Bonastre, fem 22′, si poguessim doblar seria un molt bon resultat.

Se m’en va. El veig davant meu però no intento seguirlo. Intento controlar el ritme, crec que el final se’m farà dur…

Aguanto prou bé la segona volta, fins i tot a la pujada llarga del km 3,5 al 4,5 puc apretar una mica i passar 7 o 8 corredors.
A dalt al pla enllaço amb el Bonastre, anem ben contents pel bon paper que estem apunt de fer… al final fins i tot entrem esprintant, em treu uns metres…

Total : 44’17s , el 78è de la general.
Pel “desnivell” de la prova és un temps que no m”esperava pas. Força satisfet.

Al final salutació a en Granadero, ha fet 2on, felicitats ! Anava 1er però m’explica que s’ha confiat i al final l’ha avançat en Roger Campoy.  Una experiència més…

Ara a descansar per la  Cap de rec de dissabte…

Anem seguint aproximadament la ruta de la cursa però al inrevès, fem 3 pujades “totals” que ens permeten fer més de 800 m+ de desnivell, que per la zona que ens movem, no està gens malament…

Infinitat de corriols, alternatives múltiples… surten camins, caminets i senders per tot arreu… una mina !

El corriol de baixada cap al camp de futbol, que travessa la carretera per un vell túnel, impressionant.
Al final, 1h40′ que ens passen volant. Com sempre en Miquel parlant pels colzes, fins i tot a les pujades més dures i jo intentant aguantar el “tipo” amb la llengua fora…

Hi torno ben aviat !

El track al wikiloc

Track

Una cursa de 10km a l’any no fa mal. Bé, una mica sí…
Desde feia un any no correia una cursa de 10 km a tope, les 2 últimes que he fet he anat amb la Sandra al seu ritme i gaudint de la cursa. De fet és més divertit.

Fins la sortida no decideixo el plantejament de la cursa, puc anar amb la Sandra a intentar fer 55′, puc anar amb els 2 Enrics a fer uns 50′ o bé puc apretar les dents i tirar a veure on és el límit.
Decideixo l’última opció, em sento bé. Faré 2 o 3 kms a verure que tal, desprès veig si continuo apretant o paro a esperar. No es plan de matxacarme molt per no fer menys de 45′…

Al matí ha plogut i amb la fresqueta s’està de conya per correr, desprès ja apretarà el sol i a mitja cursa es nota.

Surto fort, de fet massa. Et deixes portar per l’ambient i et llences. Primer km a 3’55 ! així no n’aguanto ni 3 de kms.Afluixo.

La resta, fins al final, a 4’15-4’20. Apretant les dents però no molt forçat. Les pulsacions, però disparades, crec que no baixo de 180…
Al final, objectiu complert, millor marca personal… baixo 1 minut del meu rècord, també de la mateixa cursa i torno a comprobar que això no es “lo meu”, de fet no he disfrutat gaire de la cursa, sort del temps final que potser compensa… Massa “ràpid”, stressat, pendent del crono…
Però bé, un cop l’any val la pena veure en quin estat et trobes.

Total : 41’46s, 73è de la general i 55è de la categoria.

Arriba la Sandra, prou satisfeta, uns 56′ i només patint l’últim km.
Els “Enrics”, uns 51′, portaven 2 curses en menys de 12 hores, i l’anterior havia estat la del Mosquit amb l’escavetxina general fruit de la calor.

Les classificacions

Quan s’acaba la cursa dels “grans” toca els cracks… Curses infantils !
L’Èric i el Jan fan un paperàs en les seves curses, de p4 i babies respectivament. Fan tots dos un meritòri segon lloc… almenys algú de la família “rasca” algun podi

Es munta una crono-escalada al cim del Puiventòs, o creu de Saba, passant per Sant Salvador de les Espases, punt mig del recoprregut, on hi retornarem per fer una barbacoa estil koala, és a dir : molta teca i molt líquid de diversa graduació…

A aquestes alçades de temporada la gent ja va molt carregada… o això sembla, o potser es guarden…. però el fet és que “només” 6 personatges ens presentem a la sortida per fer la crono. Al punt mig, a l’ermita, hi ha almenys una desena “d’animadors”.

La crono, perfecta, el lloc fantàstic, gran descoberta.100% corriol, dur, força dur. La primera part dreta dreta i amb la calor que fa costa…
A Sant Salvador de les Espases, la claca ! gracies companys ! un parell de glops de Voll-Damm i continuo amunt.

La segona part encara és millor, corriol preciòs en puja-baixa on es pot correr bé i recuperar una mica l’alè.
Personalment em sorprenc del ritme que porto, per un dia em sento fort, molt bones sensacions… que duri !

A dalt 42’30s i no molt “tocat”.
Seguidament arriben la resta de “valents” l’ Oscar, vikingo, en Pedro, en Carles i l’Alba. L’Orzo que havia començat a baix, es queda a Sant Salvador de les Espases i en Vicente que pujava caminant també.

Tornem a Sant Salvador recollint les cintes de marcatge.

A Sant Salvador, barbacoa a tope en familia. Quina gresca, fantàtic ! Gracies nois !

Gairebé a les 12 marxem els últims, tot recollit i cap a casa. Baixo amb en bodi de “xaxara” amb el frontal i dubtant a estones de si snem pel camí correcte.

Gran jornada “lúdico-festiva”. Segur que n’hi hauran més i per poc pue pugui no hi falto !

Totes les fotos

Video arribant al cim

Track

Tothom hi es convidat !
Més informació al seu loc web : aquí

Dijous a les 4 AM ( això fa mal! ) recullo al Marc, l’Onti i el Jordi a Manresa i cap al Prat, avió cap a Salònica via Munich.
Els 2 vols perfectes.

Arribem a Salònica al migdia, cotxe de lloguer i cap a Litochoro, el “Chamonix de Grecia”…

Ens allotjarem, a l’alberg “Summit zero“, ens reben amb els braços oberts, recomanable 100%. El noi que el porta, crec que es diu Periklis, ens dona consells, assessora… un 10 !

Tarda per fer un petit reconeixement del terreny i sobretot per marcar el lloc de sortida. Localitzem la platja, el tram fins a Litochoro i el començament del E4, el sender europeu que haurem de seguir per tot “l’Enipea canyon”.
Constatem que el track curradíssim de l’Onti és impecable

Sopar ben d’hora i a descansar.

A les 2AM de peu. Un café que ens prepara en Periklis que ve de festa i sortim.

A les 2:50 AM ens posem en marxa. Ja plou, però amb poca força…

Sortim ben animats, bon ritme, els primers kms son de pista i asfalt fins al poble. Ara ja plou de valent, ens posem els pantalons impermeables, ( gracies Onti…) i entrem a Litochoro.

Creeum tot el poble i entrem al parc del Mont Olimp, aquí agafarem el sender E4 que ja gairebé no s’abandona fins al cim.
Portem 1h10′ i anem xops ! L’aiguat és fort i va calant.

Aquí comença la ruta en sí, sender espectacular, de dia ha de ser fantàstic i sense pluja encara més…
Anem avançant pel sender, els primers quilòmetres “maltracten” bastant ja que no es guanya nivell, més aviat se’n perd més del que es puja…
Entre la forta pluja continua, el fet de perdre nivell i dubtar un parells de cop de la ruta a seguir i retorcedir entre la nit i l’aigua van fent que la moral i la força vagi minvant…

El sender va passant a banda i banda del riu enipea 3 o 4 cops per ponts de fusta espectaculars.
Ara la pujada ja és més directa i anem guanyant alçada a poc a poc.
Arribem a la capella de Agio Spilaio, a recer de la pluja, valorem la situació… no gaire engrescadora, jo personalment vaig tocat de moral i fisicament… molt moll i fred. Veig del tot inviable fer cim, però hi ha l’esperança de que pari de ploure i la sortida del sol ens escalfi…

Continuem uns 30′ més amunt, cap al monestir de Agios Dionysios, en un dubte del camí arribem a la cascada d’enipea, on el camí s’acaba. Aquí porto les coordenades d’un geocaching i ens entretenim en buscarlo. Ens costa més del compte, el trobem i fem “reunió”.

Els ànims estan molt baixos, amb el temps que hem necessitat per arribar fins aquí veiem impossible fer la ruta sencera… la pluja que ens cau aquí, al cim és neu i si continuem molt amunt, malgastant forces, el retorn pot ser patètic… Anem a més justos de roba de recanvi, només ens queda per “gastar” la roba que portem pel fred del cim…
Anar molt més amunt, xops com anem, amb el fred que pot fer-hi és fins i tot perillòs i poc recomanable.
Podiem haver gastat “l’últim cartutx” de roba i tirar una mica més amunt, però amb molt poques possibilitats de fer gran cosa més. És la meva opinió personal, crec que els companys més o menys estaven igual.

A en Jordi és el que li costa més renunciar, decidim que tira una mica més munt, se sent bé i creu que val la pena intentar fer més. Estarem en contacte amb ell i el pujarem a buscar amb cotxe si fa falta.
Despedida i baixem amb en Marc i l’Onti.

Parada llarga a la capella, canvi total de roba, jo hem canvio fins i tot de calçotets !, vaig xop !
Amb el canvi de roba és una altra cosa, que bé !

L’ alegria dura poc… aviat tornem a estar empapats, ara bé, ja no tenim tan fred.

En unes 3 hores baixem fins a la platja, pel camí constatem el trencacames de l’inici del sender, guanyant i perdent nivell continuament, es fa “durillo”.

Quan arribem al cotxe, ens truca el Jordi que és a Litochoro. A litochoro ??? Resulta que ha pujat un parell de quilometres més, fins a Prionia, ha vist el panorama ple de neu dels cims i ha tirat avall directament per la carretera. L’anem a buscar i cap a l’alberg.

Tarda de café, compres i una mica de turisme i nit de sopar de despedida amb peix i retsina.

A dormir poc, última matinada per agafar el cotxe fins a Salònica i a l’aeroport. Vol a Barcelona via Atenes i fi de la sortida.

Les conclusions : amb les condicions meteorològiques tan adverses era gairebé impossible realitzar la sortida íntegra, però amb les sortides llàmpec que fem, tenim aquest risc, si disposessim de més dies tindriem millors oportunitats per fer-ho.
El lloc és excepcional, preciós! tot i el mal temps varem poder apreciar la bellesa extrema que pot oferir.
Encara crec que la ruta és factible, dura però realitzable tal com estava plantejada, amb bon temps, això si.
Per tant : QUEDA PENDENT !, i no és dir per dir…

Totes les fotos

Links :
Management Agency of Olympus National Park
Summit Zero Refuge/Hostel
Meteo
El track