M’apunto al projecte d’en Marc de fer tot el camí de Sant Jaume català, per trams. Ja té fet del Port de la Selva a Montserrat, doncs continuem des d’aquí.
Desprès de deixar un cotxe a Cervera per poder tornar, ens presentem a les 8 a Montserrat  per començar la ruta. Intentarem fer 2 trams, fins a Cervera, 65kms.

El pròposit és el de seguir el recorregut “oficial”. Hi ha algun tram poc ciclable però el farem a peu. Gairebé només son uns centenars de metres de Can Massana cap a Sant Pau de la Guardia.
A Castellolí ja agafem asfalt que no deixarem fins La Panadella…

Desprès tram ràpid fins a Sant Pere dels Arquells on trobem el “regalet” de la jornada. Enlloc de seguir la pista principal, ens desviem per agafar un bon tros de corriol molt maco. Encara que quan portem 3h30′ de marxa ja costa…

Final d’etapa, Cervera, 4h15′.

Cotxe i cap a Montserrat. A casa a descansar que a la nit treballem…

Track

Ja fa 3 mesos que no puc còrrer !
Semblava un esguinç de turmell “normal” i que en 15-20 dies podria tornar a l’activitat però no ha estat així.

La cosa es va complicar quan desprès de baixar l’hematoma del turmell es va veure que també estava afectat el tibial i  l’astràgal.
Lenta rehabilitació, que espero estigui arribant a la seva fi. Encara em fa mal, no puc correr però sembla que poc a poc va millorant.

No he estat parat, però. En bici no em molesta, no hi ha impacte que és el que em fa mal. Doncs a fer bici!
Moltes sortides en BTT per asfalt o terra, de més o menys duresa i quilometratge que espero em permetin no perdre del tot la forma, ja ho veurem.
 

Per si algú viu en una altra galaxia i encara no n’està assabentat, recordar que aquest dissabte es celebra l’esdeveniment “esportiu” de l’any, la 3ª edició de la Marató Pirata per Montserrat.
Una trobada de malats per la muntanya i del fet de correr pels seus cmins i senders.
Aquest cop serà sonada, més de 100 bojos han acceptat el repte i sortiran, cadascú al seu horari adient, per donar la volta complerta a Montserrat, 42 kms de muntanya i rauxa.
Jo per desgràcia aquest any no podré correr, però no me la penso perdre pas. De moment aquesta nit de divendres sopar pre-marató i demà al matí a verue els companys, si puc a Can MAssana i a l’arribada.

Encara hi ha places…

Tota la informació a la web del KoalaTeam, al forum dels correcats i per Twitter amb l’etiqueta #mpmontserrat.

Dissabte Montserrat farà putrum-putrum !

Quina ràbia estar lesionat el dia de la Barraques, però que hi farem !
Com ja tenia festa demanada a la feina doncs igualment cap a Viladordis. Abans de les 9 ja hi ha un bon ambient, moltíssimes cares conegudes i bon rottlo general.

La idea és veure la sortida i tirar cap al control 2  a donar un cop de mà al gran koala.
Així ho faig, tret de sortida del trabucaire i gran enveja en veure tota la tira de corredors que enfilen cap a l’ermita de la Salut…

Un cop al control, bocata i cerveses. Ja estem preparats per rebre els corredors. Els primers passen parant minímament i a mesura que van pasasnt les parades son més llargues i calmades.
Entre riures, bromes i cerveses van passant tots els corredors. N ‘hi ha alguns, a part dels koales, que s’hidraten optimàment, cervesa en ma. Uns cracks.

El bon rotllo del avituallament fa que algun corredor s’hi estigui més temps del compte i fins i tot algú s’hi troba tan bé que s’hi queda…
Vaig fer fotos de gairebé tothom:

Cursa organitzada per la botiga de material de muntanya d’Igualada X-avi, al terme d’ Orpí. Una zona totalment desconeguda per a mi i que em sorprendrà  gratament.

Anava amb la idea que seria una cosa ràpida, 13.9 kms amb desnivell… Però no pensava pas que fos tan dura i tècnica!
Al arribar a Santa Càndia ja comenten que serà tècnica i que té tots els ingredients d’una cursa de muntanya. I tan!
Som pocs participants, no crec que passem dels 80. I descobreixo que som 5 calafins! Carai, només conec en Miquel Serra. Al final de la cursa podré saludar a la resta.

Sortim en baixada però rapidament ens ensenyen el tarannà del dia. De pte amunt, pujada continuada de gairebé 2kms, de moment camí bo, es pot “correr”.
Vaig molt bé, amb forces. Pujant avanço la Lola Brusau i penso que és una bona referència.

Un cop a dalt, de cop avall, i tartera !  No pensava pas trobar una tartera així a l’Anoia! Baixem vigilant i ens passa com una cabra la Lola, ens quedem amb un pam de nas i intento seguirla. S’escapa una mica però a baix hi enllaço de nou.

Km 5, som a baix la riera, un seguit de gorgs que a la primavera han de fer goig.
En una baixada una mica tècnica, pam! em torço el turmell en un salt, uff! Un bon crec.  Merda!
Segueixo més lent, a veure si només és un ensurt i se’m passa. Que va.
Així milor no seguir, però on ho deixo ?
Al km 7 pujada impressionant. Una espècie de tallafocs per on hi puja una línea elèctrica. Dret de collons.
M’animo, perquè tot i anar tan tocat encara passo gent.
Ara ja acabo… total no sabria per on tornar i tiro endavant, més lent del que voldria però vaig fent. De fet crec que no em passa ningú.

El que queda és continu puja-baixa, corriol pel bosc de “costat” que fa mal i trams de correr. Fins a la baixada dreta final que ens porta a travessar la riera i encarar ja el poble.
Estic arribant i sento la megafonia que anima al Miquel Serra que entra llavors. Carai, o va malament o jo vaig millor del que creia!

Total : 1h47′, el 16è de la classificació general i el 13è  Sènior
La classificació. 

Super content per la classificació. Però crec que podia haver fet 5′ menys com a mínim de no ser per l’esguinç…
Llàstima.

A casa arribo amb el turmell com una pilota. La Sandra m’envena i a veure com evoluciona. Vaig totalment coix.
Diumenge que ve descarto gairebé al 100% la Barraques de Vinya, una putada. La cursa que espero amb més ganes de la temporada.Que hi farem.

Organització impecable. Molt bona feina. Circuit magnífic. Amb properes edicions crec que es pot consolidar i ferse un lloc  entre les millors. El terreny encara pot donar molt de si.

santacandi

Feia dies que la tenia al calendari com a problable, dissbte, festa a la feina i una tirada llarga que fa temps que no passo de 20km… A Navàs en Jordi Balleta me’n parla bé, doncs endavant !

La zona per on es fa no la conec de res, només en tinc alguna referència de la Cursa de la Roca Negra i d’algun comentari d’en Tamayo al facebook, és la seva zona d’entrenament…
Una mica il·lús potser, però pensava que al ser al litoral no podia ser  molt dura. El perfil dibuixa puja i baixa però fins que no ets sobre el terreny no t’en fas la idea, almenys a mi em passa…

Despertador a les 4 Am, fa mal. 1h15′ de cotxe i ja soc a la sotida.

Salutació als 4 coneguts correcats i som-hi !

A la sortida ja xispeja, les previsions no eren pas de pluja!  De nit i plovisquejant, un tram de baixada amb pedra molla és fa “difícil”. El frontal fa estona que m’avisa de poca pila però vaig tirant, espero que aguanti una horeta i es farà de  dia.
Els primers quilòmetres, últimament em passa, se’m fan llargs, durs. Mandra, poques ganes… A sobre la pluja cada cop es més present i quan portem 10 o 12 kms i  aenm pujant, cau un xàfec intens, llamps i trons a sobre, xops i terreny enfangat.

La cursa és un continu puja-baixa, ja ho tenen això les ermites que normalment les fan sobre els turons…  Vaig fent, agafant ritme, molls com anem, si parem som pell.
Passen els kms i vaig agafant ganes, motivació. Escolta

nt els cos i donant-li algun gel i recuperation va aguantant.

Km 30, punt clau. Torrelles de Llobregat. Paro 5 minuts, omplo aigua, menjo un parell de plàtans i em canvio de mitjons. Al cap de 5′ tornaran a estar xops però crec que m’anirà bé.

Surto motivat, ara els kms ja es van descontant. Ja diuen que en això de la “llarga” distància el cap hi fa molt.

Tobogans uns 10 kms fins al km 41 que hi ha la pujada més dura del dia. Corriol pel bosc amunt,  no més de 2kms però a aquestes alçades fan mal. Vaig avançant gent, pujo amb ganes i prou bé. Fa estona que vaig amb un noi de Corbera d’Ebre fent la molla.
Un cop a dalt baixada tan dreta com la pujada i encarem la última !Continuo passant corredors, 50kms pujant i baixant es noten…
Un cop a dalt pista en fals-pla on encara puc correr una mica decentment, no gaire… pensant ja en la baixada final, 3 kms que al perfil que ens han passat es preveuen  fàcils. Doncs no tan ! Un pedregar impressionant. Que hi farem.

Dissabte 3 de Setembre, a les 18:30 . És l’hora de sortida prevista per la 10ª edició de la Marxa dels 3 pics, organitada pel Centre excursionista de Navàs i que recorre els voltants del poble i que en puja a els 3 llocs més elevats: pic Sant Genís 565 m, pic de l’Àguila 530 m i pic Lladó 405 m.

És una mitja marató de muntanya: 21,3kms i 1650m de desnivell acumulats.
La idea i el repte és acabar la cursa abans que es faci fosc… A Aquestes dates abans de les 9 ja ho és i amb el dia tapat que es presenta potser abans. Per tant tenim com a màxim 2h15′ per acabarla amb tranquiliat.

Personalment no tenia pas la intenció d’anar a Navàs, vinc d’un agost pèssim en sortides i no em veia prou motivat ni “capaç” de correr més d’1 hora seguida. Feia més de 30 dies que no ho feia !
El Marc em comenta que hi està inscrit i tot i ser festa major a Calaf, tinc “permís” i m’hi escapo. A veure que passa.

Abans de la sortida, salutacions amb diversos companys, en Jordi Ballesta que no se la perd mai, en Xavi Bonastre, l’Arcadi, que ve amb la petita Fiona…
Pel que veig i comenten, el temps possible és entre 1h50 i 2h10. Doncs som-hi!

Comencem forts, de seguida puja, gairebé 4kms seguits de pujada sostinguda, corrible però dureta amb aquest ritme… Anem fent juntament amb el Marc.
Desde la sortida no baixo de 180 pulsacions… ai aquests entrenaments…
Sort n’hi ha dels nombrosos avituallaments, perfecte, cada 2 o 3kms tens aigua o isotònic per beure. Gracies !

Un cop a dalt, doncs avall. Ens avancen 4 o 5 com a cabres… amb el que costa avançar gent pujant…
Un cop a baix, anem pel segon cim, no tan llarg però potser més dret. El Marc té problemes, respiració, flao, el peu… no va bé. Li ofereixo un gel, em diu que no i que tiri.
A poc a poc me’n vaig endavant. Fem el segon cim i avall.
Ara venen 7 o 8 kms que se’m fan llarguíssims, baixada, fals pla… Falta rodatge i em costa.
Van pasant kms i em vaig animant, vaig tirant del fons que em queda i van passant a 5′/km o menys…
Del km 16 al 19 torna a pujar una mica fins a fer el 3er cim. Ja som a tocar del poble !

1km de baixada i entrem al poble, sprint final i ja hi som!

Total : 1h50′, el 51 class. general i 34 de la meva categoria. Tot un èxit ! No m’ho esperava pas.

Poc despres arriba en Ballesta i desprès el MArc i en Bonastre. L’Arcadi patirà força…
El Marc tot i estar fet pols, la panxa, peus… fa un meritòri temps : 1h56′, gairebé com l’any passat estant bé. Cal agafar la part positiva !

A mi la cursa m’ha servit per aprendre més a patir, desdel km 5 ofegat i cansat però aguantant fins al final a bon ritme. El cap ha funcionat perfecte. I veig que encara queda fons. Que duri…

La pròxima potser les 10 Ermites a Begues ??? Ja ho veurem.

El track :

La única cursa d’aquest mes d’agost va ser la Duatló de Prats de Rei, duatló en familia, no crec que arribessim a 50 participants.
És la única Duatló on m’atreveixo a participar, el nivell no és molt alt i el circuit és senzill.
Es tracta de fer 5kms corretn i 7 en BTT per pista molt bona, res de tècnic, trialeres, etc…

La meva bici està feta pols per tant faré servir la de la Sandra, talla S, ja tinc excusa per si les coses van malament..

Un luxe poder anar a una cursa sortint desde casa en bici, Prats de Rei està a 6kms en baixadeta i aprofito per provar la bici i les cames, que fa dies que no es mouen gaire.
Només arribar ja hi ha força ambient, molt més que l’any passat, la pluja potser va espantar uns quants.

La cursa és un sprint llarg. El primer km corrent és pels carrers del poble, a tope, per sota de 4′/km. Ofegat : -) Despres ja puja una mica, el ritme baixa per força fins que un cop dalt ja baixa i planeja fins al poble. En uns 20′ està llest el tram de correr.

Agafo la bici ràpi i el canvi em v bé, força còmode i amb força.
La sortida del poble en BTT és en lleugera pujada, avanço molta gent, crec que 7 o 8 com a mínim, vaig molt còmode.

Em sorpren avançar al gran Francesc Llobet, la bici se li està atragantant, si el tram de correr hagúes estat més llarg segur que em treu un avantatge considerable.

Tret d’algun punt de terra relliscosa, la part de BTT és ràpida i fàcil. Plat gran i entrada al poble a tope, que m’estan recuperant terreny!

Total : 35′, el 13è de la classifiació. Contentíssim !
L’any passat, amb 37′ vaig fer 7è. Evidència que el nivell va pujant.

L’any que ve a tornar-hi !

El Marc em va comentar fa temps que havia descobert aquesta cursa i ens hi varem apuntar dels primers. Mai havia pujat aquest cim ( deu ser dels pocs que li quedaven…)

Divendres la cosa no pintava massa bé, dijous varem fer sopar de veïns i va tenir repercussions… em llevo fet pols, estomac, cap… resaca ? Potser si… A la tarda, però no milora gaire la cosa, fins i tot crec que tinc febre. Parlo amb el Marc i li dic que gairebé segur que no pujo…

Com ja tinc al cap que no hi vaig, al vespre sortim, festa infantil i sopar posterior. Fins i tot acabem al pub. Total al llit a gairebé a la 1…
El despertador sona a les 5 .No sé com, però em llevo. Per inercia, em vesteixo, agafo la motxilla i al cotxe.
Mentres vaig pujant cap a Tremp, vaig despertant i estic apunt de girar cua més d’un cop. Decideixo anar tirant, si fa falta no prenc la sortida però ara ja, m’hi arribo.

A Cabdella ja hi ha moviment, potser això i l’arribada del Marc amb el Toni Bertran em donen una mica d’ànims.
Em desanima una mica veure el meu dorsal… el 061.. espero que no sigui premonitori del telefon que hauré de marcar…

El Marc arrosega encara problemes amb la fascitis i intenarem sortir tranquils. Això costa, perquè un cop en marxa…
Doncs sortim, a veure que passa, si cal pararem.

Com sempre, un cop arrencats ens animem. El Toni no el veiem més. Nosaltres anem fent, correm perquè gairebé ja no ho podrem fer més.
Ens posem en fila india un cop creuem la carretera i enfilem les primeres rampes.
Vaig marcant el pas i el marc enganxat darera.

Anem guanyant alçada i passem gent. Em sento prou bé !
El Marc es queda darrera un grupet que avanço i em diu que tiri. Vaig fent, avançant corredors, no per ritme més alt sinó perquè m’agobia una mica si vaig molta estona veient els mateixos peus…
El Marc em té sempre ala vista una mica més amunt.

Això puja fort ! Pel dret. El camí va fent llaçades en zigzag però no em fem ni una, anem recte amunt.
Sort dels pals !

En 45′ arribo a la cabana dels pastors, 2150m, en portem 730+, la meitat. Aquí acaben els juvenils. Avituallament i amunt!
Vaig força animat i en algun fals pla encara corro.

Avanço una noia i em saluda. Soc fatal per les cares… És la Eli de les Coromines! Va concentrada per baixar de la hora 45′ de l’any passat. Ja tinc un temps de referència. Ànims i continuo.

Hi ha un tram de boira on costa seguir les fites de la organització, sort que dura pocs minuts i es torna a obrir. Davant tenim la canal que ens portarà al cim. Deuen quedar uns 400m+
Mentre ens aproximem a la canal, uns crits ens alerten de pedres. Baixen 4 o 5 rocs impressionants. Hi ha un noi a mitja canal que té sort de no rebre un impacte… Una mica acollonits ens hi enfilem. Ben bé eren pedres de la mida d’un pilota de handbol…
Tinc un moment de debilitat. Pujo fa estona a 175 pulsacions i el cap em fa mal… Paro uns segons i em prenc un gel. Aigua i amunt!

El tram final té alguna grimpadeta sense massa dificultat i cim! La gent que ja ha arribat animen força, gracies !
1h30′ ! Millorant amb escreix les espectatives, de fet les espectatives fa unes hores eren de quedarme al llit…
En Toni ha arribat fa 5′ i el Marc arriba 5′ desprès.
Petit avituallament, ens abriguem i avall.

La baixada molt tranquila, tret d’un bon ensurt d’una vaca emprenyada que ens amenaça desafiant
Anem xerant amb la Eli i el Marc, batalletes, pròximes curses…

A les 12 al cotxe. Pitant cap a casa. Content i satisfet. Sort que he vingut!

El track:

vertical_cabanera

Primer va pujant moderadamsnet, encara es pot correr, però de cop enfilem la serra verticalment, pel dret, encarant directament el primer cim, el Gespeguera, a 2331m. en 8km hem pujat 900m+.

Un cop a dalt, torno a correr, fa fresca i cal escalfarse. primer faig un avantcim i desprès ja el sostre de la serra, i del Solsonès, el Pedró dels 4 Batlles, 23387m.

Fa molt fred, son només les 8 del matí… Porto 2 hores
4 fotos ràpides, restableixo un Geocaching de l’amic Ramon Catalan i avall !

Vaig perdent alçada fins la zona de la Bofia del Port del Compte, i despres cal recuperar alçada per fer el cim del Querol o Puig de les Morreres, 2212m. 40′ més.

Ara toca baixar a Coll de Jou. El track que porto ho fa per la tartera de les Morreres, des del cim del Querol fa por… Busco la manera de baixar fins on comença la tartera i un cop allà, impressiona. Em reben uns cabirols que van derrapant. Si ells patinen, mare meva jo…

Començo a baixar i començo a agafar confiança, desprès d’alguna patinada inicial vaig agafant el control i fins i tot ho disfruto. Intentant buscar la zona de pedres més petites es pot baixar molt ràpid. La tartera del Pedraforca algun dia devia estar plena de pedres com aquesta…

Ha sigut prou divertit. En 20′ baixo els 600m de desnivell de la tartera.
10′ més, al cotxe i cap a casa. A les 10 del matí soc a Calaf amb el dia per davant…

Més fotos

El track d’avui :

colldejou_padro_querol_colldejou