En Mirabet, del forum dels compnys de La Torre de Mossen Homs, grup d’entrenament “peculiar” ( fan una sortida cada dissabte de 8 a 9 del matí de tots els nivells http://www.mossenhoms.be/ ), va programar una de les seves sortides pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és un gran coneixedor de la zona, no en va és fill de Mura…
L’anunci deia clarament : “Recorregut de dificultat ALTA”
Doncs m’hi apunto !
No he estat mai al parc de Sant Llorenç i que millor que una estrena “dura”.
Desprès d’uns darrers dies empiocat i d’una última nit pèssima, no tenia gens clar el fet de poder assistir-hi. Al final la il·lusió i sobretot l’empenta de la Sandra fora del llit em fan decidir d’anar-hi. Gracies !
A les 6:40 recullo l’Isma a Sant Joan de Vilatorrada i cap a Mura.
Desprès de 45′ de carretera de curves, arribem a l’hora prevista, les 7:30′ al lloc de sortida, a l’Alzina del Sal·lari.
Ja han arribat els demès “participants”, l’organitzador Mirabet, en Carles, en Robert i en Javi i el seu gos.
Aviat ens posem en marxa, de seguida entrem en calor, anem cap a la font dels Traginers pels graons de Mura, cap a la Coma d’en Vila i l’Alzina Bonica, espectacular ! Visitem les balmes i els pins cargolats i baixem cap a la casa espectacular del Puig de la Balma, per continuar baixant fins al poble de Mura.
Hem salto molts indrets, però la informació del Mirabet és extensíssima !
Despres de Mura i la seva font de l’era decidim no tornar pel cim del Montcau, com era previst en principi ( Mirabet, queda pendent…) sinó pel Pujol del Llobet i la Falconera.
Volem “estalviar” una mica, ja que en Javi va tocadet i desprès és en Carles qui també té una “pàjara” important.
Anem pujant els 500m+ de desnivell en 6kms que ens acaben de posar a lloc. El primer tram força dur, desprès es “civilitza” una mica.
Anem fent reagrupaments per no deixar els “tocats” endarrera i finalment pel cami vell de la Mata tornem a ser al lloc de sortida.
Al meu Garmin li surten : 23kms, +1000 -1100 de desnivell i 4h08′.
Una sortida perfecta, el lloc, la gent, el temps, un 10 !
A la pròxima sortida d’en Mirabet aconsello apuntars-hi a tothom que pugui, poca gent es deu coneixer tan bé el territori. Tenim pendent un MontCau-la Mola-Mura o amb qualsevol de les seves variants.
Totes les meves fotos
Read the rest of this entry »
No sé quan temps feia que no sortiem amb el Marc, mesos hem sembla…
Avui per fi ho hem pogut tornar a fer.
Entre la feina amb horaris incompatibles i que ell preparaba la marató de Florència ( per cert, felicitats, crack !) ens era impossible de fer la sortideta que un temps va ser molt habitual.
Desprès de triar i remenar tracks per la sortida d’avui, ens decidim per un proper i no molt dur, el Marc arrastra una fascitis plantar molt molesta…
Farem el PR 197, el sender del Riu calders, 25kms i 700-+ de desnivell.
Sortim de Calders i ens ho prendrem amb calma, tenim moltes batalletes i projectes per explicar i anem fent via mentre no callem ni un moment !
El recorregut és de veritat molt maco, pensava que seria molt més pista, i gairebé no es trepitja.
La senyalització és força bona i fins i tot hi ha desviaments a llocs interessants.
Comencem baixant cap a la cova del cargolaire per corriol, font de comelles, font de bellveí, i anem travessant per diferents llocs el riu Calders, alguns passos amb més dificultats que altres. Al final en un pas “impossible” ens descalcem per creuarlo, l’ aigua freda ens reviscola les cames… 
Passem el desviament de la Font Calda i continuem corrent en pla-baixada fins a la colonia Jorba.
Aquí tenim uns dubtes amb el camí a seguir i veiem que la millor opció és “retallar” cap al Nord i anar a assegurar i enllaçar el PR a l’alçada de les Tàpies, ens “estalviem” un `parell de quilometres.
Passem per la font de les Tàpies, a la primavera ha de ser espectacular, fem un gel i amunt, ja encarem la tornada que es preveu més “dura”.
Els 7-8 kms que falten fins al punt d’inici son de corriol preciòs, en lleugera pujada, però “corrible” al 100%
Veiem a l’esquerra Artès, Vista Alegre ( vista Pirineus) i entrant a Calders, el MontCogul,, damunt d’Artès, possible destí en properes sortides.
En total 23kms en 2h57′ . Running-excursionisme. M’agrada !
Read the rest of this entry »
Aquest dissabte va ser un dels millors dies que he passat fent una de les coses que més m’agraden, correr per muntanya, i a més x Montserrat…
Començaré agraint la currada espectacular sobretot del Carles Martorell, ajudat del gran Pedro.
També agrair la feina als avituallaments, hores d’espera amb la boira que hi havia… gracies, Albertus, Vicente, i companyes del Bodi, Carles, i Jordis.
Havia demanat festa de la feina per poder participar del que prometia, i va complir-ho amb escreix, una gran trobada de bojos del skyrunning i vaig encertar de ple !
El dia comença a les 4… esmorzar poc i surto cap al Bruc. A les 5:15 sòc allà, pensava que arribava aviat… i ja hi eren gairebé tots ! això demostra les ganes del personal.
Em vaig apuntar al grupet de les 5:30, a ritme tranquil, sense encantarse, podiem fer 7h30′ ( al final així va ser…) i em deixava marge a possibles punxades. Al grup de les 7 potser hauria anat massa forçat, no sé…
A la sortida hi som : Tamayo, Bodi, korfbaler, Jordipapiol, txuss, Xavier(Copons) i Oriol ( crec que es deia així…) i un servidor.
Foto de rigor, i puntualment el gran Carles ens “dona” la sortida. A les 4 ja hi era a acompanyar l’Alpenser a la sortida de la seva aventura en solitari.
Primers quilometres a ritme ” alegret”, riures, bromes… fins al desviament al camí dels francesos, aquí es posa dret i poques converses… en Bodi i el tamayo van forts davant, la resta anem fent.
Fem cim de Sant Jeroni, un parell d’escaladors dormint.. bé només un, l’altre està al-lucinat.. ens aprofitem d’ell perque ens faci una foto, mentres l’altre remuga dis el sac. Pensaven gaudir d’una nit relaxada… ho sentim…
El desnivell més gran ja l’hem fet, en 1h20′ aproximadament.
Enfilem la baixada, tram ràpid, amb el frontal però es difícil correr tan com de dia. Anant a buscar el cami nou de Sant Jeroni toco terra, uiiii, sort de les mans d’última hora… “només” en surto amb 3 “pelades ” a la ma.
Anem fent paradetes en els llocs de desviaments i fem reagrupament del grup. En Xavier de Copons va patint una mica pel ritme “altet”, en Txuss, el Toni ” Korfballer” i un servidor no sabem si anem bé de ritme o ens forcem massa seguint al Bodi, JOrdi i Tamayo… anem fent.
La sortida del sol, espectacular !
Baixem cap a La Salut, ens hi esperen l’Albertus i el Vicente ( vtorres) amb el banquet a punt, platans, galetes, aquarius, Cocacola…. i unes Voll-Damms fresques… provaré la tècnica koala a veure si funciona, cau una Voll.
Enfilem la pujada cap a les coves i el Monestir, tram molt conegut, m’agrada… el Tamayo puja corrent a ritme lent però constant, va fort ! en Bodi i jo ell seguim més o menys aprop… quina enveja pujar així…
Al Monestir, ens reagrupem.
Seguim la ruta. Encarem les escales, cap a Santa Anna, un cop dalt, ve un dels millors trams del running montserratí, el Camí de l’Arrel, fantàstic, fins a santa Cecília disfrutant com un animal. Vaig seguint al Tamayo a ritme alegre i darrera en korfballer també segueix.
A Santa Cecília, boira impressionant, encara dona més mèrit a les avitualladores… GRACIES ! Reagrupament excepte d’en Xavier de Copons, ve darrera més lent, al final crec que abandona aquí…
Ara ve un dels trams que temia més, el començament del camí cap a Can Massana, a priori sembla fàcil, però els 2 o 3 cops que l’he fet m’ha semblat dur. I així és, els continus puja/baixa toquen ja les cames de per sí prou malmeses ja…
Em sento prou fort encara i veig que vaig deixant el grup endarrera, penso que sobretot en Tamayo m átraparà aviat, però vaig passant kms i no…
Just abans de les escales amb barana em passa en guido, Jaume ets un crack nen ! : -) el puc seguir 20 metres ? com a molt…
Arribo a Can Massana prou sencer, desprès de 33 quilometres esperava arribar pitjor, la Voll, els platans i els 2 gels que porto hi hauran ajudat.
Dubto si esperar o tirar, quan ja decideixo anar tirant, porto potser ja 10 minuts i tinc fred, arriba en Korfballer, l’espero uns moments i sortim junts, anem petant la xerrada ja fins la meta. Correr en bona companyia fa passar ràpid el camí.
Pugem cap al Refugi Vicenç Barber i tirem avall per la canal, l’arribada ja es a tocar i la “euforia” també. Estic gratament sorprès per l’estat físic en que arribo, no m’ho esperava pas.
Encarant l’arribada ens enganxa en Rul, va un pel lesionat…ànims !
Arribada emocionant, aplaudiments, felicitacions, una passada !
No hi falta pica-pica i beure. Tota la gent de la Mitja Marató i “estrelles convidades” , l’Albert Ferrer petant la xerrada amb els que ariben. ( aprofito per fer la pilota i demanar dorsal per la cursa de l’esquiador… no queden inscripcions…a veure que s’hi pot fer…)
Arriben la resta de companys, del meu grup i de la resta, koales i companyia, Carles ( emocionat ) , Jordi Ballesta, Sergi, extranejero, etc…
Salutacions, comentaris, emoció.
Dutxa i a dinar !
Gran “sessió tècnica”, bon rottlo i ambient, estar a la taula junt als koales ajuda a riure entre batalletes.
Sorpresa final, diploma i samarreta tècnica, com us ho heu currat !
Carles, monta el que vulguis que m’apunto ! una ultra estaria bé, no ???
PD : per acabar d’arrodonir el cap de setmana, diumenge cursa 10km d’asfalt, la 1 Volta a l’Estany d’Ivars D’Urgell, d’acompanayant de la Sandra, amb prou feines, les cames estn tocadetes… la Sandra tampoc té el seu dia i fem un discret paper… uns 57′. Ja farem curses millors !
