juny 17

Ports mítics 2017

El 4rt any que juntament amb en Marc Sanclimens, fem una sortideta de 3 o 4 dies an bici de carretera, buscant de fer els ports mítics del Pirineu, sobretot francès, els que sempre hem vist per la tele al Tour de France…
Ja se’ns acaben els ports..

Aquest any vem planificar uns 320 kms, i amb els ports principals de: Somport, L’aberouat, Marie Blanque, Pierre Sant Martin… Tot un repte.

Anem com sempre amb el mínim equipatge possible, uns 2 o 3 kgs màxim.

 

Powered by Wikiloc

 

El resum :

Primera etapa dels ports mitics 2017 acabada. El resum, l’aberouat una animalada, els 4 últims kms 17 i 18%, de bojos però encara era aviat i encara una mica frescos …

El Marie Blanque durissim, els darrers 4kms 11/12/13% continu. I amb la calor de les 3 de la tarda… Heavy.

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017
La ruta del segon dia : per començar el coll d’ichere, algun km al 9% però a primera hora es fa bé.
El Coll de labays, 16 km, durs, al 10% algún km.
Enllacem pel coll de soudet cap al sostre del dia, el coll de la Pierre de Sant Martin, més de 1700 m, frontera França amb Navarra.
Amb la calor i el desnivell acumulat aquest és seriós….
Baixem tota la vall de Roncal i pujem cap a Zuriza, a les 3 de la tarda , 10 kms amunt amb algun del 8/9%. Proba superada! Deixem Navarra per entrar a Aragó baixant tota la fantàstica vall d’Ansó.

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

 

Últim dia…
Tornem des d’Ansó fins la vall de Jaca, tot travessant 4 valls del l’Alt Pirineu Aragonès.
Carreteres solitàries interiors, amb algun tram més camí rural…
Passem per Hecho, Jasa, Aísa i, Borau. Entre cadascun, el seu coll a 1200m i baixar…
Un gran descobriment.

Ports mitics 2017

Ports mitics 2017

La 8ena edició de Lo Calvari de l’Urgell, una prova a Anglesola, que va començar, i encara ho és, com una marxa de resistència de 55 kms.
Ara fa un parell d’edicions també ho fan una mica més popular i proposen versió de 20 i de 32 kms.

Mai hi havia pogut participar, i això que un dels que hi passa davant és un bon amic, el Dani, de CalValls, empresa que per cert col-labora estretament en la prova.
Els astres s’alineen i tenim un dia de cap de setmana lliure, de feina i de futbol infantil. S’ha d’aprofitar!
De seguida vaig pensar amb lo Calvari, li proposo a la Sandra i ens posem la manta al cap i decidim fer la versió mitja, de 32 kms… El via crucis és diu…

Fa temps que no corro aquesta distància i la Sandra mai ha passat dels 21 d’una mitja marató…
Com no és competitiu i bastant pla, endavant.
A les 7 del matí comença la prova, fresca, fresca…

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33811428495_o

Intentarem corre-ho tot menys les pujades. Aquesta és la tàctica. A poc a poc, trote suau, baixes pulsacions i anar reservant per no patir massa al final.

Anem fent quilòmetres. Aviat ens quedem ben sols. Molta gent camina o van forts endavant. Passem Preixana i el seu avituallament, al desviament dels que en fan “només” 20 ens diuen que han passat només 10 o 12 i de noia cap… carai!

Anem xerrant i anar fent, aquest ritme és fantàstic. Sense estrès.

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33771030046_o

Cap a Sant Martí de Maldà, avituallament de Cal Valls, anem sols. Hi estem ben bé 10 minuts parlant amb el Dani i recuperant forces, sobretot amb el gran suc de mandarina de la casa!
El Dani ens explica que ara venen els 4 kms més “durs”, corriol amunt i avall. Fins a Rocafort de Vallbona.

Deixem Sant Martí, baixem cap al Vilet i agafem els corriols que ens deien, caminant i anar fent. LEs cames ja noten els quilòmetres i aquestes pujades les podem pagar més endavant si forcem…

Avituallament ràpid a Rocafort.

La pujada despre`s del poble es fa dura, però ens han dit que és la última forta del dia.
És veritat. Anem planejant i baixant.  Ritme prou decent encara.

Esperavem el km 25 per avituallament i retrobament amb els de la prova de 20 km però se’ns fa lluny, ben bé era el 26… Ha costat una mica arribar-hi, més de cap que de cames…

Ja fem càlculs… falten uns 6kms… podem fer menys de 4 hores? Estaria molt bé!
Anem sumant els darrers quilòmetres, avancem alguns caminadors, ens animen.
Arribem a l’asfalt d’Anglesola, la pujadeta per creuar el pont sobre l’autovia costa… I el darrer quilòmetre de carrers del poble potser encara més.
Ja està fet. Contentíssims! Pel temps, resultat i per haver-ho fet junts. Fantàstic.

3h45’… amb les diverses parades i tot. Perfecte.
Som el 4rt i 5è en arribar de la nostra distància!

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33655227422_o

Ens ha agradat molt el rotllo, a veure si podem tornar a fer una cosa semblant ben aviat.

 

 

Feia temps que la teniem pendent. És una d’aquelles curses que desde que entres en aquest mon del correr que en sents a parlar, sempre de manera positiva i sempre del mateix: el gran ambient!

Tot va començar quan la Sandra rep un mail d’informació de la cursa, devia ser pel setembre, i em proposa d’anar-hi plegats. Per ella seria tot un repte i motivació el fet de fer 20 kms!
Encara trobem inscripcions i allotjament, a un preu “raonable”.
Ja tenim excusa per fer sortida de parella turística, esportiva i gastronòmica…

Cap de setmana fantàstic a Donosti, la previsió meteorològica no era del tot favorable però com diuen una BehobiaSS sense pluja no seria el mateix…
Podem marxar divendres al matí. A primera hora de la tarda podem ser ja a la fira, recollir dorsal i informació i evitarnos aglomeracions de dissabte.
De conya.

1

Vespre de pintxos i dissabte de caminar, fotos i menjar bé.

2

Diumenge cap a la sortida. L’hotel ofereix un bus pels clients per 2 euros. Perfecte!
A les 9 som a la sortida. No tenim la sortida fins les 11:24 nosaltres!
La sortida va per calaixos segons el temps acreditat, nosaltres no en tenim. Per tant amb el munt del final.

Passem una bona estona aixoplugats en un bar fins que deixa de ploure i podem atansar-nos cap a la sortida i palpar el gran ambient que as’hi viu. A les 10 ja comnecen a desfilar els diferents calaixos de sortida.
Quan nosaltres sortim, n’hi ha que ja han acabat!

3

La cursa en si, de conya, no pel recorregut en si, que està bé, sinó per l’ambientàs. Gent i més gent per tot el recorregut animant. Grups de txarangues, batucades…

Hi ha dos pujades que fan una mica més dura la prova, son 20kms i la gent fa el temps d’una mitja marató de 21kms, per fer una idea de la dificultat.
Els primers quilometres passaen molt rapid, amb l’emoció, flipant… Del 5 al 7 puja però encara frescos es fa bé.

El pas per les poblacions, sobretot Errenteria, bestial. Una gentada, un ambient, uns crits d’ànim… per tot arreu. “Aupa Albert” , Aupa Neska” !!!

Al km 16 hi ha la segona pujada forta, a apartir d’aquí ja avall per encarar els 2 últims kms, pel passeig de Donosti, entrem pel barri de Gros i acabem al Boulevard.

Bé, bé. Molt bé!
La Sandra pateix potser una mica al final però de conya. Segur que n’haguès fet uns quants més…
Fem els 20kms en 1h55′ aprox. A 5’45s / km. Millor que les previsions.

5

4
Recollim medalla i bossa. Dutxa a l’hotel i a fer els 450 kms fins a casa.

Cap de setmana fantàstic!

RSS Feed 2.0