Dissabte 24 de setembre, a Begues es celebra la segona edició de la Ruta de les 10 Ermites. 52kms i 2000m+.

Feia dies que la tenia al calendari com a problable, dissbte, festa a la feina i una tirada llarga que fa temps que no passo de 20km… A Navàs en Jordi Balleta me’n parla bé, doncs endavant !

La zona per on es fa no la conec de res, només en tinc alguna referència de la Cursa de la Roca Negra i d’algun comentari d’en Tamayo al facebook, és la seva zona d’entrenament…
Una mica il·lús potser, però pensava que al ser al litoral no podia ser  molt dura. El perfil dibuixa puja i baixa però fins que no ets sobre el terreny no t’en fas la idea, almenys a mi em passa…

Despertador a les 4 Am, fa mal. 1h15′ de cotxe i ja soc a la sotida.

Salutació als 4 coneguts correcats i som-hi !

A la sortida ja xispeja, les previsions no eren pas de pluja!  De nit i plovisquejant, un tram de baixada amb pedra molla és fa “difícil”. El frontal fa estona que m’avisa de poca pila però vaig tirant, espero que aguanti una horeta i es farà de  dia.
Els primers quilòmetres, últimament em passa, se’m fan llargs, durs. Mandra, poques ganes… A sobre la pluja cada cop es més present i quan portem 10 o 12 kms i  aenm pujant, cau un xàfec intens, llamps i trons a sobre, xops i terreny enfangat.

La cursa és un continu puja-baixa, ja ho tenen això les ermites que normalment les fan sobre els turons…  Vaig fent, agafant ritme, molls com anem, si parem som pell.
Passen els kms i vaig agafant ganes, motivació. Escolta

nt els cos i donant-li algun gel i recuperation va aguantant.

Km 30, punt clau. Torrelles de Llobregat. Paro 5 minuts, omplo aigua, menjo un parell de plàtans i em canvio de mitjons. Al cap de 5′ tornaran a estar xops però crec que m’anirà bé.

Surto motivat, ara els kms ja es van descontant. Ja diuen que en això de la “llarga” distància el cap hi fa molt.

Vª edició de la Cursa de Sanaüja, una de les curses que més m’hqn agradat i recomano a tohtom que puc.
Fa 2 anys hi varem a anar amb en Marc i varem gaudir i patir de valent, 3h10′.
Com que l’any passat no vaig poder anar-hi, aquest any en tenia encara més ganes.

A les 7:30 del matí baixo a Prats de Rei a recollir al valent de l’Enric, dels crabsteam, el seu debut en cursa de muntanya i directament a un plat fort ! Si senyor!

A les 8 ja som a Sanaüja, ja hi ha molt ambient de cursa. Dorsal, WC, estiraments…
Saludem a força coneguts, L’Albert Ferrer, en David i companyia de la UecAnoia, en Guillem i el crack del Francesc Llobet de Prats…
Escalfem una mica. Creiem que sortien primer les noies i al final ho han canviat, sortim tots junts a les 9. Hi ha gent que es presenta tard a la sortida…

Desitjo sort a l’Ènric i ” al lío”.
Farem una primera volta fins al castell de Ribelles i tornada al poble que m’agrada molt, 8kms de corriol, pujada, pedra… El retorn al poble per sota la porta del que queda del castell amb la seva gran estelada és magnífic.
El pas per la plaça del poble dòna ànims. A verue si seran suficients per tot el que en queda.

El perill de la cursa de Sanauja és que els 8 primers kms  son els “fàcils”, i pots confiar-te i pagar-ho desprès molt car. ( jaja, parlo com un expert del tema… 🙂

Ara ve la tralla. Passem els horts, una escala de fusta i amunt de cop. Mans a terra per pujar la “pared” que tenim davant. Vaig molt bé, estic disfrutant molt, fins i tot de la pujada.
A dalt algun tram de grimpada i cordes i ja es pot respirar una mica.

Al corriol següent en pujada “corrible” avanço força gent, un d’ells em crida : -Ei Albert, com anem! – no el conec… soc fatal per les cares… se’m presenta, en Jeroni del Twitter. I tant ! Un crack de Manresa que segueixo gracies al koala Raül. Ho està passant malament… ànims i endavant.

Un cop dalt de la següent pujdada, passada la casa de colonies, arribem a un tram molt ràpid, si es que encara queden forces… vaig seguint un grupet que em va molt bé.

Ja veiem al fons la torre de Lloberola, la pròxima pujada dura del dia. Els companys de grup es van quedant i he de pujar sol. Em trobo molt bé, amb forces i ganes de pujar…

Un cop dalt, beguda ràpida i gel.
Em poso darrera un noi de la zona, baixa de conya, inteno seguirlo i és quan em faig la primer torçada de trumell del dia… res greu.
A baix, km 19, el riu. Fa 2 anys era impossible creuar-lo sense passar per dins, aquest any baixa poca aigua i és pot evitar facilment, sort.

La última pujada de la cursa, 1 km heavy. Que bé que m’ho passo, però… no sé d’on surten, però encara tinc forces. Perfecte.

Un cop dalt, un km de corriol pedregòs en baixada… aquí si que em faig mal. torçada bèstia del turmell, sento el crec i tot… merda ! Ara ja hi som, no pararé pas, a veure si es refà. El dolor és soportable però ja veig que és més serio…
Els últims 3 kms es fan llargs… trencacames que no s’acaba mai. Trobo la Marisol d’ Igualada que em dona ànims. Gràcies!
Per fi ja sento les gralles. Rebuda espectacular a la plaça. Grallers, timbals i molt a gent. La Bet fent fotos dels “herois” 🙂

3h5′. el 85è del la general i 61è Senior.
Molt satisfet, 5′ menys que fa 2 anys. I amb molt millors sensacions. Recordo haver acabat amb rampes per tot arreu. Avui he acabat tocadet però molt més sencer.

Llàstima del turmell. Crec que hauré de fer repòs uns quants dies… De moment un tenso i a veure com reacciona… està força inflat i vaig coix. Espero estar a punt per la Cursa de l’Alba, el 8 de Maig…

Demà FOTOS

Els amics de corredors.cat organitzaven la VII edició de les 24 hores en pista per ajudar a obtenir fons per la Marató de Tv3 d’enguany.
Aprofitant que feia de “taxista” per la Sandra a Barcelona, m’apunto a última hora per fer els 10km.

Arribo ben d’hora a les pistes de Can Dragó i puc al·lucinar amb els companys que fan una de les proves programades : les 24 hores ! Tan individuals, com per parelles i per equips. Porten 20 hores non-stop ! I n’hi ha que encara corren…. mare meva !

A les 10 està prevista la sortida dels “marietes” de 10.000.
Tinc temps per saludar als companys correcats coneguts, animar als corredors, sobretot al bodi que s’està fotent un tute…, familiars… i la fotografa gairebe oficial, l ‘Assumpta :- ) gracies novament !

Jo no he corregut mai en pista, i a més la velocitat no és pas el meu terreny, però ara que començo a preparar la Marató de BCN m’hauria d’espavilar una mica…
Hem de fer 25 voltes, intentant no descomptarse, a meta hi ha el número de voltes que li falten al primer, però com ens avança més d’un cop… jo opto per comptar els cops que em passa el primer i al final fer el número de voltes que em falten…

Comencem forts, a 4’/km. Jo això ho aguanto 3 o 4 voltes. Baixo una mica el ritme per anar més còmode, a 4’20s/km vaig “bé”. A partir de la 4 o 5 volta fins al final, com un rellotge.
El crack del Roland, que dissabte havia guanyat els 5000m, em passa 4 cops, per tant, quan ell acaba jo faig 4 voltes més…

També passo força corredors, continuament et passen o passes gent, arriba un punt que no saps quan vas ni si el que passes va a la teva volta o no… jo al meu ritmet i anar fent.
Els últims 200m apreto una mica les dents per treure uns quants segons… Al final 43’05.
Satisfet. però amb la sensació que no m’he exprimit del tot. Crec que haguès fet unes quantes voltes més al mateix ritme… però em pasa sempre això, veig que puc correr més estona però més ràpid no… 🙂
Haurem d’entrenar més.

La sensació de correr en pista és rara, pots anar  a un ritme constant perque no hi ha cap variació en el terreny però les voltes, i només son de 400m, es fan llargues… un km en ruta sembla més curt que 2 voltes i mitja. Ara bé, per entrenar no m’ha desagradat, si en tinguès unes aprop potser de tan en tant estaria bé fer unes voltes.

Prou rotllo.

Per acabar felicitar i agraïr als voluntaris organitzadors. Un 10 !
Moltes gracies per l’esforç.