Ja havia escrit al blog sobre el paradís del corriol que és Copons, només a 10km de casa i infinitat de corriols i desnivell sobtat.
Feia mesos que no hi anava i una trucada al Miquel Serra i ens posem en marxa.
Ell és un enamorat de la zona, desde la I edició de la Cursa Tuga de Copons que hi està enganxat.  Fa pocs dies va fer una ruta amb en Xavi Aparici de la UECAnoia, un coponenc  “obridor” i conservador del gran entramat de corriols i té el mapa del laberint de senders fresc.

Anem seguint aproximadament la ruta de la cursa però al inrevès, fem 3 pujades “totals” que ens permeten fer més de 800 m+ de desnivell, que per la zona que ens movem, no està gens malament…

Infinitat de corriols, alternatives múltiples… surten camins, caminets i senders per tot arreu… una mina !

El corriol de baixada cap al camp de futbol, que travessa la carretera per un vell túnel, impressionant.
Al final, 1h40′ que ens passen volant. Com sempre en Miquel parlant pels colzes, fins i tot a les pujades més dures i jo intentant aguantar el “tipo” amb la llengua fora…

Hi torno ben aviat !

El track al wikiloc

Track

Una cursa de 10km a l’any no fa mal. Bé, una mica sí…
Desde feia un any no correia una cursa de 10 km a tope, les 2 últimes que he fet he anat amb la Sandra al seu ritme i gaudint de la cursa. De fet és més divertit.

Fins la sortida no decideixo el plantejament de la cursa, puc anar amb la Sandra a intentar fer 55′, puc anar amb els 2 Enrics a fer uns 50′ o bé puc apretar les dents i tirar a veure on és el límit.
Decideixo l’última opció, em sento bé. Faré 2 o 3 kms a verure que tal, desprès veig si continuo apretant o paro a esperar. No es plan de matxacarme molt per no fer menys de 45′…

Al matí ha plogut i amb la fresqueta s’està de conya per correr, desprès ja apretarà el sol i a mitja cursa es nota.

Surto fort, de fet massa. Et deixes portar per l’ambient i et llences. Primer km a 3’55 ! així no n’aguanto ni 3 de kms.Afluixo.

La resta, fins al final, a 4’15-4’20. Apretant les dents però no molt forçat. Les pulsacions, però disparades, crec que no baixo de 180…
Al final, objectiu complert, millor marca personal… baixo 1 minut del meu rècord, també de la mateixa cursa i torno a comprobar que això no es “lo meu”, de fet no he disfrutat gaire de la cursa, sort del temps final que potser compensa… Massa “ràpid”, stressat, pendent del crono…
Però bé, un cop l’any val la pena veure en quin estat et trobes.

Total : 41’46s, 73è de la general i 55è de la categoria.

Arriba la Sandra, prou satisfeta, uns 56′ i només patint l’últim km.
Els “Enrics”, uns 51′, portaven 2 curses en menys de 12 hores, i l’anterior havia estat la del Mosquit amb l’escavetxina general fruit de la calor.

Les classificacions

Quan s’acaba la cursa dels “grans” toca els cracks… Curses infantils !
L’Èric i el Jan fan un paperàs en les seves curses, de p4 i babies respectivament. Fan tots dos un meritòri segon lloc… almenys algú de la família “rasca” algun podi

Tarda-nit fantàstica la viscuda divendres a Sant Salvador de les Espases, damunt d’Olesa de Montserrat, amb la gent dels koales i companyia.
“L’excusa” aquest cop era una trobada-homenatge a en Pau, que es recupera d’una dura lesió… ànims!

Es munta una crono-escalada al cim del Puiventòs, o creu de Saba, passant per Sant Salvador de les Espases, punt mig del recoprregut, on hi retornarem per fer una barbacoa estil koala, és a dir : molta teca i molt líquid de diversa graduació…

A aquestes alçades de temporada la gent ja va molt carregada… o això sembla, o potser es guarden…. però el fet és que “només” 6 personatges ens presentem a la sortida per fer la crono. Al punt mig, a l’ermita, hi ha almenys una desena “d’animadors”.

La crono, perfecta, el lloc fantàstic, gran descoberta.100% corriol, dur, força dur. La primera part dreta dreta i amb la calor que fa costa…
A Sant Salvador de les Espases, la claca ! gracies companys ! un parell de glops de Voll-Damm i continuo amunt.

La segona part encara és millor, corriol preciòs en puja-baixa on es pot correr bé i recuperar una mica l’alè.
Personalment em sorprenc del ritme que porto, per un dia em sento fort, molt bones sensacions… que duri !

A dalt 42’30s i no molt “tocat”.
Seguidament arriben la resta de “valents” l’ Oscar, vikingo, en Pedro, en Carles i l’Alba. L’Orzo que havia començat a baix, es queda a Sant Salvador de les Espases i en Vicente que pujava caminant també.

Tornem a Sant Salvador recollint les cintes de marcatge.

A Sant Salvador, barbacoa a tope en familia. Quina gresca, fantàtic ! Gracies nois !

Gairebé a les 12 marxem els últims, tot recollit i cap a casa. Baixo amb en bodi de “xaxara” amb el frontal i dubtant a estones de si snem pel camí correcte.

Gran jornada “lúdico-festiva”. Segur que n’hi hauran més i per poc pue pugui no hi falto !

Totes les fotos

Video arribant al cim

Track

Demà se’n prepara una de bona !
Els koalasteam en tornen a muntar una de les seves, aquest cop una crono-escalada al Puigventòs, passant per Sant Salvador de les Espases.
600m+ en uns 5km.

Tothom hi es convidat !
Més informació al seu loc web : aquí

Desprès d’estar tota la setmana, fins el dia abans de marxar, pendents de la vaga general a Grecia i del núvol de cendra, al final sembla que els astres se’ns posen a favor i podem marxar !

Dijous a les 4 AM ( això fa mal! ) recullo al Marc, l’Onti i el Jordi a Manresa i cap al Prat, avió cap a Salònica via Munich.
Els 2 vols perfectes.

Arribem a Salònica al migdia, cotxe de lloguer i cap a Litochoro, el “Chamonix de Grecia”…

Ens allotjarem, a l’alberg “Summit zero“, ens reben amb els braços oberts, recomanable 100%. El noi que el porta, crec que es diu Periklis, ens dona consells, assessora… un 10 !

Tarda per fer un petit reconeixement del terreny i sobretot per marcar el lloc de sortida. Localitzem la platja, el tram fins a Litochoro i el començament del E4, el sender europeu que haurem de seguir per tot “l’Enipea canyon”.
Constatem que el track curradíssim de l’Onti és impecable

Sopar ben d’hora i a descansar.

A les 2AM de peu. Un café que ens prepara en Periklis que ve de festa i sortim.

A les 2:50 AM ens posem en marxa. Ja plou, però amb poca força…

Sortim ben animats, bon ritme, els primers kms son de pista i asfalt fins al poble. Ara ja plou de valent, ens posem els pantalons impermeables, ( gracies Onti…) i entrem a Litochoro.

Creeum tot el poble i entrem al parc del Mont Olimp, aquí agafarem el sender E4 que ja gairebé no s’abandona fins al cim.
Portem 1h10′ i anem xops ! L’aiguat és fort i va calant.

Aquí comença la ruta en sí, sender espectacular, de dia ha de ser fantàstic i sense pluja encara més…
Anem avançant pel sender, els primers quilòmetres “maltracten” bastant ja que no es guanya nivell, més aviat se’n perd més del que es puja…
Entre la forta pluja continua, el fet de perdre nivell i dubtar un parells de cop de la ruta a seguir i retorcedir entre la nit i l’aigua van fent que la moral i la força vagi minvant…

El sender va passant a banda i banda del riu enipea 3 o 4 cops per ponts de fusta espectaculars.
Ara la pujada ja és més directa i anem guanyant alçada a poc a poc.
Arribem a la capella de Agio Spilaio, a recer de la pluja, valorem la situació… no gaire engrescadora, jo personalment vaig tocat de moral i fisicament… molt moll i fred. Veig del tot inviable fer cim, però hi ha l’esperança de que pari de ploure i la sortida del sol ens escalfi…

Continuem uns 30′ més amunt, cap al monestir de Agios Dionysios, en un dubte del camí arribem a la cascada d’enipea, on el camí s’acaba. Aquí porto les coordenades d’un geocaching i ens entretenim en buscarlo. Ens costa més del compte, el trobem i fem “reunió”.

Els ànims estan molt baixos, amb el temps que hem necessitat per arribar fins aquí veiem impossible fer la ruta sencera… la pluja que ens cau aquí, al cim és neu i si continuem molt amunt, malgastant forces, el retorn pot ser patètic… Anem a més justos de roba de recanvi, només ens queda per “gastar” la roba que portem pel fred del cim…
Anar molt més amunt, xops com anem, amb el fred que pot fer-hi és fins i tot perillòs i poc recomanable.
Podiem haver gastat “l’últim cartutx” de roba i tirar una mica més amunt, però amb molt poques possibilitats de fer gran cosa més. És la meva opinió personal, crec que els companys més o menys estaven igual.

A en Jordi és el que li costa més renunciar, decidim que tira una mica més munt, se sent bé i creu que val la pena intentar fer més. Estarem en contacte amb ell i el pujarem a buscar amb cotxe si fa falta.
Despedida i baixem amb en Marc i l’Onti.

Parada llarga a la capella, canvi total de roba, jo hem canvio fins i tot de calçotets !, vaig xop !
Amb el canvi de roba és una altra cosa, que bé !

L’ alegria dura poc… aviat tornem a estar empapats, ara bé, ja no tenim tan fred.

En unes 3 hores baixem fins a la platja, pel camí constatem el trencacames de l’inici del sender, guanyant i perdent nivell continuament, es fa “durillo”.

Quan arribem al cotxe, ens truca el Jordi que és a Litochoro. A litochoro ??? Resulta que ha pujat un parell de quilometres més, fins a Prionia, ha vist el panorama ple de neu dels cims i ha tirat avall directament per la carretera. L’anem a buscar i cap a l’alberg.

Tarda de café, compres i una mica de turisme i nit de sopar de despedida amb peix i retsina.

A dormir poc, última matinada per agafar el cotxe fins a Salònica i a l’aeroport. Vol a Barcelona via Atenes i fi de la sortida.

Les conclusions : amb les condicions meteorològiques tan adverses era gairebé impossible realitzar la sortida íntegra, però amb les sortides llàmpec que fem, tenim aquest risc, si disposessim de més dies tindriem millors oportunitats per fer-ho.
El lloc és excepcional, preciós! tot i el mal temps varem poder apreciar la bellesa extrema que pot oferir.
Encara crec que la ruta és factible, dura però realitzable tal com estava plantejada, amb bon temps, això si.
Per tant : QUEDA PENDENT !, i no és dir per dir…

Totes les fotos

Links :
Management Agency of Olympus National Park
Summit Zero Refuge/Hostel
Meteo
El track