Primera edició de la cursa de muntanya de Vallgorguina, 23kms i 1200m+.

Torna la parella taronja a competir plegats !
A les 7:30 ja som els 2 a Vallgorguina, es comença a notar l’ambient muntanyero, salutació als coneguts del “mundillo” , que cada cop son més, dorsals, treiem roba i apunt !

Sortim a l’expectativa, no sabem pas com és el terreny, dificultat…
Com sempre sortim del mig cap endarrera, això fa que cap al km2 comença una pujada lenta per dins el llit de la riera que es munta un tap important. Anem fent, gurdem pota que farà falta.

Continus puja-baixa per corriols i camins preciosos, anem avançant posicions continuament, sobretot a les pujades, baixar no és el nostre fort…

Cap al km 15, desprès d’una bona pujada i fals pla, arriba la pujada més dreta, ens porta al km 18 a  dalt del Santuari del Corredor. Pujada dreta dreta, d’aquelles de posar les mans a  terra…
Aquí passem un bon grup de corredors, sembla que encara tenim forces.

Un cop a dalt arriba el calvari, de cop em sento les cames més tieses que un pals , les rampes son a tocar…
Efectivament, rampes bestials, bessons, quadríceps… del cim a l’arribada, que havia de ser 5 kms de baixada tranquila, se’m fan duríssims, i més encara quan l’arribada no arriba, km 23, 24…. i alguna pujadeta final que maleïm.

Per fi, trampejant les rampes amb alguna parada d’estiraments i alguna caigudeta tonta, arribem a meta.
Total : 3h13′, 25 kms.

Fent càlculs quan encara estaba sencer, creiem poder acabar sobre les 3h.
En Marc, gracies company, m’espera tota l’estona i entrem junts, si haguès tirat segur que feia 10′ menys com a mínim !

Fotos gracies a l’Assumpta :
Totes les fotos

Per acabar la jornada, quan tornem als cotxes, en Marc descobreix que li han pispat la jaqueta amb les claus del cotxe a dins ! quina merda !
Read the rest of this entry »

Quan fa un parell de mesos els companys del Koalasteam van comentar la idea de fer una pujada per asfalt a Montserrat desde Monistrol, d’entrada dius : ufff, quina mandra….
Però la cosa es va animant, el rebombori que només li saben donar els koales i la gresca assegurada fan impossible no participar-hi.
Tot i ser un divendres de feina val la pena intentar quadrar els temes per poder ser-hi, gracies a l’ajuda familiar a les 19 puc ser al monestir on em recullirà l’Isma per deixar el cotxe per escaparme ràpid al finalitzar.
Baixem a Monistrol per la carretera on poc desprès pujarem, crec que és el primer cop que hi passo… i ja es veu que fàcil no serà. Uns 8.5 quilòmetres de pujada no molt dreta però constant, uns 500 metres positius.

A la plaça de Monistrol ja hi ha molta animació, més de 30 “malalts” disposats a patir, en un terreny on la majoria no ens hi veuen el pèl gaire sovint. Aprofito per treure a passejar les bambes d’asfalt, estan noves !

La organització estil koala total, la logística cervesera no falta però la llista de l’ordre de sortida no apareix per enlloc… hi ha prioritats…
Es fa la sortida esglaonada, no és plan de que pugem en tromba per una carretera sense “arcen”, cada 30 segons o 1′ anem sortint els participants segons les capacitats a priori de cadascú.
Primer marxen en Pau, Vicente, les Erasmus team, Pedro, Isma…. poc despres em toca a mi…

La pujada passa prou bé, els primers quilòmetres molt bé, vaig avançant companys i això anima. El ritme, uns 5:30/km és ràpid per a mi però veig que em sento amb força.

A la meitat de la pujada, avituallament líquid, gracies companys/es !!!

En Jordi va fent passades amb cotxe fent fotos i el Raül acompanya al fotògraf oficial amb moto, quin desplegament mediàtic ! Fins i tot l’Isaac del Tot Gira de Catalunya Radio va amb el micro fent entrevistes i enregistrant l’ambient !

Cap al km 7 atrapo al Carles Ventura, ens donem ànims i amunt ! Ja vaig tocadet i el final se’m fa difícil !

L’arribada havia de ser a la plaça del Monestir, però a  l’equip de suport no li deixen montar la parada i es planta a l’aparcament. Cal arribat al Monestir i fer la volta fins als companys. El temps, però és el de l’arribada al Monestir.

Un cop finalitza tothom, més cerveses ! Fem petar la xerrada un estona, foto oficial i avall ! Jo tinc feina… agafo el cotxe i cap a la feina. La majoria baixa per la drecera dels 3/4 fins a Monistrol, prou asfalt !
Desprès uns quants acaben la festa a un xino de Manresa on de segur que no els hi devien sortir els números, quins llops !

Hi ha classificació “oficial” i tot.
Algunes fotos gracies al Joan Torrens : aquí
I les gestions i contactes dels koales no tenen límit, fins i tot crònica al diari  ! :
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/9628/vota/5/1264877695

Doncs que més dir, impressionant. Marca de la casa. Monteu la següent història aviat que per poc que pugui allà em teniu !
La dada final, uns 30 participants i 87 cerveses consumides !

El diumenge passat, 10 de Gener es disputaba la 24a edició d’una clàsica d’any nou a l’Anoia, la pujada als dipòsits, una cursa popular molt curta, només 3,5 kms i que sortint de Vilanova del Camí té l’arribada a dalt els dipòsits.
L’antítesi del que hauria de fer preparar les llargues distancies que tinc intenció de fer aquest any, però almenys té desnivell…

No tenia cap plan per diumenge, doncs m’hi arribo !

Inscripció in-situ i a 0 Euros !

La sortida és a les 10, encara fa força fred, però aviat se’m passarà…

La cosa és curta i la gent surt esperitada. Jo també surto ràpid, no val encantarse ni escalfar aquí…
El primer quilòmetre es baixada i pla, 3’50s ( no m’ho crec…)
El següent és gairebé tot pla menys els últims 200m que ja puja : 4’40s

Queda 1′5 kms de forta pujada, amb algun moment de petita pausa per respirar però ja s’acaba!
Fem 125m de desnivell positiu  i ja arribem a meta.
Vist i no vist !

Arribo cansat però no ofegat…
Total : 16’18s, arribo darrera la primera noia.
El 31 de la classificació general i el 16è de la meva categoria !

A dalt, butifarra i cap a casa, no sense abans saludar i felicitar al gran guanyador de la prova, i van quantes edicions guanyades ? i això que avui hi havia competència… Albert Ferrer.
Ell em presenta, per fi, al Miquel Serra, un calafí que es “dedica” també a això del running. Ell està un nivell per sobre, però ja tinc companyia per fer alguna sortida. Ja quedarem…

Classificacions

Sant Esteve, encara digerint els últims grans àpats, es celebra a Mollerussa la 27ª Cursa de l’indiot.

Un clàssic en el calendari de curses populars de ponent.
L’any passat me la vaig perdre però aquest any, aprofitant que passem les festes a Bellpuig, no tinc excusa. A més hi ha també curses infantils i pot ser una bona ocasió per engrescar als nens.

Una cursa molt curta… uns 7kms, feia temps que no feia una cosa tan curta… em feia por evidenciar la manca de  velocitat que tinc.  Per si un cas, el dia anterior, Nadal, vaig sortir a fer 15 kms per muntanya, així ja surto amb les cames escalfades…

Doncs “no estamos tan mal !” :- ) pensava que podia fer els kms sobre 4:30-4:45 apretetant les dents, i al final m’han sortit a 4:20  de mitjana !
Algun “velocista” se’n deu enriure d’aquesta velocitat mitja, però és el que hi ha… i de fet ja ho firmava.
Al final, 29’30s per fer uns 6′8 kms.

Esperant les curses infantils puc saludar l’Albert Ferrer que també es deixa veure per curses d’asfalt que conversa amb un “crack” de Santa Coloma i en Gerad Regi, un dels runners de Calaf que tenia pendent de coneixer. A veure si podem coincidir d’horaris i fer una sortideta…

I desprès ve el plat fort de la jornada, les Curses infantils !

Només dir que han fet els 2 un gran paper, dels 5 primers tots dos ( en això ja m’han avançat…) i s’ho han passat de conya, repetirem.

BONES FESTES a tothom !

Diumenge passat, 13 de desembre, es celebrava a Sant Fruitòs de Bages la Iª cursa del Gall, cursa de “mitja muntanya” com deia la organització.

No eren més de 300m de desnivell en uns 10kms i tenia una finalitat solidària, recaptar fons per la Marató de Tv3.

Com semblava assequible per la Sandra ens hi inscribim els 2, l’acompanyaré.
Resulta ser una cursa amb terreny prou ràpid tret de 2 rampes dures. Algun tram de baixada és una mica tècnic i amb terra relliscosa però els primers de la classificació devien baixar ràpid-ràpid.
Passem per llocs emblemàtics de la zona, Montpeità, Sant Benet i Sant valentí per tornar a a baixar al poble a finalitzar la cursa.

A la Sandra les 2 rampes se li fan molt feixugues i despres ja li costa tornar a agafar el ritme. Va bastant forçada de pulsacions.
Total 1h15′ aprox.

Una bona cursa per ser la primera edició, un xic desbordada la organització per la gran afluència de corredors, però  atenir en compte per pròximes edicions.
Potser es podria comparar amb la Cursa dels 2 Turons de Moià…

No he trobat clasificacions oficials, però suposo que els primers no devien passar dels 42′… no ho sé.

Read the rest of this entry »