Tenia moltes ganes de fer aquesta marxa, és la que m’havien recomanat més per moltes bandes, i tenien raó.
Desprès d’una setmana de dubtes pel temps, angines, antibiotics, els nens… al final decidim pujar a la Cerdanya per passar-hi el cap de setmana, les previsions no son molt favorables però ho probarem. Ja decidiré si corro i com, un cop siguem al camping.
En Joan “alpenser” i el koala s’havien ofert per recollirme al camping per pujar cap a la sortida, però al final no em fa falta ja que trobo una parella d’un poble de Tarragona que estan al càmping i també hi participa ell i em porten. Gracies !
Un cop al refugi ja s’hi respira l’ambient de les bones ocasions, el bar no para de fer cafes i els grupets petant la xerrada son múltiples.
Salutacions de rigor a la colla correcats, em sembla que és “egaco” que em troba i em dona el buff oficial, gracies… i gracies al Xeix per la generositat de pujar-ne tants !
Em trobo als companys Sancli i Onti, 0-summit-0 Team
El temps passa i arriba l’hora de sortir, mandrosament ens posem en marxa.
El plantejament de la “cursa” em fa reflexionar uns moments… podria anar a trencar, amb els koales martox i albertus o anar més “tranquil” amb en sancli i l’Onti.
De fet amb la “bona forma” que portava potser hauria pogut apretar més, pero que carai, si potser ja em costarà anar més tranquil i acabarla i de fet, la tarda anterior encara tenia dubtes de si participar-hi o no… Crec que vaig fer bé de no sortir a sac, potser ara no estaria tan feliç. A més era la primera participació !
Sortim cap a Vilella trotant traquilament, anem passant els caminadors, ens atrapa i desprès ens passarà en Robert de Manresa, sort a Andorra ! Avituallament ràpid.
Acabem de baixar fins al riu de la Llosa i encarem la primera pujada forta del dia, la vall de Vallcivera, 12kms i 1000m+.
Aquí ens comencem a trobar l’Isma, ve de darrera, ha sortit tard i va com una moto a fer sub10, ens tornarem a trobar diversos cops.
Avituallament a Prat Xuïrixà i amunt !
A mesura que pugem la vall es torna molt més alpina i dura. Entrem a territori andorrà.
Arribem al coll i baixadeta fins al refugi de l’Illa i el seu llac. Aquí avituallament senzill però de gran mèrit per la organització, l’accès fins aquí és llarg i dur i amb “material” encara més.
Ara toca baixada! La vall de Madriu sencera, patrimoni de la Humanitat.Fnatàstica.
Aigua per tot arreu, de fet serà la tònica del dia, des de ben d’hora els peus xops tota la marxa…
Al “refugi” de FontVerd una sorpresa molt agradable, el crack del guido i la mireads s’han currat un avituallament “correcat”, cerveseta, fruits secs i avall, Gracies !!!
Tiro avall rapidet intentant atrapar l’Isma i el Pedro que ja havien marxat, i en un pas d’aigua, relliscada i pam!, de cul a una pedra que em fa veure les estrelles… Baixo el ritme i espero al Marc i l’onti.
S’acaba la gran baixada, km 31, la Font de la Closa, avituallament oficial i avituallament “privat” , en jordipapiol i la Nuria s’han currat una taula plena de beure i menjar. Una clara se’m posa perfecta, gracies !!!
Fem parada una mica més llarga, l’Onti es posa compeed al peu i aprofitem per canviar mitjons.Un luxe però que dura poc, en 10 minuts tornen a estar xops…
Continuem. Ara ens queden 2 kms de “baixada” fins la carretera on començarà la part més “heavy” de la marxa.
L’onti no té el seu millor dia, el genoll l’ha tingut parat 2 mesos i s’ho nota, anirem fent plegats fins la carretera.
A baix, amb el seu permís i com em sento bé, marxaré sol cap amunt.
Arriba la temuda pujada a Perafita, gairebé 1400m+ en menys de 8km…
L’encaro amb fermesa, encara tinc forces guardades i fins i to m’ho passo bé !
Els pals que fins ara m’havien fet una mica de nosa, aquí ajuden i molt, la càrrega de bessons i cuadríceps es redueix i això es nota.
Vaig passant gent continuament, algun força tocat assegut al voral. Animat aribo al refugi, km 38, avituallament ràpid, agafo aigua i amunt que ja queda poc.
La vall s’obra molt, prats esplèndits, llàstima de la “pressa”. Aqui vaig bastant sol i el camí no està clar. de fet es pot fer per on es vulgui, sempre intentant no marxar gaire de la vista del coll, últim esforç i al cap. 2575m.
Tornem a ser a la Cerdanya catalana. km 40, 11 més en “baixada” i enllestit.
Començant a baixar atrapo al Pedro, pensava que amb ell anava l’Isma però no, em diu : va com una moto !
El Pedro m’anima a apretar una mica, jo anava darrera seu tranquil, el meu esperit competitiu no està gaire desenvolupat.
Li faig cas, baixant em deixo anar una mica i m’ho passo pipa al corriol que baixa fins al refugi de la Pera. Un got de CocaCola i continuo. Aquí vaig amb una noia que li diuen que va 3ª.
Sortint del refugi ens perdem, jo, la noia i un altre noi tirem per la pista… es veu que haviem de baixar per corriol pel mig del bosc. Ens n’adonem potser un km desprès i em de tallar pel mig del bosc a buscar el camí correcte, perdem una estona tonta.
Tornem a ser a una pista, 2 o 3 kms de pla que matxaquen molt. Lluny veig 3 corredors, un sembla l’isma, passet a passet els redueixo espai i hi enllaço. Continuem junts fins ja ben entrat l’últim corriol que ens porta a Cap de Rec, uns 2kms pel mig del bosc ben macos, si no fos pel cansament acumulat…
L’Isma es despenja una mica i tiro amb un dels seus acompanyants.
Entrant als primers prats de Cap de Rec veig els nens i la sandra jugant, ei, han pujat!!!
Arribada “triumfal”, els nens orgullosos del papa… que li cau la baba
Finalment 9h00′.
En Marc i l’Onti crec que arribaran uns 50′ desprès. Un plaer com sempre compartir kms !!!
Diploma, bocata, xerradeta i cap al càmping. Encara queda tarda i idiumenge per fer excursioneta, animalets, geocahings… total que descans poc… però feliç!
Per acabar, felicitar als organitzadors bona feina!
Al martox, deixant el llistó ben alt per properes edicions !
A l’Isma, sub10 i gairebé sub9 i tot !
i a tots els correcats i koales que fan que l’ambient a vegades massa serios d’aquestes sortides es capgiri totalment.
I sobretot, al Guido, mireiads, jordipapiol i Núria : MOLTES GRACIES
Per acabar, només un comentari de les bambes, gairebé les estrenava i un 10 ! Les LaSportiva WilCat, molt còmodes, cap problema d’adherencia. Recomanades 100%.
Feia temps que no correia una cursa de 10 km i en 2 setmanes n’han caigut 2 !
El cap de setmana que treballo, normalment és impossible participar en alguna cursa, però al ferse prop de la feina i en horari de tarda, m’ho puc compaginar. A correr, dutxa i a treballar.
La cursa d’Abrera no és una cursa de 10km “normal”, son 2 voltes de 5km al mateix circuit i que precisament no és pla, hi ha 3 pujades dures.
El plantejament inicial era de conservar… no és plan de matxacarme com la setmana passada… però ja se sap que costa, l’esperit competitiu és inevitable.
De fet la sensació durant la primera volta era de conservar, però la pujada del km 4 al 5 s’ha fet dura…
Al acabar la primera volta, m’atrapa en Bonastre, fem 22′, si poguessim doblar seria un molt bon resultat.
Se m’en va. El veig davant meu però no intento seguirlo. Intento controlar el ritme, crec que el final se’m farà dur…
Aguanto prou bé la segona volta, fins i tot a la pujada llarga del km 3,5 al 4,5 puc apretar una mica i passar 7 o 8 corredors.
A dalt al pla enllaço amb el Bonastre, anem ben contents pel bon paper que estem apunt de fer… al final fins i tot entrem esprintant, em treu uns metres…
Total : 44’17s , el 78è de la general.
Pel “desnivell” de la prova és un temps que no m”esperava pas. Força satisfet.
Al final salutació a en Granadero, ha fet 2on, felicitats ! Anava 1er però m’explica que s’ha confiat i al final l’ha avançat en Roger Campoy. Una experiència més…
Una cursa de 10km a l’any no fa mal. Bé, una mica sí…
Desde feia un any no correia una cursa de 10 km a tope, les 2 últimes que he fet he anat amb la Sandra al seu ritme i gaudint de la cursa. De fet és més divertit.
Fins la sortida no decideixo el plantejament de la cursa, puc anar amb la Sandra a intentar fer 55′, puc anar amb els 2 Enrics a fer uns 50′ o bé puc apretar les dents i tirar a veure on és el límit.
Decideixo l’última opció, em sento bé. Faré 2 o 3 kms a verure que tal, desprès veig si continuo apretant o paro a esperar. No es plan de matxacarme molt per no fer menys de 45′…
Al matí ha plogut i amb la fresqueta s’està de conya per correr, desprès ja apretarà el sol i a mitja cursa es nota.
Surto fort, de fet massa. Et deixes portar per l’ambient i et llences. Primer km a 3’55 ! així no n’aguanto ni 3 de kms.Afluixo.
La resta, fins al final, a 4’15-4’20. Apretant les dents però no molt forçat. Les pulsacions, però disparades, crec que no baixo de 180…
Al final, objectiu complert, millor marca personal… baixo 1 minut del meu rècord, també de la mateixa cursa i torno a comprobar que això no es “lo meu”, de fet no he disfrutat gaire de la cursa, sort del temps final que potser compensa… Massa “ràpid”, stressat, pendent del crono…
Però bé, un cop l’any val la pena veure en quin estat et trobes.
Total : 41’46s, 73è de la general i 55è de la categoria.
Arriba la Sandra, prou satisfeta, uns 56′ i només patint l’últim km.
Els “Enrics”, uns 51′, portaven 2 curses en menys de 12 hores, i l’anterior havia estat la del Mosquit amb l’escavetxina general fruit de la calor.
Quan s’acaba la cursa dels “grans” toca els cracks… Curses infantils !
L’Èric i el Jan fan un paperàs en les seves curses, de p4 i babies respectivament. Fan tots dos un meritòri segon lloc… almenys algú de la família “rasca” algun podi
Tarda-nit fantàstica la viscuda divendres a Sant Salvador de les Espases, damunt d’Olesa de Montserrat, amb la gent dels koales i companyia.
“L’excusa” aquest cop era una trobada-homenatge a en Pau, que es recupera d’una dura lesió… ànims!
Es munta una crono-escalada al cim del Puiventòs, o creu de Saba, passant per Sant Salvador de les Espases, punt mig del recoprregut, on hi retornarem per fer una barbacoa estil koala, és a dir : molta teca i molt líquid de diversa graduació…
A aquestes alçades de temporada la gent ja va molt carregada… o això sembla, o potser es guarden…. però el fet és que “només” 6 personatges ens presentem a la sortida per fer la crono. Al punt mig, a l’ermita, hi ha almenys una desena “d’animadors”.
La crono, perfecta, el lloc fantàstic, gran descoberta.100% corriol, dur, força dur. La primera part dreta dreta i amb la calor que fa costa…
A Sant Salvador de les Espases, la claca ! gracies companys ! un parell de glops de Voll-Damm i continuo amunt.
La segona part encara és millor, corriol preciòs en puja-baixa on es pot correr bé i recuperar una mica l’alè.
Personalment em sorprenc del ritme que porto, per un dia em sento fort, molt bones sensacions… que duri !
A dalt 42’30s i no molt “tocat”.
Seguidament arriben la resta de “valents” l’ Oscar, vikingo, en Pedro, en Carles i l’Alba. L’Orzo que havia començat a baix, es queda a Sant Salvador de les Espases i en Vicente que pujava caminant també.
Tornem a Sant Salvador recollint les cintes de marcatge.
A Sant Salvador, barbacoa a tope en familia. Quina gresca, fantàtic ! Gracies nois !
Gairebé a les 12 marxem els últims, tot recollit i cap a casa. Baixo amb en bodi de “xaxara” amb el frontal i dubtant a estones de si snem pel camí correcte.
Gran jornada “lúdico-festiva”. Segur que n’hi hauran més i per poc pue pugui no hi falto !
Avui tornava la “clàssica” Cursa de l’Alba, a Collbató. Pujada al monestir, Sant Jeroni i baixada a Collbató per les bateries. 24kms amb 1000m+ de desnivell.
L’any passat vaig ferla “sol” i vaig acabar “tocat” i en 2h45′. L’objectiu era baixar aquest temps…
Poc més de les 7AM i ja soc a Collbató, en Marc ja hi és, ve acompanyat del germà d’en Miquel Serra… que petit és el món…
Salutacions als cada cop més nombrós número de coneguts : koalas Carles i Manel, Isma, Tamayo, Txuss, Vikingosdu, gorka Miquel Serra, David, Gerard…
I al lio !
Anem amb en Marc, ve molt il·lusionat per la cursa però no molt fi de panxa i per la fascitis plantar…
El plan és sortir forts per intentar no trobar molt tap a les escales i corriol de la Salud. Ens surt prou bé, això implica fer 3 kms a poc més de 4min/km. Per començar a escalfar no està mal…
Crec que per baixar el temps de l’any passat és on es podia retallar més, l’any anterior vaig trobar molta cua.
Anem fent a bon ritme, la imatge de la gent fent les llaçades de la pujada a Sant Joan és fantàstica.
Arribem al avituallament en 55′. Baixada a sac cap al Monestir. Aquí em costa seguir el fort ritme del Marc…
1h01′ al monestir, comencem a enfilar les escales… Podem aguantar el ritme i corrent on podem fer cim de Sant Jeroni en 1h38′.
A l’últim tram ens creuem amb els que baixen… quin ritme més bèstia… crec que els fem nosa i tot. Semblen d’una altra cursa…
Aprofittant les escales de Sant Jeroni, que no correm… em prenc un gel, un d’Overstims de cola que se’m posa fantàstic.
Hem trobo bé, i sumat amb “l’efecte” del gel, comencem a baixar a tope. També hi fa molt l’esperonament del koala Manolito des de darrera : ” Venga que subiendo muy bien pero bajando pareceis moñas !”
En els “repetxos” de la baixada a Sant Miquel, en Marc té un baixón important, li ofereixo l’altre gel que porto i tirem avall. Sembla que l’ajuda força i seguim juns fins Sant Joan.2h03′.
6 kms de baixada i ja ho tenim ! això si, la baixada és per les bateries… farà falta concentració.
A mitja baixada perdo en Marc, el faig darrera meu però em giro i no el veig… ara em farà patir … i més quan en un ensurt que tinc, caigauda tonta i m’avancen 3 o 4 i encara no el veig… que estrany…
Baixo en 25′, crec que aquest any el terreny a les bateries no era tan complicat, estava bastant “net”.
2kms i arribada. Cal suarlos, però… Asfalt, primer en lleugera baixada i al final en fals pla.
Rebuda triumfal dels nens i entrada els 3 eufòrics.
