Archive for the 'Curses' Category

La 8ena edició de Lo Calvari de l’Urgell, una prova a Anglesola, que va començar, i encara ho és, com una marxa de resistència de 55 kms.
Ara fa un parell d’edicions també ho fan una mica més popular i proposen versió de 20 i de 32 kms.

Mai hi havia pogut participar, i això que un dels que hi passa davant és un bon amic, el Dani, de CalValls, empresa que per cert col-labora estretament en la prova.
Els astres s’alineen i tenim un dia de cap de setmana lliure, de feina i de futbol infantil. S’ha d’aprofitar!
De seguida vaig pensar amb lo Calvari, li proposo a la Sandra i ens posem la manta al cap i decidim fer la versió mitja, de 32 kms… El via crucis és diu…

Fa temps que no corro aquesta distància i la Sandra mai ha passat dels 21 d’una mitja marató…
Com no és competitiu i bastant pla, endavant.
A les 7 del matí comença la prova, fresca, fresca…

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33811428495_o

Intentarem corre-ho tot menys les pujades. Aquesta és la tàctica. A poc a poc, trote suau, baixes pulsacions i anar reservant per no patir massa al final.

Anem fent quilòmetres. Aviat ens quedem ben sols. Molta gent camina o van forts endavant. Passem Preixana i el seu avituallament, al desviament dels que en fan “només” 20 ens diuen que han passat només 10 o 12 i de noia cap… carai!

Anem xerrant i anar fent, aquest ritme és fantàstic. Sense estrès.

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33771030046_o

Cap a Sant Martí de Maldà, avituallament de Cal Valls, anem sols. Hi estem ben bé 10 minuts parlant amb el Dani i recuperant forces, sobretot amb el gran suc de mandarina de la casa!
El Dani ens explica que ara venen els 4 kms més “durs”, corriol amunt i avall. Fins a Rocafort de Vallbona.

Deixem Sant Martí, baixem cap al Vilet i agafem els corriols que ens deien, caminant i anar fent. LEs cames ja noten els quilòmetres i aquestes pujades les podem pagar més endavant si forcem…

Avituallament ràpid a Rocafort.

La pujada despre`s del poble es fa dura, però ens han dit que és la última forta del dia.
És veritat. Anem planejant i baixant.  Ritme prou decent encara.

Esperavem el km 25 per avituallament i retrobament amb els de la prova de 20 km però se’ns fa lluny, ben bé era el 26… Ha costat una mica arribar-hi, més de cap que de cames…

Ja fem càlculs… falten uns 6kms… podem fer menys de 4 hores? Estaria molt bé!
Anem sumant els darrers quilòmetres, avancem alguns caminadors, ens animen.
Arribem a l’asfalt d’Anglesola, la pujadeta per creuar el pont sobre l’autovia costa… I el darrer quilòmetre de carrers del poble potser encara més.
Ja està fet. Contentíssims! Pel temps, resultat i per haver-ho fet junts. Fantàstic.

3h45’… amb les diverses parades i tot. Perfecte.
Som el 4rt i 5è en arribar de la nostra distància!

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33655227422_o

Ens ha agradat molt el rotllo, a veure si podem tornar a fer una cosa semblant ben aviat.

 

 

novembre 19

Behobia-Sant Sebastian

Feia temps que la teniem pendent. És una d’aquelles curses que desde que entres en aquest mon del correr que en sents a parlar, sempre de manera positiva i sempre del mateix: el gran ambient!

Tot va començar quan la Sandra rep un mail d’informació de la cursa, devia ser pel setembre, i em proposa d’anar-hi plegats. Per ella seria tot un repte i motivació el fet de fer 20 kms!
Encara trobem inscripcions i allotjament, a un preu “raonable”.
Ja tenim excusa per fer sortida de parella turística, esportiva i gastronòmica…

Cap de setmana fantàstic a Donosti, la previsió meteorològica no era del tot favorable però com diuen una BehobiaSS sense pluja no seria el mateix…
Podem marxar divendres al matí. A primera hora de la tarda podem ser ja a la fira, recollir dorsal i informació i evitarnos aglomeracions de dissabte.
De conya.

1

Vespre de pintxos i dissabte de caminar, fotos i menjar bé.

2

Diumenge cap a la sortida. L’hotel ofereix un bus pels clients per 2 euros. Perfecte!
A les 9 som a la sortida. No tenim la sortida fins les 11:24 nosaltres!
La sortida va per calaixos segons el temps acreditat, nosaltres no en tenim. Per tant amb el munt del final.

Passem una bona estona aixoplugats en un bar fins que deixa de ploure i podem atansar-nos cap a la sortida i palpar el gran ambient que as’hi viu. A les 10 ja comnecen a desfilar els diferents calaixos de sortida.
Quan nosaltres sortim, n’hi ha que ja han acabat!

3

La cursa en si, de conya, no pel recorregut en si, que està bé, sinó per l’ambientàs. Gent i més gent per tot el recorregut animant. Grups de txarangues, batucades…

Hi ha dos pujades que fan una mica més dura la prova, son 20kms i la gent fa el temps d’una mitja marató de 21kms, per fer una idea de la dificultat.
Els primers quilometres passaen molt rapid, amb l’emoció, flipant… Del 5 al 7 puja però encara frescos es fa bé.

El pas per les poblacions, sobretot Errenteria, bestial. Una gentada, un ambient, uns crits d’ànim… per tot arreu. “Aupa Albert” , Aupa Neska” !!!

Al km 16 hi ha la segona pujada forta, a apartir d’aquí ja avall per encarar els 2 últims kms, pel passeig de Donosti, entrem pel barri de Gros i acabem al Boulevard.

Bé, bé. Molt bé!
La Sandra pateix potser una mica al final però de conya. Segur que n’haguès fet uns quants més…
Fem els 20kms en 1h55′ aprox. A 5’45s / km. Millor que les previsions.

5

4
Recollim medalla i bossa. Dutxa a l’hotel i a fer els 450 kms fins a casa.

Cap de setmana fantàstic!

Torno a fer una cursa!
Aquest seria el resum general… feia temps q no competia! Si és que lo meu es competir, més aviat és participar en una prova competitiva…

IMG_20160417_122843

M’agrada la cursa de Sanauja, des que estic en això de correr per la muntanya que és una de les curses que li tinc més carinyo. Per la proximitat, duresa, ambient…
Hi he participat 4 o 5 cops ja. L’any passat tornava d’estar lesionat una bona temporada i vaig fer la versió curta que fan també , d’uns 12kms.
Enguany la intenció era tornar a correr una mica de distància i desnivell.

Li tinc un gran respecte a aquesta cursa. LA distància i la zona pot enganyar. És dura, dura. Recordo una de les primeres edicions que hi vam anar amb el MArc Sancli, que vaig acabar amb fortes rampes al bessons que em van fer patir!
Fa temps que no corro “tanta” distància. 25kms amb 1200 m+
No hi ha pujades sostingudes on calgui caminar molt, sinó que vas fent pujades “curtes” i ” corribles” i això passa factura… tobogans que van acumulant…

LA idea és tenir molt cap. Surto amb molta calma i ja veurem que passa.
Hi vaig amb el Jóse Puerta i també hi ve en Jordi Belmonte.
Comencem amb el JOrdi, el Jóse tira més fort endavant. NOsaltres anem fent amb calam.

Aquest any és el dese aniversari de la cursa i per conmmemorar-ho faran el circuit una mica diferent. La primera part la fem pujant directament cap al castell, el que era normalment la baixada del primer bucle cap al poble.
Aviat es fa una mica de tap i aprofitem per pujar caminant cap al castell, escalfem. A partir d’aquí a correr el que es pugui!

A mesura que passen els quilometres em sento millor. Les snoves Saucony Xodus que m’he comprat em van de conya!

De menys a més vaig evolucionant. Emocionat ilusionat i sorprès per les sensacions. Vaig content content.

En Belmonte el perdo una mica per darrera, va fent. Despres veig que el teniem a uns 5 minuts tota l’estona. I aixó que va caure a la part final, sinó ens atrapa crec.

Vaig avançant gent continuament, és el que té sortir tan endarrera. FIns que veig el Jóse, el feia molt més endavant!
A partir d’aquí, devia ser el km 15 aprox. que vaig amb la mateixa colla, ara uns tiren més, ara els altres. Un parell de Truga Cervera, un parell de targarins, un parell de Guisoona, el Jóse i jo…

Moment màgic de baixada per corriol tou cap a la zona d’aigua. Subidon subidon. Baixo com feia temps no feia, Flotant. Eufòric…

A partir de la zona d’aigua i la pujada final per encarar els últims 3 o 4 kms a patir. I força.
Vaig primer del grupet, una mica sol. Quan un dels bessons, que fa estona que es queixen, em fa un forta fiblada. Rampa dura! OSti, ara que ja s’acaba. llàstima!
Estiro un moment i sembla que millora, Apreto les dents i a acabar!

M’agafa el Jóse i li dic que tiri si pot que jo vaig enrampat i ja arribaré.
Tampoc va molt sobrat i va corrent i fent petits crits de dolor i renegant continuament 🙂

PAtint, patint ja arribem. Entrada triumfal. Personalment molt satisfet. Hauria firmat baixar de 3 hores i aconseguit!
Em vaig tornar a sentir una mmica “corredor”

IMG_20160417_121850_BURST1

Total: 25kms 2h57′. El 59è de la general i el 20è veterà!

RSS Feed 2.0