Feia temps que la teniem pendent. És una d’aquelles curses que desde que entres en aquest mon del correr que en sents a parlar, sempre de manera positiva i sempre del mateix: el gran ambient!

Tot va començar quan la Sandra rep un mail d’informació de la cursa, devia ser pel setembre, i em proposa d’anar-hi plegats. Per ella seria tot un repte i motivació el fet de fer 20 kms!
Encara trobem inscripcions i allotjament, a un preu “raonable”.
Ja tenim excusa per fer sortida de parella turística, esportiva i gastronòmica…

Cap de setmana fantàstic a Donosti, la previsió meteorològica no era del tot favorable però com diuen una BehobiaSS sense pluja no seria el mateix…
Podem marxar divendres al matí. A primera hora de la tarda podem ser ja a la fira, recollir dorsal i informació i evitarnos aglomeracions de dissabte.
De conya.

Vespre de pintxos i dissabte de caminar, fotos i menjar bé.

Diumenge cap a la sortida. L’hotel ofereix un bus pels clients per 2 euros. Perfecte!
A les 9 som a la sortida. No tenim la sortida fins les 11:24 nosaltres!
La sortida va per calaixos segons el temps acreditat, nosaltres no en tenim. Per tant amb el munt del final.

Passem una bona estona aixoplugats en un bar fins que deixa de ploure i podem atansar-nos cap a la sortida i palpar el gran ambient que as’hi viu. A les 10 ja comnecen a desfilar els diferents calaixos de sortida.
Quan nosaltres sortim, n’hi ha que ja han acabat!

La cursa en si, de conya, no pel recorregut en si, que està bé, sinó per l’ambientàs. Gent i més gent per tot el recorregut animant. Grups de txarangues, batucades…

Hi ha dos pujades que fan una mica més dura la prova, son 20kms i la gent fa el temps d’una mitja marató de 21kms, per fer una idea de la dificultat.
Els primers quilometres passaen molt rapid, amb l’emoció, flipant… Del 5 al 7 puja però encara frescos es fa bé.

El pas per les poblacions, sobretot Errenteria, bestial. Una gentada, un ambient, uns crits d’ànim… per tot arreu. “Aupa Albert” , Aupa Neska” !!!

Al km 16 hi ha la segona pujada forta, a apartir d’aquí ja avall per encarar els 2 últims kms, pel passeig de Donosti, entrem pel barri de Gros i acabem al Boulevard.

Bé, bé. Molt bé!
La Sandra pateix potser una mica al final però de conya. Segur que n’haguès fet uns quants més…
Fem els 20kms en 1h55′ aprox. A 5’45s / km. Millor que les previsions.

Recollim medalla i bossa. Dutxa a l’hotel i a fer els 450 kms fins a casa.

Cap de setmana fantàstic!

Torno a fer una cursa!
Aquest seria el resum general… feia temps q no competia! Si és que lo meu es competir, més aviat és participar en una prova competitiva…

M’agrada la cursa de Sanauja, des que estic en això de correr per la muntanya que és una de les curses que li tinc més carinyo. Per la proximitat, duresa, ambient…
Hi he participat 4 o 5 cops ja. L’any passat tornava d’estar lesionat una bona temporada i vaig fer la versió curta que fan també , d’uns 12kms.
Enguany la intenció era tornar a correr una mica de distància i desnivell.

Li tinc un gran respecte a aquesta cursa. LA distància i la zona pot enganyar. És dura, dura. Recordo una de les primeres edicions que hi vam anar amb el MArc Sancli, que vaig acabar amb fortes rampes al bessons que em van fer patir!
Fa temps que no corro “tanta” distància. 25kms amb 1200 m+
No hi ha pujades sostingudes on calgui caminar molt, sinó que vas fent pujades “curtes” i ” corribles” i això passa factura… tobogans que van acumulant…

LA idea és tenir molt cap. Surto amb molta calma i ja veurem que passa.
Hi vaig amb el Jóse Puerta i també hi ve en Jordi Belmonte.
Comencem amb el JOrdi, el Jóse tira més fort endavant. NOsaltres anem fent amb calam.

Aquest any és el dese aniversari de la cursa i per conmmemorar-ho faran el circuit una mica diferent. La primera part la fem pujant directament cap al castell, el que era normalment la baixada del primer bucle cap al poble.
Aviat es fa una mica de tap i aprofitem per pujar caminant cap al castell, escalfem. A partir d’aquí a correr el que es pugui!

A mesura que passen els quilometres em sento millor. Les snoves Saucony Xodus que m’he comprat em van de conya!

De menys a més vaig evolucionant. Emocionat ilusionat i sorprès per les sensacions. Vaig content content.

En Belmonte el perdo una mica per darrera, va fent. Despres veig que el teniem a uns 5 minuts tota l’estona. I aixó que va caure a la part final, sinó ens atrapa crec.

Vaig avançant gent continuament, és el que té sortir tan endarrera. FIns que veig el Jóse, el feia molt més endavant!
A partir d’aquí, devia ser el km 15 aprox. que vaig amb la mateixa colla, ara uns tiren més, ara els altres. Un parell de Truga Cervera, un parell de targarins, un parell de Guisoona, el Jóse i jo…

Moment màgic de baixada per corriol tou cap a la zona d’aigua. Subidon subidon. Baixo com feia temps no feia, Flotant. Eufòric…

A partir de la zona d’aigua i la pujada final per encarar els últims 3 o 4 kms a patir. I força.
Vaig primer del grupet, una mica sol. Quan un dels bessons, que fa estona que es queixen, em fa un forta fiblada. Rampa dura! OSti, ara que ja s’acaba. llàstima!
Estiro un moment i sembla que millora, Apreto les dents i a acabar!

M’agafa el Jóse i li dic que tiri si pot que jo vaig enrampat i ja arribaré.
Tampoc va molt sobrat i va corrent i fent petits crits de dolor i renegant continuament 🙂

PAtint, patint ja arribem. Entrada triumfal. Personalment molt satisfet. Hauria firmat baixar de 3 hores i aconseguit!
Em vaig tornar a sentir una mmica “corredor”

Total: 25kms 2h57′. El 59è de la general i el 20è veterà!