L’amic Santi ja fa 3 anys que monta una cursa pel seu territori. A Santa Maria de Martorelles. Els 2 primers anys no vaig poder anar-hi i enguany no treballo el dia de la prova! El dia 30 de Novembre.
Un any que no em toca treballar i ara el tema és l’estat de forma… No tinc gens clar si anar-hi, quan fa que no faig més de 20 kms corrent ? i amb bones sensacions, encara més…
La Neorural té fama de dura, 27kms i 1600m+, un puja i baixa constant per corriols en la seva majoria.
Al final m’animo i no sé si conscientment o no, però allí estic.
La setmana ha estat fatal metereològicament, només faltava això. Els 2 dies abans de la cursa plovent i fort. Llevantada important. Veig que es suspenen proves per tot arreu o es preveuen molt enfangades però aquí senese comentaris…
Diumenge ben d’hora a fer els més de 100kms que tinc fins Martorelles, encara no tenint gens clar que farem. SI plourà, si correrem, si acabaré, si retallaré…
Doncs no plou, tot el camí. Molt moll, molta humitat però no plou i la temperatura és perfecta.
Aparco gràcies als molts voluntaris que hi ha, i baixo al poliesportiu. Molt aviat i tot llest, ja es respira la cursa. Salutació ràpida a l’ànima de la moguda, enfeinat amunt i avall, recullo el dorsal, i a fer temps per posar-me “l’uniforme”.
Em fa gràcia poder retrobar cares conegudes, els koales Sergi, Manel, Esteban, i el Txus, quan temps!
A les 8:30 sortim. Agafo bidonet que em farà falta.
La cursa, el que deiem, desprès de sortir del poble, enfilem corriols i més corriols, amunt i avall. Només hi ha petits trams de pista per enllaçar aquest corriols i poca cosa més per “descansar”
Em fa mal el menisc, ja abans de sortir, com fa dies… El que m’anima és que al cap de mitja hora em fa el mateix mal, no més.
La idea és sortir a conservar la maquinaria tot el que pugui. Em deixo avançar per molta gent. A les pujades de conya però a les primeres baixades ja veig que patiré, en fred em fa mal el genoll.
A mesura que passen quilòmetres sembla que millor, menys mal i més animat.
El tema és anar d’avituallament en avituallament per fer balanç de la situació i així també vaig enganyant el cos i ment de la duresa i distància.
Em fa especial il-lusió quan m’atrapa en David de Blogmaldito.com, un crack. El reconec, porta la samarreta de la Punktrail de Fonollosa. Parlem una estona i se’n va endavant.
La cursa preciosa, recorregut marcat perfectament. Boscos i boscos. Algun tram de somni. Humitat, fulleraca… Un 10.
A partir del km 20, mort. Les cames fent “amagos” de rampes continuament. L’últim avituallament, el dels koales, amb en Raül, la Marta i companyia em dona ànims per fer undarrer esforç per acabar “dignament”.
Trampejant les rampes, encara corrent prou més del que em pensava, per fi el poble!
Total: 28kms i uns 1200m+ em surten al Garmin. 3h32′, de conya, quan he sortit no sabia ni si acabaria i aquests temps em sembla molt bo! El 75è de 350 participants.
A l’arribada en David fent fotos del personal i animant a tothom.
Entrepà i cervesa merescudíssims, intercanvi d’opinions amb el David i foto de record de la desvirtualització.Gràcies company!
Per resumir: Excel-lent. En tot. La cursa un 10, ambient, voluntaris, recorregut, marcatge… i fins i tot personalment millor del que esperava.
TORNARÉ !
