Marxa Lo Calvari de l’Urgell

La 8ena edició de Lo Calvari de l’Urgell, una prova a Anglesola, que va començar, i encara ho és, com una marxa de resistència de 55 kms.
Ara fa un parell d’edicions també ho fan una mica més popular i proposen versió de 20 i de 32 kms.

Mai hi havia pogut participar, i això que un dels que hi passa davant és un bon amic, el Dani, de CalValls, empresa que per cert col-labora estretament en la prova.
Els astres s’alineen i tenim un dia de cap de setmana lliure, de feina i de futbol infantil. S’ha d’aprofitar!
De seguida vaig pensar amb lo Calvari, li proposo a la Sandra i ens posem la manta al cap i decidim fer la versió mitja, de 32 kms… El via crucis és diu…

Fa temps que no corro aquesta distància i la Sandra mai ha passat dels 21 d’una mitja marató…
Com no és competitiu i bastant pla, endavant.
A les 7 del matí comença la prova, fresca, fresca…

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33811428495_o

Intentarem corre-ho tot menys les pujades. Aquesta és la tàctica. A poc a poc, trote suau, baixes pulsacions i anar reservant per no patir massa al final.

Anem fent quilòmetres. Aviat ens quedem ben sols. Molta gent camina o van forts endavant. Passem Preixana i el seu avituallament, al desviament dels que en fan “només” 20 ens diuen que han passat només 10 o 12 i de noia cap… carai!

Anem xerrant i anar fent, aquest ritme és fantàstic. Sense estrès.

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33771030046_o

Cap a Sant Martí de Maldà, avituallament de Cal Valls, anem sols. Hi estem ben bé 10 minuts parlant amb el Dani i recuperant forces, sobretot amb el gran suc de mandarina de la casa!
El Dani ens explica que ara venen els 4 kms més “durs”, corriol amunt i avall. Fins a Rocafort de Vallbona.

Deixem Sant Martí, baixem cap al Vilet i agafem els corriols que ens deien, caminant i anar fent. LEs cames ja noten els quilòmetres i aquestes pujades les podem pagar més endavant si forcem…

Avituallament ràpid a Rocafort.

La pujada despre`s del poble es fa dura, però ens han dit que és la última forta del dia.
És veritat. Anem planejant i baixant.  Ritme prou decent encara.

Esperavem el km 25 per avituallament i retrobament amb els de la prova de 20 km però se’ns fa lluny, ben bé era el 26… Ha costat una mica arribar-hi, més de cap que de cames…

Ja fem càlculs… falten uns 6kms… podem fer menys de 4 hores? Estaria molt bé!
Anem sumant els darrers quilòmetres, avancem alguns caminadors, ens animen.
Arribem a l’asfalt d’Anglesola, la pujadeta per creuar el pont sobre l’autovia costa… I el darrer quilòmetre de carrers del poble potser encara més.
Ja està fet. Contentíssims! Pel temps, resultat i per haver-ho fet junts. Fantàstic.

3h45’… amb les diverses parades i tot. Perfecte.
Som el 4rt i 5è en arribar de la nostra distància!

marxa-lo-calvari-de-lurgell_33655227422_o

Ens ha agradat molt el rotllo, a veure si podem tornar a fer una cosa semblant ben aviat.

 

 

Calaf Calafell 2014

Tornem-hi!
En Joan i la Montse ens tornen a proposar anar a fer una paella al seu apartament de Calafell.
En Joan, en Tomàs i jo hi anirem en bici, com l’any passat i la familia en cotxe…
Desprès de tantejar anar-hi en bici de carretera, decidim tornar-hi amb les btt. La setmana abans jo vaig trencar el canvi de darrera de la meva. Potser ha arribat l’hora de fer un canvi. La Giant té 15 anys… està més que amortitzada pobra…
Pimpam, com sempre, quan necesito alguna cosa és ja o no és. COm feia temps que mirava el mercat ja tenia decidit que volia. Una cube. I de 29 polzades. Doncs a buscar distribuidor proper. Veig que a Manresa és Bicis Toni. Doncs cap allà.
Acaben de canviar de botiga, 50 metres més avall, al mateixa carrer. Soc la primera venta que fan al nou lloc.
950 Euros, la Cube LTD 29 del 2014. De catàleg marca 1099… FET.

En base a la ruta de l’any passat, en Joan ens ha preparat uns petits canvis de traçat.
A les 6 del matí ja s’hi veu. Doncs endavant. HEm quedat jo i en tomàs, passarem per Sant Armengol a trobar en Joan.

Baixada cap a Copons molt ràpida. Carretera cap a Jorba i aquí canvi de traçat respecte 2013. Pista asfaltada per sota el Pla del Magre cap a la carretera de Tous. Un petit embolic buscant el gr cap a ColldeGuix, rectifiquem i hi anem pel camí lògic.

Passem per sota la Tossa i cap a Montbui poble. Quins records aquestes pistes de quan vivia a Igualada. Ja fa 8 anys!
El canvi de traçat es deu a intentar no creuar Iuglada i Vilanova per pujar a Can Titó, però aviat veiem que poc estalviarem. De montbui a Collbàs, com puja!

Un cop a l’ermita de Collbà la ruta torna a ser la de l’any passat, baixem a Carme, pugem cap  a les pinedes d’Armengol. Baixem cap a Sant Joan de Mediona on farem parada. Mig camí. 47kms.

Desprès la pujada més forta del dia. Anar a la platja no vol dir pas només baixada! En 5 kms uns 400m+
Superat això si que tira ja avall. Passem FontRubí, Torreles de Foix, Cornudella, Lleger, Banyeres. Vinya i més vinya. El Penedès esplèndid.

Arribem a Bellvei i el Joan ens té preparat un últim tram fins a Calafell, molt maco, bon troç de corriol ràpid i per acabar la ruta disfrutant.
98kms i ja hi som!

Manguerada a les bicis i a dinar. Paella de la Montse merescudíssima.
Moltes gracies  al family Planell-Coll. L’any que ve tornem!

Raquetes a Port del Compte

Veient la bona nevada que va fer aquest inici de Novembre al Pirineu proper, desde casa es veuen els cims del Solsonès blanquíssims, decidim que la propera sortida dels dimecres amb en Marc ha de ser sobre neu.
Jo, la veritat, soc poc amic de la neu i els seus esports, la neu no és el meu terreny, m’hi moc amb poca traça…

El Marc aniria a fer algun cim amb esquis però amb la meva poca tècnica no em veig capaç de seguirlo, queda pendent. Provarem raquetes…
Desde l’epoca que a la feina vaig col-laborar amb el programa El Cim, que no m’havia col-locat unes raquetes. I l’eperiència que recordava no era gaire satisfactoria.

El Marc lloga 2 parells de bones raquetes a Manresa i cap al Port del Compte!
Tenim un track de wikiloc que té bona pinta, fa cinc cims de la serra.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1451133

A les 8:30 ja som aparcats al parquing de l’Estivella. Ens posem les raquetes i amunt!
No m’acabo d’adaptar a les raquetes als peus, semblem 2 submarinistes per la platja!

Volta Port del Compte

Mentre es puja directament, es baixa dret o planeges recte, perfecte. Ara bé, quan flanquejes, de costat… ufffff  la raqueta no subjecta i inmovilitza el peu i va molt forçat… almenys a mi, el Marc veig que va fent…
Possiblement amb unes fixacions més fermes aniria millor. Però aguantarem ! 🙂

Anem pujant ràpidament, primer per pista i despres per entre el bosc.

Volta Port del Compte

Quan ens cansem d’anar de costat, decidim tirar pel dret, amunt a buscar el cim del Pedró dels 4 Batlles. Alguna encigalada sense importància i ja som sota el Volturó, 2349m. Hem sortit de 1900m.
Aquí dalt fa molt fred. El vent pica fort i la neu se l’ha endut més avall. A la carena ens treiem raquetes, les deixem al camí i anem a fer el 2on cim,  el de la Gespeguera, caminant.
Tornem a buscar les raquetes i fem el Pedró, 2387m, el cim més alt del Solsonès…

Volta Port del Compte

Baixem del Pedró i ja ens podem tornar a posar els raquetes. Encarem el cim de la Tossa Pelada.
Baixem a les pistes d’esquí i encarem el cim d’Estivella. Poc abans de fer el cim, tierm avall pel dret, els peus es queixen fa estona…

Ens queda un bon tros de pista forestal, la podem fer tota amb raquetes.
El cotxe, per fi ens podem treure aquests artelugis 🙂
4 hores, uns 12kms i 700m+.

Bona sortida i bona experiència. El paisatge nevat espectacular!