Diumenge es celebraba a Núria la “clàssica” cursa de l’olla de Nuria, una “volta” per uns quants cims que voregen la vall. 21 kms de res.. amunt i avall.
Jo no vaig arribar a temps d’inscriure’m, alguns “privilegiats” si… varen poder compartir una gran cursa amb cracks de la talla del Kilian, l’Agustí Roc, el Mejias…
Doncs per treure’m el cuquet dimarts pujo a fer la ruta més o menys, pel meu compte.
Surto de Fontalba, directe cap al Puigmal despres anar carenejant fins que me’n cansi… llavors avall cap al Santuari i retorn a Fontalba.
La ruta és fantàstica !!!
Com qui no vol al cosa els cims es van aconseguint, i en les baixades i plans es pot correr a força trams.
Passat el Puigmal faig : el petit del Segre, Segre, Finestrelles, Núria… aquí una rebrincada al turmell em fa pensar en abandonar avall. Camino una estona i sembla que recupera… continuo… Pic d’Eina, Noufonts, Noucreus. Aquí, la ruta més “clàssica” ja para, baixa cap al Santuari. Encara tinc benzina i s’ha d’aprofitar. Continuo cap al Pic de la Fossa del Gegant, Alt de les Arques, Baix de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra, Coma del Clot… i arribant al coll del Torreneules ja prou. No tinc gaire més temps…
Baixada directa cap al refugi del Pic de l’aliga, molt corrible, si les cames encara responen…
Parada al Santuari per omplir d’aigua, portava 2 litres i me’ls he fulminat. La font de Sant Gil i cap a Fontalba.
El camí de Fontalba se’m fa llarg i dret. No puja massa però ja vaig tocadet…
Arribo a Fontalba, bocata i cap a casa.
Total : 5h55′ , 29kmsi 2300+ ( de fet m’encanto a buscar 4 geocachings i el temps total és de 6h35′).
Feia més de 5 anys que no anava al fer el Pedraforca i la sortida que teniem prevista per aquest dimarts amb en Marc ens hi a portat.
Decidint la ruta, no teniem ganes de correr molt, i amb la calor que fa el millor seria tirar cap un lloc alt. Pensem en la gran desconeguda Serra del Verd, Catllaràs o… i perquè no el Pedra ?
A les 7 i 15 ja som a sota el refugi Estasen per començar la ruta.
Pujada ràpida, només corrent als primers trams però la resta forts.
Ens presentem al coll del Verdet en 55′. Perdem 10′ buscant un geocaching, que no trobem…
Aquí per mi comença el pitjor… la grimpada fins dalt té algun tram “complicat” i en algun pas tinc els mes dubtes…
Millor del que ho recordava.
Fem cim amb 1h30′, el tram de grimpada és lent, i amb mi encara més…
Aquí perdem 20′ buscant un geocaching… al final el marc el localitza.
La baixada per la tartera de l’enforcadura també se’ns presenta millor del que esperavem, es deixa correr força trams, encara que no m’hi estalvio 3 caigudes sense més conceqüencies.
En 45′ més som de nou al refugi Lluís Estasen.
Total : 2h30′
Dissabte dia 3 varem fer amb la Sandra una ruta que haviem fet feia ben bé 8 anys, la Travessa d’agulles i frares de Montserrat.
És una ruta “diferent” trams equipats amb cordes, cadenes, escala… tot de baixa dificultat però amb al·licient incorporat.
Estem unes 3h30′ per fer la ruta, de Can Massana a la Portella, Agulles, Portell Estret, Coll de Port, Roca foradada i can massana.
Ruta 100% recomanable, puja-baixa constant i amb les “diversions” esmentades. No apta per persones molt sensibles…
Aquest dissabte va ser un dels millors dies que he passat fent una de les coses que més m’agraden, correr per muntanya, i a més x Montserrat…
Començaré agraint la currada espectacular sobretot del Carles Martorell, ajudat del gran Pedro.
També agrair la feina als avituallaments, hores d’espera amb la boira que hi havia… gracies, Albertus, Vicente, i companyes del Bodi, Carles, i Jordis.
Havia demanat festa de la feina per poder participar del que prometia, i va complir-ho amb escreix, una gran trobada de bojos del skyrunning i vaig encertar de ple !
El dia comença a les 4… esmorzar poc i surto cap al Bruc. A les 5:15 sòc allà, pensava que arribava aviat… i ja hi eren gairebé tots ! això demostra les ganes del personal.
Em vaig apuntar al grupet de les 5:30, a ritme tranquil, sense encantarse, podiem fer 7h30′ ( al final així va ser…) i em deixava marge a possibles punxades. Al grup de les 7 potser hauria anat massa forçat, no sé…
A la sortida hi som : Tamayo, Bodi, korfbaler, Jordipapiol, txuss, Xavier(Copons) i Oriol ( crec que es deia així…) i un servidor.
Foto de rigor, i puntualment el gran Carles ens “dona” la sortida. A les 4 ja hi era a acompanyar l’Alpenser a la sortida de la seva aventura en solitari.
Primers quilometres a ritme ” alegret”, riures, bromes… fins al desviament al camí dels francesos, aquí es posa dret i poques converses… en Bodi i el tamayo van forts davant, la resta anem fent.
Fem cim de Sant Jeroni, un parell d’escaladors dormint.. bé només un, l’altre està al-lucinat.. ens aprofitem d’ell perque ens faci una foto, mentres l’altre remuga dis el sac. Pensaven gaudir d’una nit relaxada… ho sentim…
El desnivell més gran ja l’hem fet, en 1h20′ aproximadament.
Enfilem la baixada, tram ràpid, amb el frontal però es difícil correr tan com de dia. Anant a buscar el cami nou de Sant Jeroni toco terra, uiiii, sort de les mans d’última hora… “només” en surto amb 3 “pelades ” a la ma.
Anem fent paradetes en els llocs de desviaments i fem reagrupament del grup. En Xavier de Copons va patint una mica pel ritme “altet”, en Txuss, el Toni ” Korfballer” i un servidor no sabem si anem bé de ritme o ens forcem massa seguint al Bodi, JOrdi i Tamayo… anem fent.
La sortida del sol, espectacular !
Baixem cap a La Salut, ens hi esperen l’Albertus i el Vicente ( vtorres) amb el banquet a punt, platans, galetes, aquarius, Cocacola…. i unes Voll-Damms fresques… provaré la tècnica koala a veure si funciona, cau una Voll.
Enfilem la pujada cap a les coves i el Monestir, tram molt conegut, m’agrada… el Tamayo puja corrent a ritme lent però constant, va fort ! en Bodi i jo ell seguim més o menys aprop… quina enveja pujar així…
Al Monestir, ens reagrupem.
Seguim la ruta. Encarem les escales, cap a Santa Anna, un cop dalt, ve un dels millors trams del running montserratí, el Camí de l’Arrel, fantàstic, fins a santa Cecília disfrutant com un animal. Vaig seguint al Tamayo a ritme alegre i darrera en korfballer també segueix.
A Santa Cecília, boira impressionant, encara dona més mèrit a les avitualladores… GRACIES ! Reagrupament excepte d’en Xavier de Copons, ve darrera més lent, al final crec que abandona aquí…
Ara ve un dels trams que temia més, el començament del camí cap a Can Massana, a priori sembla fàcil, però els 2 o 3 cops que l’he fet m’ha semblat dur. I així és, els continus puja/baixa toquen ja les cames de per sí prou malmeses ja…
Em sento prou fort encara i veig que vaig deixant el grup endarrera, penso que sobretot en Tamayo m átraparà aviat, però vaig passant kms i no…
Just abans de les escales amb barana em passa en guido, Jaume ets un crack nen ! : -) el puc seguir 20 metres ? com a molt…
Arribo a Can Massana prou sencer, desprès de 33 quilometres esperava arribar pitjor, la Voll, els platans i els 2 gels que porto hi hauran ajudat.
Dubto si esperar o tirar, quan ja decideixo anar tirant, porto potser ja 10 minuts i tinc fred, arriba en Korfballer, l’espero uns moments i sortim junts, anem petant la xerrada ja fins la meta. Correr en bona companyia fa passar ràpid el camí.
Pugem cap al Refugi Vicenç Barber i tirem avall per la canal, l’arribada ja es a tocar i la “euforia” també. Estic gratament sorprès per l’estat físic en que arribo, no m’ho esperava pas.
Encarant l’arribada ens enganxa en Rul, va un pel lesionat…ànims !
Arribada emocionant, aplaudiments, felicitacions, una passada !
No hi falta pica-pica i beure. Tota la gent de la Mitja Marató i “estrelles convidades” , l’Albert Ferrer petant la xerrada amb els que ariben. ( aprofito per fer la pilota i demanar dorsal per la cursa de l’esquiador… no queden inscripcions…a veure que s’hi pot fer…)
Arriben la resta de companys, del meu grup i de la resta, koales i companyia, Carles ( emocionat ) , Jordi Ballesta, Sergi, extranejero, etc…
Salutacions, comentaris, emoció.
Dutxa i a dinar !
Gran “sessió tècnica”, bon rottlo i ambient, estar a la taula junt als koales ajuda a riure entre batalletes.
Sorpresa final, diploma i samarreta tècnica, com us ho heu currat !
Carles, monta el que vulguis que m’apunto ! una ultra estaria bé, no ???
PD : per acabar d’arrodonir el cap de setmana, diumenge cursa 10km d’asfalt, la 1 Volta a l’Estany d’Ivars D’Urgell, d’acompanayant de la Sandra, amb prou feines, les cames estn tocadetes… la Sandra tampoc té el seu dia i fem un discret paper… uns 57′. Ja farem curses millors !
La sortida muntanyera que ens autoregalem amb la Sandra, últimament no ens podem queixar de les ocasions en que sortim, ens porta aquest cop a la zona d’Ulldeter.
Mai hi haviem estat abans i ens disposem a descobrir el lloc fent una ruta gairebé circular que ens portarà als cims del Bastiments, Freser i Pic de l’Infern i de regal al “cimet” dels Gorgs.
Sortim de casa a les 5 AM, ens esperen 2 hores de camí, la Sandra continua dormint al cotxe…
Aparquem abans d’arribar a l’estació de Vallter 2000, on hi ha l’indicador del refugi d’Ulldeter.
Només baixar del cotxe, la primera sensació és de fred…. uns 8º…
Ens posem en marxa. En 20′ som al refugi, passem de llarg, al tornar potser hi parem. En uns 45′ arribem al Coll de la Marrana, on el vent ja es fa notar una mica, presagi del que ens espera més amunt.
Deixem el GR11 que veniem seguint i girem a la dreta encarant directament el cim de Bastiments, anem pujant i el vent cada cop es fa més fort, fins i tot ens costa avançar facilment. La sensació de fred és alta, anem potser massa lleugers…
Fem cim, 1h30′, gairebé no ens aturem i baixem pel pedregar fins al coll de Freser. Magnífiques vistes de la banda francesa, Bacivers, Comamitjana, Carançà…
De nou pujada, aquest cop fins al cim del Freser, potser el cim amb més dificultat dels 3, grans blocs granitics on es fa lent avançar, i amb el vent tocant els…
Segon cim, portem 2h20′, volem esmorzar però baixem buscant una mica de recer. El trobem una mica més avall en mig de blocs de pedra. Parada i bocata.
Un cop recuperades les forces, cap al Pic de l’Infern, també pujada entre pedra, però no tan dificultosa, desde Bastiments que anem seguint la carena.
Fem cim, foto i continuem, de retorn al “camí” ens regalem el Pic dels Gorgs, un turonet on hi ha una creu.
Des d’aquí dalt es veu tot el camí de retorn, la cabana de Tirapits i el GR 11 que ens portarà fins al refugi i a l’inici.
La tornada la fem força ràpida, a trams corrent i tot, la Sandra s’està “enganxant” a això de correr i m’encanta…
En aproximadament 1h20′ som al cotxe.
2 hores més i a casa.
Una altra sortida de muntanya, aprofitant el bon temps d’estiu, quan vingui el fred i mal temps ja ens costarà més anar-hi, la muntanya a l’hivern ens fa molt respecte.
com a molt…
