Aquest dissabte va ser un dels millors dies que he passat fent una de les coses que més m’agraden, correr per muntanya, i a més x Montserrat…

Començaré agraint la currada espectacular sobretot del Carles Martorell, ajudat del gran Pedro.
També agrair la feina als avituallaments, hores d’espera amb la boira que hi havia… gracies, Albertus, Vicente, i companyes del Bodi, Carles, i Jordis.

Havia demanat festa de la feina per poder participar del que prometia, i va complir-ho amb escreix,  una gran trobada de bojos del skyrunning i vaig encertar de ple !
El dia comença a les 4… esmorzar poc i surto cap al Bruc. A les 5:15 sòc allà, pensava que arribava aviat… i ja hi eren gairebé tots ! això demostra les ganes del personal.
Em vaig apuntar al grupet de les 5:30,  a ritme tranquil, sense encantarse, podiem fer 7h30′ ( al final així va ser…) i em deixava marge a possibles punxades. Al grup de les 7 potser hauria anat massa forçat, no sé…

A la sortida hi som :   Tamayo, Bodi, korfbaler, Jordipapiol, txuss, Xavier(Copons) i Oriol ( crec que es deia així…) i un servidor.

Foto de rigor, i puntualment el gran Carles ens “dona” la sortida. A les 4 ja hi era a acompanyar l’Alpenser a la sortida de la seva aventura en solitari.

Primers quilometres a ritme ” alegret”,  riures, bromes… fins al desviament al camí dels francesos, aquí es posa dret i poques converses… en Bodi i el tamayo van forts davant, la resta anem fent.

Fem cim de Sant Jeroni, un parell d’escaladors dormint.. bé només un, l’altre està al-lucinat.. ens aprofitem d’ell perque ens faci una foto, mentres l’altre remuga dis el sac. Pensaven gaudir d’una nit relaxada… ho sentim…

El desnivell més gran ja l’hem fet, en 1h20′ aproximadament.
Enfilem la baixada, tram ràpid, amb el frontal però es difícil correr tan com de dia. Anant a buscar el cami nou de Sant Jeroni toco terra, uiiii, sort de les mans d’última hora… “només” en surto amb 3 “pelades ” a  la ma.

Anem fent paradetes en els llocs de desviaments i fem reagrupament del grup. En Xavier de Copons va patint una mica pel ritme “altet”, en Txuss, el Toni ” Korfballer” i un servidor no sabem si anem bé de ritme o ens forcem massa seguint al Bodi, JOrdi i Tamayo… anem fent.

La sortida del sol, espectacular !

Baixem cap a La Salut, ens hi esperen l’Albertus i el Vicente ( vtorres) amb el banquet a punt, platans, galetes, aquarius, Cocacola…. i unes Voll-Damms fresques… provaré la tècnica koala a veure si funciona, cau una Voll.

Enfilem la pujada cap a les coves i el Monestir, tram molt conegut, m’agrada… el Tamayo puja corrent a ritme lent però constant, va fort ! en Bodi i jo ell seguim més o menys aprop… quina enveja pujar així…

Al Monestir, ens reagrupem.

Seguim la ruta. Encarem les escales,  cap a Santa Anna, un cop dalt, ve un dels millors trams del running montserratí, el Camí de l’Arrel, fantàstic, fins a santa Cecília disfrutant com un animal. Vaig seguint al Tamayo a ritme alegre i darrera en korfballer també segueix.

A Santa Cecília, boira impressionant, encara dona més mèrit a les avitualladores… GRACIES ! Reagrupament excepte d’en Xavier de Copons, ve darrera més lent, al final crec que abandona aquí…

Ara ve un dels trams que temia més, el començament del camí cap a Can Massana, a priori sembla fàcil, però els 2 o 3 cops que l’he fet m’ha semblat dur. I així és, els continus puja/baixa toquen ja les cames de per sí prou malmeses ja…
Em sento prou fort encara i veig que vaig deixant el grup endarrera, penso que sobretot en Tamayo m átraparà aviat, però vaig passant kms i no…
Just abans de les escales amb barana em passa en guido, Jaume ets un crack nen ! : -) el puc seguir 20 metres ? com a molt…

Arribo a Can Massana prou sencer, desprès de 33 quilometres esperava arribar pitjor, la Voll, els platans i els 2 gels que porto hi hauran ajudat.

Dubto si esperar o tirar, quan ja decideixo anar tirant, porto potser ja 10 minuts i tinc fred, arriba en Korfballer, l’espero uns moments i sortim junts, anem petant la xerrada ja fins la meta. Correr en bona companyia fa passar ràpid el camí.

Pugem cap al Refugi Vicenç Barber i tirem avall per la canal, l’arribada ja es a tocar i la “euforia” també. Estic gratament sorprès per l’estat físic en que arribo, no m’ho esperava pas.

Encarant l’arribada ens enganxa en Rul, va un pel lesionat…ànims !

Arribada emocionant, aplaudiments, felicitacions, una passada !

No hi falta pica-pica i beure. Tota la gent de la Mitja Marató i “estrelles convidades” , l’Albert Ferrer petant la xerrada amb els que ariben. ( aprofito per fer la pilota i demanar dorsal per la cursa de l’esquiador… no queden inscripcions…a veure que s’hi pot fer…)

Arriben la resta de companys, del meu grup i de la resta, koales i companyia, Carles ( emocionat ) , Jordi Ballesta, Sergi, extranejero, etc…
Salutacions, comentaris, emoció.

Dutxa i a dinar !

Gran “sessió tècnica”, bon rottlo i ambient, estar a la taula junt als koales ajuda a riure entre batalletes.

Sorpresa final, diploma i samarreta tècnica, com us ho heu currat !

Carles, monta el que vulguis que m’apunto ! una ultra estaria bé, no ???

PD : per acabar d’arrodonir  el cap de setmana, diumenge cursa 10km d’asfalt, la 1 Volta a l’Estany d’Ivars D’Urgell, d’acompanayant de la Sandra, amb prou feines, les cames estn tocadetes… la Sandra tampoc té el seu dia i fem un discret paper… uns 57′.  Ja farem curses millors !

La sortida muntanyera que ens autoregalem amb la Sandra, últimament no ens podem queixar de les ocasions en que sortim, ens porta aquest cop a la zona d’Ulldeter.
Mai hi haviem estat abans i ens disposem a descobrir el lloc fent una ruta gairebé circular que ens portarà als cims del Bastiments, Freser i Pic de l’Infern i de regal al “cimet” dels Gorgs.

Sortim de casa a les 5 AM, ens esperen 2 hores de camí, la Sandra continua dormint al cotxe…

Aparquem abans d’arribar a l’estació de Vallter 2000, on hi ha l’indicador del refugi d’Ulldeter.

Només baixar del cotxe, la primera sensació és de fred…. uns 8º…

Ens posem en marxa. En 20′ som al refugi, passem de llarg, al tornar potser hi parem. En uns 45′ arribem al Coll de la Marrana, on el vent ja es fa notar una mica, presagi del que ens espera més amunt.

Deixem el GR11 que veniem seguint i girem a la dreta encarant directament el cim de Bastiments, anem pujant i el vent cada cop es fa més fort, fins i tot ens costa avançar facilment. La sensació de fred és alta, anem potser massa lleugers…
Fem cim, 1h30′, gairebé no ens aturem i baixem pel pedregar fins al coll de Freser. Magnífiques vistes de la banda francesa, Bacivers, Comamitjana, Carançà…
De nou pujada, aquest cop fins al cim del Freser, potser el cim amb més dificultat dels 3, grans blocs granitics on es fa lent avançar, i amb el vent tocant els…
Segon cim, portem 2h20′, volem esmorzar però baixem buscant una mica de recer. El trobem una mica més avall en mig de blocs de pedra. Parada i bocata.

Un cop recuperades les forces,  cap al Pic de l’Infern, també pujada entre pedra, però no tan dificultosa, desde Bastiments que anem seguint la carena.

Fem cim, foto i continuem, de retorn al “camí” ens regalem el Pic dels Gorgs, un turonet on hi ha una creu.
Des d’aquí dalt es veu tot el camí de retorn, la cabana de Tirapits i el GR 11 que ens portarà fins al refugi i a l’inici.

La tornada la fem força ràpida, a trams corrent i tot, la Sandra s’està “enganxant” a això de correr i m’encanta…
En aproximadament 1h20′ som al cotxe.
2 hores més i a casa.

Una altra sortida de muntanya, aprofitant el bon temps d’estiu, quan vingui el fred i mal temps ja ens costarà més anar-hi, la muntanya a l’hivern ens fa molt respecte.

Totes les fotos
Read the rest of this entry »

Aprofitan les minivacances amb la family a Ribes de Freser, tenia intenció de pujar al Taga, ruta ràpida i més assequible en temps que fer l’Olla de Núria que realment és el que m’hagués agradat, ula ltre dia serà…
A més a més se m’apunta ni més ni menys que el Raül, el koala, em fa molta il-lusió de coneixer  i de primera mà comprobar si és tan friki com bona persona, tal com m’havien comentat…

A les 7:15 ens trobem a l’hotel, busquem un bar, cafè ràpid ,acompanyats dels últims de la nit, i a buscar la sortida.

Primers trams de pista on es pot “correr” i ja ben aviat la cosa s’empina i de quina manera ! Guanyem desnivell ràpidament i abon ritme per prats on fa de bon pujar.

En 1:15 som dalt !

Comencem el descens, vaques ! Al Raül li surt la vena cowboy i intentarà montarne una ! guanya la vaca….

Cowboy Koala

Baixada ràpida, per mi és rapida,segur que pels maquines és un passeig… i al cotxe de nou.
Aquí apareix la vena koala de nou, aixo si que és una bona logística ! Cerveseta glaçada amb bloc de gel inclòs que és posa fantàstica !
Jo aquí ja  torno a l’hotel i continuo amb les vacances com si no haguès passat res, desprès de polirme mig buffet d’esmorzar jo solet…

En Raül, no en té prou… a fet 1:30 de cotxe per pujar aquí dalt i s’ha d’aprofitar…
Es carrega la motxilla, cervesa, gel, pa i llauna de sardines.
Torna a pujar pel mateix lloc, segons ell en plan escursionista però els temps al final son semblants que els que hem fet el primer cop, aquí hi ha fons…

La conclusió de la sortida : Molt bona companyia! m´ho he passat de conya, repetirem.
Read the rest of this entry »

Dissabte, desprès d’haver renunciat a “La Porta del Cel” , una altre dia serà, tot no pot ser… tenim escapada muntanyera amb la Sandra, no disposem de molt temps i decidim pujar a la Gallina Pelada, la Serra d’Ensija és relativament aprop de casa i al migdia podem ser-hi a dinar.

Deixem el cotxe al Coll de Fumanya i amunt. Passem per la Gran Roca de Ferrús seguint el GR i un cop al coll marxem al Nord pel tram de camí més díficil, poques fites i algun pas una mica exposat.
Arribem ala carena i a l’Est per fer el cim.
Som al Cap en unes 3 hores.

La baixada la fem passant pel Refugi i pel coll de la creu de ferro i fent la baixada directa fins de nou a Fumanya.  El sender de baixada té algun troç força dolent i pedregós, però en 1h30′ ho baixem tot.

Cotxe i a casa. Una altra matinal muntanyera en parella, hi etem agafant el gust i repetirem ben aviat…

Read the rest of this entry »

Cap de setmana ròmantic-muntanyenc a Andorra, sense nens…. quin luxe !

Buscavem alguna escapada per celebrar els anys de convivència en parella amb la Sandra i proposo… un cim…. fa temps que no sortim junts per la muntanya, no ? ella crec que s’ esperava una típica escapada a una ciutat europea…
Doncs per proximitat, alçada, recorregut, zona, etc…. triem el Comapedrosa, 2942m, el sostre d’Andorra. A més es celebra la UT d’Andorra i podrem aprofitar per veure l’ambient i saludar algun company. ( al final la UT va ser força incidentada… ja llegirem cròniques…)

Dissabte a les 8 del matí ens posem en marxa.

Sortim d’Arinsal, just despres del tunel al sortir del poble, aparquem a la dreta, 1540m i amunt pel GR11. Ja veiem les marques grogues que ens portaran fins al cim.
Primers metres de pista amb forta pujada  fins al creuament amb el cami al  Pla del Estany, 1700m.
Continuem per sender i travessem 2 ponts sobre el riu del Pla de l’estany, aviat el desnivell és fa més pronunciat. Anem avançant, però, amb pas ferm, la Sandra va forta…

En 1h30′ som al Collet de Coma Pedrosa,2226m, ràpid,ràpid…
Aquí surt el camí cap al refugi del Comapedrosa, a 5′. Continuem amunt, ja pararem al refugi de tornada.

Moment de pla on el riu Compaedrosa es mostra esplèndid i la vegetació sembla cuidada per jardiners, flors per tot arreu.

Torna la pujada, ara cap a les Canyorques, 2500m, girem a la dreta i encarem forta pujada, fins als 2600m on ja trobem el pirmer estany, les bases de l’estany Negre.

Aquí apareix el gel, deu ni dó encara el que queda…sort que la temperatura no és molt baixa i no està dur…
Avancem amb compte per sobre el glaç, jo més cagat que la Sandra… fins que les marques grogues ens desviem a la dreta per encarar la llarga pujada pedregosa i lenta fins al cim, despres de superar almenys 3 cimets i avantcims.

Fem cim, 3h40′ ! Bocata,fotos i avall.

Baixem fins a l’estany Negre per la tartera del collet abans del cim, ràpida i prou còmoda.
A l’estany travessem més gel i contemplem la bellesa del paisatge, fantàstic !

Un cop a la base de l’estany, refem el camí de pujada fins al refugi, que aquest cop si que hi parem.
I quina sort ! arribar al refugi, i temps just de demanar la Cocacola, que comença una tormenta, primer d’aigua i desprès amb pedra impressionant !Uf ens hem salvat de bona… no ens hagues fet cap gràcia trobarnos la tempesta al mig de la muntanya.

Seguim la ruta de retorn fins a Arinsal. La baixada final es fa una mica pesada ja…

Haurem trigat 2h15′ en baixar, aproximadament.

Molt bona experiència, quan temps sense fer muntanya junts… retrobem sensacions.
Repetirem segur !
La Sandra impressionant, forta, forta, Com si res. Ja li he dit, 4 entrenos llargs i a fer una cursa de muntanya plegats.

A la tarda teniem la intencio de veure la UltraTrail i saludar en Xavier, en Luigi, Raül i companyia però vist el panorama de com havia transcorregut tot,  canviem plans i baixem a fer 4 compres… Un altre dia companys !

Totes les fotos

Read the rest of this entry »