Veient la bona nevada que va fer aquest inici de Novembre al Pirineu proper, desde casa es veuen els cims del Solsonès blanquÃssims, decidim que la propera sortida dels dimecres amb en Marc ha de ser sobre neu.
Jo, la veritat, soc poc amic de la neu i els seus esports, la neu no és el meu terreny, m’hi moc amb poca traça…
El Marc aniria a fer algun cim amb esquis però amb la meva poca tècnica no em veig capaç de seguirlo, queda pendent. Provarem raquetes…
Desde l’epoca que a la feina vaig col-laborar amb el programa El Cim, que no m’havia col-locat unes raquetes. I l’eperiència que recordava no era gaire satisfactoria.
El Marc lloga 2 parells de bones raquetes a Manresa i cap al Port del Compte!
Tenim un track de wikiloc que té bona pinta, fa cinc cims de la serra.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1451133
A les 8:30 ja som aparcats al parquing de l’Estivella. Ens posem les raquetes i amunt!
No m’acabo d’adaptar a les raquetes als peus, semblem 2 submarinistes per la platja!
Mentre es puja directament, es baixa dret o planeges recte, perfecte. Ara bé, quan flanquejes, de costat… ufffff la raqueta no subjecta i inmovilitza el peu i va molt forçat… almenys a mi, el Marc veig que va fent…
Possiblement amb unes fixacions més fermes aniria millor. Però aguantarem ! 🙂
Anem pujant rà pidament, primer per pista i despres per entre el bosc.
Quan ens cansem d’anar de costat, decidim tirar pel dret, amunt a buscar el cim del Pedró dels 4 Batlles. Alguna encigalada sense importà ncia i ja som sota el Volturó, 2349m. Hem sortit de 1900m.
Aquà dalt fa molt fred. El vent pica fort i la neu se l’ha endut més avall. A la carena ens treiem raquetes, les deixem al camà i anem a fer el 2on cim, el de la Gespeguera, caminant.
Tornem a buscar les raquetes i fem el Pedró, 2387m, el cim més alt del Solsonès…
Baixem del Pedró i ja ens podem tornar a posar els raquetes. Encarem el cim de la Tossa Pelada.
Baixem a les pistes d’esquà i encarem el cim d’Estivella. Poc abans de fer el cim, tierm avall pel dret, els peus es queixen fa estona…
Ens queda un bon tros de pista forestal, la podem fer tota amb raquetes.
El cotxe, per fi ens podem treure aquests artelugis 🙂
4 hores, uns 12kms i 700m+.
Bona sortida i bona experiència. El paisatge nevat espectacular!
Sortida de dimecres amb en Marc.
El pla era pujar fins la Vall de Núria però la previsió de neu a partir de 2000m ens fa replantejar la sortida.
Tenim moltes alternatives, la llista de sortides pendents és encara molt extensa…
Li faig la proposta de descobrir una bona part del Catllarà s, jo hi he estat 2 cops i ell mai.
La primera ocasió i descoberta per part meva va ser grà cies al martox, una ruta que ens va fer a mida per a mi i en Luigi. Vaig quedar impressionat del lloc.
L’any passat vaig tornar-hi jo sol per fer una volteta i buscar geocachings.
Farem una ruta a mida, sortirem de Malanyeu i farem la volta clà ssica. Però l’enllaçarem amb l’altra clà sica de la zona, la Olla de Sant Julià , el PR129. Aquest el pla i el complim.
A menys d’una hora de Manresa aparquem al poblet de Malanyeu i sortim.
En pocs minuts arribem al lloc més interessant del dia, per mi, el Grau del Pigot té un encant especial. I això que amb la sequera actual només hi ha un rajolà d’aigua. Quina diferència d’ara fa un any…
Pugem el parell de cordes i escala fixa, passem pel seu forat i amunt cap al preciòs corriol amb la magnÃfica vista del Pedraforca.
A dalt ens desviem una mica per anar a veure la Roca Foradada, mirador magnific. En Marc crec que ha quedat gratament sorpès d’aquest inici de ruta.
Acabem de pujar cap al Graell de Pujals on podem veure la vall de la Clusa i el Sobrepuny ben aprop. Queda pendent!
Corriol maco cap a la Serra de Fulleracs, quins records.
Baixem pel bosc i trobem un caçador de senglar esperant la presa… No m’agrada!
Deixem la volta tÃpica a Malanyeu i anem a buscar l’enllaç cap a l’Olla de Sant Julià .
L’agafem despres de passar per sota el Roc de la Clusa i fer un tramet de pista del GR4.
5 o 6 kms de bosc prou “corrible” i ja veiem a baix el poble de Sant Julià de Cerdanyola.
Agafem aigua a la font del poble i continuem, despres de parar a contemplar la bona vista del Pedraforca que gaudeixen en aquest indret. Quina enveja!
Sortim del poble i ens espera un bon desnivell. Â Portem 18 kms i ja pesen les cames. Hem de fer uns 400m+ fins el Mal Pas.
Deixem el PR que seguim i anem cap a l’inici. Gairebé tot el que queda es baixada.
Per acabar passem per un lloc encantador, el Grau del Devesó. En Marc aprofita per fer-hi el geocaching, jo ja el tenia.
Bona volta! Uns 25kms amb 1800m+. Unes 5 hores a ritme molt tranquil.
Tornarem! 🙂
El track ( el comencem desde Malanyeu):
La serra del Verd és de les més oblidades del nostre pirineu proper, al Solsonès, entremig de la Serra de Port del Compte i la d’Ensija.
El cim més alt n’és el Cap del Verd de 2282m.
Jo vaig anar-hi fa més d’un any i ara, buscant un cim proper per fer amb la Sandra abans de reprendre l’activitat laboral, hi tornem.
L’ascenció més directa, i per tan més dreta també, surt des del poble de la Coma, una mica més amunt de Sant Llorenç de Morunys.
Sortim de 980 metres i en menys de 8km pugem fins als 2282…
La pujada és dura però molt maca i l’espectacle des del cim és enorme. Sense cap cim alt proper, tenim una panorà mica fantà tica.
Desde la serra de Busa, la Mola de Lord, passant pel proper Pedraforca, el CadÃ, Cerdanya… IMPRESSIONANT.
100% recomanable.
En unes 5 hores fem el puja i baixa, a ritme molt tranquil. I per acabar l’excursió un bon bocata al bar de Sant Llorenç de Morunys. M’encanta aquest poble!
El track que fem servir de guia.
