Veient la bona nevada que va fer aquest inici de Novembre al Pirineu proper, desde casa es veuen els cims del Solsonès blanquÃssims, decidim que la propera sortida dels dimecres amb en Marc ha de ser sobre neu.
Jo, la veritat, soc poc amic de la neu i els seus esports, la neu no és el meu terreny, m’hi moc amb poca traça…
El Marc aniria a fer algun cim amb esquis però amb la meva poca tècnica no em veig capaç de seguirlo, queda pendent. Provarem raquetes…
Desde l’epoca que a la feina vaig col-laborar amb el programa El Cim, que no m’havia col-locat unes raquetes. I l’eperiència que recordava no era gaire satisfactoria.
El Marc lloga 2 parells de bones raquetes a Manresa i cap al Port del Compte!
Tenim un track de wikiloc que té bona pinta, fa cinc cims de la serra.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1451133
A les 8:30 ja som aparcats al parquing de l’Estivella. Ens posem les raquetes i amunt!
No m’acabo d’adaptar a les raquetes als peus, semblem 2 submarinistes per la platja!
Mentre es puja directament, es baixa dret o planeges recte, perfecte. Ara bé, quan flanquejes, de costat… ufffff la raqueta no subjecta i inmovilitza el peu i va molt forçat… almenys a mi, el Marc veig que va fent…
Possiblement amb unes fixacions més fermes aniria millor. Però aguantarem ! 🙂
Anem pujant rà pidament, primer per pista i despres per entre el bosc.
Quan ens cansem d’anar de costat, decidim tirar pel dret, amunt a buscar el cim del Pedró dels 4 Batlles. Alguna encigalada sense importà ncia i ja som sota el Volturó, 2349m. Hem sortit de 1900m.
Aquà dalt fa molt fred. El vent pica fort i la neu se l’ha endut més avall. A la carena ens treiem raquetes, les deixem al camà i anem a fer el 2on cim, el de la Gespeguera, caminant.
Tornem a buscar les raquetes i fem el Pedró, 2387m, el cim més alt del Solsonès…
Baixem del Pedró i ja ens podem tornar a posar els raquetes. Encarem el cim de la Tossa Pelada.
Baixem a les pistes d’esquà i encarem el cim d’Estivella. Poc abans de fer el cim, tierm avall pel dret, els peus es queixen fa estona…
Ens queda un bon tros de pista forestal, la podem fer tota amb raquetes.
El cotxe, per fi ens podem treure aquests artelugis 🙂
4 hores, uns 12kms i 700m+.
Bona sortida i bona experiència. El paisatge nevat espectacular!
La serra del Verd és de les més oblidades del nostre pirineu proper, al Solsonès, entremig de la Serra de Port del Compte i la d’Ensija.
El cim més alt n’és el Cap del Verd de 2282m.
Jo vaig anar-hi fa més d’un any i ara, buscant un cim proper per fer amb la Sandra abans de reprendre l’activitat laboral, hi tornem.
L’ascenció més directa, i per tan més dreta també, surt des del poble de la Coma, una mica més amunt de Sant Llorenç de Morunys.
Sortim de 980 metres i en menys de 8km pugem fins als 2282…
La pujada és dura però molt maca i l’espectacle des del cim és enorme. Sense cap cim alt proper, tenim una panorà mica fantà tica.
Desde la serra de Busa, la Mola de Lord, passant pel proper Pedraforca, el CadÃ, Cerdanya… IMPRESSIONANT.
100% recomanable.
En unes 5 hores fem el puja i baixa, a ritme molt tranquil. I per acabar l’excursió un bon bocata al bar de Sant Llorenç de Morunys. M’encanta aquest poble!
El track que fem servir de guia.
En Tomà s i en Joan em comenten que tenen previst de pujar a Andorra en bici, les famÃlies respectives els esperen al camping…
Jo, com ja tenim plans pel cap de setmana, i no puc acompanayarlos fins al final, els proposo d’anar junts fins a Port del Compte. Fa temps que tinc al cap aquesta ruta i serà l’excusa perfecte per ferla i acompanyat.
Just quan s’hi veu suficientment per pedalar, deuen ser les 6:20′ sortim el trio cap a Torà . Baixada per anar despertant. Als plans ja veig que em costarà seguirlos, sort que desprès ve pujada que m’hi moc millor…
Pugem cap a Solsona per L’Hostal Nou i paradeta rà pida a la rotonda d’entrada a Solsona, mengem una mica, aigua i amunt. Km 42.
Encarem els 30 kms de port cap a Port del Compte.
Cada cop em trobo millor, per sort, i el port tot i ser llarg, el pugem força bé.
Baixem cap a l’altra vessant, passem el desviamanet cap a Sant Llorenç de Morunys i em convencen de fer també amb ells el coll de Port, fins al refugi, on comença la pista cap a l’estació de Tuixent. Hem baixat 200m i els hem de recuperar.
Un cop al coll de port, la despedida, ells baixaran cap a Tuixen, La Seu i Andorra. Uns 155kms en total. Desprès em comentaran que d’Andorra al camping, per Xixerella, se’ls fa moooolt dur 🙂
Jo tiro avall els 4 kms fins al desviament i cap a Sant Llorença de Morunys. Aquà ja porto 100kms i pesen.
Parada llarga, bocata i Cocacola.
Continuo cap a casa. Baixo a Solsona per la carretera de la Llosa del Cavall, sembla baixada però algun tramet puja… Aquà faig un geocaching aprofitant que paro a omplir d’aigua, a la Font de la Boixassa.
De Solsona cap al Pi de Sant Just, per no tornar de Solsona a Calaf per la mateix lloc per on hem vingut, m’invento sobre el mapa un retorn diferent, encararé cap a Su i Pinós…
7 o 8 kms de la C-55 i agafo el trencall cap a Freixinet.
Ja vaig justet de força i això puja…
El tram final ja és conegut, de Su a casa l’he fet més d’un cop i sé el que m’espera….
Pujada fins a Pinós, baixada bèstia i flas pla i amunt fins a Calaf. Uffff.
Les cames ja semblen 2 pals de fusta, costen de moure i les rampes estan a punt d’apareixer.
Anar trampejant fins a casa.
Total: 172 kms i 8 hores de pedals… Primera eperiència de distà ncia en bici i m’ha agradat! Mai havia passat de 70-80 kms!
