Tenia ganes de fer alguna cosa diferent, almenys fora de la meva “zona d’influència” i una mica llarg.
Gracies a en Joan de http://muntanyenc.blogspot.com/ descobreixo una ruta que em va perfecta pel que estic buscant, més o menys proper ( 45′ de casa ) i durilla. Al final més “durilla” del que m’esperava…
Es tracta de sortir d’Oliana, a l’Alt Urgell i pujar fins a Cambrils, al Solsonès pel GR1, i desprès el retorn fins Oliana per la Mòra Comdal, recorregut marcat pel Consell Comarcal i la Xarxa Natura 2000.
Començo a Oliana, a les 6:45 ja estic en marxa, sortim del poble pel GR, m’esperen 850m de desnivell i 12kms fins dalt.
Primer pista, despres corriol i al km 2, asfalt de 2kms, fins passat el desviament al camping Valldan que no anirem, anem corriol amunt a la dreta, pel sender històric, venen 5kms molt guapos.
Una mica de pista i més corriol, ens porta a l’ermita de Sant Just i Pastor, km9,5, 1h35′.
Ara més corriol , aquí el terreny sembla una via romana, es fa difícil correr.
Arribo a dalt del coll, hi ha el mirador de Serra Seca, un mirador que dona fe del privilegi de l’indret : a una banda, Oliana, Montsecs, pantà… i a l’altra, Busa, Boumort, Port del Compte…
Una estatua d’una bicicleta deixa constància del pas del Tour per aquí ( bé, encara no hi havia passat…)
Anem per la carena amunt i avall 2kms més i baixem cap al poble de Cambrils, molt tranquil, amb un càmping per anotar… Porto 14kms i 2h25′.
Deixo el GR que va cap a Canalda…. un altre dia… i busco el sender de la Mòra Comdal ( gracies al track de Gatsaule és molt fàcil… )
Per començar el retorn a Oliana, una mega-pujada, 300m+ en 2kms, i ja comença a notarse el fet de deixar un GR, molt ben marcat ,per un sender local, marques blanques que a estones costen de seguir, presagi del que vindrà més endavant…
Arribo al top de la ruta d’avui, al km 17, 3hores i a 1370m.
Aquí comença la Mora Comdal, un caos d’agulles i barrancs, ferèstec, salvatge, solitari… un lloc on no portaria als nens d’excursió…
Anem baixant, lentament, uns 6kms entre agulles, aquí la orientació és difícil, fins i tot amb el gps i les marques blanques hem perdo més de 3 cops…
Lloc preciós, hi ha moments que hem sento totalment a Montserrat, alçar la vista i veure les agulles i fins i tot el camí pel bosc s’hi assembla.
Ja vaig cansat. 4 Hores per fer 22kms.
Ara baixada, fins i tot aquí la Mòra Comdal és salvatge, baixada dreta dreta, de cop.
Perdem alçada ràpidament, 2 kms pel bosc, i despres per pista.
Del km 24 al 27 pista bona…. encara em queden ganes de correr, faig 3kms a menys de 5′/km.
Queda la última pujada del dia, i a aquestes alçades fa mal… 1’5kms amunt per terreny tècnic, anem a buscar la carretera de les Anoves i un cop dalt, a l’esquerra.
Baixada de retorn a Oliana per asfalt.
Total : 32kms , 5h15 i 1800m+
Sembla molta estona pels kms que son, però realment son fets sense encantarme massa, tret de les petites vacilacions orientatives…. El tram de tornada és lent.
Estreno en ruta llarga les meves noves North Face , les sensacions són molt positives, sobretot baixant. Alguna ampolla a la part de darrera però no molt bèstia.
Avui el Marc m’ha abandonat… per motius laborals, no hem pogut fer la sortida setmanal conjunta.
Feia dies que em rondaba pel cap de fer una sortida per la Serra de Busa i avui ha estat el dia triat.
El cap de setmana s’anuncianven neus als 1400m, el pic del Cogul és a 1500, serà ,molt…. a les 6 de peu i cotxe cap a Solsona, i la vall d’Ora.
A les 7:45 em poso en marxa.
Només sortir ja veig que avui em mullaré… com està tot ple d’aigua !, baixen els camins plens ! l’Aigua D’ora va ple i fort.
Surto de Sant Lleïr,740m, cap a l’Estudi, el Pujol, i anem guanyant metres ràpidament, en 40 minuts soc a Can Orriols, i en uns 50′ sóc al peu de l’escala de ferro que t’ajuda a accedir a dalt el Pla.
Sempre m’han fet por aquestes escales…Respiro fons i amunt !
A dalt, 1300m d’alçada, força neu…. em costa seguir ja el camí, sort del Foreruner que em va guiant.
La intenció és pujar més i carenejar fina La Llebre i el Cogul i baixar cap al Capolatell.
Arribar a la carena em costa, la orientació és nula, vaig “pel dret” seguint la flecha del Gps.
Un cop dalt faig uns 20′ seguint la carena, molta neu, més de 30cm aquí dalt… la pluja de baix ara és nevada suau.
Parada a reflexionar, no veig traça , boira i neu… vaig sol, no conec el terreny, arbres tombats que tallen el pas, cal arriscar ? NO.
Decideixo baixar al pla, aquests 200m de desnivell més es noten.
Baixo “directe” a l’alçada de la Bertolina a trobar el camí ample, a la dreta.
Uns 2kms de running sobre la neu tova fins trobar el trencall cap al Capolatell, la presó de Busa, a uns 4kms més.
Parada al Mirador, es veu Sant Llorenç de Morunys i el Port del Compte, el Pedraforca i Ensija estan força ennuvolats. També veig el Cogul, el cim de Busa que ha quedat pendent de fer amb més bon temps…
Visita al Capolatell, passant pel seu pont metàl-lic que li dona acces.
Tornada ràpida, desfent camí fins la Bartolina, 4 kms a 5:30.
Seguim recte pel camí del Grau de Les Collades i Grau de Sant Pere, el milor tram de corriol de la ruta, molt aèri, per sobre del Cingle D’Estaque. Al fons es veu la vall d’Ora, el nostre pròxim destí.
La baixada fins a Sant Pere de Graudescales té trams molt divertits, per l’obaga amb neu tova on es pot correr bé i trams de super-baixada per corriol, relliscó i dret.
En 4kms baixem 400m de desnivell.
Arribem a Sant Pere de Graudescales, i pista fins a Sant Lleir per damunt del riu. Només somio en canviarme els mitjons !!! XOPS !
Total : 23 kms, 3h30′, contant les múltiples parades fotogràfiques i/o paisatgístiques. Amb bon temps és pot fer sencera amb el mateix temps…
+-1200m de desnivell.
Divendres passat, sortida ràpida, tinc poc temps…
Aprofito la ruta de l’últim l’Altipla de Calaf ( revista local ) per Prades de la Molsosa per escapar-m’hi i retrobarme amb corriols i camins que desde les soritdes de Natura en Btt, ja deu fer 10 anys… no havia trepitjat !
Deixo el cotxe a l’esglesia de la Molsosa i tiro avall per pista bona, fins la caretera, poc despres corriol maco fins baix a una rasa, desprès amunt fins als Quadrells, font de Cervera, Vilansosa i La Molsosa, total poc més de 6’5 km, uns 45′ en ca-co.
L’anècdota de la sortida fou que passant per la masia dels Quadrells, em surt el típic gos emprenyador, gran ensurt !
Crits : -Passa fora ! – ni cas…
Passo a la segona opció, segueixo el consell del Marc que altres cop m’ha funcionat, agafo un roc i faig l’intenció de tirarli, ni cas… li tiro, passantli ben aprop… ni cas…. agafa el roc amb la boca i mel porta !!!….
Vol jugar… i jo tinc tard…
En veure la inofensivitat de l’animal, decideixo seguir el meu camí, però ell no es vol quedar sol… em segueix, primer al costat i desprès fins i tot passantme per sota les cames…
Doncs som-hi, els 2 anem tirant bosquet endins, anem agafant confiança, està contentíssim, li agrada això de corer…
Anem fent ben bé 20 minuts, fins a l’alçada de Vilsansosa que ens rep amb els seus gossos i el meu amic decideix cambiar d’aires. Ja no el veig més…
Quan acabo la ruta, al baixar cap a Calaf amb el cotxe, paro als Quadrells i aviso a la mestressa del fet, el seu gos és uns kms més amunt…. em sabria greu que ara es perdès… la senyora li dona ben poca importància… ja tornarà, sinó al vespre l’anirem a buscar…
La veritat es que m’ho he passat bé corrent amb el gos, almenys m’haurà servit per rebaixar una mica la poca estima que els tinc normalment…
)
