Retorn a l’estimada Serra de Busa.
Ara que puc “còrrer” fem sortida familiar, acompanyo a la Sandra a la Serra de Busa, no hi ha estat mai i tinc ganes de que ho conegui. A mi m’encanta.

Sortim de Sant Lleïr, cap al Pujol, l’escala i l’altiplà. Cap a la presó natural del Capolatell. El retorn es pot fer pel cim del Cogul o per la vall un altre cop.

Un cop a la vall, tornem per un fantàstic corriol cap a Sant Pere de Graudescales i desfem per pista fins a Sant LLeïr.
Total, uns 21 kms. Unes 4 hores de ruta 100% recomanables.

Dissabte sortida llampec cap a Port del Compte, cada any pujo algun cop a fer algun dels seus cims.
Aquest cop deixo el cotxe més avall, a Coll de Jou, a 1400m d’alçada.Les 6 del matí.
Segueixo més o menys un track de wikiloc que puja per la banda oest de la serra, inèdit per a mi.
Planegem uns 5 kms per escalfar i desprès ja es posa més serio.

Primer va pujant moderadamsnet, encara es pot correr, però de cop enfilem la serra verticalment, pel dret, encarant directament el primer cim, el Gespeguera, a 2331m. en 8km hem pujat 900m+.

Un cop a dalt, torno a correr, fa fresca i cal escalfarse. primer faig un avantcim i desprès ja el sostre de la serra, i del Solsonès, el Pedró dels 4 Batlles, 23387m.

Fa molt fred, son només les 8 del matí… Porto 2 hores
4 fotos ràpides, restableixo un Geocaching de l’amic Ramon Catalan i avall !

Vaig perdent alçada fins la zona de la Bofia del Port del Compte, i despres cal recuperar alçada per fer el cim del Querol o Puig de les Morreres, 2212m. 40′ més.

Ara toca baixar a Coll de Jou. El track que porto ho fa per la tartera de les Morreres, des del cim del Querol fa por… Busco la manera de baixar fins on comença la tartera i un cop allà, impressiona. Em reben uns cabirols que van derrapant. Si ells patinen, mare meva jo…

Començo a baixar i començo a agafar confiança, desprès d’alguna patinada inicial vaig agafant el control i fins i tot ho disfruto. Intentant buscar la zona de pedres més petites es pot baixar molt ràpid. La tartera del Pedraforca algun dia devia estar plena de pedres com aquesta…

Ha sigut prou divertit. En 20′ baixo els 600m de desnivell de la tartera.
10′ més, al cotxe i cap a casa. A les 10 del matí soc a Calaf amb el dia per davant…

Més fotos

El track d’avui :

colldejou_padro_querol_colldejou

Feia temps que li tenia posat l’ull a la Serra del Verd, un massís prepirinenc entre el Bergadà, el Solsonès i l’Alt urgell.
El seu punt més alt és el Cap del Verd, un ampli prat amb el punt culminant a 2284m.

La pujada al cims des del Nord, normalment sortint de Gòsol, son bastant clars i evidents, passant per senders ben marcats. Però la vessant sud és molt més salvatge, solitaria i dura.

Començo la sortida des del petit poble de La Coma a gairebé 1000m, al Solsonès, a pocs quilòmetres al nord de Sant Llorenç de Morunys. Les 7:10 del matí, comença a clarejar i enfilo el sender que surt del poble direcció la Borda del Pujol.
Anem seguint marques grogues que ens guiaran gairebé fins al cim del cap del Verd.

Arribo a la Borda del Pujol, uns 1600m, en 45′. De momnet caminet i sender en bon estat.
Comença la canal fonda, gran desnivell i amb trams molt durs de pedra solta on és difícil avançar…
Despres de passar la canal i ja per prat i bosc fantàstic, arribem als Tres Collets. A la dreta veiem el cim del Cap d’Urdet, 2240m, és molt aprop…un altre dia.
Anem a l’Oest, canviem de vessant, ara anem pel Nord, veiem Gòsol i el Bergadà a baix.
Passem a tocar la font d’Urdet i encarem el cim del Cap de Prat d’Aubes, 2252m, aquest si que el fem.
De dalt veiem el gran prat del coll de Belitres, que ens separa del Cap del Verd.

En uns 25′ hem baixat al coll i pujat al cim culminant de la Serra del Verd, el Cap del Verd, 2284m. Un cim atípic, un prat ample i verd, d’aquí el seu nom…
Des d’aquí dalt tenim a tocar el Pedraforca, la Serra d’Ensija, El Cadí, Port del comte…

Aquí perdré 20′ per fer un geocaching, no hi puc fer res, és com un vici… .-)

Ara la baixada. Tampoc serà fàcil…

Baixem al coll de Veís, més o menys a ull, no hi ha gaires marques al terreny…
Desprès comencen a apareixer escadusseres marques blaves que ens guiaran per baixar una canal super-salvatge, una tartera molt dreta on les patinades son continues…
Baixada feixuga durant bona estona fins a endinsarnos al bosc i començar a disfrutar.

Primer caldrà buscar el bon camí per tornar a La Coma per Cal Fiter, l’itinerari més marcat va pel coll de la Moixa o pel coll Virolet.

Un cop al bon camí, marques grogues i/o verdes hi ha un bon tram de sender pel bosc espectacular, de correr estona i disfrutar. Anem perdent alçada i el sender es més dolent, la neteja del bosc ha deixat molts arbres enmig del sender…

Aribem a la civilització, a Cal Fiter. Uns 15′ més de corriol i tornem a ser al punt d’inici.

Total : 4h05′, 18kms aprox. i 1500m+ i 1500m-

Recomano efusivament la Serra del verd, alhora desconeguda i fantàstica. Jo hi tornaré !

La resta de fotos

El Track en .gpx