Aquest és el projecte que feia temps em va proposar el Marc. Amb la seva feina de formigueta va anar recopilant totes les canals de la cara nord de Montserrat, la que es veu desde Manresa, i li va sorgir la idea d’empalmarles totes d’una tirada…
Jo en tenia algun tram fet, ell totes però en diferents jornades.
Un temps de maduració del projecte, dibuix del track possible, estudi de les millors opcions de pujada i baixada… i finalment tenim proposta en ferm!
L’Onti s’apunta a la festa!
Dimarts 11 de juny és el dia.
A les 6 del matÃ, desprès de deixar un cotxe a Can Massana, i un altre a Santa Cecilia, aparquem al parking de Montserrat. Al començament del camà dels Degotalls.
Comencem la ruta amb la incertesa de la seva possible execució. No tenim referencia de temps possible i si les forces aguanteran tantes hores amunt i avall. Ara bé, pressió 0, arribem on arribem valdrà la pena.
Comencem per la Canal del Pou del Gat, de pujada, fins al camà de l’arrel, aquà seguim direcció can Massana i rà pidament trobem la Canal Plana, de fet gairebé s’uneixen, també de pujada fins arribar a costat de l’Elefant.
Seguim direcció cap al Cavall Bernat i trobem la Canal dels ArÃtjols, la baixem fins al camà de l’arrel, aquà seguim direcció can Massana uns 10′ i trobem la primera part “heavy” del dia, almenys per mi…
Ens posem arnès i casc, em donen 4 instruccions rà pides i amunt.
Potser més “fà cil” del que m’esperava. Maromes molt gruixudes i de bon agafar. Més maunt hi ha algun pas més complicat per mi, algun flanqueig una mica delicat, però en poca estona som als peus del cavall bernat. Primera prova superada… 🙂
Un cop a dalt, un moment de pausa per veure la bona vista dels Flautats des d’aquÃ, l’impressionat cavall bernat i la bestiesa de la paret de diables, lloc de salt dels “sonats” del salt base.
Continuem. Anem a buscar l’inici de la canal dels Avellaners, amb el Marc de guia és impossible perdre el rumb. Moltes d’aquestes canals no son fà cils de localitzar on comencem…
Baixada tranquil-la fins de nou el camà de l’arrel.
Direcció Can Massana molt poca estona i ja trobem la Canal del Moro. Cada cop menys indicades… aquesta no té ni fites…
Tornem a equipar-nos d’arnès i casc. Millor no arriscar més del necessari.
Un seguit de cordes i resalts més o menys assequibles tècnicament. ALgun pas amb troncs una mica més complicat fins a una corda d’uns 7 o 8 metres verticals que ja gairebé em superen… a mi. Ells 2 pugen força tranquils.
El Marc em tira una corda que m’ajuda a pujar amb més seguretat i confiança. Un cop jo a dalt, l’Onti també la fa servir…
Aquesta canal va a parar molt amunt del camà de Sant Jeroni, mai ho haguès dit…
Continuem cap a l’ermita i anem a buscar la Canal de Sant Jeroni, de baixada. Tot i que no és precisament un camà de roses, venint d’on venim, sembla una autopista!
Baixada tranquil-la fins a Santa CecÃlia on fem parada per recaregar piles. Portem 7 canals ! Abans de començar crec que haguessim firmat arribar fins aquÃ. I en 4 hores!
Desprès de l’entrepà i cervesa, costa tornar a l’acció i més si tenim davant un bon desnivell com és la canal de la Font de la Llum, més de 500m+
Un cop al coll del Migdia decidim baixar una mica cap al sud per remuntar des d’allà cap als Ecos, una “super” canal extra que es fa durÃsima!
Un cop localitzat el pas pel costat de l’Agulla Estasen encarem la baixada per l’Hort de Malany. Un seguit llarguÃssim de cordes i cordes de baixada, molt dur, els braços es queixen fa estona…
Un cop superades la tira de cordes queda un seguit de flanqueijos no molt difÃcls amb cable de seguretat. Hem tornat a utilitzar l’arnès per assegurar-nos…
Flanquegem fins anar a trobar el camà de la Canal del Miracle, que agafem gairebé al seu inici.
Baixem un altre cop fins el camà de l’arrel, direcció can Massana.
Aquest cop l’enllaç és més llarg, podem correr una estona i tot.
Desviament cap a Coll de Port, el fem fins dalt. Aquà hi ha l’opció de fer la travessa de frares cap al Portell Estret però la descartem… anem cansats i s’allargaria molt i la dificultat també…
Baixem del Coll de Port per on hem pujat, fins al desviament del Portell Estret, en 10′ també arribem al seu coll. LEs cordes que hi havien hagut de pujada no hi son, però no és difÃcil si el terreny està sec.
Superat aquest coll, tornem fins el camà de l’arrel i aquest cop ja no el deixem, 15′ més o menys corrent fins a Can Massana.
Repte superat !!! i amb bona nota 🙂
Recuperats els 3 cotxes, cap a Monistrol a recuperarnos i a parlar dels següents reptes… sempre n’hi ha !
El track de la ruta :
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4663722
Totes les fotos:
http://flickr.com/gp/malfieten/aA764R/