Albert Comaposada, CALAF
Dissabte dia 3 varem fer amb la Sandra una ruta que haviem fet feia ben bé 8 anys, la Travessa d’agulles i frares de Montserrat.
És una ruta “diferent” trams equipats amb cordes, cadenes, escala… tot de baixa dificultat però amb al·licient incorporat.
Estem unes 3h30′ per fer la ruta, de Can Massana a la Portella, Agulles, Portell Estret, Coll de Port, Roca foradada i can massana.
Ruta 100% recomanable, puja-baixa constant i amb les “diversions” esmentades. No apta per persones molt sensibles…
Ja havia escrit al blog sobre el paradís del corriol que és Copons, només a 10km de casa i infinitat de corriols i desnivell sobtat.
Feia mesos que no hi anava i una trucada al Miquel Serra i ens posem en marxa.
Ell és un enamorat de la zona, desde la I edició de la Cursa Tuga de Copons que hi està enganxat. Fa pocs dies va fer una ruta amb en Xavi Aparici de la UECAnoia, un coponenc “obridor” i conservador del gran entramat de corriols i té el mapa del laberint de senders fresc.
Anem seguint aproximadament la ruta de la cursa però al inrevès, fem 3 pujades “totals” que ens permeten fer més de 800 m+ de desnivell, que per la zona que ens movem, no està gens malament…
Infinitat de corriols, alternatives múltiples… surten camins, caminets i senders per tot arreu… una mina !
El corriol de baixada cap al camp de futbol, que travessa la carretera per un vell túnel, impressionant.
Al final, 1h40′ que ens passen volant. Com sempre en Miquel parlant pels colzes, fins i tot a les pujades més dures i jo intentant aguantar el “tipo” amb la llengua fora…
Hi torno ben aviat !
El track al wikiloc
Divendres tarda, els 4 amics que, si tot va bé, anirem a Grecia a finals de maig per pujar al Mont Olimpus ( o mitikas ) planegem una sortideta per Montserrat, per veure’ns, xerrar, proposar…. i de passada fem una mica de cames.
Tinc pendent un post amb la informació previa de l’escapada a Grecia… prometo que aquest cap de setmana…
Doncs mentres anem parlant i decidint temes tirem amunt desde Monistrol cap a Santa Cecilia pel camí de l’angel. Despres fins al cim de Sant Jeroni per la canal i finalment baixada al MOnestir per les escales i tornada a MOnistrol pel camí dels 3/4.
O sigui, crec que hem fet la ruta de la cursa de la Montserrat NOrd, no ?
Com tinc l’horari una mica apretat, a mitja baixada cap al Monestir, em donen “permís” per tirar avall a sac. Apreto les dents i faig els 2 trams que ens queden força ràpid i amb bones sensacions.
Total: 15kms aprox. 2h35′, comptant les diferents parades.
Desprès de molt dies sense sortida conjunta, avui quedem amb en Marc.
Com la propera història junts és la CUrsa de l’Alba i a més fa temps que no trepitgem Montserrat, doncs cap allà anem a fer la ruta d’avui.
Quedem a l’ermita de la Salud, a Collbató per fer més o menys el recorregut de la cursa de l’Alba.
Ja de camí, i un cop aparcats els cotxes, plou! i no sembla pas que vulgui parar.
No ens espanta pas la pluja, a les 8 en punt sortim per la drecera de les coves de salnitre.
Anem parlant, aventuretes, projectes i anem avançant pel preciòs camí de despres de les coves cap a buscar les “escales” on la cosa ja es posa dreta.
Pugem a bon ritme fins a Sant Miquel, km 5, aprox 50′.
Baixada cap al Monestir, el mal dia que fa no acompanya als turistes que hi son molt escasos. Portem 1 hora.
Cap a Sant Jeroni, escales i més escales. Ca-co fins a dalt, uns 45′ fins al cim.
Al cim, un fred que pela !!! el plugim aquí és de neu !
Sense pausa tirem avall, parada a l’ermita de Sant Jeroni, un gel i avall que estem agafant fred.
Fins a Sant Joan a bon ritme.
Aquí decidim agafar el camí antic del “restaurant” i despres trencar cap la baixada de les bateries, el terra es relliscòs i no permet baixar gaire ràpid …
Per anar directes a la Salud, agafarem la drecera del Fra Garí, dreta-dreta i algun tram de roca mullada que fa que posem tots els sentits. No es qüestió de prendre mal que tenim molts projectes al cap.
Baixada lenta, batalletes, més projectes i fins als cotxes.
Total, uns 17kms de muntanya, pluja i bona companyia. 3h05′
Aprofitant la última nevada, la més forta de l’any aquí a Calaf, surto a correr pels camins de “neu verge” no sense dificultat, els 50-60 cm de neu tova fan díficil avançar.
He difrutat com un nen, ara bé els quadriceps carregats-carregats !
La panoramica desde Sant Sebastià avui era espectacular !
