Feia temps que la teniem pendent. És una d’aquelles curses que desde que entres en aquest mon del correr que en sents a parlar, sempre de manera positiva i sempre del mateix: el gran ambient!
Tot va començar quan la Sandra rep un mail d’informació de la cursa, devia ser pel setembre, i em proposa d’anar-hi plegats. Per ella seria tot un repte i motivació el fet de fer 20 kms!
Encara trobem inscripcions i allotjament, a un preu “raonable”.
Ja tenim excusa per fer sortida de parella turística, esportiva i gastronòmica…
Cap de setmana fantàstic a Donosti, la previsió meteorològica no era del tot favorable però com diuen una BehobiaSS sense pluja no seria el mateix…
Podem marxar divendres al matí. A primera hora de la tarda podem ser ja a la fira, recollir dorsal i informació i evitarnos aglomeracions de dissabte.
De conya.
Vespre de pintxos i dissabte de caminar, fotos i menjar bé.
Diumenge cap a la sortida. L’hotel ofereix un bus pels clients per 2 euros. Perfecte!
A les 9 som a la sortida. No tenim la sortida fins les 11:24 nosaltres!
La sortida va per calaixos segons el temps acreditat, nosaltres no en tenim. Per tant amb el munt del final.
Passem una bona estona aixoplugats en un bar fins que deixa de ploure i podem atansar-nos cap a la sortida i palpar el gran ambient que as’hi viu. A les 10 ja comnecen a desfilar els diferents calaixos de sortida.
Quan nosaltres sortim, n’hi ha que ja han acabat!
La cursa en si, de conya, no pel recorregut en si, que està bé, sinó per l’ambientàs. Gent i més gent per tot el recorregut animant. Grups de txarangues, batucades…
Hi ha dos pujades que fan una mica més dura la prova, son 20kms i la gent fa el temps d’una mitja marató de 21kms, per fer una idea de la dificultat.
Els primers quilometres passaen molt rapid, amb l’emoció, flipant… Del 5 al 7 puja però encara frescos es fa bé.
El pas per les poblacions, sobretot Errenteria, bestial. Una gentada, un ambient, uns crits d’ànim… per tot arreu. “Aupa Albert” , Aupa Neska” !!!
Al km 16 hi ha la segona pujada forta, a apartir d’aquí ja avall per encarar els 2 últims kms, pel passeig de Donosti, entrem pel barri de Gros i acabem al Boulevard.
Bé, bé. Molt bé!
La Sandra pateix potser una mica al final però de conya. Segur que n’haguès fet uns quants més…
Fem els 20kms en 1h55′ aprox. A 5’45s / km. Millor que les previsions.
Recollim medalla i bossa. Dutxa a l’hotel i a fer els 450 kms fins a casa.
Cap de setmana fantàstic!