Vam dormir a Barèges, de conya. Ja teniem fets 8kms del Tourmalet.
A l’hotel es van portar de conya, esmorzar a les 6 perquè poguessim sortir d’hora.
A les 7 estem pedalant amunt!

Quin port més maco, llàstima dels nuvols que ens acompanyaran tot el dia.

Fem els 12 kms que ens faltaran del port, fins als 2115m, xino-xano, molt animats!
Al cim, fred però no plou! Foto al mitic enclavament, ens tapem i avall!

Els 18kms de baixada fins Sainte Marie de Campan son un infern. Quin patir, quin fred! El paissatge és especatcular, la mitica La Mongie està a petar d’autocaravnes esperant el Tour, 3 dies desprès!

Hem de parar 4 o 5 cops a la baixada per intentar refernos del fred, les mans glaçades, baixem tremolant…

A Sainte Marie de Campan, parada llarga! Quin descans. Cafe amb llet i xocolata calenta. Eixuguem la roba al lavabo del bar. Sembla que ja no plou i fa més bon temps. Continuem!

Encarem el Coll d’Aspin, molt més suau que el Tourmalet. Els primers 5 kms van pujant tranquilament, 2 o 3 %. Desprès a partir de la Payolle ja es posa més serio, 6kms finals de 7, 8 o 9%.
Animats i envoltats de ciclistes tirem amunt.

A 1km del cim, catacrac. Sento un soroll darrera el canvi, penso que haurà saltat la cadena, que estrany…Baixo de la bici i veig el desastre, la patilla que lliga el canvi amb el quadre trencada! S’ha acabat, de seguida ho veiem clar…
Que hi farem! Tirem amunt, jo caminant, l’últim km.

A dalt parlem amb diferents ciclistes, molts espanyols, per comentar el problema i veure alternativees de sortida.
Decidim baixar a Arreau, uns 12kms de baixada, no puc pedalar pas i allà intentar el retorn al cotxe.

Dinem a Arreau comentant possibles solucions.
Convenço al Marc que seugueixi i faci el Peyresourde que ens faltava per acabar la etapa planificada del dia i jo vaig enllaçant transports públics fins que al cap de 5 hores puc arribar a Oloron on tenim el cotxe.

Cotxe fins Cierp on el Marc fa estona que ha arribat. Nit d’hotel i l’endemà, per Viella, cap a casa.

Ha estat una molt bona experiència, llàstima del mal regust final de l’averia però que hi farem, podia haver estat pitjor si ens passa el primer dia!
Ara tenim coses pendents. Cal arribar a Portbou des d’on ho hem deixat aquest cop! I no serà fàcil… Col de Menté, de Port…