El millor amic…

Divendres passat, sortida ràpida, tinc poc temps…
Aprofito la ruta de l’últim l’Altipla de Calaf ( revista local ) per Prades de la Molsosa per escapar-m’hi i retrobarme amb corriols i camins que desde les soritdes de Natura en Btt, ja deu fer 10 anys… no havia trepitjat !

Deixo el cotxe a l’esglesia de la Molsosa i tiro avall per pista bona, fins la caretera, poc despres corriol maco fins baix a una rasa, desprès amunt fins als Quadrells, font de Cervera, Vilansosa i La Molsosa, total poc més de 6’5 km, uns 45′ en ca-co.

L’anècdota de la sortida fou que passant per la masia dels Quadrells, em surt el típic gos emprenyador, gran ensurt !
Crits : -Passa fora ! – ni cas…
Passo a la segona opció, segueixo el consell del Marc que altres cop m’ha funcionat, agafo un roc i faig l’intenció de tirarli, ni cas… li tiro, passantli ben aprop… ni cas…. agafa el roc amb la boca i mel porta !!!….

Vol jugar… i jo tinc tard…
En veure la inofensivitat de l’animal, decideixo seguir el meu camí, però ell no es vol quedar sol… em segueix, primer al costat i desprès fins i tot passantme per sota les cames…
Doncs som-hi, els 2 anem tirant bosquet endins, anem agafant confiança, està contentíssim, li agrada això de corer…
Anem fent ben bé 20 minuts, fins a l’alçada de Vilsansosa que ens rep amb els seus gossos i el meu amic decideix cambiar d’aires. Ja no el veig més…
Quan acabo la ruta, al baixar cap a Calaf amb el cotxe, paro als Quadrells i aviso a la mestressa del fet, el seu gos és uns kms més amunt…. em sabria greu que ara es perdès… la senyora li dona ben poca importància… ja tornarà, sinó al vespre l’anirem a buscar…

La veritat es que m’ho he passat bé corrent amb el gos, almenys m’haurà servit per rebaixar una mica la poca estima que els tinc normalment…

4 pensaments a “El millor amic…

  1. Doncs jo crec que a l’enemic no li has de deixar cap avantatge, que després es creix.

    Aquest gos a la propera no et deixarà tranquil.

    I no me’n refiaria que no mossegui, mai se sap. Jo a la mestressa li hagués dit que hauria de tenir el gos lligat.

    La setmana passada a Roda de Ter un parell de gossos van atacar un ciclista. Va acabar a l’hospital.

    Fins aviat

    PD: Disculpa però n’estic tip dels gossos

  2. He ampliat la informació de l’accident a Roda de Ter.

    Es tracta d’un senyor de 84 anys que passejava en bici i dos gossos el van atacar i llençar a terra. El van deixar mig despullat i va haver de estar durant tres quarts d’hora defensant-se fins que algú va sentir els crits i el va poder ajudar. Ha passat cinc dies a la UCI i la família ha fet la corresponent denúncia. Els mateixos mossos d’esquadra també han fet una denúncia. Els amos dels gossos no s’han preocupat en absolut de l’estat de l’atacat.

    Es dona la casualitat que aquest senyor de 84 anys també és corredor de fons i va estar homenatjat el 12 d’octubre a Roda el dia de la Mitja Marató per les seves nombroses participacions.

  3. Deunidó !
    Jo i els gossos no tenim molt bones experiencies, de fet és el primer cop que em cau bé algun…
    He tingut 3 o 4 enganxades fortes amb amos de gossos irrespnsables, els amos…

  4. Eeeep, un altre que no li agradan els gossos i menys ‘sueltos’, em fan molt de respecte.

    Com anecdota us explico que una vegada a Montserrat anat jo sol i en mig d’un corriol de la banda del Bruc em vaig trobar un grup (8-10) de gossos asilvestrats que em van plantar cara, n’hi havia de tots tamanys i anaven clarament en grup, em vaig fer la ‘tova’ a sobre i vaig tornar sobre les meves passes com vaig poguer, la veritat es que em va marcar força a quella mala estona.

    Salut !

Els comentaris estan tancats.