Cursa del Neandertal

A Capellades es fa la primera edició de la cursa del neandertal, uns 15 kms per camins i corriols de la zona.
Per ser la seva primera edició, excel·lent, de fet ja s’olorava, les inscripcions estaven exaurides de feia dies i tenia molt bona pinta. No ha defraudat gens.

Avui conec poca gent a la sortida, el mestre bodi amb molta colla dels fondistes penedès, entre els cuals en Marc i el seu germà (ojo que això de la muntanya enganxa… ), l ‘Albert Ferrer, que al final farà segon, i uns quants UecAnoia més.

Sortida espectacular, coet i capgrossos de la vila.
Com sempre, la gent a sac.

Els primers quilometres amb calma, desprès ja apretaré, si puc…
La cursa, fantàstica, el recoregut preciòs, trencacames puja-baixa constant, gaudint moltíssim.

Tinc bones sensacions i disfruto molt, sobretot a les pujades, hi ha un parell de tallafocs dels bèsties. Baixant ja no vaig tan bé, la gent corre mlt, no ? 🙂
Com la distància és “curta” puc apretar fins al final sense fondre’m, última baixada per riera salvatge i ja hi som !


Arribo a l’sprint, tan ràpid que l’Assumpta gairebé no em “pilla” a la foto 🙂 és conya, l’artista fa fotos tan bones com aquesta. Gracies !

Total : 15kms i 600m+ :  1h23′
Contentíssim per tot, la cursa, els dia, temps, sensacions…
L’any que ve hi tornem !

Continua llegint

III Cursa de Muntanya Barraques de Vinya

III Cursa de Muntanya Barraques de Vinya i 3ª participació.
La cursa de la temporada! en molts aspectes.

Aquest any vaig molt ben acompayat, el Sancli, amb l’entreno que porta de la Marató fustrada de Berlin, va com una moto.
Jo, com sempre, vaig “plorant”, que si el costipat, la feina de nit, cansat, poc entreno… però allà estem !
Arribo més d’1 hora abans, la proximitat i les ganes de veure els compnays…
Molt fred, fa mandra sortir del local, converses animades i bon rotllo.  Però haurem d’anar al cotxe almenys a deixar la jaqueta, no ?

Estiraments matussers i “al lío”!
Sortim pel mig del grup, xerrant però per feina.
Al corriol de baixada a la riera el primer tap, ja va bé, caminem i recuperem per la pujada…

Anem a bon ritme, potser massa per mi. Al km 6 o7 ja veig que serà dur… anem seguint a l’abuelo i al Tere Forn, no sé pas si aqeust és el meu lloc… 🙂 en Marc crec que va bastant sobrat, no sé quants cops li dic que tiri endavant i aprofiti el bon estat que té, la “poca” competitivitat que té ( i el bon company) el fan quedarse amb mi…

KM 11, passen prou depressa els kms, el fet de coneixer el terreny ajuda molt. Avituallament. Em foto un gel, a veure si el mal de bessons se’n va…
Bon rotllo, en Joan Torrents com sempre la càmara a punt, en guido i la Mireia animant, el Koala fent soroll… un plaer nois, gracies !

Hem de continuar…
Encarem una de les pujades més fortes del dia amb ganes, avançant gent. Ho correm gairebé tot.
A dalt en Martox, ànima de la cursa, fent fotos i animant.

Tirem avall per un tram llarg de corriol preciós, per disfrutar, tenim 4 o 5 davant que ens paren l’euforia, ja va bé, així recuperem una mica l’alè !
A baix, la riera, just abans d’entrar a l’aigua el primer avís, un “amago” de rampa entre l’aquiles i el bessó, anem bé ! 🙂

L’aigua fresca va bé per la circulació… 3 cops travessem la riera, primer amb compte i mullant-nos només els turmells i desprès ja a sac, aigua fins al genoll i esquitxant al personal.
Els darrers 8 kms amb els peus xops prometen encara més “emocions” 🙂

Al km 15 aproximadament, desprès de l’avituallament on hi ha l’amic Carles Ventura, ens perdem, continuem per pista enlloc d’agafar el trencall a la dreta, i no som els únics, venen de cara els koales Carles i Manel i l’abuelo, ens hem passat les cintes…
Veiem les marques a dalt i ens enfilem a buscarles, els koales i l’abuelo desfan més tram de pista…

Un cop dalt ja em costa. El bon ritme portat fins ara ja em costa de seguir i espero acabar aviat… Baixem un altre cop, travessem per últim cop la riera i encarem els 3 darrers kms.
Aquí per fi el Marc es decideix a apretar i se´n va a buscar el noi de Rialb que ens a acompanyat un tram abans. Jo afluixo i paciència que encara queda l’última pujada.

Comencem a trobar gent de la caminada, entre ells el Pedro amb la seva parella,  a la foto que em fa se’m veu ja la cara de patir…

A l’última pujada, corriol molt maco però ara ja no el gaudeixo tan, passo l’Assumpta, unes amigues i la companya del Jordi Ballesta que fan la caminada. Ànims mutus : que ja s’acaba !

Per fi, el poble, asfalt, baixada… la Sandra i els nens m’esperen abans de la meta, l’Èric vol fer els últims metres amb el papa, de la ma, no sé qui ajuda a l’altre…

Total : 2h19′ , 23kms i 800m+.
25′ menys que l’any passat ! Anar amb en Marc de “llebre” ha donat fruits.. ell ha arribat 3 minuts abans que jo.

Que més puc afegir : la cursa que gaudeixo més de la temporada, la part sentimental també hi ajuda…
Moltes gracies als organitzadors, el boss Martox,  koala, guido, Mireia, Carles i tots els dels avituallaments.

L’any que ve la 4ª ! ja l’espero…

Classificacions

Fotos :

  • Galeria Barraques de Vinya 2010
  • Galeria Joan Carles
  • Galeria Joan Torrens
  • Galeria Pedro
  • Galeria Koales
  • Continua llegint

    III Cursa de Muntanya Barraques de Vinya, (la previa)

    Diumenge vinent, 17 d’octubre, arriba una de les proves emblemàtiques del calendari, d’aquelles que sempre et venen de gust de participar.
    Serà la 3ª edició de la cursa de muntanya, i espero que sigui també la meva 3ª participació.
    De fet, en ve tan de gust participar-hi que he demanat festa a la feina, mai ho havia fet anteriorment per participar a cap cursa, però com deia, aquesta és especial.
    Especial en molts aspectes, primer pel lloc i la ruta, 22kms de muntanya en una zona on no hi abunden els grans desnivells, corriols llargs “disfrutons” i amb una mica de tot.
    Especial també per la gent, impecable i alhora “casolana” organització, comandada per l’amic Xavier Martorell i els amics de L’Associació Caminada Viladordis, i la col·laboració impagable dels Koalasteam al complet.
    El retrobament amb la gent del “mundillo” hi és assegurada.

    A més a la cursa de Viladordis li tinc un lligam sentimental, va ser la primera cursa “seria” de muntanya en que vaig participar. Pot ser una bona entrada al mon “competitiu”. Però “ojo” que enganxa…

    Per aquestes raons i moltes altres recomano a tots els amants del bon running i la bona companyia que no ho dubteu, diumenge a Viladordis, repetireu segur !

    La crònica de l’any passat….

    I la foto de l’arribada :
    Viladordis arribant...
    Fotos de Bari Skopcová