Cursa popular popular…
Ja era la XXVI edició del Cross de Les Coromines, un nucli molt petit que pertany a Aguilar de Segarra i que per la seva Festa Major munta una cursa popular. Cada cop, però és més participada i amb més “nivell”.
La organització si que continua sent popular, casolana 🙂
No teniem clar ni l’horari : a la web posaba a les 18 i als cartells a les 19… Distància ? no se sap… ens estem inscribint i encara discutien si fer 2 o 3 voltes al circuit. Que quan fa el circuit ? uns 2,5kms, per tant com es decideixen 2 voltes seran 5kms… al final resulten ser només 4km, 2 per volta.
Això si, original i autèntica.
Hi ha molta gent de la zona, els Enrics, en Josep Lluis… i també s’hi apunta en Marc, anirem de conjunt 🙂
Resulta que també fan curses infantils, el Jan passa, però l’Eric si que s’hi apunta, deveien ser uns 600 metres. Fa molt bon paper, dels 10 primers i això que anaven de 0 a 8 anys junts… només en té 5…
A les 19 passades fan les curses infantils, desprès la dels grans.
Al final sortim a les 19:45 !
Sense tenir idea del circuit, sortim forts. Juntament amb el Marc, el primer km surt a 4:03 ! i en fals pla… massa forts…
El segon km té uns 300 metres de pujada dureta que fan “baixar” el temps a 4:20. La sorpresa però és que creuem el poble, primera volta feta i 2 kms justos, per tant el “patiment” serà inferior al previst, 4 kms.
El tercer km, segona volta 4:25, el Marc marxa una mica…
Últim km, apretant les dents enllaço amb el Marc i entrem junts a meta, a 4:15/km.
Total : 4kms, 16’50s i segons els càlculs de l’Èric, en posició 10 o 11. La mitja de 4:13’/km…
Com a totes les curses “curtes” estressat total, quin tip de correr… i “massa” ràpid… crec que no baixo de 180 pulsacions en tota la cursa. Ara bé, acabo amb bones sensacions i no pas al límit.
Tenia moltes ganes de fer aquesta marxa, és la que m’havien recomanat més per moltes bandes, i tenien raó.
Desprès d’una setmana de dubtes pel temps, angines, antibiotics, els nens… al final decidim pujar a la Cerdanya per passar-hi el cap de setmana, les previsions no son molt favorables però ho probarem. Ja decidiré si corro i com, un cop siguem al camping.
En Joan “alpenser” i el koala s’havien ofert per recollirme al camping per pujar cap a la sortida, però al final no em fa falta ja que trobo una parella d’un poble de Tarragona que estan al càmping i també hi participa ell i em porten. Gracies !
Un cop al refugi ja s’hi respira l’ambient de les bones ocasions, el bar no para de fer cafes i els grupets petant la xerrada son múltiples.
Salutacions de rigor a la colla correcats, em sembla que és “egaco” que em troba i em dona el buff oficial, gracies… i gracies al Xeix per la generositat de pujar-ne tants !
Em trobo als companys Sancli i Onti, 0-summit-0 Team 🙂
El temps passa i arriba l’hora de sortir, mandrosament ens posem en marxa.
El plantejament de la “cursa” em fa reflexionar uns moments… podria anar a trencar, amb els koales martox i albertus o anar més “tranquil” amb en sancli i l’Onti.
De fet amb la “bona forma” que portava potser hauria pogut apretar més, pero que carai, si potser ja em costarà anar més tranquil i acabarla i de fet, la tarda anterior encara tenia dubtes de si participar-hi o no… Crec que vaig fer bé de no sortir a sac, potser ara no estaria tan feliç. A més era la primera participació !
Sortim cap a Vilella trotant traquilament, anem passant els caminadors, ens atrapa i desprès ens passarà en Robert de Manresa, sort a Andorra ! Avituallament ràpid.
Acabem de baixar fins al riu de la Llosa i encarem la primera pujada forta del dia, la vall de Vallcivera, 12kms i 1000m+.
Aquí ens comencem a trobar l’Isma, ve de darrera, ha sortit tard i va com una moto a fer sub10, ens tornarem a trobar diversos cops.
Avituallament a Prat Xuïrixà i amunt !
A mesura que pugem la vall es torna molt més alpina i dura. Entrem a territori andorrà.
Arribem al coll i baixadeta fins al refugi de l’Illa i el seu llac. Aquí avituallament senzill però de gran mèrit per la organització, l’accès fins aquí és llarg i dur i amb “material” encara més.
Ara toca baixada! La vall de Madriu sencera, patrimoni de la Humanitat.Fnatàstica.
Aigua per tot arreu, de fet serà la tònica del dia, des de ben d’hora els peus xops tota la marxa…
Al “refugi” de FontVerd una sorpresa molt agradable, el crack del guido i la mireads s’han currat un avituallament “correcat”, cerveseta, fruits secs i avall, Gracies !!!
Tiro avall rapidet intentant atrapar l’Isma i el Pedro que ja havien marxat, i en un pas d’aigua, relliscada i pam!, de cul a una pedra que em fa veure les estrelles… Baixo el ritme i espero al Marc i l’onti.
S’acaba la gran baixada, km 31, la Font de la Closa, avituallament oficial i avituallament “privat” , en jordipapiol i la Nuria s’han currat una taula plena de beure i menjar. Una clara se’m posa perfecta, gracies !!!
Fem parada una mica més llarga, l’Onti es posa compeed al peu i aprofitem per canviar mitjons.Un luxe però que dura poc, en 10 minuts tornen a estar xops…
Continuem. Ara ens queden 2 kms de “baixada” fins la carretera on començarà la part més “heavy” de la marxa.
L’onti no té el seu millor dia, el genoll l’ha tingut parat 2 mesos i s’ho nota, anirem fent plegats fins la carretera.
A baix, amb el seu permís i com em sento bé, marxaré sol cap amunt.
Arriba la temuda pujada a Perafita, gairebé 1400m+ en menys de 8km…
L’encaro amb fermesa, encara tinc forces guardades i fins i to m’ho passo bé !
Els pals que fins ara m’havien fet una mica de nosa, aquí ajuden i molt, la càrrega de bessons i cuadríceps es redueix i això es nota.
Vaig passant gent continuament, algun força tocat assegut al voral. Animat aribo al refugi, km 38, avituallament ràpid, agafo aigua i amunt que ja queda poc.
La vall s’obra molt, prats esplèndits, llàstima de la “pressa”. Aqui vaig bastant sol i el camí no està clar. de fet es pot fer per on es vulgui, sempre intentant no marxar gaire de la vista del coll, últim esforç i al cap. 2575m.
Tornem a ser a la Cerdanya catalana. km 40, 11 més en “baixada” i enllestit.
Començant a baixar atrapo al Pedro, pensava que amb ell anava l’Isma però no, em diu : va com una moto ! 🙂
El Pedro m’anima a apretar una mica, jo anava darrera seu tranquil, el meu esperit competitiu no està gaire desenvolupat.
Li faig cas, baixant em deixo anar una mica i m’ho passo pipa al corriol que baixa fins al refugi de la Pera. Un got de CocaCola i continuo. Aquí vaig amb una noia que li diuen que va 3ª.
Sortint del refugi ens perdem, jo, la noia i un altre noi tirem per la pista… es veu que haviem de baixar per corriol pel mig del bosc. Ens n’adonem potser un km desprès i em de tallar pel mig del bosc a buscar el camí correcte, perdem una estona tonta.
Tornem a ser a una pista, 2 o 3 kms de pla que matxaquen molt. Lluny veig 3 corredors, un sembla l’isma, passet a passet els redueixo espai i hi enllaço. Continuem junts fins ja ben entrat l’últim corriol que ens porta a Cap de Rec, uns 2kms pel mig del bosc ben macos, si no fos pel cansament acumulat…
L’Isma es despenja una mica i tiro amb un dels seus acompanyants.
Entrant als primers prats de Cap de Rec veig els nens i la sandra jugant, ei, han pujat!!!
Arribada “triumfal”, els nens orgullosos del papa… que li cau la baba 🙂
Finalment 9h00′.
En Marc i l’Onti crec que arribaran uns 50′ desprès. Un plaer com sempre compartir kms !!!
Diploma, bocata, xerradeta i cap al càmping. Encara queda tarda i idiumenge per fer excursioneta, animalets, geocahings… total que descans poc… però feliç!
Per acabar, felicitar als organitzadors bona feina!
Al martox, deixant el llistó ben alt per properes edicions !
A l’Isma, sub10 i gairebé sub9 i tot !
i a tots els correcats i koales que fan que l’ambient a vegades massa serios d’aquestes sortides es capgiri totalment.
I sobretot, al Guido, mireiads, jordipapiol i Núria : MOLTES GRACIES 🙂
Per acabar, només un comentari de les bambes, gairebé les estrenava i un 10 ! Les LaSportiva WilCat, molt còmodes, cap problema d’adherencia. Recomanades 100%.
Feia temps que no correia una cursa de 10 km i en 2 setmanes n’han caigut 2 !
El cap de setmana que treballo, normalment és impossible participar en alguna cursa, però al ferse prop de la feina i en horari de tarda, m’ho puc compaginar. A correr, dutxa i a treballar.
La cursa d’Abrera no és una cursa de 10km “normal”, son 2 voltes de 5km al mateix circuit i que precisament no és pla, hi ha 3 pujades dures.
El plantejament inicial era de conservar… no és plan de matxacarme com la setmana passada… però ja se sap que costa, l’esperit competitiu és inevitable.
De fet la sensació durant la primera volta era de conservar, però la pujada del km 4 al 5 s’ha fet dura…
Al acabar la primera volta, m’atrapa en Bonastre, fem 22′, si poguessim doblar seria un molt bon resultat.
Se m’en va. El veig davant meu però no intento seguirlo. Intento controlar el ritme, crec que el final se’m farà dur…
Aguanto prou bé la segona volta, fins i tot a la pujada llarga del km 3,5 al 4,5 puc apretar una mica i passar 7 o 8 corredors.
A dalt al pla enllaço amb el Bonastre, anem ben contents pel bon paper que estem apunt de fer… al final fins i tot entrem esprintant, em treu uns metres…
Total : 44’17s , el 78è de la general.
Pel “desnivell” de la prova és un temps que no m”esperava pas. Força satisfet.
Al final salutació a en Granadero, ha fet 2on, felicitats ! Anava 1er però m’explica que s’ha confiat i al final l’ha avançat en Roger Campoy. Una experiència més…
