Marxa dura la que varem fer dissabte per les muntanyes de Prades, 68kms i gairebé 5000m de desnivell acumulat…
Aquí va la crònica :

Abans del les 7 del matí tohom apunt, foto “oficial” correcats, una bona colla, tot i que molts ja venien de la ja “mítica” marató del Congost del cap de setmana anterior.
Hi ha un grupet amb la intenció de conservar molt i caminar força i altres a veure que passa…

Sortim amb mandra, xerrant i rient, però tocaria anar per feina…
En massa i en bodi se’n van corrent carrer amunt, en jballesta sembla que els segueixi tot i  que desprès es repensa i se’n despenja.
Jo intento ser moderat i vaig trotant molt lent… tot i així sortint del poble ja he passat tots el marxadors.

Vaig regulant, això és molt llarg i no vull patir problemes musculars gaire d’hora…
Ritme suau, corrent on es pugui i caminant ràpid les pujades.

Anem cap a l’Albiol, km 11, de moment tot lleugera pujada, fins el tallafocs, gran pujada 🙂 la vista desde baix amb els correodrs enfilant, espectacular !

En 2h30′ soc a Mont-ral, de moment mol bé. Els avituallaments molt correctes i la “barreja” que porto al bidonet sembla que em va força bé a les potes…
Vaig en diferents grupets, però amb cap companyia fixa, ara m’avanço, ara m’avancen. Una bona companyia m’hagués anat bé aquí,  però soc de ritme molt “personal” i difícil d’acompanyar…
Trobo a faltar l’mp3 en algun tram !!!

Baixant cap a Farena, avituallament del km 24, passo al massa, em perdo i despres el torno a passar… 🙂 el recorregut està molt ben marcat, però en algun tram… jo que soc de mala orientació… sort que el parell de perdudes que tinc son de centenars de metres com a molt.

Sortint de Farena, del km26 al 32 ve una de les 2 pujades besties del dia, enfilem els cogullons, refugi de la FEEC, a 1050m d’alçada. L’útim tram es força dret però vaig avançant molta gent, encara vaig fort i l’estelada que ens saluda desde dalt dona empenta extra.

Aquí cauen 2 entrepans de Nocilla, mmmm, gracies !
Uns estiraments dins el refugi i continuem.

Uns 5-6 kms de puja i baixa fins al punt més alt del dia, el Tossal de la Baltasana, 1203m, cim comarcal per partida doble, del Baix Camp i de la Conca de Barberà.
Aquí dalt fa un vent fortíssim !

Ja en portem 38,  5h30′ .
Aquí tinc un moment de “baixada” important, les barrejes de bocates, f.secs, cocacola, isostar, etc… em tenen l’estomac rebotat fa estona. Em desempallego del problema dins un bosquet i continuo més “lleuger” 😉

Baixada dreta fins a Prades, 42kms, gairebé 6 hores.La moral a tope !
Aquí cauen 2 entrepans més, de botifarra, impressionant. Fruits secs, isotònic i continuem.

Sortint de Prades m’enllaça en David Gubern, de la UECANOIA, fem petar la xerrada molta estona, batalletes, coneguts comuns, projectes, el club,etc… la seva dona també és a la cursa, avui fan l’aniversari de boda ! 🙂 on millor per celebrar-ho ?
Anem junts fins al control i avituallament de Capafonts i seguim junts per encarar la última pujada forta, uns 350m+ en uns 4kms que a aquesta hora ja costen…
Abans d’arribar al cim passem primer per sota i desprès per damunt del Pont de Goi, espectacular pont natural.

Ja som al km 53, ara a priori “només” en queden 15 de baixada !
En David baixa molt bé i encara té pota, ens despedim i marxa pitant. ( al final em treurà 20 minuts!)

A mi aquests darrers quilòmetres se’m fan llarguíssims, els falsos plans els he de caminar i les baixades plenes de pedres i esbarzers tampoc son ràpides.
Arribo al darrer control de l’Albiol tocadet, tot i això encara passo 3  o 4 corredors baixant cap a la Selva.
Últims quilòmetres per pista i asfalt on sorprenentment encara puc correr !

Entrant al poble, la darrera perduda… amb un grupet de 3 ens n’anem a la dreta i arribem al passeig del poliespotiu per un carrer lateral desprès de preguntar-li a un nen que ens mira sorprès..

Per fi el final ! 9h40′ !

Jo fent càlculs abans de sortir, tenia al cap les 10 hores. Estant bé creia poder aconseguir-ho. Al final tot i els monents de “baixon”, 20′ menys.

Al pavelló felicito al bodi i al David, molt bona cursa nois !  i sense poder esperar la resta de coneguts, cap  a Bellpuig que m’espera la family…

La propera, encara podria sortir alguna cosa a l’abril… sinó el 9 de maig a la Cursa de l’Alba.

Fotos: Jordi Ballesta , totes les fotos

Continua llegint →

Primera edició de la cursa de muntanya de Vallgorguina, 23kms i 1200m+.

Torna la parella taronja a competir plegats !
A les 7:30 ja som els 2 a Vallgorguina, es comença a notar l’ambient muntanyero, salutació als coneguts del “mundillo” , que cada cop son més, dorsals, treiem roba i apunt !

Sortim a l’expectativa, no sabem pas com és el terreny, dificultat…
Com sempre sortim del mig cap endarrera, això fa que cap al km2 comença una pujada lenta per dins el llit de la riera que es munta un tap important. Anem fent, gurdem pota que farà falta.

Continus puja-baixa per corriols i camins preciosos, anem avançant posicions continuament, sobretot a les pujades, baixar no és el nostre fort…

Cap al km 15, desprès d’una bona pujada i fals pla, arriba la pujada més dreta, ens porta al km 18 a  dalt del Santuari del Corredor. Pujada dreta dreta, d’aquelles de posar les mans a  terra…
Aquí passem un bon grup de corredors, sembla que encara tenim forces.

Un cop a dalt arriba el calvari, de cop em sento les cames més tieses que un pals 🙂 , les rampes son a tocar…
Efectivament, rampes bestials, bessons, quadríceps… del cim a l’arribada, que havia de ser 5 kms de baixada tranquila, se’m fan duríssims, i més encara quan l’arribada no arriba, km 23, 24…. i alguna pujadeta final que maleïm.

Per fi, trampejant les rampes amb alguna parada d’estiraments i alguna caigudeta tonta, arribem a meta.
Total : 3h13′, 25 kms.

Fent càlculs quan encara estaba sencer, creiem poder acabar sobre les 3h.
En Marc, gracies company, m’espera tota l’estona i entrem junts, si haguès tirat segur que feia 10′ menys com a mínim !

Fotos gracies a l’Assumpta :
Totes les fotos

Per acabar la jornada, quan tornem als cotxes, en Marc descobreix que li han pispat la jaqueta amb les claus del cotxe a dins ! quina merda !
Continua llegint →