Per fi arriba la cursa de l’Alta Segarra, li tenia moltes ganes, m’havia perdut les 2 anteriors edicions i ja tocava, molt propera, amb “bona fama” i amb molt nivell.
A les 8 del matí ja soc a Sanauja, recullo el dorsal i saludo al Luigi i un amic seu, van a fer el tallat de rigor…

Una mica més tard em trobo amb el Marc, recull dorsal i al cotxe a posarnos el “mono de treball”.

A les 9h  surten les noies, no sé si és bona idea això de que surtin primer soles, durant tota la cursa et trobes moltes noies amb la feina que suposa el passar algú en corriols estrets i/o tècnics i també el “mal rollo” per la noia passada ja que es fa un tip de cedir el pas… no sé, alguna raó tindrà…

A les 9:15, desprès de la xerrada informativa del recorregut , el trabucaire dona el tret de sortida, mai més ben dit, literalment.

Anem fent amb en Marc, ja fora el poble comença el corriol i de seguida els “taps” , no ens preocupa, ja ens vagarà correr…
Cap al km4 una paret de pedra ens separa del castell de Rivelles, una pared o un marge…o una muralla… la passem per damunt una bona estona, original si i un pel perillòs…

Som al capdamunt de la primera ascensió del dia, passem el castell i avall !
Al km 5 aproximadament, portem 35′ i ja passem les 2 primeres noies a la baixada una mica tècnica i a cops amb pedra relliscosa, aquí la primera trompada, patinada tonta sense conceqüencies.

Passem el Castell de Sanauja per “darrera”, passem per la seva porta i cap a Sanauja per una baixada dreta dreta, tornem a ser al poble. Aquí ja comença l’afició, ànims, cometaris, bona gent a la Segarra !

Deixem el poble i només sortir ja veiem les formiguetes que tiren muntanya amunt… fins alla dalt ?
Passem uns horts i mitjançant una escala enfilem la pujada més forta del dia, fins dalt a Pedrafita 200m + en poc més d’1km.
Pujada divertida, dreta, amb pedres grans i alguna grimpada amb corda inclosa.

Aquí, km 12, ja anem força tocats…

L’organització ens regala ara 4kms de pla i baixada per corriol maco que s’agraeixen i molt !, sort que aquí recuperem una mica l’alè.
A baix riera on ja tastem l’aigua i fanguet que ens espera més endavant.

Pugem a Lloberola, aquí ja ens costa molt… el Marc insisteix que tiri, a la pujada pateix inclús una mica més que jo. Sort que no li he fet cas, la veritat és que aquí haguès pogut apretar més, però al final ho haguès pagat car segur.

Baixem cap al riu, km 19, cal travessar, una corda per dins la llera ens ajuda, molta  aigua, ben bé em passa un pam del genolls, s’agraeix l’aigua freda a les cames ara… ens hi haguessim quedat una estona…
Amb les bambes plenes d’aigua continuem els últims 4 kms.

L’última pujada dura, dura… estrenyem les dents i amunt !

Els últilms 3km son prou plans, apretem una mica el ritme, però no donem gaire més de sí… tinc algun “amago” de pujada del bessó que em fa veure les estrelles…
Mig coixejant vaig fent.

Per fi el poble ! entrem pel camí del horts i ja es senten les gralles de la plaça.
Rebuda espectacular, semblava que fossim els primers, gralles, crits, ànims…. quina emoció ! Moltes gracies !
Eufòrics per la rebuda creuem la línia d’arribada, obsequi, refrigeri, bocata…

Total : 24kms ( el Fore em marca 25… ) 3h10′, 95è-96è de la classificació de 218. Petats però contents…

Demà pujo el track.

PD : he decidit, i el Marc està totalemt d’acord, que cal ser autònom en curses així de dures o llargues. Cal portar aigua damunt, és dur tenir que aguantar la sed fins al proper avituallament, tot i ser molts i propers, és molt millor tenir almenys líquid a ma. La pròxima porto la ronyonera a l’esquena…

La pròxima, la Cursa de l’Alba, 10 de Maig, a Collbató, una de les curses que també em fan molta ilusió, terreny conegut i una clàssica, el primer cop que la podem fer…esperem…

Continua llegint →

Doncs si, la primera cursa en que estic inscrit i no m’hi presento… segur m’han trobat a faltar… 🙂

Ara venen les excuse…

Dissabte em vaig llevar ja amb una torticulis impresionant, però la intenció era anar-hi igual, si només mirava endavant no em molestava…  🙂
A la tarda, tota la pluja caiguda ja em va fer pensar… com estarà la pujada a Collbaix… però no passa res…
Per acabar-ho d’arreglar, el petit es posa malalt just a la nit…
Ho probarem.

Em llevo a les 8 amb intenció d’anar-hi. Baixo a arreglar roba ,bambes, bossa, etc… i em començo a preguntar si val la pena… el nen, la Sandra sola amb els 2, la pluja, Colbaix, la torticulis…
A dormir !

Hi hauran més curses, ara tinc mono i em plantejo demanar festa per anar a Sanauja… queden poques places…

He disfrutat, però, d’un dia tancats a casa amb els nens, fent familia…. qui no es consola és perquè no vol.

Fa ja un parell o tres d’anys que m’intentaven convèncer per fer la Marxa dels Castells de la Segarra, caminant, la veritat: em feia mandra… 10-12 hores caminant…

Quan m’he vist capacitat per “correr” llarga distància i que el dia m’anaba bé, vaig trigar segns en apuntarm-hi.

La distància, per mi el màxim corregut eren 35kms, em fa respecte, tot i el “poc” desnivell de la prova.
El plantejament inicial era anar tranquil, conservador, llegint la crònica del Jordi Casanovas de l’any passat, veig factible rondar les 7 hores amb intervals de correr i caminar.

Doncs amb aquest objectiu i la incertesa de com em trobaré, em presento a les 6AM a Guissona, lloc on comença aquest any la Marxa, cada any es canvia el lloc d’inici així com el sentit, aquest any toca sentit antihorari.

Molta gent, 1500 persones !

Aquí el primer gran dubte, les bambes. El dia anterior havia portat les Cascadia i semblaba que em feien mal, però havia fet tirades llargues i molt bé.
Surto de casa amb les Trabuco, asseguraré. Però un cop amb el “dorsal” i ja escalafant, les noto massa dures… vaig al cotxe i em calço les Cascadia un altre cop : cagadubtes! Al final, per sort vaig escollir bé.

Saludo el Josep d’Ivars i els seus companys de caminada i seguint els seus consells, si vull còrrer m´hauré de posar ben endavant a la sortida, aviat es fan taps una mica molestos pels runners.

A les 7AM en punt es dona “l’escopetasso” literalment, de sortida.
Tothom corre, almenys els que tinc a la vora. Cadascú amb el seu plantejamnt de la cursa, molts diuen de còrrer 10-12 kms per agafar marge i anar tranquil la resta de marxa, sense aglomeracions en avituallaments, etc.

M’ho prenc amb calma, si ve una pujada una mica llarga, camino.
Segueixo el Forerunner, però no la velocitat, sinó les pulsacions, tinc intenció de, almenys en una bona part de la prova, de no passar de 160ppm ( per mi és poc…) Si passo d’aquí és que començo a forçar i no cal, afluixo.

El plantejament em funciona molt bé. Vaig passant kms ràpidament.
Passem el primer Castell , el de les Sitges, vaig fent, al km 10, Florejacs, avituallament, poca cosa, un plàtan, aigua i avall, porto 55′, als 90′ tinc previst un gel.
Les Pallargues, abans d’arribar aprofito una pujadeta que faig caminant per prendrem un gel i treure el paravent. També trec l’Mp3, però de moment no me’l poso.

Fins aproximadament el km 20, baixadeta o pla, gairebé tot pista ampla, tret d’algun tram de corriol més disruton, però pocs metres.
Aquí m’endollo l’Mp3 una estona, el podcast del Minoria Absoluta em fa companyia.
Em trobo molt bé, el ritme de 5’45” – 6′ el km em permet gaudir de la prova com no pots fer-ho en cursa de muntanya i menys ancara en distàncies curtes.

Abans del mega-avituallament de Montcortès troto una estona amb un noi que al veurem la samarreta de la Cursa de Viladordis ( ja veus Xavier que us faig publicitat…), em pregunta per la prova, la va fer l’any passat també i li va agradar molt. Almenys trobaré 5 o 6 corredors més amb la mateixa samareta. El disseny sembla que ha agradat…
Avituallament de Montcorès, km 27, ja en portem més de la meitat ?
2h45′, carai! aqui veig que potser he forçat massa el ritme ? no m’ho sembla, per primer cop faig càlculs de temps… x2 = menys de 6 hores ? això no era el previst inicialment. Segur que més endavant petaré… i/o patiré.
Avituallament de cine: caldo amb mandonguilles, bocata, butifarra, donettes, sucs, Isotònica…. de tot. Em controlo i faig només el bocata, no m’atreveixo amb el caldo calent…

“Perdo” 10 minuts ( o guanyo, no ho sé, el mejar i repòs i estiraments son importants…

Surto de Montcortès animat i refet.
No recordo,  la quantitat de llocs que passem, ni si son abans o desprès del que descric…, castells, poblets : Aranyó, La Cardosa, típics llogarrets segarrencs.

Km 30, som als peus de Cervera, aquí potser la pujada més “dura”, 1’5-2 kms de pujadeta, que a a questes alçades fan mal. A caminar gairebé fins dalt.
Les 10:30, aprofito el caminar per trucar a casa a veure com està la family, la Sandra em veu “content i animat”, sento els nens de fons cridant : el papa!

Avituallament a Cervera, agafo fruits secs i Isostar.
Aquí em trobo un noi de Barbens que em sona, anava amb un grupet més endavant que volien fer les 5 hores, però s’ha torçat el turmell i a afluixat. S’ha fet un envenat compresiu i a seguir, vaia fiera.
Anem junts força estona, batalletes, les seves maratons, mitges, muntanya, Carros, etc…
Sense adonar-nos passem kms i a bon ritme. Avituallament de Castellnou d’Oluges. Aquí toca un gel.
Continuo amb el noi de Barbens ( no sé com es diu… :-)), kms a 5’30” en una llarga recta, sort que vaig acompanyat.

Al km 42, em diu que tiri, no vol forçar més i continuarà a poc a poc per acabar. Forta pujada.
Ja tinc feta una Marató ! 🙂 ara…. 4h40′ … tiempasso 😉

Un parell de pujades em deixen tocadet ja…

Al km 45, m’atrapa un km0.cat, comentem una mica el tema running de ponent i sembla que té pressa… em dona ànims i segueix.

Últim avituallament, km 46 a El Llor, aquí la gent ja no té pressa per continuar…. agafo els últims cacaus i un platan i surto abans que m’agafin ganes de seure…

Un parell de kms amb uns 100×100 Fondistes de tàrrega, encara a bon ritme.

Del 48 al 50, els pitjors de la prova, vaig “petadet” i em costa ja correr una mica decentment. Però ara ja hi som !

L’últim km, em refaig, sempre passa a l’arribada, el passeig de Guissona em revifa.

Arribada : 5h37′,  51’3kms, Mitja:6’34”/km. El temps oficial, no el sé, m’han enviat un mail de l’organització que per problems inormàtics, no em tenen fitxat a l’arribada.Faran mitja o se´n fiaran del meu temps…. espero…
Avituallamet final també esplèndid.
Contentíssim. Una gran esperiència. Repetiré ! Potser m’he posat el llistó molt alt per properes edicions…
M’he sentit força còmode tota la prova i en el meu terreny.

Per acabar el dia, si no en tenia prou, a la tarda sortideta familiar en BTT, que hi farem… la family….
Continua llegint →