La gent d’Anbaso son coneguts per la bona feina en la organització de proves esportives, sobretot de Btt, però ja l’any passat van començar a organitzar, i amb força èxit, una serie de proves de running.

El circuit Arcs-Anbaso sn una serie de curses a peu amb caracteristiques similars, d’uns 15 kms, corriols i desnivell. Totes en una zona geogràfica petita, entre el Bages i l’Anoia.´

La primera prova es va fer a Rajadell, no vaig poder anar-hi, però aquesta segona a Aguilar de Segarra m’anava perfecte. Molt aprop de casa i en una hora prudent… les 10 del matí.
Arribo a Aguilar 30′ abans de la sortida i puc saludar molts amics, la gent de la UECAanoia, especialment en Xuti, el Miquel, en David… També ha vingut el Guillem de Prats de Rei, en Jordi Flotats i companyia, també hi ha un noi de Manresa que varem fer molts trams junts de la Marató Pirata de Montserrat. Abans de la sortida em saluda en Jordi, de Monistrol de Calders, em coneix de la crònica de la seva cursa ja que  me la va publicar a la revista local…
Em trobo també en Joan Carles, avui s’ho mirarà desde la barrera i ens farà fotos… estic segur que haguès pogut participar!

La gent de Fonollosa, Falç i rodalies… els @correnits que també em fan alguna foto… gràcies nois!

La sortida ens agafa parlant amb en Xuti, o continuarem fent durant els primers kms, despres ja més cansats cadascú a la seva.

Només començar agafem corriol i giarebé serà la tònica del dia. Corriol i amunt i avall! Circuit trencacames i molt. molt maco.
Pujarem fins al cap de Codol-Rodon i Castell de Catellar, un parell de bones suades…

Al tornar al poble, la última sorpresa, una bona pujdada d’aqueslles de posar les mans a terra. M’ho passo de conya.  Vaig cansat però encara hi ha reserves…

Al final 1h41′ i el 87è de 210. Molt satisfet. Circuit mcao, mcao i dur, dur. 🙂

Diumenge 28 es disputaven els 10 quilòmetres de Manresa, circuit urbà diuen que força ràpid però no pas pla, puja o baixa en molts trams.
Com que la Sandra sembla que s’està enganxant en això de les curses no li pararé pas els peus, ens hi inscribim els dos, i a més la Paula, companya de sortides de la Sandra.
Personalment ara mateix, no em fa molta gracia aquest tipus de cursa, asfalt, ràpid, curt… 3 ingredients poc motivadors… però de tant en tant van bé per poder testejar com està la “màquinaria”.

Com sé que en Sancli també hi va em proposo intentar seguirlo. La Sandra anirà més tranquila sola.

Doncs ben d’hora som a Manresa, els 3. L’Adrià se n’encarregarà de portar els nens i fer-nos de  fotògraf, gracies…
Fa molt fred, quina mandra. Sort que desprès, durant la cursa sembla que afluixa i es corre molt bé, tret d’algun tram on el vent es nota.
Recollint el dorsal podem saludar els companys Xavier Bonastre i Francesc Soria. A l’espectativa del que podem fer, jo també. desde juny de 2009 no faig una cursa de 10km… a Vilanova de Bellpuig, semblava que estava millor que ara, vaig fer.hi 42’44s, el meu record personal.

A les 10 haviem quedat amb el Marc, escalfarem una mica abans de la cursa. Saludant a tots els coneguts que anem trobant passeig amunt i avall, poc escalfem. 🙂

A les 10:30 sortida, campi qui pugui. Amb el Marc sortim a fer el que puguem, si podem seguirnos bé i sinó també.
Potser sortim endarrerits, ja que avancem ràpidament molta gent, fins i tot a mitja baixada passem la Sandra i la Paula!
El primer km és molt ràpid, baixa i s’ha d’aprofitar, 3’50s.
Vaig mirant endarrera i no veig el Marc, no crec que m’hagi passat, s’haurà quedat frenat enmig d’algun grupet mentre jo esquivava corredors.

Fins el km 5 toca pujar, no molt dur però puja. A aguantar el ritme, que veig que no es pas lent. Em van passant els quilòmetres a 4:15-4:20. Anem bé, que duri.
Al km 5 avituallament, potser l’única pega que li posaria a la organització, gots d’aigua. És impossible ferun glop d’un got ple d’aigua mentre es corre. Impossible. Sort que no fa calor…

Baixada cap al congost, ara baixa de valent, encara amb forces passen kms a menys de 4′.
Un cop a baix, falta el tram més dur, retorn al Passeig, últims 2 kms, Els primners 500m i els darrers pugen de veritat. Ara ja està fet i cal apretar les dents.

Veig l’Adri i els nens aprop de l’arribada. S’ho han currat i ens han pogut veure 4 cops!
“Només” cal pujar el passeig per darrer cop i encarar la meta de baixada pel centre del passeig.

Jo mateix estic sorprès dels ritmes que he pogut aguantar, sense defallir, arribo a meta en 41’35s, Millor marca personal ! 🙂 i sense entrenar pas per aquests ritmes i distància ! Com dirien “No estamos tan mal”.
A menys d’un minut arriben en Soria i el Sancli, molt bé nois.
La Sandra també fa marca, 50’30s i la Paula 53′.

Total: 41’35s,  el 197 de la general i 93 de la meva categoria.

Classificacions 

Un altre cop Barraques de Vinya !
La meva cursa prefererida. La veritat és que no soc molt objectiu,  va ser la meva cursa de debut, ara ja fa 5 anys i l’estima amb els companys organitzadors, primer en Xavier i desprès tota la colla Koala, no em deixa jutjarla desde “fora”…

L’any passat vaig haver de viure la cursa desde l’altra banda, a l’avituallament koala del km 11. La veritat que també està de conya, però prefereixo còrrer 🙂
La milora de la lesió que ja arrossegava l’any passat i que m’ha durat gairebé fins ara, de fet encara tinc molèsties, aquest any si  que m’ha permès participar.

Arribava a la cursa amb molts dubtes. La cursa del Sot em va anar molt bé, però en les sortides intersetmanals i a la cursa de Navàs de la setmana passada no em vaig sentir gens fort.
La previsió metereològica tampoc em feia ser molt optimista, pintava pluja tot el matí. Al final però s’han girat les coses i ha fet un sol espatarrant!

Ben d’hora ja soc a Viladordis, m’agrada saludar el peresonal amb calma i així ha estat. Moltes cares conegudes i alguna de  nova. M’ha encantat coneixer el col-lega de sortides koalís, l’Enric. Debutant en cursa de muntanya i amb molt bon paper, felicitats!. També debutava en cursa l’Oriol de Calaf, i també ha triomfat, per sota de 3 hores i acabant molt sencer. Segur que és la primera però no pas la última.

La cursa en si :
He sortit tranquil, els primers kms  anar fent. M’he menjat algun tap important, sobretot al tram de corriol nou amb cordes. S’ha de dir que el recorregut ha millorat molt, si es que era possible, s’han eliminat trams de pista i posat de nous corriols. LLàstima de les últimes pluges que els han fet difícils de fer… en properes edicions segur que els podrem gaudir del tot. Bona feina.
El passos per la riera, 3 o 4 cops, que avui baixava amb força aigua ha donat un toc “humit” a la cursa. Desdel km 3 o 4 fins al final peus molls. Ara bé, cap problema, les LaSportiva WilCat noves s’han portat de conya.

Fins el control dels koales, al km 11 he anat tranquil. Allà m’he pres un gel i sembla que m’ha anat bé, d’aquí fins al final he anat molt més fort, de fet crec que no m’ha avançat ningú i al contrari, hauré guanyat ben bé 25 posicions…

Al contrari que altres vegades, les cames han respost fina al final. Carregades però sense la sensació de patir una rampa en cap moment.
Fins i tot se m’ha fet curta!
Total: 22kms, 2h22′. 58è classificat.

De nou felicitar la organització , de veritat, impecable. El recorregut, els avituallaments, la gent, el bon ambient…
Moltes gràcies i FINS L’ANY QUE VE!