Avui tenia previst fer una sortideta per testejar la millora de la lesió al lligament del turmell, però per temes d’infraestructura … ( el petit està malalt… jeje) no ha estat possible.

Millor, un dia més que descanso el peu…

El dolor ha desaparegut, fent vida normal gairebé no en noto, però, no sé com reaccionarà amb els impactes del còrrer/trotar… la veritat  és que em fa por sortir a provar-ho…
Potser demà…

A poc a poc i bona lletra.

A veure si d’un vegada em recupero de la lesió del lligament del peu, tot el dia estic pensant en el mateix, vull sortir !

Quina ràbia, ara que estava força en forma, CRACK i ja està , quina m……

Espero que aviat si rellegeixo aquests darrers posts al blog, em digui, si ja estas en forma de nou !

I lo que em fa més ràbia és quan llegeixo cròniques de sortides d’altres blocaires i em cau la baba… vull ser-hi també ! jeje

A veure demà el metge que diu… creum els dits….

Estic xafat… físicament i moralment. :- (

El turmell enlloc de millorar, crec que va a pitjor, la sortida test de dimecres va ser del tot lamentable.
Ja ho diuen : “en casa del herrero…”
Avui, la Sandra m’ ha fet un envenat compressiu, a veure si amb uns dies d’immobilització, ho matem.

Setmana per oblidar: uns 5 kms dimecres per provar el peu, que només van servir per evidenciar el seu mal estat i el que em sap més greu, no podré anar a la Cursa de Torà, a no ser que demà em desperti amb un miracle, que ho dubto,  el que havia de ser la meva primera cursa haurà d’esperar un altre dia…

Res, doncs surto pel camp a fer fotos i a descobrir nous llocs per sortir a còrrer, quan pugui…
http://www.flickr.com/photos/malfieten/

Avui, mentres anava corrent sota la pluja per la carretera de Pinós, m’ha envaït una sensació de por, estava fent plans mentalment per si podria anar a la Cursa Rural de Torà, no hi ha excusa, està molt a prop de casa, no treballo aquell dia i “només” són 10 Kms.
Seria la meva estrena en curses, sempre he esat un pel reticent amb el tema curses i tot el que l’envolta, sempre he corregut per passar-ho bé i tinc por de creuar el límit de no disfrutar corrent, si només miro el temps, la resta de gent, etc…
De cop m´ha agafat una por al ridícul espantosa… I si la gent que s’hi presenta són tots super-atletes, faré el ridícul, podria ser la meva estrena i despedida a la vegada…

Estic decidit ! A no ser que hi hagi un daltabaix d’aquí a la data, I aniré !
Amb la intenció d’anar a la meva, a probarme, 10 kms el faig molt sovint i a ritme de menys de 6min/km de mitja. Espero que hi hagi algú del meu ritme, sinó anar fent…

A veure si puc anar a testejar el terreny algun dia d’aquests per treurem aquest neguit…