La sortida muntanyera que ens autoregalem amb la Sandra, últimament no ens podem queixar de les ocasions en que sortim, ens porta aquest cop a la zona d’Ulldeter.
Mai hi haviem estat abans i ens disposem a descobrir el lloc fent una ruta gairebé circular que ens portarà als cims del Bastiments, Freser i Pic de l’Infern i de regal al “cimet” dels Gorgs.
Sortim de casa a les 5 AM, ens esperen 2 hores de camí, la Sandra continua dormint al cotxe…
Aparquem abans d’arribar a l’estació de Vallter 2000, on hi ha l’indicador del refugi d’Ulldeter.
Només baixar del cotxe, la primera sensació és de fred…. uns 8º…
Ens posem en marxa. En 20′ som al refugi, passem de llarg, al tornar potser hi parem. En uns 45′ arribem al Coll de la Marrana, on el vent ja es fa notar una mica, presagi del que ens espera més amunt.
Deixem el GR11 que veniem seguint i girem a la dreta encarant directament el cim de Bastiments, anem pujant i el vent cada cop es fa més fort, fins i tot ens costa avançar facilment. La sensació de fred és alta, anem potser massa lleugers…
Fem cim, 1h30′, gairebé no ens aturem i baixem pel pedregar fins al coll de Freser. Magnífiques vistes de la banda francesa, Bacivers, Comamitjana, Carançà…
De nou pujada, aquest cop fins al cim del Freser, potser el cim amb més dificultat dels 3, grans blocs granitics on es fa lent avançar, i amb el vent tocant els…
Segon cim, portem 2h20′, volem esmorzar però baixem buscant una mica de recer. El trobem una mica més avall en mig de blocs de pedra. Parada i bocata.
Un cop recuperades les forces, cap al Pic de l’Infern, també pujada entre pedra, però no tan dificultosa, desde Bastiments que anem seguint la carena.
Fem cim, foto i continuem, de retorn al “camí” ens regalem el Pic dels Gorgs, un turonet on hi ha una creu.
Des d’aquí dalt es veu tot el camí de retorn, la cabana de Tirapits i el GR 11 que ens portarà fins al refugi i a l’inici.
La tornada la fem força ràpida, a trams corrent i tot, la Sandra s’està “enganxant” a això de correr i m’encanta…
En aproximadament 1h20′ som al cotxe.
2 hores més i a casa.
Una altra sortida de muntanya, aprofitant el bon temps d’estiu, quan vingui el fred i mal temps ja ens costarà més anar-hi, la muntanya a l’hivern ens fa molt respecte.
Maco, maco!
Aquí he arribat a “volar” sense miraments, amb els coll*** de corbata
La sensació al Pic de l’Infern és grandiosa, oi?
Bon tandem ! Que vagi molt be a la Matagalls.
Quina sortideta més xula! Que bé que pogueu fer sortidetes els 2 plegats!
Molt xulo nanos!
Amb els llocs q coneixes hauries d’anar traçant un Ultra Trail i anar amb la colla a fer-lo…
Celebro q gaudiu tant!