Diumenge 18 de Gener, la primera cursa de l’any, espero que sigui la primera de moltes… o almenys de varies… 🙂
50′ de cotxe, de nit i amb una boira bestial i per fi arribo a Moià, les 8:30, aparco i a buscar el dorsal i xip. Encara estan montant les taules de l’organització, seré dels primers…
Encara queden 50′ per la cursa, uns 0º C, que faig ? escalfo ? jeje, decideixo passar el fred d’una altra manera, torno al cotxe, calefacció, radio… i esperar…
A les 9:10, em costa, però deixo el cotxe i torno al lloc de sortida.
Només arribar veig el Jordi Nonell, un company de la feina. I poc desprès arriben el Xavier i l’Alba, la seva intenció és anar junts, ja hi haurà dies per apretar més…
La cursa comença, som-hi !
2 primers kms ràpids, primer pel poble i desprès ja per pista, i comença el primer turó, només 800m i puja uns 85m de desnivell.
Aquí avanço força posicions, tinc forces i tiro amunt corrent fins gairebé al capdamunt.
Passen els kms molt ràpid, fins al 6 molt tranquil i planejant.
Ara bé el tram més maco, corriol per dins el bosc, de baixada i ràpid.
Al km 7 comença el 2on turó de la prova, més llarg i més dur, potser el desgast també es nota…
Arribant al cim camino una estona i recupero per intentar fer la baixada final a tope.
Però com no conec el terreny, la baixada final que havia vist al perfil, resulta ser molt tècnica, una trialera entre els arbres i enfangada, i unes escales molles i relliscoses, per tant controlant….
Arribem al poble, tram final asfaltat de baixada on s’arriba esprintant a Meta.
Total : 49’50s, 50’22s oficial… nº112 de 339 (classificacions) i em surten al Forerunner, 9’4 kms… no sé si s’ha penjat o bé no arribem als 10kms que deia l’organització.
La sensació personal és d’stress : en cursa tan curta tinc la sensació tota l’estona d’estar només pendent de correr, correr, correr…. no hi ha estratègia de cursa que valgui.
Hi ha alguns amb més “sort” que fins i tot poden veure el paisatge, el Pirineu, es veia, de veritat ? ni idea, jo nomès veia el terra de davant meu i les bambes del company de davant…. 🙂
La següent prova serà més llarga.Desestressant.
Foto : DIEDRE, totes les fotos.
Sí Albert, la vista del Pirineu ‘imprezionante’, i és veritat !
Tal com dius, massa estres, som diesels !
Albert a mi també m’estressen aquestes curses curtes, sobretot si te les prens amb una mica de “ganes”. Felicitats per la teva primera cursa del 2009!… Aquest any seràn moltes, eh? 😉 Salut!
estic d’acord amb l’ho de estressant !!!!
sóc de moià es podria fer 4 o 5 km més llarga i seria 1 mes selectiva 2 menys desestressant amb estretegia de cursa.
Doncs quan estiguis més curtit -que ho estaràs- faràs les maratons sense treure la vista del terra, jiscandemorrrr!!!
Doncs si, si fos almenys 4 o 5 kms o més… per mi m’aniria molt bé…
De totes maneres, l’any que ve, per poc que pugui torno.
Espero fer la meva primera marató de muntanya ,quan arribi, una mica menys tens… i si pot ser acompanyat d’un “expert” com vosaltres ja seria la ostia ! 🙂
huh. amazing thread.