3er any consecutiu que participo a la Cursa de l’alba. deu ser que m’agrada, no ?
L’any 2009 en solitari, vaig acabar en 2h45′ i contentíssim. Era de les primeres curses de muntanya “series” que feia.
L’any passat hi varem anar amb el Marc “sancli”. Acabem en 2h35′. MOlt bé.

Aquest any hi torno a anar sol .I l’estat de forma que porto no tinc clar de qiuin és…

La cursa és a les 8:30. Poc desprès de les 7 ja hi soc. I no soc el més puntual. Ja hi ha un munt de corredors agafant dorsal, esmorzant, xerrant…
Desprès de ja un temps en aquest mon de sortides i curses, les coneixences son moltes, i això et permet saludar i petar la xerrada amb molta gent.
Aquest cop la gent més “propera” de corredors.cat, koala’s, etc… no en som masses. El calendari està ple i la gent es reparteix…

Puc saludar al kaoala Carles, al Jordi “Qumli“, als correcats Jordi “gorka”, Vikigosdu, Txus, i companyia, l’Isma…

Pitrall, tapping, que els tormells enacra estan tocats… escalfar una mica i a la sortida.

Em coloco bastant endavant, no com habitualment, ja que és important arribar a les escales de les Coves una mica endavant per estalviarse els taps que s’hi fan…

A la sortida em saluda un corredor que diu que em coneix del bloc… ( em fa vergonya… ). Em demana 4 consells. Li explico el que em sembla més important de la cursa i sortida !

Com sempre, i potser en aquesta cursa encara més, la gent surt a tope! 2 primers kms a poc més de 4’/km, el grup s’estira i sobretot quan comencen les pujades asfaltades cap a les coves. En David Gubern ens espera al corriol de les coves fent fotos i animant, gracies !
Ha sigut l’edició on he pogut pujar a Sant Miquel més al meu ritme. Sense taps excesius i sense que m’apretin massa per darrera. La llàstima ha sigut la gran quantitat d’excursionistes que pujaven, han triat un mal dia… al final agobiats de deixar passar, alguns es posaven al mig del camí interrompent molt l’evolució dels corredors.

A la sortida anava amb en gorka que ha afluixat una mica aquí i just abans de Sant Miquel atrapo al koala Carles que em diu que tiri que em veu molt fort ( no serà tan !!) 🙂

Gracies a la companya del Txus per les fotos…

Al monestir en poc menys d’1 hora. Encarem Sant Jeroni, em prenc un gel i pujo molt bé. El cim en 1h35′. Igual que l’any passat.
Ara falta baixar… el terreny és moll però tret d’algun tram encimentat de dalt, no rellisca.

Baixada a Sant Joan i Sant Miquel rapideta. El ciment de la baixada forta fa mal…

Poc més de 5km… i meta.

La baixada pel camí de les bateries té algun tramet dolent i perillòs però en general es pot baixar bé. Al meu ritme clar.
Vaig còmode i encara avançant gent, desdel cim crec que no m’ha passat ningú.

Al km 20, en queden 2 de baixada tècnica, i just despres de retrobar en David Gubern i la Pilar fent fotos i animant més, el bessó dret em fa una estrabada bestia. Una rampa que més o menys se’n va sense ferme parar.
Afluixo el ritme que no vull tenir que parar del tot. Llàstima, les 2h30′ no les veia molt lluny…

Vaig baixant “tranquil” darrera d’un noi fins a la pista que el passo. Va encara més tocat que jo… Enllaço amb un altre corredor que va aguantant les rampes als cuadríceps. Semblen 2 coixos !
Al final ha de parar a caminar i a estirar i em quedo sol… pobre xaval, només queden 500m d’asfalt i la meta…
Al final 2h36′ ( temps oficial ) i molt satisfet!
Classificació: 107 general i 72 Senior. link

Una gran cursa, organització, recorregut i ambient. L’any que ve i tornem ?

Breu xerrada amb els companys i coneguts i cap a casa. A descansar una estona que al vespre toca Barça-Espanyol i hem de portar els nens per primer cop a l’estadi !

Totes les fotos.

Track i perfil…
Continua llegint →

Dissabte 26 de Març, la 8ª edició de la marxa de la Selva del Camp.
Repeteixo cursa, l’any passat em va agradar força i el calendari és el que és.. em perdo congost, matxos…. 🙁
Despertador molt d’hora. A les 4:30 de peu. Tinc 1h20′ fins la Selva.

Aquest any pocs coneguts, la gentada de corredors.cat de l’any anterior es queda en 4 gats. La gent es reserva…. 🙂
Abans de la sortida puc saludar l’incombustible Xeix, no se’n perd cap ! També hi ha gent de la UecAnoia, (en David Gubern al final és baixa)… Trobo al Joan Bonet, company de feina i runner exprimentat. I per fi puc coneixer en persona al Jordi despres d emolt de temps seguint-lo virtualment.
Ens posem a la sortida, xerrant amb el Carles ? de Calaf que tampoc no para. Sense adonarme’n donen la sortida, molt endarrerit i ni tan sols el Gps engegat… anem bé!
Mandrosament em poso en marxa, com porto motxilla, aniré fent alguna foto del recorregut, de temps en tinc!
Quina mandra ! Quines males sensacions! Em costa com mai arrencar. No agafo el ritme de cap manera, cansat… fins i tot diria desmotivat.
Espero que se’m passi, sinó es farà llarg…
Em costa correr còmode, aprofito qualsevol fals pla per caminar.
Quan veig el fantàstic tallafoc al km 10 aproximadament, m’activo.

Superat el primer tram dur, primer avituallament, L’Albiol.
Aquí ho deixa en Xavi? de la UecAnoia, va tocat de la setmana anterior a Xerta i no cal arriscar.

Ara bé baixada maca. Tota la marxa té trams de corriol pel bosc espectaculars.
Vaig amb un grupet de 4 o 5, més còmode. A baix de tot, riera… uns troncs intenten ajudar per pasar però no fan masa bé la feina… tot i anar amb cmpte, acabo amb un peu ben moll. Sort de la caloreta sinó…

Passem per 2 pobles on som rebuts extraordinàriament, Mont-ral i Farena, bona gent i bon avituallament.

Sortint de Farena la 2ª pujada forta, cal pujar dalt al refugi dels Cogullons, el tram final espectacular.
A dins el refugi bona rebuda, bocates a dojo.
Omplo aigua i segueixo.Km 30. Ja m’he fotut 3 gels i sembla que vaig millor…

Ara anem a fer els cimets del dia, Mola dels 4 Termes, Mola d’Estat i el tossal de la Baltasana ( cim comarcal).
Juntament amb el grup que vaig tenim uns metres de neguit, creiem que ens hem perdut, no veiem marques fa estona… perdem uns minuts però continuem junts endavant.
Ja baixant cap a Prades, km 41  m’avanço una mica i enllaço amb un noi d’Avià amb el que aniré fent petar la xerrada molta estona. Bona companyia !
Parem a Prades, bocata de butifarra que es posa de PM, Cocacola i seguim.
Batalletes i anècdotes fins a Capafonts, la companyia s’agraeix i molt a aquestes alçades…

Sortint de Capafonts toca encarar la última pujada del dia, fins al Coll, a la Mussara. No deuen ser més de 400m+ però al km 50 fan mal.
Aquí el noi d’Avià es despenja una mica, no vol patir més del compte i el seu objectiu era d’unes 11 hores…
Pujo força bé. De grup amb un noi que arribats al Pont del Goi, espectacular pont natural que creuem per sota i per sobre, ens fem una foto mutuament. Val la pena perdre uns moments…

Un cop a l’avituallament del Coll, km 54, tot és baixada ! pero no serà fàcil. Baixada però per corriol de rocs en molts trams.
Vaig força animat. Tot i les males sensacions inicials, ara vaig aguantant els amagos de rampes als quadríceps i bessons i veig a tocar el baixar de les 9h40′ de l’any anterior.
Km 57, un altre cop a l’Albiol. Parada molt curta i avall.

A pocs metres de l’Albiol, em perdo… segueixo les marques de GR enlloc de buscar cintes i faig ben bé 2 kms en va… sort que rectifico aviat i “només” he de desfer una pujada que havia fet baixant… Quina ràbia. Pujo ralladíssim… Perdo 15’…

Això m’activa. Porto 9 hores, si faig els 8 que em queden a 5’/km encara no estic tan lluny de l’any passat. A tope !

Baixo ràpid. Em sorprenc fins i tot que encara pugui correr tan… Vaig avançant corredors a tot drap. A uns 4 kms de l’arribada trobo en Joan bonet. Va tocat desde fa molts quilometres. ânims i avall.
Els últims 4 kms, de baixada i encimentada em surten a 4:45’/km, així tinc els quadríceps encara 2 dies desprès… 🙂
Arribada al pavaelló de la Selva, 9h40′ depsrès de la sortida. El mateix temps que l’any passat ! Llàstima de l’empanada final, sinó crec que 9h30′ eren possibles. O potser no… l’enrabiada m’ha fet apretar més que mai…
Content. Tot i el mal inici, bon regust. Aproximandament el 40è classificat…

Salutació breu al Joan i familia, a l’eiger i l’Oriol de correcats i cap a casa!
L’any que ve potser més…

Tots les fotos:

El track :
runkeeper.com

Prova superada !

A la vida d’un aficionat a  “això de correr”  hi ha uns objectius més o menys marcats. Potser el d’acabar una Marató n’ és un d’ells.
Doncs jo, ja he complert.
A l’octubre passat, desprès d’alguna conversa amb els Koales,  en Josep Lluis i l’Enric, vaig decidir afrontar el repte de la Marató de Barcelona 2011, potser de manera poc meditada, però ja estava fet, la inscripció i el pla d’entreno sobre la taula.
La distància de la Marató no era el problema, el ritme sí. No tenia por, respecte sí.

Al desembre vaig començar el pla d’entrenament, en principi bastant metòdic. Va durar pocs dies. Amb 4 dies d’asfalt en vaig tenir prou… vaig retocar el pla per ferlo més “portable” i endavant. Els entrenos els faria per pista, asfalt només en cursa.
La veritat que els plans aquests funcionen, en pocs dies la velocitat, que és del que més faltat anava, progressa rapidament. Parlar de 4:30-4:45 ‘/km ja no es veu tan estratosfèric. A la muntanya aquest ritmes estan del tot fora del meu abast.
Un parell de Mitges Maratons, 2 tirades “llargues” i alguna serie i arriba el gran dia.

La setmana anterior a una Marató aconsellen descans. Poc compatible amb la setmana blanca escolar… escapada a Andorra on les cames precisament no descansen gaire…

Per no tenir que matinar tan i perquè poguès venir la family a veure el papa, marxem cap a Barcelona dissabte. Jo vaig a la Expo a recollir dorsal i “ells” a la rua de Carnestoltes.
A la nit dormo de conya. És estrany en mi, la nit anterior a una cursa descanso fatal… les 2 cerveses de sopar crec que hi van ajudar…

Al voltant de les 7 ja soc a Montjuic. Ja hi ha ambient. Faig temps a dins el pavelló. Tinc fred. Hem vaig hidratant fins que s’atansa el moment. Treure roba, deixar motxilla al guardaroba i cap al carrer. Ja he trobat el Josep Lluis, en Nando i en Ramon de Guissona, a fora saludo als koalas Manel i Carles i trobem als crab’s team, Enric i Albert.
Em perdo per pocs segons la foto oficial dels correcats, llàstima…

10′ per la sortida, ens posem dins el calaix de sortida. Ha arribat l’hora. Primer surten els cracks i desprès la resta. Quina gentada ! L’avinguda plena i gira la cantonada. Triguem 10 minuts justos a passar sota l’arc de sortida !
Just passat l’arc ja es pot “correr”. Jo em poso a la dreta per intentar veure el Marc entre la gentada, no el veig… que estrany.

La idea és sortir conservador, intentar arribar al km 10 molt fresc. Desprès ja es veurà.
Pensava que l’ambient, com passa sempre, m’enduria a  còrrer massa, però no és així. ELs primers kms per sobre de 5:20-5:30 i no pas perquè em freni, vaig tranquil però no em sento “lleuger”.
Disfruto del moment, pressió zero. Sants, Camp Nou, Diagonal, Tarragona i Espanya, em saluda la Bet. Ja en portem 10 i tot marxa bé, tret de la poca velocitat…
Potser que apreti una mica… fins aqui anava amb el Josep Lluis però ara em trobo sol. Creia que anava per darrera i desprès descobreixo que no…
Intento apretar una mica per fer els kms poc per sobre dels 5’.

El Passeig de Gracia fa pujada! però a dalt m’espera la Sandra amb els nens i la Susi. Breu parada a saludar, foto i continuo.

La Sagrada Familia és espectacular, la veritat que me l’havia mirat poques vegades… els guiris que corren ( gairebé la meitat dels participants ) fan fotos. Aquí ja hi ha força gent animant.
El tram més avorrit, la Meridiana fins molt amunt i mitja volta.
Vaig avançant molts corredors, de fet m’en passen poquíssims a mi. Com habitualment, com més kms, millor em trobo. He agafat un ritme constant i els kms passen ràpid. Fins gairebé la Mitja Marató no atrapo en Toni “korfbaler”, llebre de 3h45′, despres el Penedes team, en bodi i en Marc – Que fots aquí ?, tira endavant ! – el bodi m’apreta. Sort n’hi ha, perquè potser m’hi hagues quedat una estona. Avui la competitivitat la tinc sota mínims… i les ganes de patir en excès també…
Passem el pont de Calatrava, atrapo el koala Manel, les cames ja l’avisen però va tirant. En Carles va fort més endavant.

Ja en tenim 25.

Ara un troç també “pesadot “la Diagonal fins a Glories i tornar cap al Forum… almenys vaig amb l’expectativa de retrobar la familia. No els trobo fins dalt de tot.
La Sandra em diu que acaba de passar el Josep Lluis. Com ? el feia darrera, haurà trobat una drecera 🙂

Poso una marxa més i endavant. Baixant al forum sento el meu nom, és en Ballesta i la seva dona, desprès me n’entero que també hi ha l’Angela “runcycling”. MOLTES GRACIES pels ànims.

A partir del 30 la gent va molt petada, jo vaig amb les cames tocades però és una sensació coneguda i mentre no passi d’aquí… Avanço molta gent, la veritat és que em sap greu veure companys fotuts. Però també és veritat que qui no arrisca…
Trobo en Josep LLuis, si que era davant… va fent. És un crack, 6 mesos enrera poc so haguès pensat trobarse aquí al mig. Sense cap cursa anterior, 2 Mitges Maratons i de cap a la Marató, i en 3h45′ ! aquí hi ha pota !

Poc despres trobo el koala Carles, va tocat. Ànims ! També en Jordi “gorka”, enrampat fins les orelles… Canya que queda poc !

El pas per l’Arc de Triomf és espectacular, una gentada. Per segon cop “sorprenc” a l’Assumpta.
A la catedral, km 37, els grans companys correcats, tenen un avituallament complicat. Veig en Vicente i per fi en Sancli ! Em dona una esponja, i molts ànims ( de fet no gaire… jeje , em diu – tio que fots “massa” bona cara ! ).
La Plaça Sant Jaume i Rambla, a petar de gent animant. Ja li tenim el peu al coll.

Paral·lel, Sant Pau, Sepulveda i la GLORIA ! 🙂
Busco la familia i no la veig… haviem quedat a Sepulveda… encaro la recta final i veig l’Èric a dins les valles, li dic si vol venir i diu que si. Fem els últims 300m junts. Va content perquè anem avançant corredors !

Meta : 3h 38′

L’objectiu principal, que era acabar, assolit. La marca ja és un altre tema…
Mesos endarrera, em diuen aquest temps i no m’ho crec. Ara, potser la sensació de no haver apretat al màxim., haguès  continuat uns kms més… Però per a què ? He disfrutat moltíssim de la 1ª Marató, fins i tot potser hi tornaré…
Com diu el Marc, ja tinc marca a superar. I no està tan malament, no ? Que em vaig cansar, eh ? i força. Que les cames, 2 dies desprès encara es queixen… 🙂
Si hi ha segona Marató, per intentar forçar potser és quan peto del tot. Ja es veurà. De moment a gaudir d’aquesta.

Fotos : ( gracies a l’Anna, la Bet, l’Assumpta i la gent de corredors.cat )

El track :
http://runkeeper.com/user/Malfieten/activity/27767468

Per acabar, que no soni a tòpic : m’agradaria donar les gracies a tots els qui fan possible la cursa i sobretot als animadors, hi ham moments on vas “flotant”, no oblidaré facilment el pas per Glories, Arc de Triomf, Rambla…
I sobretot agrair a la familia per fer la cursa alternativa, metro amunt metro avall per veure’m 3 cops.
I a la gran familia de corredors.cat. I sobretot al gran company i amic Sancli, em vas fer emocionar !