Cursa de Muntanya d’Igualada

Ja era la 7ª edició de la Cursa de Muntanya d’Igualada que organitza el CAI per la fira de setembre. Jo encara no hi havia participat mai.
El perfil de la cursa asusta una mica, puja i puja 12kms 2 de plans i despres 5 avall.
A la practica no és ben bé així, si que puja però es pot correr a tot arreu. Tret d’algun tram ja dalt de tot no és molt dret.

Arribo a l’estadi molt d’hora, tot just quan surten les BTT i els caminadors, una hora abans que els corredors.
Ja hi ha algun crack, saludo a l’Albert Ferrer, en Granadero ( felicitats! , per la cursa i per la recent paternitat, i van 4… ) i més gent de la UECAnoia, el CAI…

A les 9:30 sortim, com sempre els primers quilometres la gent a sac.
Circuit molt maco, pujada a la Tossa de Montbui per la part Nord, Nord-Oest, camins en bon estat i gairebé tot amunt.
Tota la pujada em trobo molt bé, cada tram que puja passo gent, però quan baixa em passen a mi… 🙂
Un cop a dalt, baixada a sac, el tram que m’agrada menys, la gent baixen com bojos i jo tinc feina a frenar… entre la baixada i que em perdo uns 500m, ben bé em deuen haver passat 7 o 8 corredors.

Un cop a baix 2 o 3 kms de pla on encara puc apretar.
Arribo en 1h40′ i amb la sensació de no acabar molt petat, ja està bé… El 40è classificat, 22è senior.

L’any que ve a tornar-hi. El circuit i la organització perfectes.

Cursa Igualada

Classificacions

Track

Travessa Borges-Montblanc 2010

Diumenge 29 d’agost. Travessa Borges-Montblanc, 52 kms i uns 2500m de desnivell acumulat.

És de les poques “curses” que he repetit, l’any passat, la primera edició, hem va agradar molt i aquest any repetim !
Despres de la paradeta estiuenca ve de gust tornar a l’acció amb una cosa llarga però no molt “complicada”. Un bon test de fons per començar la temporada.

Aquest any arribo a Borges amb temps de sobra, l’any passat vaig arribar i ja sortien… vaig a buscar la tarja de pas i regals i ja trobo els primers coneguts, en Jordi Sarriera que encara ha arribat més d’hora, en Xeix, creuo en Sioux, conec a en Bernaus…
Saludo en Josep Maria Roca…

A les 7 en punt “al lío”.
Per primer cop en una cursa, em poso bastant endavant a la sortida, no vull que hagi d’avançar tots els caminadors, com em va passar l’any passat.
Collons com surten ! Sembla una mitja marató !
N’hi ha 15 o 20 que surten a tota hostia. Jo vaig fent, la cosa és molt llarga i ja veurem con anirà…

Aproximadament els 20kms primers on en lleugera pujada, aquí la tàctica serà no forçar molt, si hi ha pujada “dura” camino, la resta ho corro tot i rapidet, gairebé tots els qulòmetres per sota de 6’/km.
Despres del 23, va “baixant” fins el 40 aproximadament, aquí és on es pot apretar per tenir marge pels les pujades dels últims quilometres, aquí vaig una estona amb un noi de Linyola però es queda enrera crec en una baixada forta, no sé que li ha passat…
Anem passant avituallaments, tots molt ben sortits i amb molt bon rotllo, cada 5kms màxim hi ha teca, un 10 per la organització.

Aquests kms de “baixada” els començo rapid, poc per sobre de 5′ el quilometre, però al km27 o 28 tinc un moment dur, em comença a fer mal la cama dreta, el genoll, maluc… un moment de debilitat que passo prou bé amb un gel i un ibuprofé…
També em va de conya que m’enllaci per darrera un noi de Navàs, no recordo el nom… amb el que faig la tira de kms, xerrant de projectes, curses, etc. amb ell passo potser els kms més feixucs, fins arribar a Poblet anem plegats, desprès tiro una mica per davant..

Passo la Marató en 4h20’… 🙂

Al km 42 i 46 aproximadament arriben els 2 trams més durs, 2 pujades de posar les mans al quadrícpes. No son molt llargues, però a aquestes alçades fan mal…
Vaig bé de forces i tiro amunt i guanyo algunes posicions i tot.

Un cop al km 48, a l’ermita, ja només queden 3 kms de baixada fins a l’arribada. Un dels trams més macos, sender divertit.

Arribada, sorprès de que encara tingui ganes i forces per còrrer, el km final travessant el poble per la muralla és fa dur, però ja està fet !

Total : 51,5 kms, 5h38′. El 14è classificat !!! 🙂

Del que n’estic més orgullòs és que rebaixo 40′ del meu temps de l’any passat i que acabo fins i tot menys “petat”

Duatló de Prats de Rei

La 5ª edició de la Duatló popular de Prats de Rei.
Per diferents motius mai havia pogut participar-hi, mai abans havia fet una duatló i el fet de ser força “popular”, curta i prop de casa m’hi ajuden. També el fet de que hi participa l?Enric de Prats i l’inseparable Enric de Sant Fruitòs.

Seran 4,5 kms de cross i 6,5 kms de BTT.

Com que Prats de Rei és a poc més de 5kms de Calaf i en baixada, surto de casa amb la bici, servirà d’escalfament, per treure una mica la pols a la bici i “situarm-hi” damunt…
Son les 17:40 i el sol apreta fot, arribo a Prats fet pols…

Ambient super casolà. Moltes cares conegudes, en Grados, que farà de fotograf, el Puertas i parella, els “Enrics”, en Miquel Serra…

Deviem ser “només” uns 25 en total.

A les 19:15 es dona la sortida.
D’entrada marxen 3 o 4 davant molt forts. Jo em col·loco dels 10 primers i a un ritme alegre, potser massa…
El primer km per dins el poble, 3’48s, deunidó. El segon puja fort, 5’05s, despres ja de baixadeta 2kms, en uns 4’15s cadascun.

Duatló Prats de Rei

Aribem al poble de nou vaig 9è. Canvi de xip.

Afago la BTT i surto molt tranquilament, a veure que tal. De seguida em passen la Lola Brufau i un noi que havia passat en l’últim tram de correr.
Potser vaig massa de passeig… No controlo gens el ritme en bici i soc poc competitiu…

Em poso les piles i intento seguirlos. Aviat els atrapo i els passo, em sento fort i només em frena la poca traça i poca pràctica. En algun toll estic a punt de fer el ridícul…

Atrapo també al Puertas i a un noi molt jove. Veig al Miquel Serra a tiro, deu anar tocat perquè no és normal anar tan aprop seu…

2 últims kms de baixada en BTT a tope, seguint al Miquel, al final apreta i no el puc atrapar. Entro a meta just darrera seu.

Duatló Prats de Rei

El 7è de la classificació, 6è home.

Molt content per l’experiència de la duatló, molt divertit. Repetiré !

Desprès cursa pels nens on els homenets de casa fan un bon paper.
Una tarda vespre mol entretingut i “en familia”