Diumenge 18 de Gener, la primera cursa de l’any, espero que sigui la primera de moltes… o almenys de varies… 🙂

50′ de cotxe, de nit i amb una boira bestial i per fi arribo a Moià, les 8:30, aparco i a buscar el dorsal i xip. Encara estan montant les taules de l’organització, seré dels primers…

Encara queden 50′ per la cursa, uns 0º C, que faig ? escalfo ? jeje, decideixo passar el fred d’una altra manera, torno al cotxe, calefacció, radio… i esperar…
A les 9:10, em costa, però deixo el cotxe i torno al lloc de sortida.
Només arribar veig el Jordi Nonell, un company de la feina. I poc desprès arriben el Xavier i l’Alba, la seva intenció és anar junts, ja hi haurà dies per apretar més…

La cursa comença, som-hi !
2 primers kms ràpids, primer pel poble i desprès ja per pista, i comença el primer turó, només 800m i puja uns 85m de desnivell.
Aquí avanço força posicions, tinc forces i tiro amunt corrent fins gairebé al capdamunt.
Passen els kms molt ràpid, fins al 6 molt tranquil i planejant.

Ara bé el tram més maco, corriol per dins el bosc, de baixada i ràpid.
Al km 7 comença el 2on turó de la prova, més llarg i més dur, potser el desgast també es nota…
Arribant al cim camino una estona i recupero per intentar fer la baixada final a tope.

Però com no conec el terreny, la baixada final que havia vist al perfil, resulta ser molt tècnica, una trialera entre els arbres i enfangada, i unes escales molles i relliscoses, per tant controlant….

Arribem al poble, tram final asfaltat de baixada on s’arriba esprintant a Meta.

Total : 49’50s, 50’22s oficial… nº112 de 339 (classificacions) i em surten al Forerunner, 9’4 kms… no sé si s’ha penjat o bé no arribem als 10kms que deia l’organització.

La sensació personal és d’stress : en cursa tan curta tinc la sensació tota l’estona d’estar només pendent de correr, correr, correr….  no hi ha estratègia de cursa que valgui.
Hi ha alguns amb més “sort” que fins i tot poden veure el paisatge, el Pirineu, es veia, de veritat ? ni idea, jo nomès veia el terra de davant meu i les bambes del company de davant…. 🙂

La següent prova serà més llarga.Desestressant.

Foto :  DIEDRE, totes les fotos.
Continua llegint →

Diumenge 30 de Novembre es disputava la XX edició de la Cursa de l’esquiador,  organitzada per la UECANOIA i amb la peculiaritat de que cada edició es celebra en un lloc diferent i un circuit diferent… quina feinada d’organització….
A més la proba es pot fer corrent ( Cros ), caminat ( Marxa ) i en BTT : total que 1700 participants sumant les 3 categories, deunidó !

Desprès de passar un molt mal final de setmana, desde Dimecres que estic enpiocat i sense gairebé sortir de casa, si la cursa haguès estat dissabte no hi hauria pogut anar pas. Però diumenge matí, les ganes de marxa i un parell d’Iboprufens em fan posar a to i encarar cap a Igualada a les 6:45.

A les 7 i 10, només arribar ja em trobo amb en Marc, quin fred !!!
Amb mandra i fred recollim el dorsal i samarreta de record, en 4 dies en farem colecció… i esperem les 8 per sortir.
Fins a l’últim moment no ens treurem l’anorac de sobre, i aixo que fa estona que n’hi ha que corren amunt  i avall amb pantalons curts i maniga curta…que valents!

Sortida, som-hi ! gresca, festa, l’emoció de les sortides, m’encanta !

La ruta que ens han preparat, fantàstica, molt maca, tot i coneixer més o menys la zona, passem per llocs molt macos, senders, trialeres, rieres, roques… un continu puja-baixa que fa que les cames, sobretot els quadríceps, es queixin ja des d’abans de la meitat de cursa, em noto una mica faltat de forces, però endavant, no quedarem pas malament ara…

Del km 4 al 10 aproximadament va pujant, despres trobem uns quants kms de pla i baixada on fem força via.
Al km 16 la última pujada dura, gairebé caminant un bon tros, aquí però, no sé d’on surten les forces però sembla que recupero i acabem la cursa amb força, en Marc darrera meu com tota la cursa seguint el meu ritme, còmode, diria jo, potser ell haguès apretat una mica més…

Arribada molt maca, desde ben bé 1km abans de meta ja es veu l’ambient des de dalt i et fa acabar d’apretar l’accelerador amb més ganes.
Arribada triumfal :- ) 1h45′, millorant de molt la nostra previsió…
Molt, molt bé, tot i no estar ( o almenys sentirme ) en plena forma, els 61-62 de la general, 34 i 35 de la nostra caegoria ( senior ). Encantats.
La curiositat, que explica el Marc, és cert, en tota la cursa no ens a passat ningú ! anem de menys a més, passant corredors continuament fins al final.

Bocata, xerrada i cap a casa.

A les 11 del matí ja estem a punt per fer de “cap de family” amb més empenta que mai. És perfecte aquest horari tan matiner de curses per la gent que intentem compaginar els temes.
Continua llegint →

Diumenge 30 de Novembre tenia previst anar a Caldes de Montbui a la Cursa de Muntanya del Farell, però avui en Marc m’ha comentat que li sonaba que la Cursa de l’esquiador de la UECANOIA era també el mateix dia.
Valorant ruta, distància, proximitat, horari… he decidit que vaig a Igualada, son uns 20kms, 600m+ per zona molt maca, “coneguda”, quan vivia a Igualada anava a correr sovint per la zona, més llarga que la del Farell i a les 8 del matí, em permet compaginar millor amb la family….

Doncs ens veiem a Igualada !
( em sap greu no anar a Caldes per no poder saludar als runners coneguts que sé que hi van…)