Desde que em vaig aficionar, una mica “forçat” per les circmstàncies, a la bici de carretera ( cosa que aconsello a tothom que provi. Jo era del tot escèptic…), hi ha algunes webs de visita obligada. Una d’elles és http://www.altimetrias.net un llistat de ports de muntanya ciclables amb totes les dades necessaries per anar-hi, kms, desnivell, % i index IBP…
A Catalunya hi ha molts ports “durs”, alguns dels quals ja els hem provat… Rasos, Pradell… però teniem pendent el més dur, El Mont Caro.
És un port de categoria especial, amb index IBP de 336, el Turó de l’Home per exemple en té 299…
En 23km puja més de 1400m+
Doncs fem plans!
És una bona ocasió per continuar el projecte que tenim en marxa de fa temps, desde la pujada al Teide desdel mar , els 0-Summit o “mar i muntanya“. Es tracta de pujar un cim però sortint sempre de nivell 0, el mar.
Doncs amb l’Onti i en Marc preparem l’objectiu.
Sortirem de l’Ampolla, uns 27kms d’asfalt d’aproximació i el port.
Fet i dit, el dia 20 ho fem.
Patiem pel fort vent però tot i bufar no ens va molestar tan com pensavem.
L’aproximació molt tranquila, pasem per Camarles, l’Aldea, Tortosa i Roquetes. Sortint de Roquetes ja encarem el port.
Quan agafem el trencall cap al Caro, comença el primer tram d’asfalt molt dolent, són uns 4kms difícils, no tan pel desnivell que encara és suau sinó pel lamentable terreny…
Al km 14, despres de pujar ja dret, portem rampes del 10%, podem fer una petita pausa a la font del Cargol, omplim d’aigua i continuem, queden 10kms. Però son el més durs i ja portem estona pedalant…
Arribem al km 19 del port prou bé. El trencall cap a la urbanització del refugi. Aquí ens desviem a l’esquerra per encarar els últims 4km i els més drets.
Aquest últim tram ja costa més… pendents del 12 al 15% i amb els canvis “no compact” que portem fan mal.
L’esforç val la pena, les vistes desdel cim son espectaculars, veiem el Delta de l’Ebre i els camps negats a la distància… Espectacular.
Al cim sessió de fotos i fins i tot de geocaching, no ho podem evitar… i avall.
La baixada és ràpida però fa fred i la posició per frenar no és molt còmoda i per acabar de patir, el tram de mal asfalt de baix que a mi me les fa passar canutes, quin patir ! Quina tremolor. El Marc, que baixant no pot frenar bé, és fa una “apanyo” al manillar per tenir els frens més a mà… Si ens pregunten, jo i l’Onti no el coneixem… 🙂
Els km de retorn a l’Ampolla força a ritme, encara tenim fons per tibar una mica. I gana!
A les 3 arribem a la furgo, 5 hores de pedalada i 5:35 de temps real. 100 kms justs marca el meu contakms. ( realment eren 98…)
Recollim trastes i a dinar, paella per a 3 ben merescuda!
I la pròxima….
El track de pujada…
track
Totes les fotos: http://flic.kr/s/aHsjzyJwac
I el video dels fets:
