Marxa dels 3 Pics de Navàs

Dissabte 3 de Setembre, a les 18:30 . És l’hora de sortida prevista per la 10ª edició de la Marxa dels 3 pics, organitada pel Centre excursionista de Navàs i que recorre els voltants del poble i que en puja a els 3 llocs més elevats: pic Sant Genís 565 m, pic de l’Àguila 530 m i pic Lladó 405 m.

És una mitja marató de muntanya: 21,3kms i 1650m de desnivell acumulats.
La idea i el repte és acabar la cursa abans que es faci fosc… A Aquestes dates abans de les 9 ja ho és i amb el dia tapat que es presenta potser abans. Per tant tenim com a màxim 2h15′ per acabarla amb tranquiliat.

Personalment no tenia pas la intenció d’anar a Navàs, vinc d’un agost pèssim en sortides i no em veia prou motivat ni “capaç” de correr més d’1 hora seguida. Feia més de 30 dies que no ho feia !
El Marc em comenta que hi està inscrit i tot i ser festa major a Calaf, tinc “permís” i m’hi escapo. A veure que passa.

Abans de la sortida, salutacions amb diversos companys, en Jordi Ballesta que no se la perd mai, en Xavi Bonastre, l’Arcadi, que ve amb la petita Fiona…
Pel que veig i comenten, el temps possible és entre 1h50 i 2h10. Doncs som-hi!

Comencem forts, de seguida puja, gairebé 4kms seguits de pujada sostinguda, corrible però dureta amb aquest ritme… Anem fent juntament amb el Marc.
Desde la sortida no baixo de 180 pulsacions… ai aquests entrenaments…
Sort n’hi ha dels nombrosos avituallaments, perfecte, cada 2 o 3kms tens aigua o isotònic per beure. Gracies !

Un cop a dalt, doncs avall. Ens avancen 4 o 5 com a cabres… amb el que costa avançar gent pujant…
Un cop a baix, anem pel segon cim, no tan llarg però potser més dret. El Marc té problemes, respiració, flao, el peu… no va bé. Li ofereixo un gel, em diu que no i que tiri.
A poc a poc me’n vaig endavant. Fem el segon cim i avall.
Ara venen 7 o 8 kms que se’m fan llarguíssims, baixada, fals pla… Falta rodatge i em costa.
Van pasant kms i em vaig animant, vaig tirant del fons que em queda i van passant a 5’/km o menys…
Del km 16 al 19 torna a pujar una mica fins a fer el 3er cim. Ja som a tocar del poble !

1km de baixada i entrem al poble, sprint final i ja hi som!

Total : 1h50′, el 51 class. general i 34 de la meva categoria. Tot un èxit ! No m’ho esperava pas.

Poc despres arriba en Ballesta i desprès el MArc i en Bonastre. L’Arcadi patirà força…
El Marc tot i estar fet pols, la panxa, peus… fa un meritòri temps : 1h56′, gairebé com l’any passat estant bé. Cal agafar la part positiva !

A mi la cursa m’ha servit per aprendre més a patir, desdel km 5 ofegat i cansat però aguantant fins al final a bon ritme. El cap ha funcionat perfecte. I veig que encara queda fons. Que duri… 🙂

La pròxima potser les 10 Ermites a Begues ??? Ja ho veurem.

El track :

Duatló Prats de Rei

Retorn de vacacnces i a veure si poso el bloc al dia…

La única cursa d’aquest mes d’agost va ser la Duatló de Prats de Rei, duatló en familia, no crec que arribessim a 50 participants.
És la única Duatló on m’atreveixo a participar, el nivell no és molt alt i el circuit és senzill.
Es tracta de fer 5kms corretn i 7 en BTT per pista molt bona, res de tècnic, trialeres, etc…

La meva bici està feta pols per tant faré servir la de la Sandra, talla S, ja tinc excusa per si les coses van malament.. 🙂

Un luxe poder anar a una cursa sortint desde casa en bici, Prats de Rei està a 6kms en baixadeta i aprofito per provar la bici i les cames, que fa dies que no es mouen gaire.
Només arribar ja hi ha força ambient, molt més que l’any passat, la pluja potser va espantar uns quants.

La cursa és un sprint llarg. El primer km corrent és pels carrers del poble, a tope, per sota de 4’/km. Ofegat : -) Despres ja puja una mica, el ritme baixa per força fins que un cop dalt ja baixa i planeja fins al poble. En uns 20′ està llest el tram de correr.

Agafo la bici ràpi i el canvi em v bé, força còmode i amb força.
La sortida del poble en BTT és en lleugera pujada, avanço molta gent, crec que 7 o 8 com a mínim, vaig molt còmode.

Duatlo de Prats de Rei

Em sorpren avançar al gran Francesc Llobet, la bici se li està atragantant, si el tram de correr hagúes estat més llarg segur que em treu un avantatge considerable.

Tret d’algun punt de terra relliscosa, la part de BTT és ràpida i fàcil. Plat gran i entrada al poble a tope, que m’estan recuperant terreny!

Total : 35′, el 13è de la classifiació. Contentíssim !
L’any passat, amb 37′ vaig fer 7è. Evidència que el nivell va pujant.

L’any que ve a tornar-hi !

Vertical Cabanera

Dissabte dia 30 de juliol es celebrava a Cabdella, a la Vall Fosca, la cursa que puja al Montsent de Pallars, 2882m. No e pot dir que sigui un quilometre vetical perquè de fet és bastant més, 1460m+. I “només” en 5kms! I si li treiem gairebé el primer quilòmetre que va per la sortida del poble i fins i tot baixa metres, encara pinta més “heavy”.

El Marc em va comentar fa temps que havia descobert aquesta cursa i ens hi varem apuntar dels primers. Mai havia pujat aquest cim ( deu ser dels pocs que li quedaven…)

Vertical cabanera

Divendres la cosa no pintava massa bé, dijous varem fer sopar de veïns i va tenir repercussions… em llevo fet pols, estomac, cap… resaca ? Potser si… A la tarda, però no milora gaire la cosa, fins i tot crec que tinc febre. Parlo amb el Marc i li dic que gairebé segur que no pujo…

Com ja tinc al cap que no hi vaig, al vespre sortim, festa infantil i sopar posterior. Fins i tot acabem al pub. Total al llit a gairebé a la 1…
El despertador sona a les 5 .No sé com, però em llevo. Per inercia, em vesteixo, agafo la motxilla i al cotxe.
Mentres vaig pujant cap a Tremp, vaig despertant i estic apunt de girar cua més d’un cop. Decideixo anar tirant, si fa falta no prenc la sortida però ara ja, m’hi arribo.

A Cabdella ja hi ha moviment, potser això i l’arribada del Marc amb el Toni Bertran em donen una mica d’ànims.
Em desanima una mica veure el meu dorsal… el 061.. espero que no sigui premonitori del telefon que hauré de marcar…

El Marc arrosega encara problemes amb la fascitis i intenarem sortir tranquils. Això costa, perquè un cop en marxa…
Doncs sortim, a veure que passa, si cal pararem.

Vertical cabanera

Com sempre, un cop arrencats ens animem. El Toni no el veiem més. Nosaltres anem fent, correm perquè gairebé ja no ho podrem fer més.
Ens posem en fila india un cop creuem la carretera i enfilem les primeres rampes.
Vaig marcant el pas i el marc enganxat darera.

Anem guanyant alçada i passem gent. Em sento prou bé !
El Marc es queda darrera un grupet que avanço i em diu que tiri. Vaig fent, avançant corredors, no per ritme més alt sinó perquè m’agobia una mica si vaig molta estona veient els mateixos peus… 🙂
El Marc em té sempre ala vista una mica més amunt.

Això puja fort ! Pel dret. El camí va fent llaçades en zigzag però no em fem ni una, anem recte amunt.
Sort dels pals !

En 45′ arribo a la cabana dels pastors, 2150m, en portem 730+, la meitat. Aquí acaben els juvenils. Avituallament i amunt!
Vaig força animat i en algun fals pla encara corro.

Avanço una noia i em saluda. Soc fatal per les cares… És la Eli de les Coromines! Va concentrada per baixar de la hora 45′ de l’any passat. Ja tinc un temps de referència. Ànims i continuo.

Hi ha un tram de boira on costa seguir les fites de la organització, sort que dura pocs minuts i es torna a obrir. Davant tenim la canal que ens portarà al cim. Deuen quedar uns 400m+
Mentre ens aproximem a la canal, uns crits ens alerten de pedres. Baixen 4 o 5 rocs impressionants. Hi ha un noi a mitja canal que té sort de no rebre un impacte… Una mica acollonits ens hi enfilem. Ben bé eren pedres de la mida d’un pilota de handbol…
Tinc un moment de debilitat. Pujo fa estona a 175 pulsacions i el cap em fa mal… Paro uns segons i em prenc un gel. Aigua i amunt!

El tram final té alguna grimpadeta sense massa dificultat i cim! La gent que ja ha arribat animen força, gracies !
1h30′ ! Millorant amb escreix les espectatives, de fet les espectatives fa unes hores eren de quedarme al llit… 🙂
En Toni ha arribat fa 5′ i el Marc arriba 5′ desprès.
Petit avituallament, ens abriguem i avall.

La baixada molt tranquila, tret d’un bon ensurt d’una vaca emprenyada que ens amenaça desafiant 🙂
Anem xerant amb la Eli i el Marc, batalletes, pròximes curses…

Vertical cabanera

A les 12 al cotxe. Pitant cap a casa. Content i satisfet. Sort que he vingut!

El track:
vertical_cabanera