La Neorural

L’amic Santi ja fa 3 anys que monta una cursa pel seu territori. A Santa Maria de Martorelles. Els 2 primers anys no vaig poder anar-hi i enguany no treballo el dia de la prova! El dia 30 de Novembre.
Un any que no em toca treballar i ara el tema és l’estat de forma… No tinc gens clar si anar-hi, quan fa que no faig més de 20 kms corrent ? i amb bones sensacions, encara més…
La Neorural té fama de dura, 27kms i 1600m+, un puja i baixa constant per corriols en la seva majoria.

unnamed

Al final m’animo i no sé si conscientment o no, però allí estic.

La setmana ha estat fatal metereològicament, només faltava això. Els 2 dies abans de la cursa plovent i fort. Llevantada important. Veig que es suspenen proves per tot arreu o es preveuen molt enfangades però aquí senese comentaris…

Diumenge ben d’hora a fer els més de 100kms que tinc fins Martorelles, encara no tenint gens clar que farem. SI plourà, si correrem, si acabaré, si retallaré…
Doncs no plou, tot el camí. Molt moll, molta humitat però no plou i la temperatura és perfecta.

Aparco gràcies als molts voluntaris que hi ha, i baixo al poliesportiu. Molt aviat i tot llest, ja es respira la cursa. Salutació ràpida a l’ànima de la moguda, enfeinat amunt i avall, recullo el dorsal, i a fer temps per posar-me “l’uniforme”.

Em fa gràcia poder retrobar cares conegudes, els koales Sergi, Manel, Esteban, i el Txus, quan temps!

A les 8:30 sortim. Agafo bidonet que em farà falta.
La cursa, el que deiem, desprès de sortir del poble, enfilem corriols i més corriols, amunt i avall. Només hi ha petits trams de pista per enllaçar aquest corriols i poca cosa més per “descansar”
Em fa mal el menisc, ja abans de sortir, com fa dies… El que m’anima és que al cap de mitja hora em fa el mateix mal, no més.

La idea és sortir a conservar la maquinaria tot el que pugui. Em deixo avançar per molta gent. A les pujades de conya però a les primeres baixades ja veig que patiré, en fred em fa mal el genoll.
A mesura que passen quilòmetres sembla que millor, menys mal i més animat.
El tema és anar d’avituallament en avituallament per fer balanç de la situació i així també vaig enganyant el cos i ment de la duresa i distància.

10592662_472713492867508_2402975712881364838_n

Em fa especial il-lusió quan m’atrapa en David de Blogmaldito.com, un crack. El reconec, porta la samarreta de la Punktrail de Fonollosa. Parlem una estona i se’n va endavant.

_DSC0396

La cursa preciosa, recorregut marcat perfectament. Boscos i boscos. Algun tram de somni. Humitat, fulleraca… Un 10.

A partir del km 20, mort. Les cames fent “amagos” de rampes continuament. L’últim avituallament, el dels koales, amb en Raül, la Marta i companyia em dona ànims per fer undarrer esforç per acabar “dignament”.
Trampejant les rampes, encara corrent prou més del que em pensava, per fi el poble!

Total: 28kms i uns 1200m+ em surten al Garmin. 3h32′, de conya, quan he sortit no sabia ni si acabaria i aquests temps em sembla molt bo! El 75è de 350 participants.

A l’arribada en David fent fotos del personal i animant a tothom.
Entrepà i cervesa merescudíssims, intercanvi d’opinions amb el David i foto de record de la desvirtualització.Gràcies company!

IMG_2693

Per resumir: Excel-lent. En tot. La cursa un 10, ambient, voluntaris, recorregut, marcatge… i fins i tot personalment millor del que esperava.
TORNARÉ !

Sitja del llop – Km vertical al Turó de l’home

 

to_sitja

Molts mesos sense participar en un cursa “seria”. Molts. Massa!

A últim ahora dissabte dia 8 tinc lliure! Hauré de buscar alguna cosa!
Penso, quina mala sort, no hi ha curses aquest dissabte? La única que em surt és un km vertical al Montseny… i no crec qeu pugui, no?

Un comentari a Twitter d’en Santi i el Raul koala em fa replantejar el tema. Ells hi van!
Doncs som-hi!

Amb una expectativa ben baixa i per això amb una pressió també al mateix nivell, em presento al poblet del Montseny apunt per tornar a competir!
M’encanta reviure l’ambient de cursa, nervis, gent amunt i avall, i retrobament amb moltes cares conegudes, el koala, en Santi, Esteban, la Marta, en Sergi, la Eli i el crack del Francesc Solé…

La cursa, com diu el seu nom, és del tipus km vertical, és a dir, més de 1000m+ de desnivell. En concret 1.185 metres en “només” 6,6km !
Només havia participat en una prova d’aquest estil ,ja fa uns anyets, el 2011, amb el Marc a Cabdella, la pujada al Monsent de Pallars.La Vertical Cabanera En tinc un gran record!

sitja_perfil

Som-hi, sortim. A veure que tal.
Els 2 primers kms son asfalt i pista bona fins que s’entra a corriol més dret. La gent va a sac i això que puja força.
Surto amb el Koala, la idea inicial és intentar que no marxi molt.
Em sorprenc de mi mateix, no em costa molt pujar i ja veig gent que bufa i rebufa fort 🙂

Al km 3 aproximadament hi ha avituallament. Hi arribo ens uns 25′. De moment tot corrent!
Got ràpid d’isotònic, i ànims per part d’el gran Francesc Solé, avui no corre, anima la Eli, ell demà participa a la Marató del Montseny, això si que és per valents! I per cert farà molt bon paper, quina temporada noi! Felicitats!

Ja ens han dit que a partir del avituallament és quan puja més, ens falten 750m+, en 3 kms… Això vol dir, tocarà caminar… Mans a les cuixes, apretar dents i amunt. Vaig seguint un noi de ben aprop, em diu de pasasr però no, gràcies, em sap greu però vaig de conya darrera seu. Si anés sol no forçaria tan segur. Però em va bé tenir una guia. Caminem amunt i correm prous trams encara.

SitjaDelLlop
Ja gairebé a la carretera que ens portarà al peu del Turó de l’Home, quan deu faltar un km, ell afluixa una mica, li dono les gràcies per “portar-me” fins aquí i passo cap apmunt.
Al avantcim, ambientàs, força gent animant, uns 300m fins dalt. Quin canvi de temps, fins aquí caloreta pero ara, fred i vent…

sitja_del_llop-63

Arribo a meta, contentíssim. No esperava pas tan bones sensacions, dins el que cap.
Parlant amb en  Raul abans de la sortida deiem que 1h15′ estaria bé. Em surt 1h03‘! El primer 49’… Un altre mon.. 🙂
Sòc el 44 de la classificació general.

Un retorn a la competició molt engrescador. Ara, a veure com recupero i esperar la pròxima oportunitat de fer alguna cursa.
Toco fusta, els genolls i bessons encara em molesten bastant però puc anar trampejant…

La propera, espero, a veure si és possible, intentar participar a la Neorural, les 2 edicions anteriors m’hi he quedat amb les ganes. La organització del Santi és èxit assegurat!
Ara bé 27kms, 1600m+ . Quan fa que no corro tanta distància? Les cames aguantarien decentment? No crec pas, però ho intentarem!

 

 

Ports Mítics del Tour, segon dia

Vam dormir a Barèges, de conya. Ja teniem fets 8kms del Tourmalet.
A l’hotel es van portar de conya, esmorzar a les 6 perquè poguessim sortir d’hora.
A les 7 estem pedalant amunt!

Quin port més maco, llàstima dels nuvols que ens acompanyaran tot el dia.

Fem els 12 kms que ens faltaran del port, fins als 2115m, xino-xano, molt animats!
Al cim, fred però no plou! Foto al mitic enclavament, ens tapem i avall!

Els 18kms de baixada fins Sainte Marie de Campan son un infern. Quin patir, quin fred! El paissatge és especatcular, la mitica La Mongie està a petar d’autocaravnes esperant el Tour, 3 dies desprès!

Hem de parar 4 o 5 cops a la baixada per intentar refernos del fred, les mans glaçades, baixem tremolant…

A Sainte Marie de Campan, parada llarga! Quin descans. Cafe amb llet i xocolata calenta. Eixuguem la roba al lavabo del bar. Sembla que ja no plou i fa més bon temps. Continuem!

Encarem el Coll d’Aspin, molt més suau que el Tourmalet. Els primers 5 kms van pujant tranquilament, 2 o 3 %. Desprès a partir de la Payolle ja es posa més serio, 6kms finals de 7, 8 o 9%.
Animats i envoltats de ciclistes tirem amunt.

A 1km del cim, catacrac. Sento un soroll darrera el canvi, penso que haurà saltat la cadena, que estrany…Baixo de la bici i veig el desastre, la patilla que lliga el canvi amb el quadre trencada! S’ha acabat, de seguida ho veiem clar…
Que hi farem! Tirem amunt, jo caminant, l’últim km.

A dalt parlem amb diferents ciclistes, molts espanyols, per comentar el problema i veure alternativees de sortida.
Decidim baixar a Arreau, uns 12kms de baixada, no puc pedalar pas i allà intentar el retorn al cotxe.

Dinem a Arreau comentant possibles solucions.
Convenço al Marc que seugueixi i faci el Peyresourde que ens faltava per acabar la etapa planificada del dia i jo vaig enllaçant transports públics fins que al cap de 5 hores puc arribar a Oloron on tenim el cotxe.

Cotxe fins Cierp on el Marc fa estona que ha arribat. Nit d’hotel i l’endemà, per Viella, cap a casa.

Ha estat una molt bona experiència, llàstima del mal regust final de l’averia però que hi farem, podia haver estat pitjor si ens passa el primer dia!
Ara tenim coses pendents. Cal arribar a Portbou des d’on ho hem deixat aquest cop! I no serà fàcil… Col de Menté, de Port…

Publicat dins de Bici