Diumenge 30 de Novembre es disputava la XX edició de la Cursa de l’esquiador, organitzada per la UECANOIA i amb la peculiaritat de que cada edició es celebra en un lloc diferent i un circuit diferent… quina feinada d’organització….
A més la proba es pot fer corrent ( Cros ), caminat ( Marxa ) i en BTT : total que 1700 participants sumant les 3 categories, deunidó !
Desprès de passar un molt mal final de setmana, desde Dimecres que estic enpiocat i sense gairebé sortir de casa, si la cursa haguès estat dissabte no hi hauria pogut anar pas. Però diumenge matí, les ganes de marxa i un parell d’Iboprufens em fan posar a to i encarar cap a Igualada a les 6:45.
A les 7 i 10, només arribar ja em trobo amb en Marc, quin fred !!!
Amb mandra i fred recollim el dorsal i samarreta de record, en 4 dies en farem colecció… i esperem les 8 per sortir.
Fins a l’últim moment no ens treurem l’anorac de sobre, i aixo que fa estona que n’hi ha que corren amunt i avall amb pantalons curts i maniga curta…que valents!
Sortida, som-hi ! gresca, festa, l’emoció de les sortides, m’encanta !
La ruta que ens han preparat, fantàstica, molt maca, tot i coneixer més o menys la zona, passem per llocs molt macos, senders, trialeres, rieres, roques… un continu puja-baixa que fa que les cames, sobretot els quadríceps, es queixin ja des d’abans de la meitat de cursa, em noto una mica faltat de forces, però endavant, no quedarem pas malament ara…
Del km 4 al 10 aproximadament va pujant, despres trobem uns quants kms de pla i baixada on fem força via.
Al km 16 la última pujada dura, gairebé caminant un bon tros, aquí però, no sé d’on surten les forces però sembla que recupero i acabem la cursa amb força, en Marc darrera meu com tota la cursa seguint el meu ritme, còmode, diria jo, potser ell haguès apretat una mica més…
Arribada molt maca, desde ben bé 1km abans de meta ja es veu l’ambient des de dalt i et fa acabar d’apretar l’accelerador amb més ganes.
Arribada triumfal :- ) 1h45′, millorant de molt la nostra previsió…
Molt, molt bé, tot i no estar ( o almenys sentirme ) en plena forma, els 61-62 de la general, 34 i 35 de la nostra caegoria ( senior ). Encantats.
La curiositat, que explica el Marc, és cert, en tota la cursa no ens a passat ningú ! anem de menys a més, passant corredors continuament fins al final.
Bocata, xerrada i cap a casa.
A les 11 del matí ja estem a punt per fer de “cap de family” amb més empenta que mai. És perfecte aquest horari tan matiner de curses per la gent que intentem compaginar els temes.
Continua llegint
