Aquest dissabte va ser un dels millors dies que he passat fent una de les coses que més m’agraden, correr per muntanya, i a més x Montserrat…

Començaré agraint la currada espectacular sobretot del Carles Martorell, ajudat del gran Pedro.
També agrair la feina als avituallaments, hores d’espera amb la boira que hi havia… gracies, Albertus, Vicente, i companyes del Bodi, Carles, i Jordis.

Havia demanat festa de la feina per poder participar del que prometia, i va complir-ho amb escreix,  una gran trobada de bojos del skyrunning i vaig encertar de ple !
El dia comença a les 4… esmorzar poc i surto cap al Bruc. A les 5:15 sòc allà, pensava que arribava aviat… i ja hi eren gairebé tots ! això demostra les ganes del personal.
Em vaig apuntar al grupet de les 5:30,  a ritme tranquil, sense encantarse, podiem fer 7h30′ ( al final així va ser…) i em deixava marge a possibles punxades. Al grup de les 7 potser hauria anat massa forçat, no sé…

A la sortida hi som :   Tamayo, Bodi, korfbaler, Jordipapiol, txuss, Xavier(Copons) i Oriol ( crec que es deia així…) i un servidor.

Foto de rigor, i puntualment el gran Carles ens “dona” la sortida. A les 4 ja hi era a acompanyar l’Alpenser a la sortida de la seva aventura en solitari.

Primers quilometres a ritme ” alegret”,  riures, bromes… fins al desviament al camí dels francesos, aquí es posa dret i poques converses… en Bodi i el tamayo van forts davant, la resta anem fent.

Fem cim de Sant Jeroni, un parell d’escaladors dormint.. bé només un, l’altre està al-lucinat.. ens aprofitem d’ell perque ens faci una foto, mentres l’altre remuga dis el sac. Pensaven gaudir d’una nit relaxada… ho sentim…

El desnivell més gran ja l’hem fet, en 1h20′ aproximadament.
Enfilem la baixada, tram ràpid, amb el frontal però es difícil correr tan com de dia. Anant a buscar el cami nou de Sant Jeroni toco terra, uiiii, sort de les mans d’última hora… “només” en surto amb 3 “pelades ” a  la ma.

Anem fent paradetes en els llocs de desviaments i fem reagrupament del grup. En Xavier de Copons va patint una mica pel ritme “altet”, en Txuss, el Toni ” Korfballer” i un servidor no sabem si anem bé de ritme o ens forcem massa seguint al Bodi, JOrdi i Tamayo… anem fent.

La sortida del sol, espectacular !

Baixem cap a La Salut, ens hi esperen l’Albertus i el Vicente ( vtorres) amb el banquet a punt, platans, galetes, aquarius, Cocacola…. i unes Voll-Damms fresques… provaré la tècnica koala a veure si funciona, cau una Voll.

Enfilem la pujada cap a les coves i el Monestir, tram molt conegut, m’agrada… el Tamayo puja corrent a ritme lent però constant, va fort ! en Bodi i jo ell seguim més o menys aprop… quina enveja pujar així…

Al Monestir, ens reagrupem.

Seguim la ruta. Encarem les escales,  cap a Santa Anna, un cop dalt, ve un dels millors trams del running montserratí, el Camí de l’Arrel, fantàstic, fins a santa Cecília disfrutant com un animal. Vaig seguint al Tamayo a ritme alegre i darrera en korfballer també segueix.

A Santa Cecília, boira impressionant, encara dona més mèrit a les avitualladores… GRACIES ! Reagrupament excepte d’en Xavier de Copons, ve darrera més lent, al final crec que abandona aquí…

Ara ve un dels trams que temia més, el començament del camí cap a Can Massana, a priori sembla fàcil, però els 2 o 3 cops que l’he fet m’ha semblat dur. I així és, els continus puja/baixa toquen ja les cames de per sí prou malmeses ja…
Em sento prou fort encara i veig que vaig deixant el grup endarrera, penso que sobretot en Tamayo m átraparà aviat, però vaig passant kms i no…
Just abans de les escales amb barana em passa en guido, Jaume ets un crack nen ! : -) el puc seguir 20 metres ? 🙂 com a molt…

Arribo a Can Massana prou sencer, desprès de 33 quilometres esperava arribar pitjor, la Voll, els platans i els 2 gels que porto hi hauran ajudat.

Dubto si esperar o tirar, quan ja decideixo anar tirant, porto potser ja 10 minuts i tinc fred, arriba en Korfballer, l’espero uns moments i sortim junts, anem petant la xerrada ja fins la meta. Correr en bona companyia fa passar ràpid el camí.

Pugem cap al Refugi Vicenç Barber i tirem avall per la canal, l’arribada ja es a tocar i la “euforia” també. Estic gratament sorprès per l’estat físic en que arribo, no m’ho esperava pas.

Encarant l’arribada ens enganxa en Rul, va un pel lesionat…ànims !

Arribada emocionant, aplaudiments, felicitacions, una passada !

No hi falta pica-pica i beure. Tota la gent de la Mitja Marató i “estrelles convidades” , l’Albert Ferrer petant la xerrada amb els que ariben. ( aprofito per fer la pilota i demanar dorsal per la cursa de l’esquiador… no queden inscripcions…a veure que s’hi pot fer…)

Arriben la resta de companys, del meu grup i de la resta, koales i companyia, Carles ( emocionat ) , Jordi Ballesta, Sergi, extranejero, etc…
Salutacions, comentaris, emoció.

Dutxa i a dinar !

Gran “sessió tècnica”, bon rottlo i ambient, estar a la taula junt als koales ajuda a riure entre batalletes.

Sorpresa final, diploma i samarreta tècnica, com us ho heu currat !

Carles, monta el que vulguis que m’apunto ! una ultra estaria bé, no ??? 🙂

PD : per acabar d’arrodonir  el cap de setmana, diumenge cursa 10km d’asfalt, la 1 Volta a l’Estany d’Ivars D’Urgell, d’acompanayant de la Sandra, amb prou feines, les cames estn tocadetes… la Sandra tampoc té el seu dia i fem un discret paper… uns 57′.  Ja farem curses millors !