Només havia estat un cop a la zona de Malanyeu, a la serra del Catllaràs, zona salvatge i desconeguda eclipsada per les grans serres i cims propers, Queralt, Rasos, Ensija…
La descoberta va ser gracies al koala Martox i juntament amb en Luigi. Vrem fer una bona volta per tota la serra. El post.
Aquell primer cop varem fer 38 kms amunt i avall! Avui només vaig amb la intenció de caminar una estona i fer uns quants geocachings…
Surto de la casa de Malanyeu molt d’hora, poc desprpès de les 6, i encaro el camí ample fins al desviament del graell de Cal Pigot.
Impressionant. Aigua per tot arreu, humitat altíssima. Només començar ja vaig xop, i amb els 3 o 4 passos de rieres i rierols acabo amb els peus molls, molls.
El tram de grimpadeta per la corda i l’escala està força relliscòs, però no suposa massa dificultat. El salt d’aigua del “forat” ompla el pas.
Desprès de passar el graell, camí espectacular cap amunt, tram cde coriol maquíssim.
Un cop a dalt, em desvio una mica per anar a veure la roca foradada i fer el seu geocaching. Vista excepcional, tot i que encara hi ha una mica de borinia.
La baixada la faig per una drecera que enlaça amb un camí ample que baixa ràpidament. Bones pistes que em porten cap a l’altre costat de la vall.
Al Cingle de la Pona hi ha un altre catxé, i una bona vista d’allà on baixo.
Desprès intento seguir el track que porto i/o el PR marcat. No em serveix de gaire, em perdo pel mig del bosc i rapidament em trobo mig perdut… Calma, reculo força fins veure maca de PR que no segueix el track però el segueixo, almeyns em portarà a algun lloc…
Més avall veig que el camí ample i el track que poto s’atansen, perfecte.
Trobo el corriol per anar cap al grau, un pas molt original, amb una roca que fa de pont natural.Dins el grau, l’últim catxé d’avui.
Baixada rapida fins Malanyeu, tornant a passar per llocs poc marcats, amb herba alta i humida i un parell de passos de riera amb aigua als turmells.
Total xop com un gat cap al cotxe.. 🙂
Una petita volta per un lloc amb una màgia especial.
Per segon any consecutiu m’apunto a una de les millors marxes del país la Cap de Rec, uns 52 kms amb 5000m acumulats de desnivell i que es disputa en un dels racons més macos del pirineu, sortint del refugi de Cap de Rec i passnt per la vallcivera, estanys de l’illa, vall de madriu, perafita… Impressionant. Llàstima que al “tenir pressa” no es gaudeix del tot de l’escenari… 🙂
Per segon any, també, pugem amb la familia i ens instal·lem al camping de Prullans, un 10.
He convençut al Tomàs, una amic de Calaf , amant de la muntanya però novell en el tema curses i també ve amb la família, un debut amb dorsal en una prova dura…
Arribem al refugi poc desprès de les 5AM, ja hi ha un bon moviment, molta gent ha dormit aquí dalt. Agafem dorsal i anem al cotxe a fer una mica de temps. Quan anem cap a la sortida em para un noi i em pregunta : -et dius Albert Comaposada? doncs jo també !- . Carai, creia que almenys en això era original i únic. 🙂 . Em buscaba perquè m’havien donat el seu dorsal, i tenia al cap la meva foto del bloc ( encara servirà d’alguna cosa això d’escriure aquestes parrafades!)
Prop de la sortida hi ha la bona colla de correcats, koales i companyia que no es volen perdre la marxa. Breu salutuació, un plaer veure els companys, sobretot retrobar en Martox i en Luigi, feia temps que no coincidiem.
Entre els correcats hi faltava en bodi que per uns problemes amb el cotxe i la clau no podia estar a la sortida. Quina ràbia !
Veig en Pau, JPapiol, Txus, Mireia, Manel… no podria nombrarlos tots…
Es dona la sortida, ens agafa parlant al marge de la sortida. Desitjo sort al Tomàs i a correr. No vull perdre alguna referència massa aviat…
El grupet del Pedro se’n va davant, en massa i el Luigi també “desapareixen”.
Vaig tirant darrera de l’Artigas i l’Ives. Quina mala sort, no deviem portar ni 3 kms que l’Ives es torça el turmell i ha de parar. Abandonarà poc desprès… 🙁
El primer tram,de baixadeta, fins a Viliella, ràpidet. Tot Ok. Petit avituallament, en Pedro i companyia no tenen pressa, estan petant la xerrada tot menjant alguna cosa. Avui no toca forçar. Jo tinc més “pressa” i marxo. Tinc al cap les 9 hores de l’any passat i vull intentar fer menys.
Comença la pujada, despres de Cal Jan, fins a Prat Xuïxirà on hi ha un bon avituallament. Aquest tram el faig darrera l’Artigas i el Coll tot escoltant les batalletes d’aquest 2 “mites”, curses de muntanya dels anys 90 on eren 4 gats.
Passem en massa tot començant a pujar cap al port de Vallcivera, espectacular. 2500m, ja en territori andorrà. A dalt un fred que pela.
Al refugi de l’Illa, paro a menjar un gel i a abrigarme una mica… Hi ha l’orzo que ho està passant malament, mig marejat i ha vomitat i tot. A la baixada tindrà a més un ensurt al turmell i crec que ho deixarà. Un mal dia.
Ara ve la baixada per tota la vall de Madriu. Aquest any no hi ha tanta aigua i es pot correr bé. Vaig fent la molla amb l’Artigas, avui serà la meva referència gairebé tota la cursa.
A mitja baixada trobo a l’Àngela, feliç com ella sola. Està disfrutant moltíssim, felicitats !
La baixada se’m fa llarga, en Jartigas i el Coll em diuen el mateix…
Abans del mega-avituallament de la Font de la Closa hem de remuntar uns metres fins al coll de Jovell i llavors si que és baixada directa a l’àrea de picnic.
Parada una mica més llarga, m’arreglo les bambes i menjo un parell de bocates i 1 plàtan. omplo aigua i avall.
La sortida de l’avituallament no es fa pel camí habitual, agafem la carretera i fem un parell de kms avall. Amb el neguit de si ens hem perdut. Passem per l’església romànica de Sant Miquel d’Engolasters, anem bé.Trobem les marques i agafem corriol que baixa cap Escaldes. Control “sorpresa” abans de la “gran pujada”.
Ens esperen 1365m de pujada.
L’any passat recordo pujar molt fresc i animat. Avui ha estat diferent. Em trobo cansat, mig marejat i tot. Calor.
Enllaço amb la Teresa i en Ferran i em poso a roda. En Feran marca el ritme a la 3a i de passada a mi…
Aprofito tots els baixants d’aigua per mullarme el cap, em prenc un Ibuprofé i un gel.
Per fi el refugi, vaig millorant les sensacions. Omplo aigua i m’hi poso un sobre de Recuperation i continuem.
Falta l’últim tram de pujada d’avui, arribar al coll, el port de Perafita, 2575m. Portem 42kms… a l’últim tram em poso l’mp3 (en mi, és senyal de debilitat total…) intento desconectar una estona.
Per fi a dalt, sembla com un alliberament, tanta estona caminant ( o arrastrantme) que m’han agafat unes ganes de correr boges !
Deixo els companys de pujada i em poso a correr com mai, quines ganes! El corriol baixa depressa i arribarem al refugi dels estanys de la pera ben aviat, últim control, falten 9 kms.
Baixant he passat a la 2ª noia, la 3A va tercera !
Corriol fins la pista, aquí em perdo una mica i vaig camp a través uns moments… per sort perdo poc temps.
Els aprox. 4 kms de pista es fan molt durs, crec que fa pujada ! Trec forces de no sé d’on i encar ho puc correr gairebé tot ( correr potser és molt agosarat : trotar com a molt!) Em poso a tope l’mp3 i en companyia d’Elphomega i els KomandoNoguera vaig tirant…
Per fi acaba la pista “guarra”, només queda prat i corriol.
Agafo a la primera noia, li dono ànims, només 3 kms ! En un canvi de direcció noto un estrabada al quadrícpes, merda ara que ja hi som ! Estiro una mica, em passa la noia i segueixo.
La torno a avançar, va més tocada que jo… i ja sentim la megafonia del refugi!
La sorpresa final, la familia a l’arribada, no m’els esperava fins més tard ! En Jan i l’Èric poden acompanyar al papa fins la meta, crec que son ells qui m’estiren a mi…
S’ha acabat ! En guido em ve a saludar, ha fet 6h30′ el crack i amb aquest “tiempasso” “només” ha fet 5è, quines màquines !
Xerrant amb en Jaume i amb els nens m’oblido de fitxar… crec que almenys ho he fet 5′ desprès d’arribar… no passa res!
Al final, temps oficial : 8h15′, 45′ menys que l’any passat. Amb aquesta progressió ja els he avisat que d’aquí un parell d’anys guanyo ! 🙂
La familia està dinant al refugi i jo escuro tots els plats ! En Luigi ens acompanya fent un cafè. Ha fet menys de 8 hores, felicitats!
Arriba l’Àngela, contentíssima, ha fet 5ª, quin optimisme que despren! La Teresa ha fet 2ª noia, una mica més de cursa i fa 1ª. Felicitats a les dues!
En Tomàs ha fet un gran debut 10h45′ aproximadament. Tot i anar amb un esguinç al turmell des d’Engolasters ! I disfrutant de la Marxa.
Per acabar la gran jornada baixo amb cotxe al camping amb un correcat tot fent-la petar, no recordo el nick… un plaer company i gracies !
Els bombers voluntaris d’Organyà organitzen ja fa 3 edicions una pujada a l’ermita de Santa Fe, “només” 4,5kms però 700m+ de desnivell…
Cursa de dissabte a la tarda que va bé per poder compaginar una mica d’oci i familia…
Arribo a Organyà poc despres de les 3, veig un turó que em sembla sospitòs… faig un cafè i truco a l’Enric de Prats que està arribant, l’Albert, el seu germà ja està per aquí. Ens trobem i al bar que ells no han fet cafè.
A les 4 comença a ploure de valent, ja durant el dia ha anat fent ruixadets, però ara cau fort…
Les 4:30, hauriem de canviarnos i escalfar no ? Quina mandra ! Diluvia i fa fresca.
Al cotxe, em canvio i a la plaça per la sortida.
Fins que ens avisen per sortir, tothom està sota cobert als porxos de la plaça.
Sortida, tira cap amunt de bon principi, però el primer km és asfalt i/o ample i cal agafar una bona posició per quan comenci el corriol estret. A tope.
Comença el corriol, tothom en fila. Jo de monent molt bé, vaig corrent gairebé tot. Vaig avançant alguna posició quan em deixen i tot.
Fins ben bé el km 3 tot corrent, a partir d’aquí les cames ja no estan fresques i aguantar les pulsacions costa… Tinc un noi davant que em va de conya per forçar una mica, no el deixo marxar i em guia molt bé.
La llàstima que pel km 4 ja afluixa molt i el passo. Em quedo davant a marcar el ritme.
Els últims 500m son “llarguíssims”… o se’m fan llarguíssims. 🙂
Per fi l’ermita i la seva campana. Una vista espectacular, el poble és minúscul des d’aquí dalt!
Total : 35’30s, el 30è d’uns 225. Perfecte.
Espero els germans Crab’s i fem la baixada xino-xano tot xerrant.
A la plaça ens espera la Bet, la fan nº1 i l’Arnau. La cervesa que ens convida, és del millor de la tarda…
