Feia temps que li tenia posat l’ull a la Serra del Verd, un massís prepirinenc entre el Bergadà, el Solsonès i l’Alt urgell.
El seu punt més alt és el Cap del Verd, un ampli prat amb el punt culminant a 2284m.

La pujada al cims des del Nord, normalment sortint de Gòsol, son bastant clars i evidents, passant per senders ben marcats. Però la vessant sud és molt més salvatge, solitaria i dura.

Començo la sortida des del petit poble de La Coma a gairebé 1000m, al Solsonès, a pocs quilòmetres al nord de Sant Llorenç de Morunys. Les 7:10 del matí, comença a clarejar i enfilo el sender que surt del poble direcció la Borda del Pujol.
Anem seguint marques grogues que ens guiaran gairebé fins al cim del cap del Verd.

Serra del Verd

Arribo a la Borda del Pujol, uns 1600m, en 45′. De momnet caminet i sender en bon estat.
Comença la canal fonda, gran desnivell i amb trams molt durs de pedra solta on és difícil avançar…
Despres de passar la canal i ja per prat i bosc fantàstic, arribem als Tres Collets. A la dreta veiem el cim del Cap d’Urdet, 2240m, és molt aprop…un altre dia.
Anem a l’Oest, canviem de vessant, ara anem pel Nord, veiem Gòsol i el Bergadà a baix.
Passem a tocar la font d’Urdet i encarem el cim del Cap de Prat d’Aubes, 2252m, aquest si que el fem.
De dalt veiem el gran prat del coll de Belitres, que ens separa del Cap del Verd.

Serra del Verd

En uns 25′ hem baixat al coll i pujat al cim culminant de la Serra del Verd, el Cap del Verd, 2284m. Un cim atípic, un prat ample i verd, d’aquí el seu nom…
Des d’aquí dalt tenim a tocar el Pedraforca, la Serra d’Ensija, El Cadí, Port del comte…

Cap del Verd

Aquí perdré 20′ per fer un geocaching, no hi puc fer res, és com un vici… .-)

Ara la baixada. Tampoc serà fàcil…

Baixem al coll de Veís, més o menys a ull, no hi ha gaires marques al terreny…
Desprès comencen a apareixer escadusseres marques blaves que ens guiaran per baixar una canal super-salvatge, una tartera molt dreta on les patinades son continues…
Baixada feixuga durant bona estona fins a endinsarnos al bosc i començar a disfrutar.

Primer caldrà buscar el bon camí per tornar a La Coma per Cal Fiter, l’itinerari més marcat va pel coll de la Moixa o pel coll Virolet.

Un cop al bon camí, marques grogues i/o verdes hi ha un bon tram de sender pel bosc espectacular, de correr estona i disfrutar. Anem perdent alçada i el sender es més dolent, la neteja del bosc ha deixat molts arbres enmig del sender…

Aribem a la civilització, a Cal Fiter. Uns 15′ més de corriol i tornem a ser al punt d’inici.

Total : 4h05′, 18kms aprox. i 1500m+ i 1500m-

Recomano efusivament la Serra del verd, alhora desconeguda i fantàstica. Jo hi tornaré !

La resta de fotos

El Track en .gpx

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

5 respostes to “Serra del Verd”

  1. Raül Va dir:

    Solitari, encantador i salvatge. Si ho té tot! Ara, algun tram pel que dius és marrano d’aquells de no voler-hi passar més! Envio l’enllaç als amics caminaires.
    Merci!

  2. Luigi Va dir:

    Sortida 10!!!

  3. Sancli Va dir:

    Quina passada, sembla molt guapo!!!

    No pares nano!

  4. Xavier Va dir:

    Eeep, fa molts anys que no hi he pujat des del cantó de St. Llorenç, a veure si m’escapo ara que treballo força per Solsona 🙂

  5. Malfieten Va dir:

    Doncs si pots aprofita el viatge, val la pena !

Deixar un comentari

Subscribe without commenting

RSS Feed 2.0