Una cursa de 10km a l’any no fa mal. Bé, una mica sí…
Desde feia un any no correia una cursa de 10 km a tope, les 2 últimes que he fet he anat amb la Sandra al seu ritme i gaudint de la cursa. De fet és més divertit.
Fins la sortida no decideixo el plantejament de la cursa, puc anar amb la Sandra a intentar fer 55′, puc anar amb els 2 Enrics a fer uns 50′ o bé puc apretar les dents i tirar a veure on és el límit.
Decideixo l’última opció, em sento bé. Faré 2 o 3 kms a verure que tal, desprès veig si continuo apretant o paro a esperar. No es plan de matxacarme molt per no fer menys de 45’…
Al matí ha plogut i amb la fresqueta s’està de conya per correr, desprès ja apretarà el sol i a mitja cursa es nota.
Surto fort, de fet massa. Et deixes portar per l’ambient i et llences. Primer km a 3’55 ! així no n’aguanto ni 3 de kms.Afluixo.
La resta, fins al final, a 4’15-4’20. Apretant les dents però no molt forçat. Les pulsacions, però disparades, crec que no baixo de 180…
Al final, objectiu complert, millor marca personal… baixo 1 minut del meu rècord, també de la mateixa cursa i torno a comprobar que això no es “lo meu”, de fet no he disfrutat gaire de la cursa, sort del temps final que potser compensa… Massa “ràpid”, stressat, pendent del crono…
Però bé, un cop l’any val la pena veure en quin estat et trobes.
Total : 41’46s, 73è de la general i 55è de la categoria.
Arriba la Sandra, prou satisfeta, uns 56′ i només patint l’últim km.
Els “Enrics”, uns 51′, portaven 2 curses en menys de 12 hores, i l’anterior havia estat la del Mosquit amb l’escavetxina general fruit de la calor.
Quan s’acaba la cursa dels “grans” toca els cracks… Curses infantils !
L’Èric i el Jan fan un paperàs en les seves curses, de p4 i babies respectivament. Fan tots dos un meritòri segon lloc… almenys algú de la família “rasca” algun podi 🙂
