A poc a poc anem agafant forma… costa poc perdre-la però força més de recuperar…
La Sandra va forta.  Cansada de fer només sortides de 1 hora per Calaf, li proposo fer alguna sortida llarga i en fem 19. pels voltatns del poble, buscant bastant els plans.
Acaba amb bastant bones sensacions i com veu que n’es capaç, doncs fot-li!

Ens apuntem a la Mitja Marató de Muntanya de Navas, els 3 Pics que es deia abans. Jo vaig participar-hi l’any passat i la veig capaç de ferla sense patir excesivament…
L’any anterior anava fort i vaig acabar en 1:50′. Molt satisfet.

Aquest any tinc l’excusa de fer de llebre de la Sandra i m’ho prenc amb calma. Tampoc estic per tirar coets…

Han canviat l’horari de la cursa, abans era de dissabte tarda i l’han passat a diumenge matí.

Arribem ben d’hora, refresca però acabarà fent un gran matí per correr.
Sortim dels últims, amb calma. La Sandra haguès apretat més però la freno : És molt llarg…

La primera pujada ja fa mal, 4 kms de pujada per fer el primer dels 3 cims. La Sandra es queixa del bessó. Ai!
Anem fent, millorant. Fem el segon cimet, més fàcil. Anem fem, xerrant a estones, passant kms que d’això es tracta.
A mitja cursa ens partim un gel, a v eure si ens ajuda en la part final.

Despres de Balsareny, sobre el km 16/17 costa. La Sandra ja no fa tan bona cara però apreta les dents i amunt!
Fem l’últim cim, caminant. Desprès jan omes queda 1.5kms per la meta. Baixada, un “repetxo” i l’asfalt cap a la plaça.

Arribada triumfal de la  parella.
Total : 21kms, 2h19′ 

11 mesos desprès de la lesió al peu, retorn a la competició !
A Monistrol de Calders fan la 2ª edició de la Cursa del Sot, 12 kms i 500m+. Una bona opció per començar la temporada, pocs quilometres, no estan les cames per excessos, “desnivell” i dissabte a la tarda.
La Sandra, que últimament està on fire diu que també ve. Desprès de la “nostra” Punktrail té ganes de més canya!

En Sancli també hi participarà.
Ben d’hora ja som a MOnistrol, només arribar ja veiem que el poble està envoltat de muntanyes… la Sandra ja es queixa : -que quedaré última, será massa dur, em perdre…. 🙂
En Marc arriba a última hora, ve d’un dinar heavy i encara està mastegant els últims trossos de butifarra! A patir…

Un cop en cursa, la Sandra és posa cap a darrera. Jo i el Marca anem tirant. En un tap aconsegueixo avançar 4 o 5 corredors i en Marc es queda tapat, Vaig endavant i ja no ens veurem més. Son les 5 de la tarda, molta calor, i intentant fer la digestió de la barbacoa…

El recorregut ESPECTACULAR, 2 bones pujades, sobretot la segona i la resta corriol i corriol, d’aquells de correr. Per dins el bosc, riera. Magnífic.

En cursa estic eufòric. Em sento bé i amb ganes. Vaig tirant fort, sobretot els trams de bosc. Disfruto com un nen.
A mitja cursa penso que potser m’estic passant de ritme, però ara ja no hi ha excusa, a aguantar fins el final.
Les últimes baixades, a tope, tècniques però baixo prou lleuger i segur. Algun cop em freno pensant en que no em vull lesionar un altre cop!
Anem en grupet de 4 o 5 i em porten collat, però ja hi som.

Arribada al poble, a meta cal tocar la campana i desprès un bon berenar. Amb cervesa i tot, això ja comença a ser habitual, com dirien els koales : que n’aprenguin!

Total: 1h13′, el 26è de 130. No està gens malament…
I el millor, les sensacions. El peu perfecte i de cames i cardio prou bé.

En Sancli arriba 10 minuts desprès i la Sandra en 20′ més. Pensava que em mataria despres de les pujadotes però que va, arriba molt contenta i sencera. Felicitats… 😉