Homenatge a la 3A

El cap de setmana del 26 al 28 d’octubre es va fer l’homenatge a la nostra companya 3A que ens va deixar mentre disputava  la Cavalls de Vent 2012.
S’han escrit moltes línies del fets, ara però cal passar pàgina, la vida continua. De ben segur que el millor que podem fer és portarla amb nosaltres  en totes les sortides que fem.

Els  companys dels Koalasteam i corredors.cat, van organitzar un sentit homenatge per la 3A. La idea era pujar a Sant Jeroni i omplirlo de flors. Cadascú per on vulgui i a l’hora que vulgui.
Com tot el que monten els koales va ser un èxit bestial, son bona gent i tothom ho sap. I la causa bé s’ho mereixia.

El temps del cap de setmana tampoc ajudava molt, fred fred.
La idea de passar 2 nits i un dia sencer allà dalt de per sí ja té mèrit i amés anar rebent a tothom que pujava amb un somriure és de treure’s el barret. Mireia i Raül gràcies, sou molt grans.

Només cal veure la galeria de fotos per ferse una idea del èxit de la convocatòria, la 3A era molt estimada i es nota. I molta gent també voliem fer costat al Pau. Ànims!

Nosaltres varem pujar divendres a la nit, a les 9 aproximadament sortiem de Monistrol. El plan era fer camí de l’aigua ( el de la Matagalls) passar pel Monestir i cap a Sant Jeroni pel pas dels francesos.
Anem en Marc, l’Onti i el Xevi amb la “gebra” .
Pujada a ritme excursionista, a les 11 deviem arribar a l’ermita de Sant Jeroni. La Mireia i el Raül allà  estan, rebent tohtom i donant la cinta de record i fent fotos. Fa fred i molta humitat…

Fem el cim i deixem les flors sota el pessebre, fa un vent que s’ho endú tot..Baixem rapidament un altre cop a l’ermita.
Bocata, cervesa, salutaions varies i avall.

Tot el cap de setmana  va ser un no parar de gent pujant al cim, caminant, corrent, bici, via ferrata… amb nens, parelles… Brutal.
La 3A i en Pau bé s’ho mereixen, això i més.
Em sento orgullós de pertanyer a aquest grup de  companys. GRÀCIES.

 

Barraques de Vinya 2012

Un altre cop Barraques de Vinya !
La meva cursa prefererida. La veritat és que no soc molt objectiu,  va ser la meva cursa de debut, ara ja fa 5 anys i l’estima amb els companys organitzadors, primer en Xavier i desprès tota la colla Koala, no em deixa jutjarla desde “fora”…

L’any passat vaig haver de viure la cursa desde l’altra banda, a l’avituallament koala del km 11. La veritat que també està de conya, però prefereixo còrrer 🙂
La milora de la lesió que ja arrossegava l’any passat i que m’ha durat gairebé fins ara, de fet encara tinc molèsties, aquest any si  que m’ha permès participar.

Arribava a la cursa amb molts dubtes. La cursa del Sot em va anar molt bé, però en les sortides intersetmanals i a la cursa de Navàs de la setmana passada no em vaig sentir gens fort.
La previsió metereològica tampoc em feia ser molt optimista, pintava pluja tot el matí. Al final però s’han girat les coses i ha fet un sol espatarrant!

Ben d’hora ja soc a Viladordis, m’agrada saludar el peresonal amb calma i així ha estat. Moltes cares conegudes i alguna de  nova. M’ha encantat coneixer el col-lega de sortides koalís, l’Enric. Debutant en cursa de muntanya i amb molt bon paper, felicitats!. També debutava en cursa l’Oriol de Calaf, i també ha triomfat, per sota de 3 hores i acabant molt sencer. Segur que és la primera però no pas la última.

La cursa en si :
He sortit tranquil, els primers kms  anar fent. M’he menjat algun tap important, sobretot al tram de corriol nou amb cordes. S’ha de dir que el recorregut ha millorat molt, si es que era possible, s’han eliminat trams de pista i posat de nous corriols. LLàstima de les últimes pluges que els han fet difícils de fer… en properes edicions segur que els podrem gaudir del tot. Bona feina.
El passos per la riera, 3 o 4 cops, que avui baixava amb força aigua ha donat un toc “humit” a la cursa. Desdel km 3 o 4 fins al final peus molls. Ara bé, cap problema, les LaSportiva WilCat noves s’han portat de conya.

Fins el control dels koales, al km 11 he anat tranquil. Allà m’he pres un gel i sembla que m’ha anat bé, d’aquí fins al final he anat molt més fort, de fet crec que no m’ha avançat ningú i al contrari, hauré guanyat ben bé 25 posicions…

Al contrari que altres vegades, les cames han respost fina al final. Carregades però sense la sensació de patir una rampa en cap moment.
Fins i tot se m’ha fet curta!
Total: 22kms, 2h22′. 58è classificat.

De nou felicitar la organització , de veritat, impecable. El recorregut, els avituallaments, la gent, el bon ambient…
Moltes gràcies i FINS L’ANY QUE VE!



Volta x Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac

Mai havia pujat a la Mola… Només havia estat per la zona en una sortida cap a la banda de Mura amb la colla d’en Miravet de Mossenhoms.
Això no pot ser.

Teniem pendent una de les sortides intersetmanals amb en Marc i a últim momnet decidim de fer una volta que tenia guardada de Wikiloc pel parc del Munt i l’Obac.
Sortim del coll d’Estenalles i encarem el Montcau, cimet fàcil però tornar-hi amb els nens pot ser divertit, una mica de grimpadeta i al cim.
Hem triat mal dia per gaudir del pasissatge.. una boira espessa ens acompanyarà per tota aquesta banda del parc natural.

Una serie de corriols i camins del tot “corrribles” ens portaran cap al cim de la Mola. La imatge que tinc al cap de fotografies vistes per internet, no la veig.
Entre la boira i fins que no hi som a pocs metres apareix el monestir. Hi haurem de tornar, per veure la panoràmica i fer-hi un bon àpat.
Fa fred. Parada mínima i avall.

Anem baixant cap a Can Pobla i Can Robert.A baix creuem la carretera del parc cap a la urbanització de les Pedritxes i els Rourets.
Aquí agafem un troç del camí de la Matagalls-Montserrat, quins records! Anirem pujant per la banda de l’Obac, hem de recuperar tot el desnivell perdut fins al coll d’Estenalles.
Passarem per sota el cim del Castellsapera i gaudim de trams preciosos del GR5.

En 3h10′ tornem a ser al cotxe al Estenalles.23kms i 100m+
Bona volta i bona descoberta de les 2 vessants del parc natural. Hi hem vist moltes possibilitats, hi haurem de tornar, ens ha encantat!

El track: