Cursa popular d’Abrera

Feia temps que no correia una cursa de 10 km i en 2 setmanes n’han caigut 2 !

El cap de setmana que treballo, normalment és impossible participar en alguna cursa, però al ferse prop de la feina i en horari de tarda, m’ho puc compaginar. A correr, dutxa i a treballar.

La cursa d’Abrera no és una cursa de 10km “normal”, son 2 voltes de 5km al mateix circuit i que precisament no és pla, hi ha 3 pujades dures.
El plantejament inicial era de conservar… no és plan de matxacarme com la setmana passada… però ja se sap que costa, l’esperit competitiu és inevitable.

De fet la sensació durant la primera volta era de conservar, però la pujada del km 4 al 5 s’ha fet dura…
Al acabar la primera volta, m’atrapa en Bonastre, fem 22′, si poguessim doblar seria un molt bon resultat.

Se m’en va. El veig davant meu però no intento seguirlo. Intento controlar el ritme, crec que el final se’m farà dur…

Aguanto prou bé la segona volta, fins i tot a la pujada llarga del km 3,5 al 4,5 puc apretar una mica i passar 7 o 8 corredors.
A dalt al pla enllaço amb el Bonastre, anem ben contents pel bon paper que estem apunt de fer… al final fins i tot entrem esprintant, em treu uns metres…

Total : 44’17s , el 78è de la general.
Pel “desnivell” de la prova és un temps que no m”esperava pas. Força satisfet.

Cursa d'Abrera

Al final salutació a en Granadero, ha fet 2on, felicitats ! Anava 1er però m’explica que s’ha confiat i al final l’ha avançat en Roger Campoy.  Una experiència més…

Ara a descansar per la  Cap de rec de dissabte…

Redescobrint Copons

Ja havia escrit al blog sobre el paradís del corriol que és Copons, només a 10km de casa i infinitat de corriols i desnivell sobtat.
Feia mesos que no hi anava i una trucada al Miquel Serra i ens posem en marxa.
Ell és un enamorat de la zona, desde la I edició de la Cursa Tuga de Copons que hi està enganxat.  Fa pocs dies va fer una ruta amb en Xavi Aparici de la UECAnoia, un coponenc  “obridor” i conservador del gran entramat de corriols i té el mapa del laberint de senders fresc.

Anem seguint aproximadament la ruta de la cursa però al inrevès, fem 3 pujades “totals” que ens permeten fer més de 800 m+ de desnivell, que per la zona que ens movem, no està gens malament…

Copons Trialera

Infinitat de corriols, alternatives múltiples… surten camins, caminets i senders per tot arreu… una mina !

El corriol de baixada cap al camp de futbol, que travessa la carretera per un vell túnel, impressionant.
Al final, 1h40′ que ens passen volant. Com sempre en Miquel parlant pels colzes, fins i tot a les pujades més dures i jo intentant aguantar el “tipo” amb la llengua fora…

Hi torno ben aviat !

El track al wikiloc

Track

Cursa de la Guineu

Una cursa de 10km a l’any no fa mal. Bé, una mica sí…
Desde feia un any no correia una cursa de 10 km a tope, les 2 últimes que he fet he anat amb la Sandra al seu ritme i gaudint de la cursa. De fet és més divertit.

Fins la sortida no decideixo el plantejament de la cursa, puc anar amb la Sandra a intentar fer 55′, puc anar amb els 2 Enrics a fer uns 50′ o bé puc apretar les dents i tirar a veure on és el límit.
Decideixo l’última opció, em sento bé. Faré 2 o 3 kms a verure que tal, desprès veig si continuo apretant o paro a esperar. No es plan de matxacarme molt per no fer menys de 45’…

Al matí ha plogut i amb la fresqueta s’està de conya per correr, desprès ja apretarà el sol i a mitja cursa es nota.

Surto fort, de fet massa. Et deixes portar per l’ambient i et llences. Primer km a 3’55 ! així no n’aguanto ni 3 de kms.Afluixo.

La resta, fins al final, a 4’15-4’20. Apretant les dents però no molt forçat. Les pulsacions, però disparades, crec que no baixo de 180…
Al final, objectiu complert, millor marca personal… baixo 1 minut del meu rècord, també de la mateixa cursa i torno a comprobar que això no es “lo meu”, de fet no he disfrutat gaire de la cursa, sort del temps final que potser compensa… Massa “ràpid”, stressat, pendent del crono…
Però bé, un cop l’any val la pena veure en quin estat et trobes.

Total : 41’46s, 73è de la general i 55è de la categoria.

Arriba la Sandra, prou satisfeta, uns 56′ i només patint l’últim km.
Els “Enrics”, uns 51′, portaven 2 curses en menys de 12 hores, i l’anterior havia estat la del Mosquit amb l’escavetxina general fruit de la calor.

Les classificacions

Quan s’acaba la cursa dels “grans” toca els cracks… Curses infantils !
L’Èric i el Jan fan un paperàs en les seves curses, de p4 i babies respectivament. Fan tots dos un meritòri segon lloc… almenys algú de la família “rasca” algun podi 🙂

Cursa de la guineu

Cursa de la guineu