Divendres, desprès del descans merescut de dijous… sortida prop de casa.
Vaig millorant les rutes, aquest cop un circuit exigent de 12km, perfecte per una sortida ràpida.
El circuit surt de Calaf direcció Sant Sebastià, Farrera i Sant Martí i tornada, intentant enllaçar el màxim possible de corriols. Un 30-40 % del recorregut ho deuen ser…
Total: 12km, 1h08′ i 345m+
Avui tocaba sortida amb el Marc, portem una bona serie de sortides de qualitat, esperem li serveixin de preparació pel seu ( de moment només seu…) gran repte, la Marató de Barcelona 2009, l’1 de Març ?
Decidim fer una tirada llarga per la nostra zona, i trobem la ruta adecuada : el PR C74
, 23,5 Km des d’ Aguilar de Segarra i circular.
Sortim desde la sala polivalent d’Aguilar, i sortim del poble per on em arribat, encarem la casa del “Vendrell”, pujada per començar a escalfar, 2.5km.
Pujant suau i planejant arribem a l’esglèsia de Santa Maria del Grauet, 7.2km.
Amb la conversa animada, plans, projectes, rutes, feina… anem tirant força ràpid…
Trobem el GR7 i coincideix amb la nostra ruta durant uns 2kms, on ens deviarem a l’esquerra, km 9.2 , muntanya amunt a buscar Les Coromines.
Aquí ve la part més dura del recorregut, 4.5kms de pujada continuada, guanyarem 200m de desnivell. Ho fem tot corrent, anem forts… bé el Marc em sembla que una mica més…
Arribem a Les Coromines, 15.3kms, desprès d’un tram més “fàcil”.
Esglèsia amb nom si més no curiós : Mare de Deu del Candeler ( 2on dia de febrer, que diu ma mare..)
Petita pausa, prenem un gel, mai els haviem probat i als dos se’ns posa bastant bé, ni comparació amb les barretes dificils de menjar…
Piles recarregades i continuem !
2kms més avall, retrobem una estona el GR7, als Seguers, tram curt de pista asfaltada que deixem 1km desprès per anar cap a la Serra de Codol-Rodon, a la dreta.
2.5kms més de pujada, suau, però a aquestes alçades ja costa… fins el km 19 aproximadament.
Els meus bessons fa estona que es queixen…
A partir d’aquí, avall a sac ! fem els 3kms següents a 4:31, 4:33 i 4:42 ! això ja està fet i es nota a la moral…
Arrribem al “Vendrell” i desfem el camí fins a Aguilar, d’anada no erem conscients del que pujavem…
Últim esforç i arribem al punt de sortida.
Al Forerunner em surten: 23.88km, amb 2h16′, 570 m de desnivell +
Contentíssims, no pensavem pas fer tan bon temps ! El Marc no sé, jo bastant tocadet de les cames…
D’aquí 15 dies una altra ruta junts ! ja decidirem per on…
La nota “positiva” és que abans de començar, i des de fa ja dies, em sento el bessó esquerre carregat, al final de la ruta, ja no em noto el mal, em fa mal tot ! 🙂
Com som uns pares responsables, ara ens ve la presa… arribarem a buscar els nens a l’escola ! ho sigui estiraments : pocs i depressa… cap a casa !
Al cotxe, ja de tornada, m’agafa una rampa superbèstia al tibial que em deixa el peu de l’accelerador inservible… collons quin mal ! a casa més estiraments i sembla que vaig recuperant…
Divendres passat, sortida ràpida, tinc poc temps…
Aprofito la ruta de l’últim l’Altipla de Calaf ( revista local ) per Prades de la Molsosa per escapar-m’hi i retrobarme amb corriols i camins que desde les soritdes de Natura en Btt, ja deu fer 10 anys… no havia trepitjat !
Deixo el cotxe a l’esglesia de la Molsosa i tiro avall per pista bona, fins la caretera, poc despres corriol maco fins baix a una rasa, desprès amunt fins als Quadrells, font de Cervera, Vilansosa i La Molsosa, total poc més de 6’5 km, uns 45′ en ca-co.
L’anècdota de la sortida fou que passant per la masia dels Quadrells, em surt el típic gos emprenyador, gran ensurt !
Crits : -Passa fora ! – ni cas…
Passo a la segona opció, segueixo el consell del Marc que altres cop m’ha funcionat, agafo un roc i faig l’intenció de tirarli, ni cas… li tiro, passantli ben aprop… ni cas…. agafa el roc amb la boca i mel porta !!!….
Vol jugar… i jo tinc tard…
En veure la inofensivitat de l’animal, decideixo seguir el meu camí, però ell no es vol quedar sol… em segueix, primer al costat i desprès fins i tot passantme per sota les cames…
Doncs som-hi, els 2 anem tirant bosquet endins, anem agafant confiança, està contentíssim, li agrada això de corer…
Anem fent ben bé 20 minuts, fins a l’alçada de Vilsansosa que ens rep amb els seus gossos i el meu amic decideix cambiar d’aires. Ja no el veig més…
Quan acabo la ruta, al baixar cap a Calaf amb el cotxe, paro als Quadrells i aviso a la mestressa del fet, el seu gos és uns kms més amunt…. em sabria greu que ara es perdès… la senyora li dona ben poca importància… ja tornarà, sinó al vespre l’anirem a buscar…
La veritat es que m’ho he passat bé corrent amb el gos, almenys m’haurà servit per rebaixar una mica la poca estima que els tinc normalment…