Avui, 19 d’Octubre, es disputava la 21 Edicio de la Mitja Marató de Molrerussa, i donada la proximitat amb Bellpuig, no tenia excusa… era la oportunitat de debutar en la distància i en l’asfalt.
La distància bé, el terreny no tan…
Arribo a Mollerussa a les 9:30 i alucino, quanta gent ! pensaba que seria el primer, si encara falta 1 hora ! recullo el dorsal i xip i a fer un volt…
Aprofio la ocasió per “regalar” les meves antigues NB703 a una ONG que recull bambes velles, em sembla molt bona la causa…
Mentre escalfava a la sortida, em fixo que la gent em mira i comenten entre ells… crec que son les meves Trabuco que els criden l’atenció… ja sé que son un “pel” bastes per fer aslfalt, però no hi ha res més… 🙂
Doncs sortim, tranquil, tranquil… potser masssa ?, no em sento molt fort avui… els primers kms anar fent, intento seguir el Forerunner, i fer sobre 4:45 – 4:50 el km, vaig així fins el km 10 aproximadament, 49 ‘ els 10kms…
Em passo la prova veient la llebre de 1h45’ a uns 200m per davant meu… intentaré al menys no perdrela de vista…
La segona part del recorregut és més dura, ja ho comentava algu mentre sortiem del Palau D’Anglesola… hi ha una mica de desnivell que fa que costi seguir el ritme portat, i ademés quan girem per encarar la tornada ens trobem amb un ventet de cara, que si bé refresca una mica, també molesta.
FIns el km 18 a patir… 5:10, 5:15… però tot i així avanço força gent.
Quan ja passo el 18, ja ho veig coll avall, intento apretar una mica que ja hi som, fins la meta milloro el temps, torno a anar a 5 el km.
L’últim tram de pujadeta suau, ja a l’avinguda Catalunya de Mollerussa, durillo… al final de la recta sento que m’animem, la family !
Giro cap a la plaça ja encarant la meta i se m’incorpora l’Eric a fer els últims metres amb el papa… i així de la ma passem la línia d’arribada, emocionats tots dos em sembla…
Al final, el temps no es per tirar coets, però per ser la meva primera vegada… no em queixaré… 1h46m.
La conclusió personal : massa asfalt! una mica avorrit, no ? disfruto més pujant i baixant caminets, boscos, corriols… però segur que hi tornare, eh ? ara bé, potser hauré de mirar unes bambes més toves i lleugeres…
La setmana que ve potser ens veiem als 10kms de Manresa…
Aprofito per felicitar la organització, IMPECABLE i la gent dels pobles per on passem, un 10 !
Arribant a la plaça
