La 8ena edició de Lo Calvari de l’Urgell, una prova a Anglesola, que va començar, i encara ho és, com una marxa de resistència de 55 kms.
Ara fa un parell d’edicions també ho fan una mica més popular i proposen versió de 20 i de 32 kms.
Mai hi havia pogut participar, i això que un dels que hi passa davant és un bon amic, el Dani, de CalValls, empresa que per cert col-labora estretament en la prova.
Els astres s’alineen i tenim un dia de cap de setmana lliure, de feina i de futbol infantil. S’ha d’aprofitar!
De seguida vaig pensar amb lo Calvari, li proposo a la Sandra i ens posem la manta al cap i decidim fer la versió mitja, de 32 kms… El via crucis és diu…
Fa temps que no corro aquesta distància i la Sandra mai ha passat dels 21 d’una mitja marató…
Com no és competitiu i bastant pla, endavant.
A les 7 del matí comença la prova, fresca, fresca…
Intentarem corre-ho tot menys les pujades. Aquesta és la tàctica. A poc a poc, trote suau, baixes pulsacions i anar reservant per no patir massa al final.
Anem fent quilòmetres. Aviat ens quedem ben sols. Molta gent camina o van forts endavant. Passem Preixana i el seu avituallament, al desviament dels que en fan “només” 20 ens diuen que han passat només 10 o 12 i de noia cap… carai!
Anem xerrant i anar fent, aquest ritme és fantàstic. Sense estrès.
Cap a Sant Martí de Maldà, avituallament de Cal Valls, anem sols. Hi estem ben bé 10 minuts parlant amb el Dani i recuperant forces, sobretot amb el gran suc de mandarina de la casa!
El Dani ens explica que ara venen els 4 kms més “durs”, corriol amunt i avall. Fins a Rocafort de Vallbona.
Deixem Sant Martí, baixem cap al Vilet i agafem els corriols que ens deien, caminant i anar fent. LEs cames ja noten els quilòmetres i aquestes pujades les podem pagar més endavant si forcem…
Avituallament ràpid a Rocafort.
La pujada despre`s del poble es fa dura, però ens han dit que és la última forta del dia.
És veritat. Anem planejant i baixant. Ritme prou decent encara.
Esperavem el km 25 per avituallament i retrobament amb els de la prova de 20 km però se’ns fa lluny, ben bé era el 26… Ha costat una mica arribar-hi, més de cap que de cames…
Ja fem càlculs… falten uns 6kms… podem fer menys de 4 hores? Estaria molt bé!
Anem sumant els darrers quilòmetres, avancem alguns caminadors, ens animen.
Arribem a l’asfalt d’Anglesola, la pujadeta per creuar el pont sobre l’autovia costa… I el darrer quilòmetre de carrers del poble potser encara més.
Ja està fet. Contentíssims! Pel temps, resultat i per haver-ho fet junts. Fantàstic.
3h45’… amb les diverses parades i tot. Perfecte.
Som el 4rt i 5è en arribar de la nostra distància!
Ens ha agradat molt el rotllo, a veure si podem tornar a fer una cosa semblant ben aviat.
