Cursa organitzada per la botiga de material de muntanya d’Igualada X-avi, al terme d’ Orpí. Una zona totalment desconeguda per a mi i que em sorprendrà gratament.
Anava amb la idea que seria una cosa ràpida, 13.9 kms amb desnivell… Però no pensava pas que fos tan dura i tècnica!
Al arribar a Santa Càndia ja comenten que serà tècnica i que té tots els ingredients d’una cursa de muntanya. I tan!
Som pocs participants, no crec que passem dels 80. I descobreixo que som 5 calafins! Carai, només conec en Miquel Serra. Al final de la cursa podré saludar a la resta.
Sortim en baixada però rapidament ens ensenyen el tarannà del dia. De pte amunt, pujada continuada de gairebé 2kms, de moment camí bo, es pot “correr”.
Vaig molt bé, amb forces. Pujant avanço la Lola Brusau i penso que és una bona referència.
Un cop a dalt, de cop avall, i tartera ! No pensava pas trobar una tartera així a l’Anoia! Baixem vigilant i ens passa com una cabra la Lola, ens quedem amb un pam de nas i intento seguirla. S’escapa una mica però a baix hi enllaço de nou.
Km 5, som a baix la riera, un seguit de gorgs que a la primavera han de fer goig.
En una baixada una mica tècnica, pam! em torço el turmell en un salt, uff! Un bon crec. Merda!
Segueixo més lent, a veure si només és un ensurt i se’m passa. Que va.
Així milor no seguir, però on ho deixo ?
Al km 7 pujada impressionant. Una espècie de tallafocs per on hi puja una línea elèctrica. Dret de collons.
M’animo, perquè tot i anar tan tocat encara passo gent.
Ara ja acabo… total no sabria per on tornar i tiro endavant, més lent del que voldria però vaig fent. De fet crec que no em passa ningú.
El que queda és continu puja-baixa, corriol pel bosc de “costat” que fa mal i trams de correr. Fins a la baixada dreta final que ens porta a travessar la riera i encarar ja el poble.
Estic arribant i sento la megafonia que anima al Miquel Serra que entra llavors. Carai, o va malament o jo vaig millor del que creia!
Total : 1h47′, el 16è de la classificació general i el 13è Sènior
La classificació.
Super content per la classificació. Però crec que podia haver fet 5′ menys com a mínim de no ser per l’esguinç…
Llàstima.
A casa arribo amb el turmell com una pilota. La Sandra m’envena i a veure com evoluciona. Vaig totalment coix.
Diumenge que ve descarto gairebé al 100% la Barraques de Vinya, una putada. La cursa que espero amb més ganes de la temporada.Que hi farem.
Organització impecable. Molt bona feina. Circuit magnífic. Amb properes edicions crec que es pot consolidar i ferse un lloc entre les millors. El terreny encara pot donar molt de si.
santacandi
