Dimecres 1 de Maig es va celebrar la 5ª edició de la cursa de muntanya organitzada per Tuga i amb el suport imprescindible de la gent de la UECAnoia.
No hi havia participat mai. Crec que algun any es va celebrar a Copons i ara ho fan a Castellolí.
Amb les últimes pluges el dia es presentava perfecte per corer per la muntanya. Un munt de gent ja hi havia a les 8 quan arribo a Castellolí, la cursa era a les 9.
Només arribar em trobo el bodi i l’Assumpta, que farà la caminada alternativa. A la sortida per sorpresa em trobo l’Enric, no me l’esperava avui!
Salutacions a la gent de la UECAnoia, l’Albert Ferrer, en David Gubern… i cap a la sortida.
Fan control de dorsals abans d’entrar al tancat. És la única “pega” que puc posar-hi a la organització. El control era lent i això va fer que sortíssim 10 minuts tard. Això rai!
Sortim del poble i ja aviat comença la festa. Corriol i més corriols. Els 10 primers quilòmetres tiren amunt, amunt de veritat algun tram!
Precios.
Quina alegria quan em trobo a l’amic Miquel Serra en un desviament animant als participants i alertant de perill del terreny. M’anima i amunt!
Creuem una riera amb aigua fins el turmells, que hi farem, a partir d’aquí ja no caldrà vigilar amb els tolls, ja vaig xop.
A dalt, km 10 gairebé hi ha el Xuti fent un avituallament. Gracies company!
A partir d’aquí ja va tirant avall, amb alguna pujadeta que no perdona ja…
Hi ha trams preciosos. Una mega-baixada espectacular, d’aquelles de deixarte caure, bestial. I més endavant una bauma natural amb una dutxa també natural espectacular!
Personalment vaig tovet. Ja abans de començar les cames no van fines. Porto uns dies de sobrecarrega i el bessó esquerra em punxa…
Però vaig fent, el mal hi és però no augmenta. Al km 12-14 enllaço amb en koala Mans Sella, ja anirem gairebé junts fins al final. Anem bastanta estona amb la Lola Brusau, va la segona noia. Al final ens hi avancem una mica.
El final se’m fa llarg, però encara prou rapid. Aquí enlllaço amb en Pere Torra de Calaf, l’animo que va amb els bessons carregats i avall!
Passen uns quants quilòmetres per sota de 5’/km. Patia per la gent que em passaria la segona part de cursa però ningú, fins i tot avanço 10 o 12 participants.
Arribada. Perfecte.Alegria. 2h02′. Per ser poc més de 19km, parlen de la duressa de la cursa. Més o menys el 50è classificat. Molt bé!
Espectacular rebuda, animació, bocata, fruita, croquetes, i cervesa ! En van caure 3… calia re-hidratar bé 🙂
Cursa 100% recomanable, ja els ho vaig dir als organitzadors, i no és per quedar bé. Em va encantar. Es nota que son gent de l’ofici.
L’any que ve guardeu-me plaça!
